Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


GRAN BRETANYA, Apuntes de Finanzas Empresariales

Asignatura: Història Econòmica, Profesor: ANTONIO JOVÉ, Carrera: Ciències Empresarials, Universidad: UdL

Tipo: Apuntes

Antes del 2010

Subido el 18/01/2008

fidelandreu
fidelandreu 🇪🇸

4

(73)

23 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 7 : La Revolució Industrial a Gran Bretanya, 1.780-1.830.
LA REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS
La revolució dels transports va produir integració i convergència dels mercats regionals
(continentals) i la integració dels mercats internacionals (globalització).
Dos mercats estan integrats quan els seus preus es puguin correlacionar estadísticament. Es tendeix
a la convergència de preus (igualació) i només es diferencien en el cost del transport.
El procès d'integració de mercats comença a Europa al S.XVIII i, en un primer moment, aquesta
integració, es farà mitjançant els canals de navegació (fluvials).
A partir del S.XIX el mitjà de transport que predomina és el ferrocarril. Aquest evoluciona en la
forma de construcció de la xarxa ferroviària. Veiem tres etapes:
1ª) En un primer moment es construieix pel Sistema Anglès o sistema de lliure adjudicació. Aquest
sistema es basa en que una empresa privada demana permís a l'Estat per construir l'infraestructura.
Un cop construida, aquesta mateixa empresa es fa càrrec de la gestió del servei.Això succeïx
majoritariament a Gran Bretanya i EEUU.
Aquest sistema té l'inconvenient que només es construiran els trams de via més rentables. Per fer
front a aquest problema, a partir dels 50 del S.XIX, comença a aparéixer un nou sistema de
construcció de ferrocarril que estudiem en el següent punt.
2ª) En el Sistema Francès o sistema de concessió, l'Estat treu a subasta i concedeix la construcció i
gestió dels trams ferroviaris. Aquests trams son grans projectes que necessiten unes empreses
realment grans, cosa que a Europa no n'h ihavia, i van haver de sorgir noves corporacions més
grans. Fins ara a Europa només hi havia empresa individual, col·lectiva i/o comanditària. Sorgeix
doncs l'empresa de responsabilitat limitada (a Espanya anomenada S.A.): la seva propietat és
col·lectiva; la seva gestió està en mans d'un president anomenat pel Consell d'Administració
(propietaris); la responsabilitat pels resultats de la companyia està limitada al capital aportat pels
socis accionistes.
Amb aquest nou tipus d'empresa es comença a construir les grans infraestructures ferroviàries arreu
d'Europa (tret d'Alemanya perque encara no estava unificada).
Però aquest sistema, que integra vies que tenen alta i baixa rentabilitat, provocarà l'efecte
HIRSCHMAN: la suma dels costos d'amortització més els costos d'explotació tendeix a convergir
entre línees amb rendabilitats diferents (i amb usos diferents). Sorgeix doncs un nou sistema.
3ª) Sistema Alemany , de nacionalització i concessió, basat en que l'Estat construeix les
infraestructures (directament o adjudicant la seva construcció a una empresa privada). Un cop
contruida, es nacionalitza, es fa pública, i concedeix permisos d'explotació a una o varies
companyies al mateix temps.
Al S.XX, el ferrocarril perd protagonisme i deixa pas al transport per carretera com a forma
d'integració de mercats i de transport massiu. Aquest factor crea diferències notables entre Europa i
la resta del món, ja que a Europa la xarxa de ferrocarril es va construir segons la xarxa urbana
preexistent. En canvi, als EEUU, es va fer al contrari: les ciutats es van contruir segons benefeci del
ferrocarril. Es creà la xarxa urbana a conveniència de la xarxa ferroviària. (Ex.:on havía de parar el
ferrocarril per recarregar carbó, s'hi construía un nucli urbà).
Aquesta evolució del transport del ferrocarril a carretera, fa que als EEUU hi hagi moltes ciutats
mal ubicades, mal comunicades, i tenen una xarxa urbana molt canviant, inestable, feble. Tot això
provoca un consum interior local:
Els consumidors satisfaran les seves necessitats amb productes locals ja que les
mercaderies no viatgen (per baixa rentabilitat) i el que es desplaça son les persones (per viure). A
Europa això no passa. Un consumidor de Berlin pot consumir productes d'arreu del món
i dificilment canviarà de ciutar de residència per aquest motiu.
LA REVOLUCIÓ AGRÀRIA
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga GRAN BRETANYA y más Apuntes en PDF de Finanzas Empresariales solo en Docsity!

