¡Descarga Gestió de Continguts digitals y más Apuntes en PDF de Comunicación solo en Docsity!
Gestió de continguts digitals
Susana Pérez-Soler
Tuits relacionats amb l’assignatura amb #GCD_blanquerna
1.Idees clau del nou paradigma de la comunicación
digital
Els MdC tradicionals han perdut el monopoli de la producció i distribució de continguts, a partir de la Disrupció de Internet als anys 90. Fins a llavors els MdC tradicionals tenien el monopoli de crear i distribuir la informació. Passat: Emissor envia un missatge als receptors (model tradicional) MODEL DE LASSWELL. Actual: Prosumers Suma de productors + consumidors de continguts/informació. Nosaltres a Internet som aquest tipus de consumidors
2. El final dels intermediaris?
És cert que els mitjans convencionals han perdut força, però encara hi ha una certa inseguretat amb les xxss (Fake News, circulació de mentides). Hi ha gent que si no veu la noticia a la TV no s’ho creu. Tot i així, les coses estan canviant, i encarrilen cap a l’afavoriment de les eines digitals. Ara, per informar-nos NO necessitem només els mitjans de comunicació tradicional. La bidireccionalitat A l’entorn digital qualsevol usuari pot produir i distribuir continguts. Amb això, les empreses veien un escenari totalment utòpic: les empreses van intentar contactar amb l’audiència per intentar la màxima implicació amb la seva marca (per exemple, respondre enquestes, enviar imatges del teu cap de setmana...). Volien participació (es va donar a la primera fase de la Web 2.0). Els usuaris però, no sempre interactuen amb la marca de forma positiva (no sempre es lloa a l’empresa des del públic). Qualsevol usuari et pot generar una crisi de comunicació. Per exemple:
- Mcdonalds. Van demanar a través de Tw i Fb fessin amb l’etiqueta “Mcstories” on els usuaris havien d’escriure histories que haguessin viscut relacionades amb la Marca. Això NO els hi va funcionar i NO van rebre bones històries. = Crisi de comunicació.
Lectura: Y la tecnología lo cambio todo
Influencia la tecnologia en la manera de crear?
- El llenguatge és important, segons l’economia de l’atenció. Internet està modificant la producció dels continguts. Per exemple, a la TV, pel TN ens demanaran un vídeo de 1 minut, però per Internet ens demanaran vídeos molt més curts (aproximadament 20 segons).
- Fa una cultura digital. Fa molts anys que fem servir la tecnologia per generar qualsevol tipus de contingut (fa referència a la Web 1.0, fem servir eines tecnològiques per crear continguts).
- Actualitzacions: exemple d’en Kanye West. A Internet cap obra està acabada, sinó que pot ser actualitzada de manera recorrent. Farem actualitzacions constants.
- Eines tecnològiques. Per exemple, gravar una pel·lícula amb dos Iphone 5.
- Qualsevol persona pot millorar o enriquir un contingut que estigui a Internet. No només la persona que ha fet el contingut, sinó qualsevol altre usuari. Com afecta a la industria periodística?
- Canvi en el tipus de contingut que es general. Ens trobem que els contngits a internet s’escurcen (com els vídeos), s’elaboren en comunitat (tothom pot editar o millorar) i son productes que no estan totalment acabats mai (es pot anar actualitzant contínuament).
- El fet que Internet permet que l’usuari crei i distribueixi els continguts, pot fer que la nostra empresa necessiti més professionals de la comunicació ens els departaments de Màrqueting de les nostres empreses. Aquests ens han d’ajudar a “controlar els nostres missatges” i que tinguin habilitats digitals (que siguin polivalents, amb capacitat de produir continguts vinculats a diferents temes; que sigui capaç de ser polivalent amb qualsevol tipus d’eina; també pugui ser capaç de distribuir el missatge per diversos canals, per generar Engagement.)
