¡Descarga Gramática categories 1r batx y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Catalán solo en Docsity!
LES JURISDICCIONS DELS VESCOMTATS DE
CABRERA I DE BAS, LANY 1527
Josep M. Pons i Guri
Els darrers dies del mes de maig i els primers de juny de lany 1527, Federi- que Enríquez, almirall major de Castella,^1 va dur a terme les diligències de presa de possessió de les jurisdiccions dels vescomtats de Cabrera i de Bas. Els notaris Marc Coll i el seu fill, Jaume-Joan Coll, 2 anaven llevant acte públic daquest fet si- multàniament. Aquest instrument fa una relació de les successives diligències possessòries del mer imperi en cada una de les baronies dels vescomtats de Cabrera i de Bas, de tal manera que, malgrat la relativa uniformitat de les fórmules, reflecteix les carac- terístiques de cada demarcació on distingeix les localitats emmurallades de les que no ho són, i lexistència de regismes dadministració local permanent per part de cònsols o jurats en determinades poblacions que gaudien de privilegi, mentre que en altres es manté el sistema inorgànic assembleari de les universitats; 3
- Ens ha pervingut un exemplar posat en forma pública per Jaume Joan Coll, notari del terme del castell de Montpalau, clos el 29 de juliol de 1529, format per deu peces de pergamí que, cosides, formen un rotlle de 0,773 ´ 6,633 m, avui en poder del senyor Lluís Adan i Ferrer (c. Sant Agustí, 33, Mataró), besnét del notari Nicolau Adan i Rizzo, que havia tingut al seu càrrec lescrivania de Calella, successora de la de Montpalau. Agraïm al senyor Adan les facilitats que ens ha donat per a transcriure aquest document tan important.
- L1 de desembre de 1461, a Hostalric, el donzell Guillem de Vilanova, procurador general del vescomte Bernat Joan de Cabrera, establí en quasiemfiteusi la notaria i lescrivania del terme del castell de Montpalau al cirurgià Jaume Coll de Pineda, davant del notari de Palafolls, Antoni Pasqual Clapers. El dia 17 del mateix mes i any, Joan de Cabrera, fill de Bernat Joan, ratificà lestabliment da- vant del mateix notari (Arxiu Històric Fidel Fita [AHFD], fons en pergamí, núm. 1100). Marc i Jau- me-Joan Coll, fill i nét, respectivament, de Jaume Coll, foren els notaris que autoritzaren linstrument objecte daquest estudi.
- Sobre aquestes universitats, Tomàs MIERES , Apparatus super constitutionum Curiarum Ge-
JOSEP M. PONS I GURI
consigna els castells on subsisteix alguna activitat i disposen de guarnició amb lalcaid o capità corresponent prescindint dels enderrocats o abandonats, en aquella precisa data, així com algunes altres varietats que anirem observant en el curs del present treball. Bé que aleshores el patrimoni de la Casa de Cabrera no arribés a lextraordinària extensió que havia tingut quan es va crear el Comtat dOsona,^4 seguia essent un dels més importants daquella Catalunya on el règim baronial persistia en un setanta per cent del territori. En aquell moment, les juris- diccions dels vescomtats de Cabrera i de Bas sestenien per les vegueries de Giro- na, Vic, Barcelona i la sotsvegueria de Besalú, o sia distribuïdes dins una actual nomenclatura comarcal i discutible de la Selva, el Maresme, el Vallès, Osona i la Garrotxa. El contingut va descabdellant el punt de vista jurisdiccional pel qual el baró gaudia de la plena potestat del mer i del mixt imperi. Cal tenir en compte que si els vescomtes de Cabrera eren a lensems senyors directes de nombrosos masos i ter- res, aquesta matèria emfiteuticofeudal, aliena a laspecte jurisdiccional i pròpia de les capbrevacions corresponents de dret privat, no sesmenta en el document. Però abans dentrar en matèria, hem cregut convenient recordar, encara que només sigui amb un senzill repàs esquemàtic, els coneguts i prou divulgats esde- veniments i factors que van comportar que sintroduís en aquells vescomtats la nova dinastia baronial dels almiralls majors de Castella. El retorn a la situació anterior a laixecament contra el rei Joan II fou molt dificultós, sobretot pel que feia a les jurisdiccions dels vescomtats de Cabrera i de Bas. Bernat Joan de Cabrera, vescomte de Cabrera i de Bas al Principat de Cata- lunya i comte de Mòdica al Regne de Sicília, havia pres part com a general dels exèrcits del Principat en la lluita contra el rei i a favor del príncep de Viana. A la mort daquest, es va desentendre de la subversió, ço que el va posar en situació conflictiva amb els dos partits. Traït pels seus vassalls dHostalric, Bernat Joan de Cabrera fou empresonat per la Generalitat i, alliberat al començament de lany 1466, sanà a refugiar al seu Comtat de Mòdica de lilla de Sicília. La seva muller, Violant de Prades més coneguda com Violant de Cabrera restà a Catalunya i sesforçà, sovint inútilment, per la conservació del patrimoni vescomtal, amb moltes dificultats i condicionada a les vicissituds del conflicte. Bernat Joan morí poc després darribar a Sicília, i el 14 de maig de 1466 fou
neralium Cathaloniae, col·lació II , cap. 30 i col·lació VIII , cap. 5. Jaume C ANCER, Variarum resolutio- num, part I, cap. III i part II , cap. VI. Miquel DE CORTIADA, Decisiones, tom III , decis. 158, núm. 55-62.
- Veg. el rescripte derecció del Comtat dOsona donat per Pere III l1 de març de 1356, transcrit per Francesc MONSALVATGE I FOSSAS, a El Vizcondado de Bas, Olot, 1893, ap. II .; Antoni PLADEVALL I FONT , El comtat dOsona a mig segle XVI, Barcelona, 1972.
