¡Descarga Gust i olfacte y más Ejercicios en PDF de Psicobiología solo en Docsity!
EL GUST I L’OLFACTE
L’ESTÍMUL GUSTATIU
Les molècules de la substància ingerida es diluixen a la saliva.
Qualitats del gust:
- Amarg (alcaloides verinosos de moltes plantes, evitació)
- Àcid (deteriorament aliments per bacteris)
- Dolç (detector de menjar)
- Salat (presència de sals: NaCl, KCl)
- Umami (glutamat monosòdic)
- Picant (capsaicina)
Sabor = gust + olfacte
ANATOMIA DEL GUST
Botó gustatiu (òrgan encarregat de detectar els gustos):
- Porus gustatius
- Cèl·lules receptores gustatives
- Cèl·lules basals
- Axons aferents gustatius
Hi ha botons gustatius extralinguals: no en papil·les, sobre l’epiteli. També els trobem al paladar tou, faringe, laringe i esofag. Cada botó gustatiu pot tenir entre 20/50 cèl·lules especialitzades. Els botons gustatius es troben a les papil·les gustatives.
Papil·les gustatives:
- Fungiformes. Es troben a la punta de la llengua. Màxim de 8 botons gustatius per cèl·lula.
- Foliades. En els laterals de la llengua, sobretot a la part posterior. Màxim 1300 botons gustatius per cèl·lula.
- Circumvalades. En la part posterior de la llengua, forma V invertida. Màxim 250 botons per cèl·lula.
DISTRIBUCIÓ RECEPTORS GUSTATIUS
Clàssicament o Punta de la llengua (dolç, salat) o Costats (agre) o Posterior (amarg) Actualment o Les qualitats gustatives es perceben a qualsevol part de la llengua encara que la sensibilitat per a cadascuna d’elles i el procés de transducció pot variar en funció de la regió on es troba el receptor.
TRANSDUCCIÓ
- Salat: s’obre el canal iònic, entra Na i es despolaritza el receptor.
- Àcid: les substàncies àcides alliberen ions d’hidrogen. Aquests canals normalment estan oberts i permeten la sortida de K+ de la cèl·lula. Però quan mengem un aliment àcid els ions d’hidrogen s’uneixen al canal i el tanquen, impedint la sortida de K+ K+ no pot sortir i això provoca la despolarització.
- Amarg: els receptors estan units a la proteïna G (gustducina) que a l’entrar en contacte amb una molècula amarga activa la fosfodiesterasa, un enzim que destrueix l’AMPc. L’AMPc (actua com a 2n missatger) manté oberts els canals de K+, però al ser destruït es tanquen els canals, de manera que K+ queda a dintre i es despolaritza la cèl·lula.
- Dolç i umami: en aquest cas la gustducina activa un enzim que incrementa la producció d’AMPc. Augmenta el nivell d’AMPc intracel·lular (actua com a 2n missatger), de manera que queden oberts els canals de K+, entra Ca2+ a l’interior i es despolaritza la cèl·lula. Dolç: T1R2 + T1R3: sucres naturals i artificials Umami: T1R1 +T1R3: aminoàcids (glutamat)
CODIFICACIÓ DEL GUST
Existeix una organització “quimiotròpica” a l’escorça gustativa primària?
Dues teories (especificitat absoluta VS relativa):
- Teoria de les línies marcades: cada neurona sensorial seria específica per un gust concret. Només es veuria estimulada per aquell tipus de gust.
- Codificació de patrons de resposta: cada fibra respondria més a una qualitat que a una altra. El gust final seria la comparació.
Escorça gustativa:
L’escorça gustativa primària es troba situada en la regió insular del lòbul parietal. Cada
hemisferi rep informació de la meitat ipsilateral de la superfície de la llengua. Envia projeccions
a la regió postolateral de l’escorça orbitofrontal, on la informació gustativa s’integra amb la
informació olfactòria per donar gust al sabor. En la regió insular s’ha vist una representació
diferenciada dels 5 gustos bàsics encara que existeix cert solapament. Existeixen diferències
individuals en la percepció del gust (genètica, ambient). Preferències: factors culturals.
L’ESTÍMUL OLFACTIU
Substàncies volàtils amb baix pes molecular. La majoria són compostos orgànics. Proposades 7
olors bàsiques: càmfora, almesc, floral, menta, èter, picant i podrit.
Trastorn de l’olfacte: anòsmia, incapacitat de percebre olors.
ANATOMIA DE L’OLFACTE
Els receptors olfactius són neurones bipolars amb axons amielínics.
La substància blanca ajuda a les conversions entre neurones. Les olors es mesclen amb el moc,
i aquesta olor arriba a les cèl·lules receptores olfactives. Aquestes cèl·lules fan el procés de
transducció. Els axons de les cèl·lules ascendeixen al bulb olfactori per on ascendeix la
informació. En el bulb olfactori es transmet al còrtex olfactori.
Els receptors olfactoris generen potencials d’acció. Les molècules hidròfobes i hidròfiles
s’uneixen en proteïnes que hi ha a la membrana i poden passar 3 coses (mecanismes de
transducció olfactiva):
- S’activa la proteïna G: estimula l’adeniclasa augmenta l’AMPcíclic i s’obren els canals cationals positius (Na+, K+) despolarització
- S’activa la proteïna G: estimula la fosfolipasa i l’IP3 (inositol trifosfat) i s’obren els canals de calci despolarització
- Mecanisme menys conegut: implica l’activació de l’òxid nítric sintetasa despolarització
VIES OLFACTIVES
Les cèl·lules realitzen la sinàpsi al bulb olfactori. Del bulb passa la informació al nervi olfactori i d’aquest al còrtex olfactori (primari i entorrinal): Primari: on arriba primer la informació olfactiva, es segueix una distribució olfatotòpica. Cada glomerul és específic per a un receptor en concret i les seves projeccions arriben al còrtex olfactori primari. Còrtex olfactiu entorrinal: projecta a:
- Tàlem (còrtex orbitofrontal)
- Amígdala, hipotàlem, hipocamp
CODIFICACIÓ DELS OLORS
Qualitat olorosa conseqüència de les propietats moleculars de la substància
No ha sigut possible determinar els olors bàsics
Proposta d’olors primaris (de la seva combinació es deriven la resta): eteri, frutal, floral, canforaceo, menta, pútrid i acre però no correspondència entre 7 olors i resposta fisiològica de les neurones olfactives.
No relació inequívoca entre característiques molècula i qualitat sensorial: una mateixa molècula pot tindre sensacions olfactives diferents.