- Canvi en el model de negoci. Els costs de distribució tendeixen a 0, perquè és veritat que és molt més fàcil generar un contingut i que arribi a una audiència a través d’internet que no crear un producte físic com és un diari (tothom té un ordinador a casa seva, però NO una imprenta). Convergència Cultural Procés pel qual les empreses s’adapten o es transformen d’un entorn analògic a un de digital. Fa referència a tota la cadena de producció d’una empresa: transforma els productes, els professionals i els models de negoci.
Breu història d’Internet
Creació per donar resposta a un problema durant els anys 60 als estats units. Teniem diferents ordinadors en diferents empreses i institucions, però no estaven connectats entre sí. Així es crea Arpanet (el primer internet), que servia per connectar aquests ordinadors.
(Scala: document com ha de ser la web 2.0.) Els mercats tornen a ser converses : el que diuen els usuaris tenen un efecte directe en les empreses. I les empreses que volen comunicar ho fan seguint el manifest del Clue Train (diu que hem perdut el control dels missatges, i que per una comunicació efectiva entre els mitjans cal tenir en consideració els missatges que generen els usuaris). Això fa un salt brutal i total en el que havia estat fins ara la història de la comunicació. Fins ara teniem: comunicació interpersonal (comunicació d’una persona amb una persona, bidireccional, que comparteixen un mateix espai temporal i geogràfic) i comunicació social (anteriorment l’alcalde es posava a les places del poble i ho explicava a tothom, en tradició oral, en un mateix espai temporal i geogràfic, unidireccional). Després tothom marxa a les ciutats. Llavors arriba la comunicació de masses : eines tecnològiques son necessàries, tenim un emissor i tenir un receptor (paradigma de Lasswell). Un tipus de comunicació unidireccional. Manuel Castells: Autocomunicació de masses. Nova comunicació amb bidireccionalitat, però cap a unes masses. (comunicació interpersonal combinada amb comunicació de masses). Un mateix usuari crea el contingut i el distribueix, però és de masses perquè pot arribar potencialment a una audiència global. Trobem a molts usuaris parlant amb molts usuaris, i en un sentit bidireccional (això és una novetat!!!!). Aquí és quan diem que els mercats tornin a ser converses. (Scala: Article del The Guardian.) Per dimarts
Quin tipus de mitjans 2.0 hi ha més?
25/ No només hi ha les xarxes socials, també tenim els blogs , els móns virtuals , els projectes col·laboratius , les comunitats de continguts i els videojocs. Classificació: en funció de la riquesa que genera la plataforma (interacció o si permet pujar multimèdia) i del tipus d’usuaris que rep. Blogs Permeten pujar contingut (majoritàriament de text) i emmagatzema les entrades en format cronològic (les més noves surten més amunt). La presència de l’usuari és alta: tothom sap qui escriu un blog. Està pensada per fer marca persona. Hi ha interacció pels comentaris que es poden posar a les entrades. XXSS Espais web que permet als usuaris:
- Articular un perfil públic dins de la plataforma
- Crear una llista de contactes
- Generar contingut
Són espais per relacionar-se i interactuar. Presència de l’usuari alta (Coneixem qui està darrera d’un compte de xarxes socials). I la riquesa del mitjà, la interacció dels usuaris és alta. Una empresa que no vulgui establir interacció amb els seus clients, és una tonteria que tingui xarxes socials (amb només fent servir la web 1.0). D’altra banda, si vol el contrari ha de tenir xarxes socials. Contingut: multimèdia més usual, no tan textual (a diferència dels blogs). Món Virtual Permet als usuaris traspassar la seva vida analògica al digital. Presència de l’usuari alta (Es crea un avatar per tenir una vida digital). La riquesa del mitjà és alta també, perquè es vol que els usuaris facin compres dins el món i es relacionin amb el seu entorn. Concepte: “Second life” No es considera videojoc perquè no estem fent ficció, sinó que la idea és que fos un món real que l’usuari invertís diners de veritat a canvi de diners virtuals. NO va acabar de tenir èxit del tot. Projectes i mitjans socials que NO son tant visibles: Projectes col·laboratius Plataforma web on els usuaris generen informació per tal d’aconseguir un determinnat objectiu. Les diferents participacions d’aquests usuaris acaben enriquint el projecte. Participació de l’usuari baixa: Ningú no sap qui està col·laborant Riquesa del mitjà: alta en multimèdia i en col·laboració dels usuaris. Exemple: intel·ligència col·lectiva (la suma de la feina de diferents usuaris acaba enriquint el projecte final) Wikipèdia. Comunicats de contingut Espais web que es preté pujar diferents contingut de qualsevol tipus, però simplement com a espai per recol·lectar el diferent material. No hi ha objectiu final, sinó que és per recol·lectar imatges, vídeos, etc. Presència de l’usuari baixa i riquesa alta, pel que fa multimèdia (continguts audiovisuals, majoritàriament. La interacció de l’usuari no és alta. Per exemple: Youtube, Sound Cloud, SlideShare, Vimeo, Flikr
- XXSS horitzontals: Xarxes que no tenen un objectiu ni audiència concreta (espai massiu, ja que no estan dividides temàticament) exemple - Facebook i Twitter
- XXSS verticals: aglutinen gent amb uns interessos i tenen un target en concret (Linked In, Instagram)
Quins son els espais per les xarxes socials?