TEMA 7 : La Revolució Industrial a Gran Bretanya, 1.780-1.830.

LA REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS

La revolució dels transports va produir integració i convergència dels mercats regionals (continentals) i la integració dels mercats internacionals (globalització). Dos mercats estan integrats quan els seus preus es puguin correlacionar estadísticament. Es tendeix a la convergència de preus (igualació) i només es diferencien en el cost del transport. El procès d'integració de mercats comença a Europa al S.XVIII i, en un primer moment, aquesta integració, es farà mitjançant els canals de navegació (fluvials). A partir del S.XIX el mitjà de transport que predomina és el ferrocarril. Aquest evoluciona en la forma de construcció de la xarxa ferroviària. Veiem tres etapes:

1ª) En un primer moment es construieix pel Sistema Anglès o sistema de lliure adjudicació. Aquest sistema es basa en que una empresa privada demana permís a l'Estat per construir l'infraestructura. Un cop construida, aquesta mateixa empresa es fa càrrec de la gestió del servei.Això succeïx majoritariament a Gran Bretanya i EEUU. Aquest sistema té l'inconvenient que només es construiran els trams de via més rentables. Per fer front a aquest problema, a partir dels 50 del S.XIX, comença a aparéixer un nou sistema de construcció de ferrocarril que estudiem en el següent punt.

2ª) En el Sistema Francès o sistema de concessió , l'Estat treu a subasta i concedeix la construcció i gestió dels trams ferroviaris. Aquests trams son grans projectes que necessiten unes empreses realment grans, cosa que a Europa no n'h ihavia, i van haver de sorgir noves corporacions més grans. Fins ara a Europa només hi havia empresa individual, col·lectiva i/o comanditària. Sorgeix doncs l'empresa de responsabilitat limitada (a Espanya anomenada S.A.): la seva propietat és col·lectiva; la seva gestió està en mans d'un president anomenat pel Consell d'Administració (propietaris); la responsabilitat pels resultats de la companyia està limitada al capital aportat pels socis accionistes. Amb aquest nou tipus d'empresa es comença a construir les grans infraestructures ferroviàries arreu d'Europa (tret d'Alemanya perque encara no estava unificada). Però aquest sistema, que integra vies que tenen alta i baixa rentabilitat, provocarà l'efecte HIRSCHMAN : la suma dels costos d'amortització més els costos d'explotació tendeix a convergir entre línees amb rendabilitats diferents (i amb usos diferents). Sorgeix doncs un nou sistema.

3ª) Sistema Alemany , de nacionalització i concessió, basat en que l'Estat construeix les infraestructures (directament o adjudicant la seva construcció a una empresa privada). Un cop contruida, es nacionalitza, es fa pública, i concedeix permisos d'explotació a una o varies companyies al mateix temps.

Al S.XX, el ferrocarril perd protagonisme i deixa pas al transport per carretera com a forma d'integració de mercats i de transport massiu. Aquest factor crea diferències notables entre Europa i la resta del món, ja que a Europa la xarxa de ferrocarril es va construir segons la xarxa urbana preexistent. En canvi, als EEUU, es va fer al contrari: les ciutats es van contruir segons benefeci del ferrocarril. Es creà la xarxa urbana a conveniència de la xarxa ferroviària. (Ex.:on havía de parar el ferrocarril per recarregar carbó, s'hi construía un nucli urbà). Aquesta evolució del transport del ferrocarril a carretera, fa que als EEUU hi hagi moltes ciutats mal ubicades, mal comunicades, i tenen una xarxa urbana molt canviant, inestable, feble. Tot això provoca un consum interior local : Els consumidors satisfaran les seves necessitats amb productes locals ja que les mercaderies no viatgen (per baixa rentabilitat) i el que es desplaça son les persones (per viure). A Europa això no passa. Un consumidor de Berlin pot consumir productes d'arreu del món i dificilment canviarà de ciutar de residència per aquest motiu. LA REVOLUCIÓ AGRÀRIA

La revolució agrària aporta a la Revolució Industrial quatre aspectes:

1er) Matèries Primeres i aliments sense els quals la Revolució Industrial no hagués estat possible.

2n) Un Mercat sense el qual la Revolució Industrial no hagués estat possible, ja que sense mercat no es pot vendre el producte. Recordem que tot procès d'industrialització passa per 4 fases:

1ª) Indústria de béns de consum. Modernització agrària amb la que s'enriqueixen algo més els agricultors i poden consumir més béns de consum. El sector tèxtil va ser el més afavorit, era el que més ampliament es consumia.