JOSEP M. PONS I GURI
la més gran de les seves germanes, que aleshores tenia divuit anys. El seu immens patrimoni, puix que a més del Comtat sicilià de Mòdica comprenia els extensos vescomtats de Cabrera i de Bas, desvetllà la cobdícia daltres magnats: Ferrante de Nàpols i el comte de Cardona i Prades la volien casar amb els seus fills, mentre que els infants Enric dAragó i Jaume de Navarra també shi volien casar. En can- vi el rei dAragó volia casar-la amb el nen de nou anys Alfons, bastard del seu fill Ferran, ja rei de Castella, car temia laugment de poder de cases prou poderoses o dingerències estrangeres i es valgué de tots els mitjans per barrar el pas als preten- dents,^6 i allargar la solteria dAnna en lespera que Alfons arribés a ledat de con- traure matrimoni. El 18 de gener de 1479, morí a Barcelona el rei Joan II. El seu successor, Fer- ran II, va adoptar la mateixa actitud pel que feia al futur matrimoni dAnna de Ca- brera, però aquesta vegada hi havia un nou pretendent, Federique, proposat poc abans pel rei difunt, fill de lalmirall de Castella Alfonso Enríquez de Quiñones, germà de la difunta reina Joana i, per tant, nebot del rei Joan i cosí germà del nou rei. Entre el bastard Alfons dAragó i Federique Enríquez, Anna es decidí pel da- rrer, mentre que el joveníssim Alfons dAragó era postulat per arquebisbe de Sa- ragossa. El mateix any 1479, satorgaren a Mòdica els capítols matrimonials dAn- na amb Federique, en els quals, al dictat del rei Ferran, el marit sobligava a aportar com a escreix dotal limport de les indemnitzacions que calgués fer per a recuperar el patrimoni incautat de Catalunya. 7 Poc després, contragué matrimoni Isabel, germana menor dAnna, amb Bernardino, fill segon de lalmirall de Caste- lla, i així es reforçà el lligam de la família amb el rei dAragó. El nou rei Ferran II, els anys 1480-1481 celebrà Cort general per als catalans a la ciutat de Barcelona. 8 Fou una cort molt moguda, en què el rei tenia pressa pel donatiu i els braços feien qüestió tant de la famosa interlocutòria sobre els page-
- J. Z URITA, Anales de Aragón, XX ; Luis SUÁREZ FERNÁNDEZ, «La España de los Reyes Cató- licos», a Historia de España, Madrid: Espasa Calpe, 1989, p. 226.
- «Declara y manda el rey nuestro señor que el dicho don Fadrique haya de dar dotario arras o crecimiento de dote tanta quantía en dineros contantes cuanta será menester para cobrar de manos e poder de Mossen Johan Carriera bayle general de Cathalunya, las fortalezas, villas, parroquias o luga- res que le fueron empenyadas por el señor rey don Johan de memoria inmortal e son de la casa de Ca- brera y essomesmo para cobrar de manos y poder de la viuda mujer que fue de Beltrán de Armendáriz y de sus fijos de villa y fortaleza de Palafolls e otras villas fortalezas parroquias e lugares que fueron empenyadas al dicho Beltrán de Armendáriz.» Transcrit per Andrea G UARNERI, Capitoli nuziali di Anna de Cabrera contessa de Modica e Federico Enríquez, Bolletino dell Archivio Storico Siciliano,
- Veg. COMA I SOLEY, Los vizcondes de Cabrera, Barcelona, 1968, p. 183.
- FERRAN SOLDEVILLA, Història de Catalunya, Barcelona, 1963, p. 791 i s.; Rafael CONDE, Ana HERNÁNDEZ, Sebastià R IERA i Manuel R OVIRA, «Fonts per a lestudi de la història de les corts i els parlaments de Catalunya», a Les Corts de Catalunya, Barcelona, 1991, p. 45.
LES JURISDICCIONS DELS VESCOMTATS DE CABRERA I DE BAS, LANY 1527
sos de remença^9 com de la restitució dels béns confiscats durant les torbacions del regnat passat. La interlocutòria restà sense efecte amb la promulgació duna cons- titució, 10 però el retorn dels béns es decidí per via de greuge per mitjà duna sen- tència del rei de 5 de novembre de 1481, 11 en què, quant als béns de la Casa de Ca- brera, hi establia un conjunt de restriccions^12 que obeïen a la necessitat dindemnitzar els beneficiaris i els creditors daquests que havien estat afectes a la Corona. La restitució de béns i jurisdiccions catalanes de la Casa de Cabrera era difícil dexecutar i sanà allargant durant sis anys més. Fins a ben tombat el segon semes- tre de 1482, Joan Ramon de Montcada i la seva muller, Isabel de Cabrera, encara posseïen la vila de Blanes, i sen titulaven «senyors per certs e legítims títols», 13 bé
- Sentència dAlfons IV, Nàpols, 6 doctubre de 1455.
- Constitució 15a, Com per lo rei Alfonso.
- Inserida en les edicions de les Constitucions i altres Drets de Catalunya, Pragmàtiques, lli- bre VIII , títol I.