7 espais comuns en les xxss
DISSENY
Logo. Define la marca. Imágenes corporativas. Repetición de imágenes, misma fotografía de perfil y de cabecera en todas las redes sociales para que el usuario recuerde y asocie las fotos a nuestra empresa. Gama cromática Tipografía
TO
- Sarcàstic
- Formal
- Fresc
- Divertit
- Polemista Es poden fer els dos documents junts o per separat o només tenir una de les dues.
SOCIAL MEDIA PLAN
Document base de qualsevol departament de comunicació digital, en el qual apareix per escrit tota la informació necessària per dissenyar i executar una estratègia de comunicació digital. Hi trobem:
- Objectius de la comunicació.
- Targets
- Missatges que volem transmetre. Línia editorial.
- Estratègia. És una visió, la meta a la que volem arribar.
- Accions/Tàctica. Són les accions concretes que portarem a terme per aconseguir la meta.
- Pressupost
- Eines per mesurar si el que volem fer ho estem complint o no
4 FASES
- Escolta activa. Part d’investigació i recerca. Mirar a internet quina és la seva presència. Què és el que diuen els altres de mi a les xarxes socials i què diu la competència de mi.
- Disseny i planificació. Què volem fer amb aquesta web informativa. Cal definir els públics i els canals pels quals ho distribuirem.
- Execució. Posem en marxa les accions que deixem per escrit. **El que hem de presentar nosaltres:
- Anàlisi prèvia (fase d’escolta)** Intern. Missió, visió i valors que defineixen l’organització. També quines xarxes socials té presència i quin tipus de missatges fa a cada xarxa social. Amb quina freqüència publica en aquestes xarxes socials. Finalment, avaluem si hi ha una millora de la comunicació de l’empresa en aquests canals. Tot això està vinculat a la imatge de marca, és a dir, a allò que diu l’empresa sobre sí mateixa. Què pensen els usuaris de nosaltres. Per analitzar-
ho hem de buscar el nom de l’empresa en els diferents canals (Google, Bing, Yahoo, Social Mention, Google Alerts). Extern. Mirar la competència, és a dir, una empresa que ofereixi productes similars al nostre, que tingui una presència geogràfica pròxima a la nostra i que tingui una mida i un pressupost similar al nostre.
Fer BENCHMARK: Document on analitzem la presència digital de la competència:
mirar la web i com es defineixen ells, analitzar les XXSS i els canals de distribució i la freqüència amb què generen contingut. (Similarweb)
Fer SHARE OF VOICE: És el mateix que el BENCHMARK però a nivell intern.
Tot això ens permetrà fer el DAFO.
2. Definició dels objectius Els objectius d’una empresa a les xarxes socials són donar-se a conèixer, millorar la seva imatge de marca, arribar als seus stakeholders, crear comunitat… Els objectius es poden classificar en 3 grans categories: visibilitat vendes fer comunitat **3. Definició del target
- Elecció de les plataformes socials
- Posicionament i estil a nivell visual (quin serà el llenguatge i el to que farem servir: sarcàstic, humorístic, formal…)
- Execució de l’estratègiat
- Analítica** Dimarts 24 de març SEO de Continguts Search Engine Optimization Tècnica per posicionar millor les webs d’internet. És necessari perquè quan estem llegint un article en Internet, les inspeccionem, no fem una lectura profunda, sinó que concentrem la nostra atenció en altres punts: enllaços, negretes, títols... etc. Ens és més cançat llegir en internet que en paper. PATRÓ F : Jakop Nielsen, 1997. Ens mostra els punts calents d’una web, on es segueixen els nostres ulls per veure on centrem més l’atenció de la web es va comprovar que centre més en la part superior esquerre. 3 tipus de SEO:
o Enllaços que entren. Altres empreses o institucions ens enllacen a nosaltres. Això fa que ens enviïn trànsit. o Enllaços trencats. Per algun motiu, un enllaç ha estat borrat o anul·lat i no porta enlloc (surt error 404, per exemple). Google el que més valora és els enllaços entrants , quan aconseguim que d’altres enllacen a la nostra web. Per això hem de fer un bon contingut i que sigui útil per altra gent. Els que millor posiciona Google també és els enllaços que surten , perquè si només tenim enllaços interns penalitza. Google vol que hi hagi un compartiment de continguts.
Text Ancla
Text que va a un enllaç. Contrastar amb claredat els enllaços i el text. Ha de diferenciar-se! No només que canvii de color quan es passa el ratolí per sobre, s’ha de notar a simple vista. Evitar l’ús de referències hipertextuals com a punts d’ancoratge. NO ha d’apareixer el http://... Hem d’enllaçar a partir de paraules clau. Remetre a les pàgines internes dels llocs web, no a les portades. Hem de passar a la pagina interna on estem citant. Per exemple, no a la pàgina de la OMS, sinó a l’informe de la OMS en qüestió. Hem de facilitat el màxim. No saturar el text d’enllaços. Utilitzar ancoratges curts (entre 1 i 2 paraules). Situar enllaços preferentment a fi de les oracions. Així ens assegurem que l’usuari llegeixi el màxim possible.
Les metadades
La URL de la nostra web. A la búsqueda de Google. URL nominal, que no hi hagi números al link de la nostra entrada. Meta títol. 65-75 caràcters. És lo primer que l’usuari veurà i així decidirà si entra o no. Meta descripció. 165 caràcters que permet que es descrigui la web i ha de ser clara i concisa. _Optimitzar el contingut multimèdia_** Els arxius multimèdia contenen metadades que cal optimitzar per SEo. En les imatges cal optimitzar per a cercadors l’etiqueta o text alternatiu. Es tracta de fer una descripció de la imatge, sense límit de caràcters.
Xarxes socials (SEO off page)
Ajuden amb el posicionament i ajuden a portar trànsit a la web més fàcilment. Sempre que fem un contingut corporatiu, cal que posem l’ENLLAÇ a la nostra pàgina web. _* Eina per fer seleccionar les nostres paraules clau:_**
Google trends Buzzsumo.com Crowdtangle per detectar què succeeix dins de fb. Trending tòpics Google Ads (planificador de paraules clau) Dimarts 31 de març
Contingut de la web
10 idees clau:
- El contingut ha de ser original, de qualitat i útil. Contingut 100% nostre.
- El contingut ha de ser concís i precís, però no breu.
- Fes servir un estil directe i informatiu. Comunica les teves idees de manera ordenada, clara i ràpida. Hem de seguir la piràmide invertida.
- Cal ser descriptiu. Hem de pensar en el que buscarà la gent. Per exemple, si volen informació sobre el partit del Barça, segurament buscaran els gols de Messi. El que millor funciona pel SEO és els titulars descriptius.
- Evita les referències temporals i els localismes sempre que sigui possible. Per tant, hem de pensar en atemporalitat: no dic ahir, ni la setmana passada, ni el passat divendres etc. Sí podem posar 10 d’agost, per exemple. Frases fetes que només es coneixen en llocs concrets, tampoc.
