¡Descarga gestion de ocupacion y más Apuntes en PDF de Relaciones Laborales y Recursos Humanos solo en Docsity!
1. SISTEMA DE RETRIBUCIONS
LES RETRIBUCIONS DEL PERSONAL FUNCIONARI
- Determinat pel grup de titulació de pertinença.
- Quantia fixada a la LPGE.
El sistema actual, establert a partir de l'any 1984, és un sistema retributiu mixt, ja que determina la retribució total del funcionari tenint en compte criteris subjectius (titulació, antiguitat, formació, rendiment personal, etc.) i criteris objectius (determinats pel lloc de treball en un sentit estricte).
L'estructura retributiva és la mateixa en totes les administracions públiques i es fixa als articles 23 i 24 de la Llei 30/1984 (LMRFP).
RETRIBUCIONS BÀSIQUES RETRIBUCIONS COMPLEMENTÀRIES Sou base Triennis Pagues extraordinàries
Complement de destinació Complement específic Complement de productivitat Gratificacions per serveis extraordinaris En funció del grup de titulació i l'antiguitat (circumstàncies personals). Quantia fixa establerta a la Llei General de Pressupostos de l'Estat
En funció del lloc de treball (circumstàncies objectives) o del rendiment del funcionari (circumstàncies subjectives valorades en funció de paràmetres objectius). Establertes a la LGPE mitjançant una quantia determinada o un increment anual màxim.
Els funcionaris només poden ser remunerats per aquests conceptes, per tant, no es poden aplicar terceres pagues ni altres fórmules diferents a les previstes legalment.
El capítol referent als drets retributius de la LEBEP no entrarà en vigor fins que s'aprovin les lleis de funció pública que el desenvolupin. La LEBEP preveu la desaparició de les actuals retribucions complementàries, que seran substituïdes en quantia i estructura per les que fixin les lleis de cada Administració pública atenent, entre altres, als següents factors:
- La progressió assolida pel funcionari dins la carrera administrativa.
- L'especial dificultat tècnica, responsabilitat, dedicació, incompatibilitat, exigible per al lloc de treball o les condicions en què aquell es desenvolupa.
- El grau d'interès, iniciativa o esforç amb què el funcionari desenvolupa el seu treball i el rendiment o resultats obtinguts.
- (^) Els serveis extraordinaris prestats fora de la jornada normal de treball. 2. Les retribucions bàsiques dels funcionaris
El Sou
- Determinat pel grup o subgrup de titulació de pertinença.
- Quantia fixada a la LPGE de cada exercici.
El sou és la retribució bàsica en sentit estricte. El seu valor ve determinat anualment per la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat en funció de cadascun dels grups o subgrups de titulació en què s'organitzen els diferents cossos i escales.
Cada funcionari percebrà el sou corresponent al nivell de titulació acadèmica que se li va requerir per ingressar al cos o escala a què pertany (grup o subgrup de classificació per titulació).
El sou dels funcionaris del grup A (A1) no podrà excedir en més de tres vegades el sou dels funcionaris del grup E (actuals agrupacions professionals) segons la Llei 30/1984.
Els Triennis
- Import en funció del grup o subgrup en què es compleixin, per cada tres anys de servei.
- Quantia fixada a la LGPE de cada exercici.
Els triennis consisteixen en una quantitat igual per a cada un dels grups o subgrups de titulació, no molt elevada, que incrementa la nòmina del funcionari cada tres anys. Els triennis es van acumulant fins al final de la relació de serveis.
Han de reconèixer la totalitat dels serveis prestats des que es va començar a treballar a l'Administració i en qualsevol d'elles. Des de l'entrada en vigor de la LEBEP ja no és necessari tenir la condició de funcionari de carrera per poder cobrar triennis. L'article 25.2 d'aquesta norma, referent a les retribucions dels funcionaris interins, estableix que se'ls reconeixeran els triennis corresponents als serveis prestats abans de l'entrada de la LEBEP.
L'Estatut dels Treballadors també reconeix el dret del personal laboral temporal a cobrar l'antiguitat en els mateixos termes que el personal laboral fix.
El trienni comença a cobrar-se a partir del moment que es compleixen 3 anys de serveis efectius, bé en la mateixa administració, bé per acumulació en diferents administracions. En aquest darrer cas, l'interessat haurà de demanar a les administracions corresponents el certificat de serveis prestats i després sol·licitar el seu reconeixement per l'entitat on presta serveis.
