



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Història Econòmica, Profesor: ANTONIO JOVÉ, Carrera: Ciències Empresarials, Universidad: UdL
Tipo: Apuntes
1 / 5
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




TEMA 7 : La Revolució Industrial a Gran Bretanya, 1.780-1.830.
La revolució dels transports va produir integració i convergència dels mercats regionals (continentals) i la integració dels mercats internacionals (globalització). Dos mercats estan integrats quan els seus preus es puguin correlacionar estadísticament. Es tendeix a la convergència de preus (igualació) i només es diferencien en el cost del transport. El procès d'integració de mercats comença a Europa al S.XVIII i, en un primer moment, aquesta integració, es farà mitjançant els canals de navegació (fluvials). A partir del S.XIX el mitjà de transport que predomina és el ferrocarril. Aquest evoluciona en la forma de construcció de la xarxa ferroviària. Veiem tres etapes:
1ª) En un primer moment es construieix pel Sistema Anglès o sistema de lliure adjudicació. Aquest sistema es basa en que una empresa privada demana permís a l'Estat per construir l'infraestructura. Un cop construida, aquesta mateixa empresa es fa càrrec de la gestió del servei.Això succeïx majoritariament a Gran Bretanya i EEUU. Aquest sistema té l'inconvenient que només es construiran els trams de via més rentables. Per fer front a aquest problema, a partir dels 50 del S.XIX, comença a aparéixer un nou sistema de construcció de ferrocarril que estudiem en el següent punt.
2ª) En el Sistema Francès o sistema de concessió , l'Estat treu a subasta i concedeix la construcció i gestió dels trams ferroviaris. Aquests trams son grans projectes que necessiten unes empreses realment grans, cosa que a Europa no n'h ihavia, i van haver de sorgir noves corporacions més grans. Fins ara a Europa només hi havia empresa individual, col·lectiva i/o comanditària. Sorgeix doncs l'empresa de responsabilitat limitada (a Espanya anomenada S.A.): la seva propietat és col·lectiva; la seva gestió està en mans d'un president anomenat pel Consell d'Administració (propietaris); la responsabilitat pels resultats de la companyia està limitada al capital aportat pels socis accionistes. Amb aquest nou tipus d'empresa es comença a construir les grans infraestructures ferroviàries arreu d'Europa (tret d'Alemanya perque encara no estava unificada). Però aquest sistema, que integra vies que tenen alta i baixa rentabilitat, provocarà l'efecte HIRSCHMAN : la suma dels costos d'amortització més els costos d'explotació tendeix a convergir entre línees amb rendabilitats diferents (i amb usos diferents). Sorgeix doncs un nou sistema.
3ª) Sistema Alemany , de nacionalització i concessió, basat en que l'Estat construeix les infraestructures (directament o adjudicant la seva construcció a una empresa privada). Un cop contruida, es nacionalitza, es fa pública, i concedeix permisos d'explotació a una o varies companyies al mateix temps.
Al S.XX, el ferrocarril perd protagonisme i deixa pas al transport per carretera com a forma d'integració de mercats i de transport massiu. Aquest factor crea diferències notables entre Europa i la resta del món, ja que a Europa la xarxa de ferrocarril es va construir segons la xarxa urbana preexistent. En canvi, als EEUU, es va fer al contrari: les ciutats es van contruir segons benefeci del ferrocarril. Es creà la xarxa urbana a conveniència de la xarxa ferroviària. (Ex.:on havía de parar el ferrocarril per recarregar carbó, s'hi construía un nucli urbà). Aquesta evolució del transport del ferrocarril a carretera, fa que als EEUU hi hagi moltes ciutats mal ubicades, mal comunicades, i tenen una xarxa urbana molt canviant, inestable, feble. Tot això provoca un consum interior local : Els consumidors satisfaran les seves necessitats amb productes locals ja que les mercaderies no viatgen (per baixa rentabilitat) i el que es desplaça son les persones (per viure). A Europa això no passa. Un consumidor de Berlin pot consumir productes d'arreu del món i dificilment canviarà de ciutar de residència per aquest motiu. LA REVOLUCIÓ AGRÀRIA
La revolució agrària aporta a la Revolució Industrial quatre aspectes:
1er) Matèries Primeres i aliments sense els quals la Revolució Industrial no hagués estat possible.