2ª) L'indústria tèxtil necessitava productes químics per tractar la roba (lleixius, tints, etc.) i dona lloc a la creació de béns intermitjos i l'i ndústria química. Aquesta indústria diversifica la seva oferta oferint productes pel camp (adobs i fertilitzants). És a dir, l'indústria química també nodreix l'agricultura.

3ª) Sorgeix l'indústria de béns d'equipament com a resposta en les millores de l'agricultura. Ara el pagès necessita més màquines i més eines per cultivar els camps. Aleshores sorgeix l' indústria siderometal·lúrgica que necessitarà molt ferro per aquestes màquines.

4ª) Ara tenim grans complexes industrials per produir les tres indústries que hem vist: tèxtil, química i ferro, i sorgirà el sector de la construcció i infraestructura.

Tot país, en un principi, hauria de seguir aquestes 4 fases, sense els quals, o si se n'obvia algún d'ells, es produirà un procès d'evolució erroni o defectuós. Veiem doncs que la revolució agrària és imprescindible per la Revolució Industrial.

3r) El finançament. Els capitals per dur a terme la Revolució Industrial surten del món agràri. S'anomena acumulació primitiva de capital. Aquest finançament es porta a terme per 3 vies:

  • Via directa o finançament directe. Un propietari agràri, per diversificar les seves inversions, inverteix una part dels seus beneficis en el sector industrial. Aquest cas és freqüent a Gran Bretanya: terratinents que financien indústria/es amb els beneficis obtinguts al camp.
  • Via financera. El traspàs de capital agràri a capital industrial es fa mitjançant els bancs. Per a que es doni aquesta via hi ha d'haver un canvi en el sistema dels bancs: canviar de bancs comercials a bancs d'estalvi. Abans de la Revolució Industrial només existien bancs comercials que es dedicàven al canvi de moneda (amb comissió), al descompte de lletres (amb comissió), i a la intermediació financera (intermediaris en la compra de títols de deute públic o d'accions). Abans de la Revolució els bancs no capten passiu (estalvis) ni donen cap tipus de crèdits. Però aquest sistema caduca perque les empreses , a mesura que avança la Revolució, necessiten, cada cop més, crèdits a llarg termini i algun tipus d'ajuda per a la seva caixa (cash, liquidesa) per fer front als pagaments (despeses). Aleshores els bancs evolucionen i es comencen a agrupar per fer operatives més grans: donar crèdits a les grans indústries. Però el problema de les puntes de caixa no estava resolt perque no tenien prou liquidesa i per això es comença a captar estalvi privat per teinr més diners i poder així deixar-los a les empreses industrials. Evidentment, per captar estalvi privat, s'havien de remunerar aquestes aportacions privades amb forma d'interesos. Però tot i això, moltes d'aquestes noves associacions de bancs, no podien fer front al problema de les puntes de caixa que necessitaven d'importants sumes d'efectiu i sorgeixen entitats estatals (Ex.: diputacions/ajuntaments) per fer la funció dels bancs que financiaran les empreses industrials. Tot i amb això, aquestes banques, avantpassats de les caixes , també van haver de recollir estalvi privat perque tampoc tenien prou cash. La nova operativa dels bancs serà doncs la de captar estalvis privats; crear línees de descompte per a empreses (amb comissió); i donar crèdits. Amb aquesta nova captació d'estalvi privat, ara els bancs ja poden fer un traspàs de capital rural a capital industrial.

· ASHTON és considerat el pare de les polítiques conservadores actuals. Diu que la Revolució és un pas necessàri cap al desenvolupament econòmic i que els països que no ha passat per la Revolució son països pobres i la resta son desdenvolupats. Cal observar que Espanya és el segon país d'Europa en fer la Revolució Industrial. Suèci i Noruega, per exemple, no arriben a fer mai la Revolució Industrial i son països desenvolupats. O sigui, Revolució Industrial i desenvolupament econòmic no son sinònims. El que si que s'observa és que els països pobres son aquells que no s'han mecanitzat. A Ashton se'l critica dient que, estan d'acord en que la Revolució és necessària, es podia haver dut a terme d'una altra manera que no hagués dut a conseqüències tant negatives. Aleshores Ashton respòn fent un llistat de com s'hagués hagut de dur a terme la Revolució per evitar errors futurs:

Ashton culpa a Napoleó perque les seves guerres que acaben al 1.815, van ocasionar... (i enumera)