Còmput dels serveis a efectes de reconeixement de triennis
Computen No computen
- RLT. Criteris de:
- especialització
- responsabilitat
- competència i comandament
- complexitat territorial i funcional
- El nivell del superior jeràrquic ha de ser superior al dels llocs subordinats.
- La quantia per cada nivell vindrà fixada a la Llei General de Pressupostos de l'Estat.
- Es consolida mitjançant el grau personal.
La finalitat d'aquest complement salarial és doble: d'una banda, retribueix circumstàncies objectives dels llocs de treball , de l'altra, és un instrument de la carrera administrativa perquè constitueix el grau personal del funcionari, un dret individual i personal de caràcter subjectiu.
Els nivells del complement de destí van de l'1 al 30 i les quanties pels mateixos es fixen anualment a la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat. És un complement retributiu que està lligat al contingut i característiques del lloc de treball, en relació a la seva jerarquització dins l'organització, a la preparació tècnica que requereixi el seu desenvolupament i/o a l'especial responsabilitat de les funcions, i que es fixa a la relació de llocs de treball (interval de nivells segons grup de titulació).
La consolidació del grau personal com a garantia de la carrera administrativa. F 0 B 7 Via ordinària. Per exercici d'un o més llocs de treball del nivell corresponent durant dos anys continuats o tres amb interrupció. Si es modifica el nivell d'un lloc de treball abans d'haver-lo perfeccionat, el temps de prestació de serveis en aquest lloc es computarà amb el nivell més alt als efectes de consolidació del grau personal. Malgrat això, si s'obté un lloc de treball superior en més de 2 nivells al corresponent al propi grau personal, cada dos anys es consolidarà el grau superior en 2 nivells al que es posseeix. F 0 B 7 Via extraordinària : per cursos de formació específics o compliment d'altres requisits objectius, aprovats pel Ple de la Corporació.
El complement específic
- Retribució de caràcter objectiu que es valora atenent a l'especial dificultat tècnica, dedicació, responsabilitat, incompatibilitat, perillositat i/o penalitat dels llocs de treball.
- Requereix una valoració prèvia dels llocs de treball.
- S'assigna per a cada lloc de treball a l'RLT.
- Aprovació en els pressupostos anuals.
El Complement Específic està destinat a retribuir les condicions particulars d'alguns llocs de treball atenent a l'especial dificultat tècnica, el grau de dedicació, la responsabilitat, la incompatibilitat, la perillositat o la penalitat. El fet que la llei parli d'alguns llocs de treball ha portat nombroses controvèrsies jurídiques, ja que inicialment la jurisprudència no admetia que tots els llocs
tinguessin complement específic. Avui dia però, a totes les Administracions públiques tots els llocs de treball en tenen un d'assignat.
L'establiment o la modificació del complement específic exigeix que amb caràcter previ es porti a terme una valoració del lloc de treball atenent a les circumstàncies assenyalades anteriorment. Una vegada efectuada la valoració, el Ple de la Corporació aprovarà l'RLT, amb els seus complements específics. La forma de valoració del complement específic no està determinada normativament, de manera que es poden fer servir diferents tècniques de valoració tant quantitatives com qualitatives sempre que es garanteixi l'objectivitat. La jurisprudència ha determinat l'obligació de negociar l'RLT amb les organitzacions sindicals legitimades, si bé, en cas que no s'arribi a un acord, l'Administració podrà aprovar-la en exercici de la seva potestat organitzativa.
- Aquest complement es fixa atenent a les característiques concretes de cada lloc de treball i té un caràcter objectiu, ja que valora les condicions particulars de cada lloc i no el grup de titulació ni les característiques individuals del funcionari.
El complement de productivitat
- Es fixa en base a criteris subjectius objectivament valorats: especial rendiment, activitat extraordinària, interès i iniciativa.
- És de coneixement de tots els funcionaris. No genera drets respecte a valoracions posteriors.
El complement de productivitat té caràcter subjectiu o individual i està destinat a retribuir l'especial rendiment, l'activitat extraordinària i l'interès o iniciativa amb que el funcionari desenvolupa les seves funcions.
La valoració de la productivitat s'haurà de realitzar en funció de circumstàncies objectives relacionades directament amb el desenvolupament del lloc de treball i dels objectius assignats al mateix.