- Escriptura estructurada. Ha d’estar el màxim possible dividida, fragmentada. Paràgrafs curts i llargs combinats. També podem fer llistes.
- Fer servir les paraules clau.
- Inclou les paraules clau en els elements de titulació.
- Inclou les paraules al principi del títol. (Alimentació ecològica: 5 consells bàsics).
- Inclou les paraules clau en les metadades. Qualsevol resultat de cerca de google consta del metatítol i la descripció (quan ens trobem a la opció de cerca de google). ------------------------------------------ VEURE VÍDEO “HOW TO HIRE A SEO” (Tasca 6)
EXAMEN.
https://www.youtube.com/watch?v=piSvFxV_M Dimarts 14 d’abril 2020
- correccions del treball, per la propera entrega. + Fer full de mètriques! Producció hipermèdia i distribució multiplataforma
Eines digitals a la producció i distribució de continguts
-Idear -Grabar -Guardar -Publicar
- s’ha de tenir en compte que, a Internet, la distribució de continguts a Internet és molt fàcil , el que deixa en desavantatge a moltes empreses. Per això les empreses han de seguir aquestes 4 fases prèviament esmentades. Exemple: Lavinia (“Next Media”, blog de Lavinia que agafa fonts d’informació, les selecciona i les dona a conèixer a través del seu blog, sense ser contingut propi). Quines eines enns ajuden a fer un seguiment de l’actualitat? TIPUS PUSH: l’usuari és passiu. La info és la que apareix a l’usuari. Prèviament, l’usuari ha “automatitzat” una eina per tal de rebre cotinuament informació (per exemple, ha activat alertes, s’ha subscrit a una newsletter...) -Sistemes d’alertes -Agregadors de notícies -Inscripció a grups de xxdd -Llistes de twitter -Butlletins electrònics (newsletter) -Aplicacions de missatgeria (*això és molt nou, tot just ara es comença a fer servir missatgeria del tipus com Telegram, per distribuir informació. No se sap si això durarà gaire temps.) TIPUS PULL: l’usuari busca la informació de manera activa. Per exemple, podrien ser quan fem servir els cercadors de les xxss o cercadors com Google o Bing. També es considera consultat arxius (enciclopèdies, wikipèdia, diaris digitals...). Anàlisi del tipus PUSH: 1. Sistema d’alerta : Google Alerts és un dels més coneguts. Ens permet introduir un terme i ens rebota a un correu electrònic (amb la periodicitat que vulguem) amb la info sobre la paraula clau que busquem, de si s’ha generat algun contingut a internet amb la paraula clau en qüestió. 2. Agregadors de notícies. Aplicació que ens permet accedir al contingut actualitzat d’algunes pàgines web o blogs. Només cal afegir les fonts que vols consultat i pots classificar-les per temàtiques, de manera que accedeixes ràpidament a totes les novetats de les pàgines que t’interessin. Exemples: Feedly o Evernote. 3. Grups a Linkedin. Espais virtuals perquè els professionals d’un mateix sector o amb interessos similars comparteixin continguts rellevants, preguntin i trobin respostes, estableixin relacions professionals, etc. 4. Llistes de Twitter. Les llistes de Twitter són espais virtuals que proporciona la pròpia plataforma per filtrar els continguts del feed principal i fer un seguiment d’una determinada temàtica a partir d’un nombre més reduït de comptes. 5. Butlletins electrònics. És una publicació digital que es distribueix a través del correu electrònic amb certa periodicitat (diària, setmana, mensual...). Acostuma a estar format per diferents articles d’internés per als subscriptors sobre la marca o
el sector en què es mou i pot estar acompanyat d’alguna oferta o CTA. Normalment, les persones són subscriptors que prèviament han mostrat interès. Només cal que l’usuari doni les seves dades Newsletter. Una eina que pot gestionar un butlletí electrònic és MailChimp.