  • Inflacció : el govern anglès va haver de vendre les reserves d'or i plata per finançar la guerra. Aquesta descapitalització provoca una gran circulació tangible de diner/moneda. Aquest augment de la massa circulant fa pujar els preus (inflacció).
  • Dèficit Públic : el govern anglès, ara sense reserves, ha d'emetre títols de deute públic per continuar finançant la guerra. Els inversors en comptes d'invertir en indústria, ho feien en títols ja que son més segurs : desinversió industrial.
  • Augment del preu dels aliments : ocasionar pel bloqueig comercial (continental) de la guerra. Els costos de producció pugen també a causa del bloqueig i baixa la demanda de productes industrials.
  • Acumulació d'stock : degut al bloqueig, l'indústria anglesa es satura d'stocks pel fet de no poder exportar. Conseqüent davallada del preu dels productes industrials, tancament d'empreses, increment de l'atur, salaris més baixos...
  • (^) Mercat de treball. La guerra va distorsionar el mercat de treball britànic. Els homes havíen d'anar a lluitar al front i els seus llocs laborals eren ocupats per les dones i nens (amb salaris més baixos). Quan els homes tornen de la guerra troben els seus llocs laborals ocupats i bé van a l'atur o bé accepten salaris baixos.

A partir d'aquí Ashton proposa crear una Política Econòmica promulgant cinc coses essencials per al creixement econòmic:

  1. Lluita contra la inflacció. Polítiques monetàries dures: augment del tipus d'interès per baixar el consum.
  2. (^) Reducció del dèficit públic i reduïr el paper de l'Estat al mínim imprescindible. L'Estat lluta contra l'iniciativa privada, per això s'ha de privatitzar tot el que sigui possible.
  3. Supressió de les barreres polítiques i arancelàries al comerç perque fan pujar els preus. Lliurecanviïsme per a que els preus siguin sempre els més baixos.
  4. Els països industrialitzats han d'assegurar-se mercats pels seus productes perque l'indústria té tendència a la sobreproducció. (Aquí coincideix amb Keynes). S'ha de mantenir una divisió mundial del treball entre països industrials i països productors de matèries primeres per a que el món vagi bé.
  5. Llibertat absoluta dels mercats de treball. Res que alteri els mercats laborals: no subsidi d'atur, no limitació d'edat per treballar (jubilació), etc.

Aquestes polítiques establertes al 1.948 però, no es comencen a aplicar fins els anys 80, després de la Segona Guerra Mundial, a EEUU amb Reagan i al Regne Unit amb M.Tacher. L'aplicació de la política de Ashton que va tenir un efecte immediat va ser la de la Divisió del Treball : països industrials vers països productors de matèries primes.

· TAYLOR es suma a la política positivista de Ashton dient que els problemes ja existien abans de la Revolució (prostitució, alcoholisme...) però que al S.XIX es reconeixen intelectualment. Abans de la Revolució la gent pobra estava en el món rural i ara passen al món urbà, en barris industrials/

obrers on el pobre ara es veu. Taylor demostra que la renta per càpita augmenta amb la Revolució incloent la de les classes treballadores. El problema de l'estudi de la renta per càpita és que només té en compte els salaris.

· HOBSBAW diu que és cert que incrementa la renta per càpita però que disminueix el nivell de vida. Evidència una desigualtat notable: els rics son més rics i els pobres son més pobres.

· THOMPSON critica a Taylor i Hobsbaw i introdueix el concepte de la qualitat de vida. Tot i l'increment de la renta per càpita i la disminució del nivell de vida, hi ha un altre factor, la qualitat de vida, que no és quantificable i expressa la seva satisfacció en la vida. Diu que la qualitat de vida no va augmentar en els primers anys de la Revolució. La gent era més 'rica' però es sentia més desgraciada i infeliç.

Veiem ara les conseqüències econòmiques de la industrialització de Gran Bretanya:

  • Efecte Climateri. Un climateri econòmic és l'obsolescència de l'economia produit per un excès d'anys en l'amortització dels equipaments industrials econòmics. El Climateri arriba a la Segona Revolució Industrial amb un equipament més vell i obsolet. Això es tradueix en articles més cars i de menys qualitat que no pas els de la resta de competidors. L'indústria britànica respón al Climateri amb dos estratègies:
    • Establiment d'una política monetària consistent en la sobrevaloració de la moneda: Lliura Esterlina molt alta. Amb això podien comprar productes industrials més moderns fets a la resta d'Europa i la seva pròpia producció l'exportàven a les colònies.
    • Anglaterra es veu abocada a una política de mercats captius: tenien que obligar als índis a comprar les seves teles perque eren més dolentes que les que podien comprar a França.