Com a norma general, les quantitats percebudes per aquest concepte durant un determinat període de temps no originaran cap tipus de dret individual respecte a les valoracions o apreciacions de períodes posteriors.
En tot cas, les quantitats que percebi el funcionari per aquest concepte seran de coneixement públic pels altres funcionaris de l'entitat i pels representants sindicals.
Les gratificacions per serveis extraordinaris
- Serveis prestats fora de la jornada ordinària.
- No són fixes en la seva quantia ni periòdiques en la seva meritació.
Les gratificacions retribueixen serveis realitzats fora de la jornada normal i en cap cas poden ser fixes en la seva quantia ni periòdiques en el temps.
Les indemnitzacions per raó del servei
- S'atorguen per conceptes concrets, o perquè existeix una prèvia despesa suportada pel funcionari o per la realització d'activitats concretes en l'àmbit de la funció pública.
- La legislació les predetermina, o bé fixant-ne els imports o bé establint
negociació col·lectiva i s'aplica essencialment el dret laboral comú. Això no obstant, també els són d'aplicació els màxims d'increment retributiu fixats a la LPGE, tot i que si bé en el cas dels funcionaris aquests límits es preveuen directament relacionats amb conceptes retributius concrets, en el cas del personal laboral el límit s'aplica sobre la quantia global de la massa retributiva.
La Llei General de Pressupostos de l'Estat fixa anualment i amb caràcter bàsic l'increment que han d'experimentar les retribucions del personal al servei de les administracions, organismes i ens públics, en funció de l'augment de l'I.P.C. que el Govern preveu que es produeixi durant l'exercici econòmic que s'inicia. Els últims anys aquest increment ha estat del 2% aplicable a totes les retribucions, incloses les diferides.
Cap administració pública pot aplicar increments retributius per sobre d'aquesta quantitat. Amb caràcter excepcional i singular però, es permet superar aquest increment anual en determinats casos, amb incidència sobre les retribucions complementàries del personal funcionari i conceptes equivalents del personal laboral:
- per realitzar adequacions que resultin imprescindibles per modificar el contingut funcional dels llocs de treball.
- per realitzar adequacions que resultin imprescindibles per modificar quantitativament el nombre d'efectius assignats a cada programa.
- per realitzar adequacions que resultin imprescindibles per a la consecució dels resultats o objectius fixats per a cada programa.
2. LA JORNADA I L'HORARI DE TREBALL
- L'aprovació EBEP ha comportat alguns canvis en la regulació de la jornada, respecte l'anterior normativa: ara cadascuna de les Administracions Públiques és cometent per fixar la jornada dels seus funcionaris i aquesta podrà ser-ho a temps complet o parcial.
Què ha comportat l'aprovació de l'EBEP respecte de la regulació de la jornada?
En primer lloc, la nova regulació estableix que sigui cada Administració Pública la que fixi la jornada general i les jornades especials dels seus funcionaris públics. És a dir, cada administració és la competent per fixar la jornada dels seus funcionaris públics, sense que aquestes hagin de respectar cap còmput anual, mensual o setmanal.
En segon lloc, l'EBEP recull expressament la possibilitat que les Administracions Públiques puguin fixar jornades a temps complet o a temps parcial.
L'aprovació de la jornada i de l'horari s'ha de fer prèvia negociació amb la representació sindical.
El nostre ordenament funcionarial reconeix el dret del personal funcionari a la interrupció de la seva activitat, normalment sense reducció dels drets retributius, en diferents supòsits que inclouen tant períodes de descans periòdic (vacances i descans dominical), com suspensions ocasionals de la prestació per diferents causes, de més o menys durada (permisos i llicències).
3. VACANCES
Els funcionaris tindran dret a gaudir durant cada any complet de servei actiu d'unes vacances retribuïdes d'un mes o dels dies que en proporció els corresponen si el temps realment treballat és menor. El moment en què hom gaudeixi d'aquestes vacances serà subordinat a les necessitats del servei.
4. ELS PERMISOS I LES LLICÈNCIES
Els permisos i les llicències dels funcionaris públics s'estableixen legalment i reglamentària, si bé és indispensable un tràmit previ de negociació amb la representació sindical corresponent. La LEBEP estableix uns permisos amb caràcter de norma bàsica; per tant, els podran gaudir els funcionaris de totes les administracions públiques.