6. Aplicacions de missatgeria****. Canals (unidireccional) i grups (bidireccional) per exemple a Telegram. Infografies: Simplificava la informació complexa amb símbols, fotos, de manera visual. Avantatges que té: -Ajuda a entendre la informació a simple vista -Simplifica la informació. -Les imatges tenen major interacció a les xarxes socials (si volem aconseguir més interacció amb els usuaris, és més fàcil que vegin la teva informació si tens una imatge). -Humanitzen la marca -Ajuden a recordar (memòria visual).
Licencias creative commons Todo el contenido que circula por internet esta sujeto a propiedad (copyright). PREMISAS: -Recononcimiento el autor dice que se puede compartir la obra si se reconoce su autoría -No comercial el autor dice que se puede compartir si se hace una explotación de su obra con finalidades NO Comerciales -Sin obras derivades No se puede manipular esa obra. No se pueden hacer obres derivadas -Compartir igual Tiene que ser igual la obra. La distribución multiplataforma Que canales tenemos o debemos conocer para difundir nuestro contenido digital. Procés de distribució: -CMS (wordpress, blogger, wix...) Creación y gestión de contenido -Xarxes socials -Gestors de xxss -Newsletter -Podcast -Comunitats de continguts audiovisuals -Aplicacions de missatgeria (whats app) Pautas generales:
XXSS Horitzontals: Decidim quines xxss fem servir per una empresa segons: -Segons Targetç -Segons Objectius -Recursos econòmics i humans que tenim com a empresa Statista: ens dona informació sobre temes d’interès en general, però també de xarxes socials. Canals propis: l’empresa inverteix recursos i genera contingut propi. Pàgina web, per exemple. O bé els propis canals de xxss. Canals pagats: l’empresa posa diners per anunciar-se en altres espais. Facebook ads, Twitter Ads, Posicionament de Google pagat... Canal guanyat: canal en el qual l’empresa no inverteix directament recursos en generar contingut propi, però algun usuari o mitjà fa ressò dels nostres cotnignuts. Per exemple, la publicity: que els mitjans de comunicació fa ressò d’unna nota de premsa enviada per una empresa. O bé un influencer que ens fa publicitat, per exemple. És important tenir en compte aquest tipus de canals per quan fem el pressupost.
Gestors de continguts de xxss
Aplicacions que ens ajuden a programar continguts a les xxss.
Hootsuite Per a que serveixen?
- Ajuden a programar continguts
- Ajuden a filtrar a informació Diferències? Hootsuite té moltes oportunitats de créixer pagant Hootsuite permet gestionar fins a tres xxss (De manera gratuïta) Tweetdeck és més completa per Twitter Tweetdeck és en temps real i Hootsuite té un delete d’uns minuts Totes dues permeten programar continguts.
Newsletter
-Emailing, newsletter, boletines -“La major herramienta de mk online”: tienes la garantia de que el usuario recibirá tu correo, cosa que no pasa con las actualizaciones que publicas en rrss. -Una de las formes más rentables de promover tu negocio -Envío masivo de emails, però a la vez debe ser personalizado. Avantatges:
- Fidelització: té un interès real, l’usuari ens ha hagut de deixar el seu correu electrònic. -No requereix recursos econòmics però sí professionals -És un canal per aconseguir tràfic a la web. **Avui dia es valora més la qualitat del contacte que no el volum de seguidors. Requisits per que la base de dades sigui útil per l’empresa
- Correus electrònics reals. Això ho aconseguirem per exemple en els serveis de “no soy un robot”. -Bona tassa d’obertura del correu del newsletter. (de més del 50% com a mínim). Si la base de dades és lo primordial per construir una bona newsletter, d’on provenen els principals clients? Principalment de 3 vies : -Creació de “Landing pages”. Quan tenim la nostra web, hem de fer altres accions per aconseguir els correus electrònics dels usuaris. Per exemple, a canvi d’un Ebook escrit per mi, et subscrius a la meva newsletter.
- Xarxes Socials.
- Clients existents que ja tenim. Si són clients nostres, hauríem de tenir recollit algun tipus de dada seva (Com ara el m@il). Com a eina principal per emetre Newsletter i gestionar-lo: MailChimp
Podcast
Tendència totalment actual.
