PAC 2. Acció col·lectiva.
Roger López Tugues
Antònia Medel Torres
1. Segons la teoria de la identitat social de Tajfel, aquest moviments, tant el moviment LGTB
com el moviment d’activistes afroamerincs, es poden explicar segons aquesta perspectiva
segons la qual es ser humà te una necessita bàsica de tenir una autoestima positiva o una
identitat social positiva. La identitat social, com a consciència que tenim de pertànyer a un grup
o categoria social; quan aquesta distintivitat es positiva, la identitat social resulta positiva. En el
cas contrari, si es negativa, es produiran comportaments encaminats a restaurar la valoració
positiva, a través de dos tipus d’estratègies:
- Estratègies de canvi social: es de caràcter grupal, establixen estratègies per transformar la
pròpia categoria.
- Mobilitat social: de caràcter individual, l’individu actua pels seus propis interessos per
aconseguir la restauració d’una identitat positivament valorada.
-
Justament aquesta teoria s’interessa pel l’estudi del prejudici i la discriminació, que ambdós
grups han experimentant davant les declaracions i la política de Trump.
Per mantenir la distintivitat de la identitat social es requereix dos processos complementaris: la
comparació, que es el procés psicològic d’examinar les diferències entre les diferents
categories socials, i la competició, que en els dos casos es una competició simbòlica, que no
son de naturalesa material o objectiva.
2. El problema està en que el moviment sindical actualment no està gaire en la mateixa línia
que els altres moviments de resistència a Trump, ja que ha pres decisions contràries en alguns
assumptes, per això hi ha tensió, perquè sembla que no saben ben bé on anar, si donar suport
o no. I si es tarda massa a ficar totes les forces al cantó que teòricament haurien de posar, com
es diu en l’entrevista: “la esquerra quedarà convertida en pols si es divideix”.
La principal diferència és l’organització, ja que, el sindicalisme porta anys com a organisme i té
experiència, pràctica, té afiliats, sap com dur-ho a terme, en canvi, els grups no arriben a tal
punt, malgrat que actualment molta gent que anteriorment no havia mogut un dit envers sortir al
carrer a manifestar, s’està unint a la causa.
El sindicalisme són associacions de treballadors, que lluita pels drets dels treballadors (salari
mínim, vacances pagades, jornada laboral, etcètera són metes aconseguides del moviment
sindical al llarg dels anys), la protecció i el millorament de les condicions.
En canvi, els moviments de resistència a Donald Trump, trobem grups de la defensa dels drets
dels immigrants, defensar el sistema sanitari, les ètnies minories...
Són els nous moviments socials, i en paraules de Melucci (1996) : “Els nous moviments socials
tracten d’oposar-se a la intrusió de l’estat, reclamant la identitat dels individus i el dret a
terminar la seva vida privada i afectiva en contra de la manipulació del sistema”. Contràriament
al model tradicional, als moviments dels treballadors, no es limiten a buscar guanys materials,
volen atacar de forma directa les formes establertes del poder polític i la societat, és a dir,
defensen l’autonomia personal.
Aquests moviments no s’originen en l’estructura de classes, sinó com em dit, en altre com la
raça, el gènere, la sexualitat, l’etnicitat...
A més a més, els nous moviments socials, s’organitzen, més o menys puntualment, amb
accions organitzades i desapareixent després, tornant a emergir en la pròxima lluita que sigui
necessària, sorgeixen i desapareixen de manera continua.