- «E mes ne exceptam la vila de Blanes e altres terres que lo egregi Comte de Cardona e la Comtessa muller sua tenen del Vescomtat de Cabrera, fins que hi sie feta justícia segons orde de dret, sobre los quals és devant Nós plet pendent, no volem empero que los dits Comte e Comtessa se pugan alegrar de qualsevol donations e gràties o drets acquisits per causa de les turbations passades, volens que lo dit Comte e Comtessa sien tenguts e paguen los censals e altres càrrecs que sobre la dita vila e terres són carregats tenint e posseïnt aquelles, segons la forma e orde devall scrita e per nostra Majestat ordenada.» (Capítol tercer de la sentència reial) »Encara més ne exceptam del dit capítol lo que te mossèn Joan Carriera del comte de Módica, lo qual metem en seqüestre a mans nostres, detenidors per aquelles persones que per Nós hi seran depu- tades, fins a tant que per Nós en altra manera hi sie proveït. Volem empero que los censals que fa lo dit comte de Mòdica carregats sobre les viles, locs e terres de aquell, e los que fan las ditas vilas, locs e ter- ras sues, conjuntament o divisa, sien pagats segons forma dels contractes dels dits censals, reduïts em- pero segons la reductió dejús faedora dels censals, no obstant qualsevol gràtias o donations fetas dels dits censals per causa de les dites turbacions fetas, las quals desús havem revocat e revocam.» (Capítol quart de la sentència reial) »Sobre la differèntia que és entre mossèn Joan Carriera e los hereus de Bertran dArmendaris quondam de una part, e mossèn Antoni Joan Torres, mossèn Antoni Pere de Rocacrespa e los hereus de micer Pere Montmany quodam de la part altra, demanants les pensions de sos censals als dits mos- sèn Carriera e hereus del dit Bertran dArmendaris del temps que han tengut e posseït las vilas e locs de Hostalrich, Sanct Celoni, Palafolls e altres locs del Vescomtat de Cabrera, sobre los quals los dits creedors tenen los dits censals, pronuntiam e declaram, vist que los dits creedors són estats sempre obedients a la Majestat del Senyor Rey e nostra, que totas e qualsevol pensions rebudes o retengudes per los dits mossèn Carriera e Bertran dArmendaris o sos hereus, dels dits censals que los dits cree- dors rebien e han sobre les dites viles e locs, universitats e singulars de aquells, hajan de ésser restitui- des y pagades als dits creedors dins spay de quatre anys primers vinents, ço és a cascú dels dits cree- dors quiscun any la quarta part de ses pensions.» (Capítol setzè de la sentència reial)
- Arxiu Municipal de Blanes, Llibre de la Universitat, f. 63; J. M. P ONS I GURI, El llibre de la Universitat de la Vila de Blanes, Blanes, 1969, p. 69.
LES JURISDICCIONS DELS VESCOMTATS DE CABRERA I DE BAS, LANY 1527
Dàvila, per al càrrec de procurador general, 20 ço que fou objecte de queixa en ca- pítols presentats en lassemblea que tingueren els vassalls de la major part del Ves- comtat, els quals ho consideraven una infracció de les dotze constitucions sobre prohibicions de càrrecs als no-naturals del Principat, fins aleshores produïdes en les Corts de Catalunya. La gestió del nou procurador general dels vescomtats de Cabrera i de Bas finí ben aviat, car encara hi havia pendent de pagament bona part del deute amb Joan Sarriera. Els creditors i els fiadors daquest motivaren una nova intervenció del rei Ferran, que restava vinculat amb la seva sentència de la cort de Barcelona de lany 1481, i la intervenció simposà per conveni 21 entre lalmirall Federique Enríquez de Cabrera i el cavaller de Barcelona Guillem de Santcliment, en representació dels creditors de Joan Sarriera, en escriptura atorgada a Blanes el 7 de novembre del ma- teix any 1488 davant del notari de Barcelona Esteve Malet. Federique Enríquez de Cabrera assumí el pagament dels deutes i, en una clàusula addicional, donà a Gui- llem de Santcliment el càrrec de procurador general dels vescomtats qui, a manera danticresi, rebé els rèdits i les obvencions que serien aplicades a aquesta obligació, i no podia ser rellevat de la procuradoria fins que no shagués extingit el deute.^22 El mes dabril de 1491, un cop cessada la intervenció de Guillem de Santcli- ment, es feu càrrec de la funció de procurador general Fernando de Jovara, cava- ller castellà, casat amb Tímbors, filla de branca espúria de la Casa de Cabrera.^23 Jovara regí els vescomtats de Cabrera i de Bas durant vint-i-sis anys, ininterrom- pudament. A la mort dAnna de Cabrera, Federique Enríquez de Cabrera, almirall ma- jor dels regnes de Castella i de Granada, duc de Medina de Rioseco i comte de Melgar, com a hereu universal de la seva muller, havia adquirit la plenitud dels
- En el capítol 3r dels que presentaren els síndics de les viles i els llocs del Vescomtat de Ca- brera es deia el següent: «Item, per no haver aquella intel·ligència que fa mester, los officials ordinaris de la terra, de les pràctiques e constums de la terra, la justícia per los administrants aquella puxa rebre grans desordens, dampnatges e prejudicis de vostre il·lustres senyories. Però, per evitar tals incove- nients qui leument seguir se porien, a vostres il·lustres senyories humilment suppliquen que, ara e per tostemps, los officials ordinaris del dit vostre vezcomtat sien homens naturals del principat, segons per constitucions de Cathalunya és disposat». La resposta dAnna i Federique Enríquez de Cabrera fou «Plau als dits senyors lo contengut en lo dit capítol, excepte castellanies e procurador general del vescomtat». I durant tot el període del domini de la dinastia dels Enríquez, trobem habitualment la ti- nença dels castells a mans de cavallers procedents de Castella i, pel que fa als procuradors generals, des de lany 1491 endavant només nhi veiem un de català.
- AHFF, pergamí 1226.
- AHFF, Protocols de Montclús, XV (Liber Curiae), 16, f. 27-28 i Scedae II , núm. 229 i 233.