La legislació autonòmica de desenvolupament estableix uns permisos i llicències complementaris, que milloren els establerts amb caràcter de norma bàsica en la LEBEP.
Finalment, els funcionaris de les entitats locals poden gaudir dels mateixos permisos i llicències que els funcionaris autonòmics; si bé és habitual que a través de la negociació col·lectiva s'introdueixin millores sobre aquests.
Llicències
- Per situacions de violència de gènere: absència del lloc de treball, més la flexibilitat horària que, d'acord amb cada situació concreta, sigui necessària per a la protecció o assistència social.
- Flexibilitat horària recuperable : absència del lloc de treball d'un mínim d' hora i d'un màxim de 7 durant la setmana, per a visites o proves mèdiques d'ascendents o descendents fins al segon grau de consanguinitat o afinitat o per a reunions de tutoria amb els docents responsables dels fills. El temps d'absència s'ha de recuperar dins de la mateixa setmana.
Reduccions de jornada
- Reducció de la jornada per tenir cura d'un fill amb la percepció de la totalitat de la retribució:
- Reducció de jornada per tenir una discapacitat legalment reconeguda: les persones que com a conseqüència de la discapacitat han de rebre tractament en centres públics o privats, poden reduir la seva jornada de treball en el temps que dediquen al tractament, sense reducció de les retribucions.
- Reducció de la jornada en 1/3 amb dret al 80% de les retribucions o reducció de la jornada en 1/2 amb dret al 60% de les retribucions: - Per tenir cura d'un fill menor de 6 anys si es té la guarda legal.
- Per tenir cura d'una persona amb discapacitat psíquica, física o sensorial que no faci cap activitat retribuïda, si es té la guarda legal.
- Per tenir a càrrec un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, amb una discapacitat reconeguda igual o superior al 65% o amb un grau de dependència que li impedeix ser autònom, o que requereix una especial atenció.
- Per ser dona víctima de la violència de gènere i necessita fer efectiva la seva protecció o el dret a l'assistència social íntegra
Els permisos per a la conciliació de la vida personal, laboral i familiar de l'EBEP
- El permís per part
- El permís per adopció, acolliment preadoptiu, permanent o simple
- Permís de paternitat pel naixement acolliment o adopció d'un fill
5. LES SITUACIONS ADMINISTRATIVES
La situació de normalitat de la relació de servei del personal funcionari (servei actiu), que es correspon amb el supòsit normal en el qual ocupa efectivament el lloc de treball que li correspon, presta els seus serveis amb regularitat, percep les seves retribucions, etc.., es pot veure eventualment alterada, per causes objectives o subjectives, que generin la seva interrupció o alteració, però sense que l'extingeixin. Aquestes modificacions que no extingeixen la relació funcionarial les anomenem “situacions administratives” del personal funcionari.
En aquestes situacions la relació estatutària no s'extingeix com en els supòsits de pèrdua de la condició funcionarial, sinó que s'interromp i roman en estat latent, de manera que possibilita, en el futur, el retorn a la situació de servei actiu.
A) Situacions administratives regulades al TUFPC
1. En actiu
Es troba en situació de servei actiu el funcionari que ocupa una plaça dotada pressupostàriament i està prestant efectivament els seus serveis en qualsevol lloc de treball de l'Administració que, conforme la relació de llocs de treball corresponent, estigui adscrit al personal funcionari.
En aquesta situació el funcionari té tots els drets, deures i responsabilitats inherents a la seva condició: dret al càrrec, a la carrera administrativa, a les vacances, als permisos i llicències, a la Seguretat Social, i drets de contingut econòmic. De fet, és l'única situació que comporta la plenitud de drets, deures i responsabilitats inherents a la condició funcionarial, sempre i quan el funcionari estigui efectivament desenvolupant les funcions pròpies del seu càrrec.
La situació en actiu s'inicia en el moment que el funcionari adquireix la condició de funcionari de carrera, i es mantindrà fins que cessi aquesta relació.
Cal tenir en compte, però, que existeixen determinats supòsits on tot i no donar-se l'efectiva prestació de serveis el funcionari continua estant en la situació administrativa de servei en actiu. Aquests supòsits són:
- Quan es produeix una suspensió temporal de la prestació de serveis: vacances, llicències i permisos.
- El període existent entre el cessament en un lloc de treball per haver obtingut un altre mitjançant qualsevol dels procediments de provisió de llocs de treball.
- Quan cessa en un lloc de treball sense haver-ne obtingut un altre.
- En els supòsits de suspensió provisional, si aquesta no es declarada ferma. En aquest supòsit, el període de la suspensió provisional computarà com de servei en actiu, amb reconeixement dels drets econòmics des de la data de la suspensió.
Finalment, recordar que els funcionaris en comissió de serveis estan en servei actiu: la comissió de serveis no és una situació administrativa diferent del servei actiu, sinó una forma de provisió dels llocs de treball.
2. En excedència voluntària
Situació declarada a petició del funcionari, que comporta el cessament temporal de la prestació de serveis sense dret a percebre cap tipus de retribució. El temps que es roman en aquesta situació d'excedència no computa a efectes de triennis, grau i drets passius, ni comporta reserva de la plaça ni del lloc de treball. Hi ha les modalitats següents:
a) Per interès particular.
Supòsit normal : La llei exigeix haver prestat serveis efectius en qualsevol administració pública durant els 5 anys immediatament anteriors, i caldrà estar- s'hi, com a mínim, 2 anys continuats.
Supòsit extraordinari : El segon paràgraf de la lletra a) de l'article 86 TUFPC contempla un supòsit d'excedència voluntària on aquesta voluntarietat podem dir que no existeix: es produeix perquè, finalitzada la situació que va determinar el pas a una situació diferent a la de servei actiu, s'incompleixi l'obligació de sol·licitar el reingrés en el termini establert reglamentàriament.
Quan s'acaba la causa que va donar lloc a aquesta situació, s'haurà de sol·licitar el reingrés al servei actiu en el termini de 30 dies des del cessament d'aquesta situació.
5. Suspensió d'ocupació
Es declara com a resultat d'un procediment judicial o disciplinari. La suspensió de funcions pot ser provisional (estem davant d'una mesura cautelar) o ferma (es tracta d'una sanció).
La suspensió comporta que el funcionari queda temporalment privat de l'exercici de les seves funcions, així com dels drets inherents a la seva condició.
La suspensió ferma ha de ser conseqüència d'una sentència penal condemnatòria i ferma o d'una sanció disciplinària ferma. Tant la condemna com la sanció de suspensió, comportaran la pèrdua del lloc de treball, que es podrà proveir mitjançant algun dels sistemes de provisió de llocs de treball
La suspensió per condemna criminal d'inhabilitació per a l'exercici de càrrecs i de funcions públiques, és podrà imposar com a pena principal o accessòria i en els termes que la sentència acordi. Si la inhabilitació ho és respecte de la carrera del funcionari o per a l'exercici de funcions públiques i ho és amb caràcter perpetu, determinarà la baixa definitiva del funcionari en servei.
La suspensió per sanció disciplinària, no podrà excedir del temps màxim assenyalat per a aquest tipus de sanció, i durant aquest període el funcionari no té dret a cap retribució.
6. L'excedència forçosa
Els supòsits on és procedent la declaració d'aquesta excedència, són els següents:
- Si, d'acord amb es procediments legalment vigents, es produeix una reducció de llocs a conseqüència dels quals el funcionari perd el seu lloc de treball sense que n'hi hagi d'altres de vacants amb dotació pressupostària.
- Quan el funcionari que ha estat declarat en situació de suspensió ferma sol·licita el reingrés, i aquest no és possible per manca de vacant amb dotació pressupostària.
Tots els excedents forçosos tenen dret a percebre les retribucions bàsiques. El reingrés al servei actiu es pot imposar de manera obligatòria sempre que sigui en llocs de característiques semblants al lloc ocupat anteriorment.
7. Expectativa de destinació
En aquesta situació estan els funcionaris als quals se'ls ha suprimit el lloc de treball com a conseqüència d'un pla d'ocupació de recursos humans o altres mesures de racionalització de l'organització del personal i que no hagin obtingut una nova destinació per manca de lloc de treball adient.
En expectativa de destinació, el funcionari percep les retribucions bàsiques, el complement de destinació i el 50% del complement específic.
El període màxim d'aquesta situació és d'1 any, passat el qual el funcionari passa a la situació d'excedència forçosa.
B) Situacions administratives regulades a la llei de conciliació
Condicions generals per al gaudiment d'aquests quatre tipus d'excedències voluntàries :
- la seva finalitat és la de conciliar la vida personal i familiar amb la vida laboral.
