Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Gluconeogènesi, Apuntes de Bioquímica

Asignatura: Bioquímica, Profesor: Pepo Pepo, Carrera: Microbiologia, Universidad: UAB

Tipo: Apuntes

Antes del 2010

Subido el 29/12/2009

wanamalauasha
wanamalauasha 🇪🇸

4.3

(6)

1 documento

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
GLUCONEOGÈNESI
A. Visió general de la ruta: precursors i teixits gluconeogènics.
La gluconeogènesi (GNG) és una ruta
metabòlica que consisteix en la
formació de glucosa a partir de
compostos carbonats, com el piruvat
o el glicerol.
La gluconeogènesi es produeix en
tots els animals, plantes, fongs i
microorganismes. En els animals, els
precursors importants de la glucosa
son compostos de 3 carbonis com el
lactat, el piruvat i el glicerol, i també
certs aminoàcids.
En els mamífers ,la gluconeogènesis
té lloc principalment al fetge, i en
menor extensió al còrtex renal.
Aquest procés es produeix durant
període de dejuni, fam o exercici
intens, i és altament endergònic.
B. Gluconeogènesi a partir de piruvat i lactat: etapes diferencials respecte a
glicòlisi.
Encara que la glicòlisis i al GNG (reaccions que en els animals tenen lloc al
citosol) tinguin alguns enzims en comú, les dues vies no són simplement
reversibles l’una respecte a l’altre. En particular els passos altament
exergònics i irreversibles de la glicòlisis són “circumval·lats” en la GNG.
Ambdós camins són rigorosament controlats per senyals intracel·lulars i
extracel·lulars, i són recíprocament regulats per tal de que la glicòlisi i la
GNG no tinguin lloc simultàniament a la mateixa cèl·lula.
Set de les 10 reaccions enzimàtiques de la gluconeogènesi són el revers de
les reaccions glicolítiques. Tot i així, tres reaccions de la glicòlisi són
essencialment irreversibles in vivo i no poden ser usades per la GNG: la
conversió de glucosa a glucosa 6-fosfat per la hexoquinasa (HK), la
fosforilació de la fructosa 6-fosfat a fructosa 1,6-bifosfat per la
fosfofructoquinasa-1 (PFK-1), i la conversió de fosfoenolpiruvat (PEP) a
piruvat per la piruvat quinasa (PK). Aquestes 3 reaccions tenen una G MOLT
negativa, i per tant, irreversibles.
Lactat
Durant un exercici de gran intensitat el piruvat és reduït a lactat per la lactat
deshidrogenasa (LDH) en un procés anomenat glucòlisi anaeròbia que té lloc
al múscul esquelètic. El lactat produït per aquesta reacció és transportat al
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Gluconeogènesi y más Apuntes en PDF de Bioquímica solo en Docsity!

GLUCONEOGÈNESI

A. Visió general de la ruta: precursors i teixits gluconeogènics.

La gluconeogènesi (GNG) és una ruta metabòlica que consisteix en la formació de glucosa a partir de compostos carbonats, com el piruvat o el glicerol.

La gluconeogènesi es produeix en tots els animals, plantes, fongs i microorganismes. En els animals, els precursors importants de la glucosa son compostos de 3 carbonis com el lactat, el piruvat i el glicerol, i també certs aminoàcids.

En els mamífers ,la gluconeogènesis té lloc principalment al fetge, i en menor extensió al còrtex renal. Aquest procés es produeix durant període de dejuni, fam o exercici intens, i és altament endergònic.

B. Gluconeogènesi a partir de piruvat i lactat: etapes diferencials respecte a glicòlisi.

Encara que la glicòlisis i al GNG (reaccions que en els animals tenen lloc al citosol) tinguin alguns enzims en comú, les dues vies no són simplement reversibles l’una respecte a l’altre. En particular els passos altament exergònics i irreversibles de la glicòlisis són “circumval·lats” en la GNG. Ambdós camins són rigorosament controlats per senyals intracel·lulars i extracel·lulars, i són recíprocament regulats per tal de que la glicòlisi i la GNG no tinguin lloc simultàniament a la mateixa cèl·lula.

Set de les 10 reaccions enzimàtiques de la gluconeogènesi són el revers de les reaccions glicolítiques. Tot i així, tres reaccions de la glicòlisi són essencialment irreversibles in vivo i no poden ser usades per la GNG: la conversió de glucosa a glucosa 6-fosfat per la hexoquinasa (HK), la fosforilació de la fructosa 6-fosfat a fructosa 1,6-bifosfat per la fosfofructoquinasa-1 (PFK-1), i la conversió de fosfoenolpiruvat (PEP) a piruvat per la piruvat quinasa (PK). Aquestes 3 reaccions tenen una ∆G MOLT negativa, i per tant, irreversibles.

Lactat

Durant un exercici de gran intensitat el piruvat és reduït a lactat per la lactat deshidrogenasa (LDH) en un procés anomenat glucòlisi anaeròbia que té lloc al múscul esquelètic. El lactat produït per aquesta reacció és transportat al

fetge on, per GNG, es transforma en glucosa, que torna al múscul i es converteix en glucogen en un circuit anomenat cicle de Cori. Pel seu cost energètic, aquest procés no pot mantenir-se indefinidament.

Piruvat

El piruvat que es genera al múscul o en altres teixits pot ser transaminat a alanina. Aquesta es transporta al fetge per a la GNG. En el fetge l’alanina es torna a transformar en piruvat que s’utilitza com a substrat de la GNG o és oxidat en el cicle de Krebs. El grup amino (resultant de la transaminació) es converteix en urea en el cicle de la urea per ésser excretada pels ronyons.

C. Balanç global de la ruta (a partir de piruvat).

2Piruvat + 4ATP + 2GTP + 2NADH + 2H+^ **+ 4H 2 O → Glucosa + 4ADP

  • 4GDP + 2NAD+**^ + 6Pi

Per cada molècula de glucosa formada a partir del piruvat, són necessaris 6 grups fosfats altament energètics (4 del ATP i 2 del GTP)i dues molècules de NADH (necessàries per la reducció de dues molècules d’1,3-bifosfoglicerat).

La síntesi de glucosa a partir del piruvat és un procés relativament car, energèticament parlant. Molt d’aquest cost energètic és necessari per assegurar la irreversibilitat de la gluconeogènesi. En condicions intracel·lulars, la variació total d’energia lliure a la glicòlisis és com a mínim de -63KJ/mol. En les mateixes condicions, el total de ∆G de la GNG és de -16KJ/mol. Per tant, els dos processos són essencialment irreversibles a la cèl·lula.

D. Regulació (inclosa reciprocitat amb regulació glicòlisi i metabolisme glucídic).

La gluconeogènesi i la glicòlisis estan coordinades de tal manera que mentre una de les dues es troba altament activada, l’altre es troba relativament inactivada. Si les dues reaccions estiguessin activades alhora, el resultat seria una gran pèrdua energètica (ja que ambdues reaccions són altament exergòniques en condicions cel·lulars), que generaria una gran barrera energètica que seria impossible de superar. No obstant, les activitats enzimàtiques de les reaccions de cada via metabòlica, es troben controlades per tal de que no es trobin activades al mateix moment. Aquesta regulació pot ser al·lostèrica o pot venir donada per la presència d’hormones i concentracions de diferents precursors tant de la glicòlisi com de la gluconeogènesi:

  • L’acetil-CoA com a modulador al·lostèric: Quan s’acumula acetil-CoA, aquest increment inhibeix el complex de la piruvat deshidrogenasa. Conseqüentment, la formació d’acetil-CoA a partir de piruvat es fa més