- Josep M. DE SOLÀ MORALES, Fernando de Jovara y Tímbor de Cabrera, Pyrene, vol. I (se- gona època), any 1962, p. 23-32.
JOSEP M. PONS I GURI
dominis del Comtat de Mòdica, al Regne de Sicília, i dels vescomtats de Cabrera i de Bas, al Principat de Catalunya. Per a prendre la possessió efectiva sobre les se- ves jurisdiccions de Catalunya, lalmirall havia atorgat procura especial a favor dels donzells Juan de Villarroel i Juan de Jovara, davant de Juan Serrano, notari de Medina de Rioseco, el 16 de maig de 1527. Lapoderat Juan de Villarroel es constituí a Hostalric, vila emmurallada que posseïa la capitalitat del Vescomtat de Cabrera i on se centralitzaven les seves fun- cions jurisdiccionals, amb el procurador general, les atribucions del qual shavien anat fent cada vegada més patents com a lloctinent duns barons que residien fora del Principat de Catalunya^24 i el jutge ordinari del Vescomtat i que, a lensems, era lassessor del procurador general i suplent daquest, si calia, els quals formaven la cúria jurisdiccional. El càrrec de procurador general el detenia sempre un cavaller o un donzell, i el de jutge ordinari-assessor, un doctor o un llicenciat en drets. Un altre càrrec clau en el govern dels vescomtats de Cabrera i de Bas, centralitzat a Hostalric, era el de clavari general, que acostumava a confiar-se a comerciants im- portants o persones de posició econòmica sòlida, qui regia el patrimoni econòmic i a qui donaven compte i raó els batlles de sac dels diferents llocs del Vescomtat.^25 El castell dHostalric, que tenia el seu capità de castell^26 i una reduïda guarnició, servia també de presó. No coneixem les diligències possessòries fetes per Juan de Villarroel a Hos- talric, que ho serien a la seva cúria, castell i vila. El document que motiva aques- tes notes, redactat pels notaris Marc i Jaume Joan Coll, fa al·lusió al que shavia fet a Hostalric el dia abans^27 i a la participació del procurador general Francesc
- El càrrec de procurador general del Vescomtat de Cabrera, com apoderat ja no sols even- tual del baró, sinó com a missió permanent, es feu més important a la darreria del segle XIV amb Bernat IV de Cabrera, per raó de les llargues absències daquest fora dels seus dominis de Catalunya. Però en- cara tingué més poder sota els Enríquez de Cabrera residents a Castella. Al darrer quart del segle XVI , amb els Montcada-Aytona, el càrrec rep sovint el nom de governador.
- La funció de clavari general sencomanava a gent molt benestant del mateix Vescomtat. Entre aquests, al començament del segle XVI ho fou el famós home de negocis, gemmòleg, col·leccio- nista i pretès cartògraf, Jaume Ferrer de Blanes.
- Des de la darreria del segle XII , al vescomtat de Cabrera, en lloc de castlans de dret feudal, es posen simples alcaldes o capitans de castell, perquè eren de remoció més fàcil.
- Pel que feia a la vila dHostalric, que com hem dit abans, no sinclou en el relat notarial, cal creure que shauria seguit un ritual semblant al que anirem veient per als altres llocs emmurallats del Vescomtat, com ara Blanes i Sant Celoni. Hostalric, amb muralla des del segle XIII , havia renovat la fortificació lany 1398. (J. M. P ONS I GURI, «Ordinacions i capítols del vescomtat de Cabrera», Revis- ta Jurídica de Catalunya, any XII, 1936, p. 111-117). Cal tenir en compte que Hostalric, almenys des de lany 1387, també tenia organització local per mitjà de jurats (Ordinacions..., p. 100 ) i podem pen- sar en la seva presència a lacte, tal com a les viles que gaudien de la mateixa estructura orgànica.
JOSEP M. PONS I GURI
a Blanes, vila murallada. Villarroel hi és rebut pel batlle de la vila, Joan Vilallonga i pels jurats de la universitat, Miquel Costurer, Joan Mas i Frederic Mas, car la po- blació gaudeix de regisme local permanent i estructurat per privilegi vescomtal.^30 En la munió de poble, els notaris hi ressenyen nominalment cent disset caps de casa. No es fa cap esment del castell de Blanes, 31 aleshores sense alcaid ni guarni- ció. Lendemà, dissabte 25 del mateix mes, Juan de Villarroel i els seus acompa- nyants es presenten a la plaça de la Vilanova de Palafolls (avui Malgrat)^32 on radi- cava el centre del govern del seu extens terme jurisdiccional, format per la parrò- quia de Sant Genís de Palafolls, la vall de Santa Susanna, part de Sant Pere de Riu i, més enllà de llevant del riu Tordera fins a arribar a la riera de Blanes. Són rebuts pel batlle jurisdiccional, Esteve des Clapers. Per bé que la Vilanova de Palafolls gaudí de carta de poblament,^33 no disposava de govern local orgànic i es mantenia en règim de consell obert. En lesment dels concurrents, citen nominalment cent dos caps de casa. Es prescindeix del castell de Palafolls,^34 ja aleshores sense guar- nició. El diumenge 26 de maig, Villarroel i els acompanyants es presenten a la riera de Sant Pol de Mar, que era el lloc acostumat de les reunions assembleàries del terme del castell de Montpalau. Constituïen el terme les parròquies de Santa Ma- ria de Pineda, amb la vila de Calella, Santa Eulària dHortsabinyà, Sant Pere de Riu, Vallmanya, Sant Cebrià de Vallalta amb la ribera de Sant Pol, Sant Iscle de Vallalta, la vall de Canet i Sant Martí dArenys amb la seva ribera marítima. La convocació del poble no es va fer aquesta vegada a toc de campana, sinó a so de
- Des de lany 1458, Blanes tenia regisme local amb dos síndics electes per cada any (PONS GURI, Llibre de la universitat de la vila de Blanes, Blanes, p. 127-131). Des de 1477, per privilegi do- nat pel comte de Cardona i Prades, shi establí el regisme local de jurats (Ibid. p. 36-40).
- Lantiquíssim castell del Forcadell o Sant Joan de Blanes no estava en ús des de feia gairebé un segle, però subsistia la seva capella de Sant Joan.
- Des de lany 1345, i renovada i ampliada el 1373, la Vilanova (Malgrat) gaudia de carta de poblament atorgada pels barons de Palafolls (Fèlix PARADEDA I ROBERT, Malgrat i sos contorns, Mal- grat, 1915, p. 53). Parareda suposa que es concedí el regisme local per un tal Berenguer de Cabrera (sic) el 1466, però el cert és que el govern per jurats no comença a aparèixer en la documentació fins a len- torn de 1580. Aquesta mateixa carència es reflecteix en les diligències possessòries de lany 1527.
- Aquest castell que estava en ús i ocupat per la guarnició navarresa de Beltran dArmenda- ris durant lalçament contra Joan II fou abandonat poc després. (AHFF, Notaria de Palafolls, VIII [M. Simon], de 1471 a 1480, núm. 5-14.)
- El 17 dabril de 1389, Bernat IV de Cabrera va cedir temporalment la batllia del terme del castell de Montpalau a Miquel de Torres i la seva muller, pel preu de 550 lliures barceloneses, excep- tuant-ne expressament la batllia dArenys que posseïa en Tria. (Arxiu Històric de Girona, Protocols de Blanes, 385 (Jaume PUIG), f. 56v) Novament i amb la mateixa exclusió dArenys, Violant, lloctinent
LES JURISDICCIONS DELS VESCOMTATS DE CABRERA I DE BAS, LANY 1527
corn, per la dispersió de les poblacions. Hi són presents dos batlles, Quirze Pere Roger, que ho era del terme de Montpalau, 35 i de Gabriel de Tria, que ho era dA- renys. 36 En la munió de caps de casa concurrents, els notaris hi consignen els noms de 240 persones. No hi ha cap representació comunitària, com serien jurats, cònsols o síndics, car la totalitat del terme, àdhuc la vila de Calella, tot i la carta de poblament, 37 mantenien encara el consell assembleari obert. El castell de Montpa- lau, ja en situació ruïnosa, havia deixat de ser ocupat al començament del segle XIV i era només un símbol de la jurisdicció de la baronia. El dilluns dia 27, es constitueixen a la vila de Sant Celoni, població emmura- llada, i lacte es porta a terme davant la capella de Sant Celdoni, o sia el lloc cone- gut avui per plaça de lEstudi. Rebuts per Jaume Julià, batlle local^38 i per Antoni Ortal i Miquel Garbeller, síndics de la universitat de la vila que, des dantic gaudia de règim municipal orgànic. 39 En la concurrència shi esmenten nominalment noranta-nou caps de família. El mateix dia van a la plaça de la cellera de Palautordera, centre administratiu del terme del castell de Montclús, format per Santa Maria de Palautordera, Sant Esteve de Palautordera, Vilalba Sasserra, Vallgorguina, Olzinelles, Sant Cristòfor de Montclús, la Costa de Montseny, Sant Julià de Montseny, Mosqueroles i les quadres de Campins i de Vilardell. Juan de Villarroel és rebut per Bertomeu Gal- ceran de Canyamars, batlle del terme del castell de Montclús, i per Bertomeu Bancells, lloctinent de batlle de Montseny. 40 No hi concorre representació de cap organisme administratiu local, puix que totes són poblacions que segueixen amb
del seu marit Bernat Joan de Cabrera, en fa establiment quasiemfitèutic a lesmentat Miquel de Torres (J. M. PONS I GURI , Com va néixer una ciutat, Calella, 1988, p. 28).
- La batllia natural dArenys de Mar, la posseïa Gabriel Tria, com a descendent de Guillem Tria, a qui fou establerta a perpetuïtat per Bernat IV de Cabrera el 31 de maig de 1373. (AHFF, perga- mí 624.)
- J. M. PONS I GURI, El mercado y la carta de población de Calella, Anuario de Historia del Derecho Español, LI, 1981, p. 607-618. Al mateix terme de Montpalau, Arenys de Mar, Arenys dA- munt, Canet, Calella i Pineda, hagueren desperar fins a lany 1599 per a tenir organització local; els al- tres pobles de la baronia persistiren en el sistema assembleari fins al Decret de Nova Planta.
- Jaume Julià era batlle natural de Sant Celoni, per establiment atorgat per Federique Enrí- quez i Anna de Cabrera lany 1488. (AHFF, pergamí 1227.)
- Privilegi de 13 setembre de 1380 donat per fra Guillem de Guimerà, comanador de lorde de lHospital de Sant Joan de Jerusalem, als habitants de Sant Celoni. (AHFF, pergamí 677.)
- El terme que shavia dit dels castells de les Agudes i de Miravalls al Montseny, abandonats i dels quals ara no hi ha rastre, al segle XIII establí el cap al castell de Montclús i prengué el nom da- quest. Tenia un batlle a per tota la baronia i un sotsbatlle a les parròquies de Sant Cristòfor de Fogars i Sant Esteve de la Costa.
- No hem pogut concretar lorigen del sistema municipal de Torelló, que segons linstru- ment notarial es veu constituït per jurats delecció anual.
