La Importancia de la Infermería: Características del Equip de Salud - Prof. Olive, Apuntes de Enfermería

¡Descarga La Importancia de la Infermería: Características del Equip de Salud - Prof. Olive y más Apuntes en PDF de Enfermería solo en Docsity!

Carpeta Fonaments Històrics, Teòrics Metodològics

Pròleg

“La enfermería es un arte y si se pretende que sea un arte requiere una devoción tan exclusiva, una preparación tan dura, como el trabajo de un pintor o de un escultor,pero ¿cómo puede compararse la tela muerta o el frío mármol con el tener que trabajar con el cuerpo vivo, el templo del espíritu de Dios? Es una de las Bellas Artes; casi diría, la más bella de las Bellas Artes”. Florence Nightingale

1.-Introducció

La infermeria és una activitat innata i fonamental de l’ esser humà. Quan aquesta activitat s’ organitza és quan es forma la ciència sanitària o disciplina. La seva responsabilitat essencial és ajudar als individus i grups en la malaltia i la salut. La disciplina doncs abasta les funcions de cuidar tant en la salut com en la malaltia i s'estén des de la concepció fins a la mort. S'ocupa de mantenir, promocionar i protegir la salut, cuidar al malalt i ajudar a la seva rehabilitació. Les activitats que componen els serveis bàsics d'Infermeria tenen el seu origen en necessitats humanes universals que són influïdes per les característiques particulars de cada individu en cada situació. Aquí comença una recerca per resoldre certs interrogants relacionats amb aquesta disciplina professional, que aportarà nous coneixements i molts moments de reflexions.

13-11- 2.-Elaboració teòrica: professions que conformen l’ equip de salut, característiques generals.

El equipo de salut es definex com aquella “Asociación NO JERARQUIZADA de personas, con diferentes disciplinas y profesionales, con un objetivo común, que es el proveer en cualquier ámbito a los pacientes y familias la atención más integral de salud posible”. Según la OMS (1973)

• Metges
• Infermeres
• Tècnics
• Psicòlegs
• Psiquiatres
• Camillers
• Auxiliars d’ infermeria
  • Odontòlegs
  • (^) Farmacèutics
  • Fisioterapeutes
  • Administratius
  • Treballadors socials
  • (^) Matrones
  • Persones afectades

L’ equip transdisciplinari integra a membres amb diferents coneixements en un sol engranatge pel desenvolupament del procés grupal; és per això que aquest tipus d'equip ha de :

• Comptar amb una ideologia col·lectiva.
• Partir de l'existència d'una real integració. Això s'aconsegueix amb base en un sentiment de pertinença, comunicació i clarificació de rols dels membres del grup de treball davant les diferents circumstàncies.
• Establir una adequada coordinació i distribució de tasques, tractant de produir en totes les relacions disciplinàries un mecanisme integral, combinat i harmònic, que integri en un sol procés les diferents parts del tot, per al desenvolupament d'accions conjuntes que possibilitin la consecució del propòsit comú.

“L'equip transdisciplinari podria observar-se com el nivell superior de l'equip de treball .” García Díaz (1983).

"Podríem esperar que a l'etapa de relacions interdisciplinàries li succeeixi una etapa superior que seria la transdisciplinariedad.” Ovide Menín.

“La transdisciplinaritat no solament cobriria les investigacions o reciprocitats entre projectes especialitzats, sinó que també situaria aquestes relacions dins d'un sistema total que no tingués fronteres sòlides entre les disciplines.” O. Menín (1981).

Edgar Morin parla de transdisciplinarietat quan l’ equip va més enllà de la mirada reduccionista de cada disciplina, travessant-les i posant-les en qüestió per una nova articulació, cooperació i projecte comú. Morin planteja aquesta mirada nova atenent les disciplines en el seu context, les condicions socials i culturals en els que es desenvolupen tenint en compte la seva evolució.

Per treballar en equip hi ha d’ haver:

• (^) Voluntat de treballar en equip més que una jerarquització.
• Bona comunicació.