- es regiran per allò que disposi aquesta llei, i supletòriament pel TUFPC.
- no es poden acumular dos períodes d'excedència per als supòsits que esdevingui una nova causa.
- (^) si durant el període d'excedència un nou subjecte causant dóna dret a un nou període d'excedència, l'inici d'aquest nou període posa fi a l'anterior.
- l'exercici simultani per dues persones que presten serveis en el sector públic i que tingui com a causa un mateix fet causant, només està permès amb autorització prèvia i no afecta el funcionament dels serveis.
- l'excedència per tenir cura d'un fill o per tenir cura de familiars, és incompatible amb l'autorització de compatibilitat que quedarà suspesa fins el finiment de l'excedència
- finalitzada l'excedència, el funcionari té un mes per sol·licitar el reingrés. En cas de no fer-ho passarà a la situació d'excedència voluntària per interès particular. 1. Per a tenir cura d'un fill. Pot sol·licitar-se en qualsevol moment a partir de del naixement, o de la sentència o resolució administrativa en el cas d'acolliment o adopció.
Té una durada màxima de tres anys, a comptar de la data del naixement o de la sentència o la resolució judicial en el cas d'acolliment o adopció.
Computa a efectes de triennis, consolidació de grau i drets passius. Existeix reserva del lloc de treball amb destinació definitiva. Si el funcionari ocupa un lloc de treball amb destinació provisional conserva els drets generals sobre aquest.
2. Per a tenir cura d'un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, amb la condició que no es pugui valer i que no pugui exercir cap activitat retribuïda. L'excedència es podrà concedir per un període d'entre 3 mesos i un màxim de 3 anys. Afegeix la llei que “el període concret d'excedència es determinarà segons l'acreditació del grau de dependència i la durada estimada d'aquesta”. Computa a efectes de triennis, consolidació de grau i drets passius. Existeix reserva del lloc de treball amb destinació definitiva. Si el funcionari ocupa un lloc de treball amb destinació provisional conserva els drets generals sobre aquest. 3. Per al manteniment de la convivència. Podrà sol·licitar-se quan el cònjuge o el convivent hagin de residir en un altre municipi perquè ha obtingut un lloc de treball estable. Té una durada mínima de dos anys i màxima de quinze. No computa a efectes de triennis, ni de consolidació de grau ni de drets passius, ni comporta reserva de destinació.
hem d'entendre qualsevol dret de contingut econòmic derivat, directa o indirectament, d'una prestació o servei personal.
Principi d'imparcialitat i independència de l'empleat públic. El personal comprés en l'àmbit d'aplicació de la llei d'incompatibilitats no podrà exercir càrrecs, professions o activitats públiques que puguin impedir o menyscabar l'estricte compliment dels seus deures o comprometre la seva imparcialitat o independència.
En concret, la llei catalana d'incompatibilitats ens diu que el personal comprès en el seu àmbit d'aplicació únicament podrà tenir un segon lloc de treball o una segona activitat en el sector públic si ho exigeix l'interès del mateix sector públic i en els concrets supòsits que la llei estableixi.
B) Respecte d'altres activitats privades regeix únicament aquest principi:
Principi d'imparcialitat i independència de l'empleat públic. El personal comprés en l'àmbit d'aplicació de la llei d'incompatibilitats no podrà exercir càrrecs, professions o activitats privades que puguin impedir o menyscabar l'estricte compliment dels seus deures o comprometre la seva imparcialitat o independència.
INCOMPATIBILITAT DE DUES O MÉS ACTIVITATS PÚBLIQUES
La regla general , com ja hem vist, és la dedicació exclusiva a un sol lloc de treball: cap persona al servei d'un ens públic pot prestar un segon lloc treball o activitat en el sector públic llevat que ho exigeixi l'interès del mateix servei públic.
Activitat en el sector públic serà qualsevol activitat que es porti a terme en l'Administració entesa de manera extensa, és a dir, qualsevol ens o empresa privada amb capital majoritari públic, així com l'activitat desenvolupada pels membres electius de les corporacions locals, de les assemblees legislatives de les comunitats autònomes, pels alts càrrecs i per la resta del personal dels òrgans constitucionals i estatutaris, i de totes les administracions, inclosa l'Administració de Justícia, i dels ens, organismes d'elles dependents incloses en les entitats concertades col·laboradores de la Seguretat Social en la prestació sanitària.