LES JURISDICCIONS DELS VESCOMTATS DE CABRERA I DE BAS, LANY 1527
Joanetes, i Simeó Grau, que ho és de Ridaura, amb Pere Carreres, Marc Arman- guer i Antoni Llagostera, cònsols del Vescomtat de Bas, 43 el cavaller Gaspar de Vilamala, batlle de sac del Vescomtat de Bas^44 i setanta-nou caps de família de di- versos llocs. El cessament i la nova nominació en el càrrec només es fa al veguer, i lentrega del ral dargent va a càrrec del batlle de sac. En les altres diligències pos- sessòries se segueixen les mateixes formalitats que per als llocs del Vescomtat de Cabrera. El mateix dia, Villarroel i els acompanyants pugen al castell del Mallol, on els rep el seu capità Joan Graeres, 45 i la presa de possessió es fa amb les mateixes for- malitats que les del castell de Montsoriu. Hom prescindeix del castell de Castelló de Bas, abandonat de temps. El dissabte 1 de juny, hom torna al Vescomtat de Cabrera. Joan de Villarro- el, amb els mateixos acompanyants, es constitueix al terme del castell dAnglès, que comprèn la vila i la Cellera. A la vida, sumàriament emmurallada, són rebuts pel batlle, Joan Almera, i hi concorren setanta-cinc caps de família. La vila es manté en el sistema de consell general obert. La convocació es fa a so de corn, a més de toc de campana. En les habituals cerimònies possessòries, Villarroel rep les claus de la vila i shi introdueix després dobrir i tancar el portal. Tot seguit es trasllada a la porta del castell dAnglès, on el rep el seu capità Matxiu de Ugarte. La possessió shi duu a terme amb el mateix ritual que el dels castells de Montsoriu i del Mallol. El diumenge 2 de juny, Villarroel i el procurador general, el jutge i els nota- ris, es presenten a la batllia de Riudarenes, que comprèn la vila del seu nom, Sils, Vallcanera, lEsparra i lHostal de la Belladona. Lacta llevada pels notaris Coll, pare i fill, no explica quin fou el punt de reunió. Són rebuts pel lloctinent de batlle, Ferran de Montcorb, que regia el terme en nom de la seva mare, Antònia Sàbet, que nera batllessa natural, i hi concorren vuitanta-cinc caps de casa dels diferents
- Aquests cònsols tenien funcions semblants a les dun síndic de greuges. Els habitants del Vescomtat de Bas nhavien demanat la creació en el capítol tercer dels que presentaren en assemblea que tingueren amb Bernat Joan de Cabrera el 28 de maig de 1427, però el vescomte els ho va denegar. (Francesc M ONSALVATGE I FOSSAS, El vizcondado de Bas, Olot, 1893, doc. ap. VIII , p. 42). El 8 de ge- ner de 1465, Francesc de Verntallat, en funcions de capità general de Bas, concedí que els pobles del vescomtat poguessin elegir catorze prohoms entre les diverses localitats, els quals al seu torn elegirien tres cònsols. El 24 de gener de 1467, la reina Joana Enríquez confirmà el privilegi donat per Verntallat (J. M. DE SOLÀ MORALES, «Notícies sobre Francesc de Verntallat», Medievalia, X, p. 407).
- El batlle de sac tenia la missió limitada a la recaptació dels rèdits, sense jurisdicció pròpia- ment dita.
- Sembla que aquest capità era català. Altrament, la reserva que feren els Enríquez de Cabre- ra en lassemblea de lany 1488 afectava el Vescomtat de Cabrera, sense que hi participessin els llocs del Vescomtat de Bas (veg. la nota 20).
JOSEP M. PONS I GURI
llocs de la batllia. En cap de les localitats hi havia govern municipal orgànic, car es mantenien en el consell general multitudinari de la universitat. No es pren posses- sió de cap fortalesa, puix que el simbòlic castell dArgimont fa temps que és aban- donat i conserva només la condició dermita-santuari. 46 El mateix dia es presenten a la vila i batllia de Vidreres. Linstrument notarial no concreta el punt de reunió. Són rebuts pel batlle, Joan Romeu, i cinquanta-dos caps de llar. La vila no té estructura de govern orgànica i persisteix en el consell general obert. Hom no fa esment del vell castell de Sant Iscle de Vidreres, que feia ja dos segles que estava en estat ruïnós. 47 El dia sacaba amb les diligències possessòries a la batllia que, a més de la vila de Maçanet de la Selva, comprenia la parròquia de Sant Pere de Martorell. Lacte té lloc a la plaça Major de la vila de Maçanet. Amb el seu batlle, Esteve Ruscalle- da(a) Soliva, concorren cinquanta-nou caps de família. La localitat tampoc no dis- posa dorganització municipal i conserva el sistema multitudinari de consell gene- ral. No shi fa esment de cap fortalesa, car les restes avui existents eren de senyoria aloera no jurisdiccional. Aquest important document, que ha donat una mostra puntual de les juris- diccions amb la plenitud del mer imperi dels que foren els vescomtats de Cabrera i de Bas al començament de ledat moderna, acaba el dilluns 3 de juny de 1527 amb els actes de possessió a la batllia de la vila de Tordera i lannex de Sant Cebrià de Fogars. Sapleguen a la porxada de lesglésia de Sant Esteve de Tordera amb el batlle, Galceran Jalmar, i noranta-sis caps de casa. La vila no disposa dorganitza- ció de regisme local i conserva el sistema de consell general obert i multitudinari. Aquestes actuacions possessòries no les trobem enregistrades als libri notu- larum del notari Marc Coll de lany 1527.^48 Tal volta, per raó de la seva extensió, hauria format un volum especial, tal com esdevenia en moltes capbrevacions. A la mort de Marc Coll, el 18 de maig de 1529, la notaria establerta a Pineda va pertà- nyer al seu fill i substitut, Jaume Joan Coll, qui el 29 de juliol de 1529, clou en for- ma pública lexemplar posat en pergamí que transcriurem a continuació daquest estudi. En la cloenda adverteix que abans ha tret del document un exemplar en pa- per, 49 que entregà al procurador Juan de Villarroel, i ho anotà a loriginal.