• Planificació i coordinació que requereix l'existència de canals adequats de comunicació que afavoreixi el treball conjunt i eficient.
• Reflexió

En primer lloc comprenc que l’ especialització és important i pràctica, perquè permet focalitzar en una matèria determinada i així profunditzar i obtenir resultats molt més òptims. Gràcies als anys d’ especialització duts a terme s’ ha aconseguit el progrés i el desenvolupament actual.

Situant-lo en el context de la infermeria permet que tinguem un servei sanitari que satisfà les necessitats d’ una forma molt més eficient i eficaç, treballant d’ una forma congruent per assolir la qualitat.

Però les especialitats tenen que està comunicades i organitzades per poder- se nodrir recíprocament, ja que sinó perdrien la coherència perquè el món és un conjunt complex que per comprendre’l i interactuar-hi es necessita una perspectiva holística.

Per aquest motiu en el moment en el que s’ entén l’ esser un humà com un microcosmos amb la seva mateixa complexitat es necessita un equip que interactuï i treballi com un engranatge per aconseguir una salut integral.

La disciplina és el coneixement que sustenta la pràctica d'un professional i dirigeix les seves decisions professionals, conferint a la en aquest cas a l’ infermera l'autonomia per dur a terme les cures.

La disciplina designa una selecció específica de continguts del coneixement científic per al procés formatiu.

Professió: DRAE 3. f. Empleo, facultad u oficio que alguien ejerce y por el que percibe una retribución.

La professió: són aquelles certificacions acreditades que habiliten a un subjecte per exercir-se en el seu àmbit professional.

“És la pràctica que engloba la creació d’ una cura individualitzada, i la utilització d’ aquesta com instrument terapèutic.” H. Peplau (1952).

“Té a veure amb el camp de la pràctica, es basa en l’estructura del saber d’una disciplina així com les habilitats pràctiques necessàries per desenvolupar-les.” A. Marriner (2005).

Així doncs la pràctica infermera són un camp d’ experiències on es viuen creences i valors arrelats en lo essencial de la disciplina, l’ aplicació de coneixements, així com l’ exercici d’ un judici clínic que comporta una intervenció reflexionada.

• Perquè la infermeria és una disciplina professional?

S’ anomena disciplina professional perquè està orientada cap a una pràctica professional.

“Las disciplines professionals tenen per objecte desenvolupar els coneixements que serviran per definir i guiar la pràctica.” Donaldson i Crowley, 1978.

La infermeria és una disciplina professional perquè està constituïda essencialment de dues parts: un component disciplinar i un component professional.

• El component disciplinar es refereix al coneixement, al fet que posseeix un cos propi de coneixements i altres derivats de les ciències naturals, socials i de les humanitats que li donen suport com a ciència d'infermeria i guia la seva pràctica.

La ciència d'infermeria representa l'enteniment que es té en l'actualitat, sobre la cura dels aspectes del comportament de l'ésser humà enfront de l'experiència de la salut i el context; inclou aquells processos responsables dels canvis en l'estat de salut, els patrons de comportament associats als esdeveniments normals i crítics del procés vital i els principis i lleis que governen les etapes i els processos de vida.

• El component professional es relaciona amb els fonaments o coneixements sobre l'orientació dels valors de la professió, la naturalesa de la pràctica clínica i dels fonaments històrics i filosòfics de la professió i de la pràctica professional. Des del component professional, Infermeria pren part en els esforços per millorar el futur de la qualitat de vida en tractar de resoldre els problemes que s'imposen o influeixen en el seu assoliment. La professió d'infermeria s'interessa en les activitats orientades cap a la promoció i el millorament de la salut i el benestar dels éssers humans; es preocupa dels aspectes psicològics, espirituals, socials i físics del client, i no solament del procés mèdic diagnosticat.
• Que és la infermeria professional?

Infermeria és considerada com una professió guiada per la disciplina que intenta ajudar a les persones a recobrar el benestar complet biopsicosocial, millorant la seva qualitat de vida i cuidant d'aquesta mitjançant les cures

• Que és la Socialització professional?

La socialització integra els coneixements, les normes, els valors i la cultura de la professió. La identitat personal, la socialització i la identitat personal es retroalimenten.

La socialització determina professionalment el col·lectiu infermer/a, ja que només es podrà adquirir una identitat professional consolidada depenent de com entengui la societat en cada època la infermeria.