Excepcions.
A) Podrà autoritzar-se la compatibilitat en els següents casos: F 0 B 7 Per a ocupar un lloc de treball com professor universitari associat en règim de dedicació a temps parcial i amb una durada determinada F 0 B 7 Els catedràtics i els professors titulars d'universitats i els catedràtics d'escoles universitàries, per a ocupar un lloc segon lloc de treball en el sector públic sanitari o de caràcter exclusivament d'investigació en centres públics de recerca, i sempre que els llocs estiguin autoritzats com de prestació a temps parcial. F 0 B 7 Els professors titulars d'escoles universitàries d'infermeria, per a ocupar un segon lloc de treball en el sector sanitari, sempre que el lloc estigui autoritzat com de prestació a temps parcial. F 0 B 7 Els catedràtics i professors de música que prestin serveis en els conservatoris superiors de música i en els conservatoris professionals de
música, per a ocupar un segon lloc de treball en el sector públic cultural, sempre que el lloc estigui autoritzat com de prestació a temps parcial. F 0 B 7 Quan ho exigeixi l'interès del mateix sector públic.
ACTIVITATS PRIVADES
La regla general és que es pot reconèixer compatibilitat al personal que ocupi un lloc de treball en el sector públic amb l'exercici d'un lloc en el sector privat, sempre que no afecti la independència i imparcialitat amb que ha d'actuar l'empleat públic i que no interfereixi en el desenvolupament de les funcions pròpies del seu lloc de treball.
A) Activitats privades respecte de les quals en cap cas es podrà autoritzar la compatibilitat: F 0 B 7 Activitats que es relacionin directament amb les que desenvolupa el sector públic en què es presta serveis la persona afectada. F 0 B 7 Activitats professionals que s'han de prestar a persones a les quals s'està obligat a atendre en el desenvolupament del càrrec públic. F 0 B 7 La pertinença a consells d'administració o a òrgans rectors d'empreses o entitats privades, si l'activitat d'aquestes està directament relacionada amb les que desenvolupa el sector públic en què presta serveis la persona afectada. F 0 B 7 Activitats privades respecte d'assumptes en que intervingui o hagi intervingut en els dos darrers anys o en els que hagi d'intervenir per raó del lloc públic. F 0 B 7 Qualsevol càrrec en empreses o en societats concessionàries, contractistes d'obres, serveis o subministraments, arrendatàries o administradores de monopolis o amb participació o aval del sector públic, sigui quina sigui la configuració jurídica d'aquestes. F 0 B 7 La participació superior al 10% del capital de les empreses o societats del punt anterior. F 0 B 7 Activitats el resultat de les quals hagi de ser sotmès a autorització, llicència, permís, ajuda financera o control de l'entitat en que presti serveis el personal. F 0 B 7 Activitats que requereixin d'una coincidència horària. F 0 B 7 Activitats de gestoria, mediació, representació i defensa d'interessos davant de l'entitat o els seus organismes.
B) Activitats privades respecte de les quals es pot autoritzar la compatibilitat F 0 B 7 Quan la persona afectada ocupi un lloc de treball en el sector públic en règim de jornada ordinària i la suma de jornades de l'activitat pública principal i l'activitat privada no superi la jornada ordinària de l'Administració incrementada d'un 50%. F 0 B 7 Quan el càrrec que s'ocupa al sector públic tingui un horari igual o superior a la meitat de la jornada ordinària en règim de prestació a temps parcial. F 0 B 7 Quan la persona afectada tingui autoritzada la compatibilitat amb un segon lloc de treball públic, les jornades dels quals no superin la jornada màxima de l'Administració. F 0 B 7 En darrer lloc, aquests articles recullen la següent regla: no es podrà reconèixer la compatibilitat si la suma de la jornada pública més la de la jornada
El règim disciplinari és aquell procediment que apliquem als funcionaris públics per exigir-los responsabilitat administrativa en el supòsit d'incompliment dels seus deures, sempre i quan, aquest incompliment impliqui la comissió de fets o omissions constitutius d'una falta.
Nosaltres ens estem referint a la potestat sancionadora i al procediment sancionador que exerceix l'administració i que, en cap cas, hem de confondre amb els fets constitutius de delictes i faltes de l'àmbit penal (respecte dels quals únicament són competents, òbviament, jutges i tribunals).