- Existí al terme dEsparra. Fou un dels castells assetjats en la resistència a locupació reial des de 1364 fins a 1371. Els castell és en ruïnes, però la capella es conserva com a santuari de Santa Ma- ria dArgimont.
- El castell de Sant Iscle de Vidreres ja era abandonat al segle XIV , però sha conservat com a santuari la capella, dedicada a sant Iscle (J. M. PONS I GURI , Nomenclàtores sinodales del Obispado de Gerona, Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, XVII , p. 62).
- Arxiu Històric Fidel Fita (AHFF), Fons notarials, Montpalau (Marc Coll) VI, 11, 12q i 13.
- Probablement en forma de llibre, per la seva gran extensió.
PRESA DE POSSESSIÓ DELS VESCOMTATS DE
CABRERA I DE BAS PER FEDERIQUE ENRÍQUEZ
DE CABRERA
24 de maig - 3 de juny de 1572
Pergamí en 10 peces 773 ´ 6,633 mm
DOCUMENT
1527, maig 24 - juny 3
Joan de Villarroel, com a procurador i en representació de Federique Enrí- quez de Cabrera, almirall major de Castella i hereu de la difunta Anna de Cabre- ra, pren possessió de les seves jurisdiccions als castells, viles i llocs dels vescomtats de Cabrera i de Bas, davant la fe del notari Marc Coll i del substitut daquest, Jaume Joan Coll.
Document en poder de Lluís Adan i Ferrer (Rotlle cosit de deu fulls de pergamí, posat en pública forma pel notari Jaume Joan Coll el 29 de juliol de 1529) Conjunt de 773 ´ 6633 mm
In Dei nomine. Noscat presens etas pariter et futura quod cum multum illustris do- mina Anna de Cappraria, memorie inmortalis, comitissa Modice et Alcami in regno Sicilie et vicecomitissa vicecomittatuum Caprarie ac de Basso, villarum, baroniarum et terrarum eorundem in presenti principatu Cathalonie, coniux illustrisimi et potentis viri et domini domni Federici Henríquez de Cappraria, magni regnorum Castelle et Granate archimari- ni, ingressa fuerit, sicut Deo placuit, viam universe carnis. Et suum, ut asseritur, ultimum condiderit testamentum et cum eo heredem universalem sibi instituerit prefatum illustrem
LES JURISDICCIONS DELS VESCOMTATS DE CABRERA I DE BAS, LANY 1527
Morell marinerius, Iohannes Camp notarius, Anthonius Iacobi parator, Petrus Asmelrich corderius, Iohannes Oliva magister axie, Anthonius Andreu, Anthonius Caselles, Gabriel Sabater, Petrus Iacobi parator, Iohannes Oms faber, Iohannes Pasquol marinerius, Antho- nius Mollet, Iohannes Marull, Iohannes Salavert, Iohannes Gay fusterius, Petrus Morell piscator, Iohannes Bonet, Melchior Artigues calaffatus, Stephanus Ylla parator, Franciscus Domenech sutor, Ioannes Marçal, Franciscus Pla, Bernardus Salavert parator, Steplanus Fabregues, Bernardus Gili, Claudius Gras textor, Petrus Fullater, Raymundus Pla sutor, Petrus Montras, Bernardus Morell textor, Iacobus Fontanella brasserius, Anthonius To- rrent tintorerius, Anthonius Torrent, Bernardus Pla, Geraldus Mateu piscator, Petrus Mestra textor, Iohannes Aragay, Bernardus Quintana, Bernardus Montsó calafatus, Io- hannes Petri Ramon textor, Antichus Dalmau, Raphael Fabregues, Carolus Cortils, Sebas- tianus Gallart, Vincencius Roquet, Bernardus Domènech, Franciscus Artigues textor lini, Iohannes Coll apothecarius, Michael Albertí textor, Franciscus Oliva parator, Narcissus Martí textor, Baudilius Oliver textor lini, Geraldus Orench parator, Iacobus Gili, Michael Figua, Michaelis Verdaguer sutor, Franciscus Alsina, Anthonius Rianost, Iohannes Martí Sartor, Iohannes Jalpí boterius, Petrus Pau tintorerius, Petrus Vieta basterius, Arnaldus Palau sutor, Baudilius Corney parator, Iacobus Mestre textor, Franciscus Valada magister domorum, Iohannes Martorell fusterius, Sebastianus Sabater textor, Iacobus Gorch sutor, Petrus Oliu marinerus, Petrus Roig blanquerius, Iacobus de Avinione, Iacobus Metge sar- tor, Salvator Buada tenderius, Petrus Sala, Michael Bisba textor, Iacobus Caselles piscator, Bernardus Bisba textor, Iacobus Caselles piscator, Bernardus Bisba corderius, Baudilius Got sartor, Petrus Valentí parator, Michael Rupià brasserius, Iohannes Mates textor, Io- hannes de Velasques sartor, Bartholomeus Mestra et Anthonius Salavert paratores. Exis- tens personaliter constitutus coram predictis honorabili baiulo, iuratis et ceteris probis ho- minibus sic ut premittitur congregatis, magnifficus Iohannes de Vilaruel domicellus, procurator una et insolidum constitutus et ordinatus una cum magniffico Iohanne de Jova- ra ad infrascripta a prefato illustrissimo et potente viro domino Federico Henriquez de Cappraria eisdem honorabile baiulo, juratis et ceteris probi hominibus obtulit, tradidit, presentavit, et per notarios infrascriptos legi et publicari petiit et requisivit suam potesta- tem sive procurationis mandatum in pergameneo descriptum, quod erat et est tenoris se- quentis: «In Dei nomine, amen. Noverint universi quod ego Federichus Enriquez de Cap- praria, regnorum Castelle et Granate archimarinus, comes de Moac in regno Sicilie, vicecomes