• Per exemple l’ article que ens va passar la Carmina deia que en els anys 80 a EEUU, existia un estatus de submissió infermera que obstaculitzava crear una identitat professional forta.

Durant l’ estudi a la 1 era carpeta de l’ evolució de la concepció de la infermeria al llarg de l’ historia, reflexiones i t’ en adones que és molt difícil adquirir pertinença de la teva professió quan aquesta és infravalorada per la societat.

• Quines són les competències de la professió infermera? L'objectiu comú de totes les competències és tenir cura de les persones.

En el Procés de Cures l’ objectiu és proporcionar cures a nivell individual d’ una forma organitzada i sistemàtica, mitjançant:

• La valoració, recollida de dades, i formulació de problemes
• La priorització i actuació
• L’ avaluació

La prevenció i promoció de la salut que busca accions que portin a promoció de la salut, la prevenció de la malaltia i l'educació sanitària en els diferents àmbits de la pràctica.

Els Procediments i protocols que proporcionar cures d'infermeria de forma sistematitzada tenint en compte la situació individual de cada usuari i fent èmfasi en la comunicació i informació.

Tenir cura de les persones en situacions especifiques per duu a terme la pràctica professional en els diferents àmbits i situacions.

Comunicació amb l'usuari per tenir una comunicació efectiva i establir una relació terapèutica amb l'usuari.

El Treball en equip i relació interprofessional per oferir una atenció integral i coordinada.

La Comunicació intraprofessional per garantir la continuïtat de les cures utilitzant la comunicació formal i estructurada.

Manteniment de les competències professionals per poder oferir una resposta professional i de qualitat a les diferents situacions de la pràctica.

Incorporar a la pràctica els principis ètics i legals que guien la professió.

Fer present el compromís professional amb la societat a través de la participació i la implicació.

• Que és la Teoria de la complexitat?

A partir de finals del segle XIX i principis del XX comença a prendre forma la teoria de la complexitat. Un dels moments concrets en què això ocorre és amb la irrupció del complex i del desordre en l'univers físic.

El paradigma de la complexitat comporta una multiplicitat de punts de vista sobre una mateixa realitat. Tot depèn des d' on es miri. Per poder ser capaç de conèixer el món en profunditat i l'observador ha d'estudiar-ho des de diferents punts de vista, o contrastar el seu amb uns altres. D'aquesta

A l’ article de la identitat professional hi ha una hi ha una cita que em fa reflexionar: Entre los valores centrales y básicos que configuran la identidad Professional se encuentran: el altruismo, la ética del cuidar y el respeto a la persona.(Solveig, 1997).

Al llegir-lo vaig comprendre la diferència entre ser infermer i treballar com a tal, i que la cita adopta la connotació de ser infermer. En la meva opinió ser infermer si que és actuar per altruisme; és forjar contínuament la teva identitat professional, perquè també forma part de la identitat personal; és tenir uns valors que van més enllà dels coneixements, i en conjunt s’ apliquen en qualsevol moment de la vida. Treballar d’ infermer és un acte que només es duu a terme en un horari laboral i que és rep una retribució econòmica a canvi; en aquest context els valors que es citen no tenen perquè ser adoptats.

També es veritat que en certa manera jo entenc l’ altruisme com una paraula fictícia. Per exemple perquè la gent estudia medicina o infermeria? Per ajudar a la gent. I perquè ajuden a la gent? Perquè els fa feliços, i això ja no es correspon amb el significat de la paraula. Potser no obtenim una recompensa material però si és un altre tipus de recompensa. Altruisme significaria fer, actuar sense rebre una retribució, al nivell que sigui. És l’ interès propi més sà que existeix però no deixa de ser un interès.

4.-Grans corrents del pensament amb perspectiva infermera; paradigmes.

En funció del diferent moment històric parlem de tres paradigmes : que adapten els conceptes paradigmàtics al moment històric.

• Reflexió

He escollit aquesta imatge perquè representa d’ una manera molt gràfica i esquematitzada quina es la idea principal de cada Paradigma; a la mateixa que mostra la retroalimentació.