L'aprovació de l'EBEP, ha suposat la introducció d'algunes novetats en el règim disciplinari. Una de les més significatives es concreta en l'àmbit personal d'aplicació del règim disciplinari: pel que respecta a les faltes molt greus, s'aplica tant al personal funcionari com el personal laboral. El règim de faltes i sancions greus i lleus del personal laboral serà el fixat a cada conveni col·lectiu.
El llistat de faltes molt greus que conté l'EBEP, és un llistat obert, de manera que les lleis de desenvolupament de les CCAA podran tipificar altres faltes molt greus per als seus funcionaris i pels funcionaris locals. Els convenis col·lectius, poden fer el mateix per al personal laboral. Pel que respecta a les faltes greus i lleus, l'EBEP remet a les lleis de desenvolupament i als convenis col·lectius.
Pel que respecta a les sancions, també s'estableix un catàleg obert que haurà de ser completat per les lleis de desenvolupament per als funcionaris i pels convenis per al personal laboral.
PRINCIPIS DE LA POTESTAT SANCIONADORA DE L'ADMINISTRACIÓ
Principi de legalitat
Únicament poden considerar-se infraccions administratives aquelles conductes que prèviament hagin estat tipificades com a tal, i únicament podran imposar-se les sancions assenyalades en la legislació aplicable.
Principi de tipicitat
Únicament tindrà la consideració d'infracció administrativa aquella que estigui prevista com a tal per una llei, de manera que tan sols podrem imposar sancions per la comissió d'aquestes infraccions.
Principi d'irretroactivitat
Hem d'aplicar les disposicions sancionadores vigents en el moment de produir- se el fet que constitueix infracció.
La regulació de les infraccions i sancions, no la podrem aplicar retroactivament en relació a fets comesos abans de l'entrada en vigor de la llei.
Principi de culpabilitat
Únicament poden ser sancionades per la comissió de la infracció administrativa les persones físiques que siguin les responsables del fet. L'existència d'aquesta responsabilitat fa necessària una prova de càrrec suficient, aportada per l'Administració i que acrediti la comissió del la infracció administrativa.
Principi de proporcionalitat
Per graduar les faltes i sancions es tindrà en compte el principi de proporcionalitat. En aquest sentit, es valorarà:
a) La intencionalitat.
b) La pertorbació en els serveis.
c) Els danys produïts a l'Administració o als administrats.
d) La reincidència en les faltes.
e) La participació en la comissió o en l'omissió.
Les sancions administratives no poden implicar privació de llibertat.
Principi de presumpció d'innocència
Està emparat a l'article 24.2 CE i exigeix per sancionar una prova de càrrec suficient per destruir la referida presumpció d'innocència.
Principi non bis in idem
No poden sancionar-se els fets que ja han estat sancionats penal o administrativament en els casos que existeixi identitat de subjecte, fet i fonament.
CLASSIFICACIÓ DE LES FALTES
Les faltes disciplinàries es classifiquen en molt greus, greus i lleus.
Faltes molt greus:
- L'incompliment del deure de fidelitat a la Constitució o a l'Estatut en l'exercici de la funció pública.
- Les actuacions que signifiquin discriminació per raó de raça, sexe, religió, llengua, opinió, lloc de naixement o veïnatge o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
- L'abandonament del servei.
- L'adopció d'acords manifestament il·legals que causin perjudici greu a l'Administració o als ciutadans.
- La publicació o la utilització indeguda de secrets declarats oficials per llei o qualificats com a tals.
- La falta notòria de rendiment que comporti inhibició en el compliment de les tasques encomanades.
- (^) La violació de la neutralitat o de la independència política servint-se de les facultats atribuïdes per influir en processos electorals de qualsevol naturalesa i àmbit.
- L'incompliment de les normes sobre incompatibilitats.
- L'obstaculització de l'exercici de les llibertats públiques i dels drets sindicals.
- La realització d'actes dirigits a coartar el lliure exercici del dret de vaga.
- La participació en vagues als qui la tinguin expressament prohibida per la llei.
- L'incompliment de l'obligació d'atendre els serveis mínims que es fixin en cas de vaga, per tal de garantir la prestació de serveis que es considerin essencials.
- La realització d'actes dirigits a limitar la lliure expressió del pensament, de les idees i de les opinions.