2n) Un Mercat sense el qual la Revolució Industrial no hagués estat possible, ja que sense mercat no es pot vendre el producte. Recordem que tot procès d'industrialització passa per 4 fases:
1ª) Indústria de béns de consum. Modernització agrària amb la que s'enriqueixen algo més els agricultors i poden consumir més béns de consum. El sector tèxtil va ser el més afavorit, era el que més ampliament es consumia.
2ª) L'indústria tèxtil necessitava productes químics per tractar la roba (lleixius, tints, etc.) i dona lloc a la creació de béns intermitjos i l'i ndústria química. Aquesta indústria diversifica la seva oferta oferint productes pel camp (adobs i fertilitzants). És a dir, l'indústria química també nodreix l'agricultura.
3ª) Sorgeix l'indústria de béns d'equipament com a resposta en les millores de l'agricultura. Ara el pagès necessita més màquines i més eines per cultivar els camps. Aleshores sorgeix l' indústria siderometal·lúrgica que necessitarà molt ferro per aquestes màquines.
4ª) Ara tenim grans complexes industrials per produir les tres indústries que hem vist: tèxtil, química i ferro, i sorgirà el sector de la construcció i infraestructura.
Tot país, en un principi, hauria de seguir aquestes 4 fases, sense els quals, o si se n'obvia algún d'ells, es produirà un procès d'evolució erroni o defectuós. Veiem doncs que la revolució agrària és imprescindible per la Revolució Industrial.
3r) El finançament. Els capitals per dur a terme la Revolució Industrial surten del món agràri. S'anomena acumulació primitiva de capital. Aquest finançament es porta a terme per 3 vies:
· ASHTON és considerat el pare de les polítiques conservadores actuals. Diu que la Revolució és un pas necessàri cap al desenvolupament econòmic i que els països que no ha passat per la Revolució son països pobres i la resta son desdenvolupats. Cal observar que Espanya és el segon país d'Europa en fer la Revolució Industrial. Suèci i Noruega, per exemple, no arriben a fer mai la Revolució Industrial i son països desenvolupats. O sigui, Revolució Industrial i desenvolupament econòmic no son sinònims. El que si que s'observa és que els països pobres son aquells que no s'han mecanitzat. A Ashton se'l critica dient que, estan d'acord en que la Revolució és necessària, es podia haver dut a terme d'una altra manera que no hagués dut a conseqüències tant negatives. Aleshores Ashton respòn fent un llistat de com s'hagués hagut de dur a terme la Revolució per evitar errors futurs:
Ashton culpa a Napoleó perque les seves guerres que acaben al 1.815, van ocasionar... (i enumera)
A partir d'aquí Ashton proposa crear una Política Econòmica promulgant cinc coses essencials per al creixement econòmic:
Aquestes polítiques establertes al 1.948 però, no es comencen a aplicar fins els anys 80, després de la Segona Guerra Mundial, a EEUU amb Reagan i al Regne Unit amb M.Tacher. L'aplicació de la política de Ashton que va tenir un efecte immediat va ser la de la Divisió del Treball : països industrials vers països productors de matèries primes.
· TAYLOR es suma a la política positivista de Ashton dient que els problemes ja existien abans de la Revolució (prostitució, alcoholisme...) però que al S.XIX es reconeixen intelectualment. Abans de la Revolució la gent pobra estava en el món rural i ara passen al món urbà, en barris industrials/
obrers on el pobre ara es veu. Taylor demostra que la renta per càpita augmenta amb la Revolució incloent la de les classes treballadores. El problema de l'estudi de la renta per càpita és que només té en compte els salaris.
· HOBSBAW diu que és cert que incrementa la renta per càpita però que disminueix el nivell de vida. Evidència una desigualtat notable: els rics son més rics i els pobres son més pobres.
· THOMPSON critica a Taylor i Hobsbaw i introdueix el concepte de la qualitat de vida. Tot i l'increment de la renta per càpita i la disminució del nivell de vida, hi ha un altre factor, la qualitat de vida, que no és quantificable i expressa la seva satisfacció en la vida. Diu que la qualitat de vida no va augmentar en els primers anys de la Revolució. La gent era més 'rica' però es sentia més desgraciada i infeliç.
Veiem ara les conseqüències econòmiques de la industrialització de Gran Bretanya: