ACCIÓ COL.LECTIVA:
MÒDUL 1:
TEORIES AUTORS EXPLICACIÓ
TEORIES DE CONTAGI M.BLURNER
LE BON El contagi com a reacció circular la qual té un efecte reforçador. El fet que una persona reaccioni igual que una altra davant un
determinat esdeveniment porta a que la conducta de la primera persona es vegi a la seva vegada reforçada. PROCESSOS
D'INFLUÈNCIA INTERPERSONAL.
TEORIES DE LA
CONVERGÈNCIA MILGRAM I
TOCH La conducta homogènia de la massa obeeix al fet de que en tenir els seus membres característiques comunes és fàcil esperar que
el tipus de conducta sigui similar.
TEORIA DE LA NORMA
EMERGENT
TURNER
KILLIAN
L'actuació d'una persona depèn de la seva percepció sobre les normes que regeixen en la situació en què és troba. Aquestes normes
no són provenen de fora, sinó que són creades en el transcurs de la interacció amb el grup. La conducta de la massa és
normativa en relació amb les normes generades pel propi grup.
TEORIA DEL VALOR AFEGIT
O TENSIÓ ESTRUCTURAL
SMELSER Destaca el paper reivindicatiu i propositiu del comportament col·lectiu, i com aquest està dirigit a l'obtenció d'unes metes que es
consideren inaccessibles per altres vies. Per què el realitzi la conducta col·lectiva s'han de complir 6 determinants en un ordre
determinat:
1.Conductivitat estructural: condicions esstructurals generals necessàries per a un episodi col.lectiu.
2.Tensió estructural: una de les possibles fonts de tensió té el seu origen a la deprivació de privilegis.
3.Desenvolupament i expansió de creences: sobre les causes de la tensió (forces i agents) i sobre les formes d'eliminar-la o
disminuir-la.
4.Factors desencadenants: algun tipus d'esdeveniment que actua com a detonador de l'acció.
5.Mobilització per a l'acció: tot l'anterior porta a la necessitat d'implicar el grup. Aquí té un paper important l'actuació dels líders.
6.Control social: actuacions per part dels agents de control social per intentar evitar l'acció.
TEORIA DE LA IDENTITAT
SOCIAL HENRY TAJFEL Segons Tajfel existeix una tendència a afavorir al membre del propi grup. És la necessitat d'obtenir una identitat social
positiva la que porta al fet que procurem diferenciar positivament el nostre grup respecte a altres grups. A partir
d'aquesta teoria, altres autors han derivat les seves com Turner i Reicher.
TEORIA DE
L'AUTOCATEGORITZACIÓ TURNER Aquesta teoria planteja 3 possibles nivells de categorització del jo: el supraordenat (ésser humà); in-group/out-group (intermedi) i
un subordinat (nivell personal) Davant els fenòmens de desindividualització, Turner prefereix parlar de despersonalització: que
es diferencia en el fet que no implica pèrdua de la identitat individual, sinó un canvi a nivell personal del nivell social d'identitat.
MODEL DE CONDUCTA DE
MASSES REICHER Els membres d'una massa comparteixen una mateixa autocategorització, es consideren a sí mateixos membres d'un grup i, per
tant, amb unes característiques comunes que els diferencien d'altres grups. Com més representativa del grup sigui considerada una
persona, més influència tindrà aquesta en la definició de la conducta normativa. Les conclusions bàsiques a les que arriba Reicher:
-Els membres de la massa actuen en termes d'una identitat social comú, fet que s'oposa a les concepcions segons les quals
en la massa es produeix una pèrdua de la identitat; ocorre més aviat el contrari, un reforç de la identitat, però no en
el sentit individual, sinó en el social.
-El contingut de la conducta de la massa estarà limitat per la naturalesa de la categoria social a la qual pertanyen, fet que implica
que la conducta serà necessàriament destructiva o violenta, ja que la forma que adoptarà la seva conducta dependrà
de la seva identitat social.