vicecomitatuum Capprarie et de Basso, ac dominus villarum, castrorum, loco- rum et baroniarum earundem in principatu Cathalonie. Quia Divina Permissione illustris domina Anna de Capparia et Enriquez mea legittima et dilectissima coniux ab hac luce mi- gravit, cuius in gloria quiescat anima, suum condidit et facit testamentum in scriptis ex cuius apertura apparuit eam universalem heredem me instituisse seu relinquisse in omni- bus bonis suis, prout constat per clausulam predicte universalis institutionis in dicto suo testamento contentum, cuiusquidem hereditatem seu universalem institutionem adivi et acceptavi et nunc, si opus est, adeo et accepto cum benefficio tamen inventarii, et licet eum heres institutus est aliquis a dicta hereditate omnia iura ad eum transeunt, et sic factus sum dominus omnium predictorum bonorum, et volens adipisci et continuare possessionem et quasi eorundem iure predicto et etiam ut executor dicti testamenti sine preiudicio cuius-
JOSEP M. PONS I GURI
cumque, prehabite a me possessionis, cum ad presens aliis occupatus non possum persona- liter interesse, in predictis vicecomitatibus et terris volens ad hoc procuratorem constitue- re. Confidens ad plenum de fide, industria, legalitate et animi probitate magnifficorum vi- rorum Iohannis de Villaruel et Iohannis de Juara domicellorum, omni via et forma et iure quibus melius possum, constituo, facio, et creo et solemniter ordino in meos legittimos et indubitatos procuratores, actores, factores ac nuntios speciales et ad infrascripta generales, itaque generalitas specialitati non deroget nec econtra, predictos Iohannem de Villaruel et Iohannem de Juara absentes tanquam presentes et quemlibet eorum insolidum, et quod unus inceperit alter possit finire. Ad nomine meo et pro me adispiscendum, intrandum, aprehendendum, recipiendum, capiendum, continuandum et retinendum possessionem et quasi possessionem dictorum vicecomitatuum Caprarie et de Basso et villarum, castro- rum, locorum, terminorum, parrochiarum et baroniarum eorumdem qualitercumque an- tea possidebantur et tenebantur omnia a me et a dicta consorte mea et gubernabantur et gubernantur et procurantur nomine nostro, per magnifficum Franciscum Vilana de Mon- terotundo procuratorem generalem in dictis vicecomittatibus, villis, terris locis et baroniis et quomodocumque spectabant et pertinebant dicte comitisse et vicecomitisse consorti mee in dicto Cathalonie principatu, et poterant spectare et pertinere in propietate e posse- sione seu utraque eorum, cum omnibus suis iurisdictionibus criminalibus et civilibus, altis et baxis, mero et mixto imperio et cum baiulis et cum omnibus vassallis et vassallagiis, fruc- tibus, redditibus, proventibus, obventionibus, luismis, foriscapilis et aliis omnibus iuribus et pertinenciis cuiuscunque calitatis, et ita tamen quod per hec non intelligatur fieri periu- dicium in aliis iuribus meis nec possessionibus vel quasi a me prehabitis, sed quod fiant predicta in favorem predicte universalis successionis et executionis predicti testamenti mi- chi commisse. Et ad hec expedienda possint dicti procuratores mei et quilibet eorum offi- ciales, universitates, vassallos, habitatores et incolas predictorum vicecomitatuum congre- gare, requirere, prohibere et eis notifficare, intimare et mandare. Et castra et castella seu forcias intrare et tenere iuramentaque et homagia liberare et confidencias et eadem iura- menta et homagia recipere et predictum meum procuratorem generalem et jugem vel iudi- cem, et castella et fortalicia tenentes baiulos, clavarium et omnes alios officiales cuiuscun- que calitatis removere in signum et actum predicte possessionis et quasi possessionis et eos de novo creare. Volo ita tamen et mando, quod facto dicto possessionis vel quasi actu, pre- dicti mei procuratores et quilibet eorum reducant seu reducat omnes predictos officiales et fortalicia et castella tenentes ad pristinum statum et ad dicta officia, ut nomine meo et pro me predicto meo iure teneant eo modo, et eadem potestate sicut antea et sic recipiant, man- do etiam iubeo et volo quod omnes universitates predictorum vicecomitatuum, villarum, castrorum, terrarum, locorum et baroniarum obedienciam dictis meis procuratoribus et quilibet eorum prestent et non contradicant predictis, nec alicui eorum, nec obstaculum seu impedimentum ponent nec resistant, nec differant, set statim obediant sicut mihi te- nentur obedire, sub pena rebellionis cuiuscunque eorum. Et ad effectum predictorum, comparendum coram Cesarea et Catholica Magestate Imperatoris et Regis domini nostri, et coram suo viceregio in predicto principatu et auditoribus sui consilii et aliis quibuscun- que iudicibus et missionem in possessionem vel quasi petendum et conservationem et def- fensam iam habite et abende possessionis, et in necessariis vel oportunis litigare. Et demum
