C basals Porus gust, Apuntes de Fisiología

¡Descarga C basals Porus gust y más Apuntes en PDF de Fisiología solo en Docsity!

C basals

Porus gust

GUST ANATOMIA DE L'ORGAN GUSTATIU Els receptors gustatius es troben localitzats a la llengua, el paladar tou, lesófag, la faringe i la laringe. El gust és un sentit químic amb un alt valor adaptatiu, ja que está estretament relacionat amb la conducta de menjar. Ens proporciona una avaluació immediata dels aliments i ens ajuda determinar la seva naturalesa, En general, el gust i lolfacte actuen conjuntament. El sabor és una combinació d'ambdós sentits que ens permet reconéixer moltes substáncies diferents. Les sensacions produides boca per una poma o un filet són sabors, no simplement gustos, per exemple: una persona anósmica (sense sentit de l'olfacte) no distingiria el gust d'una ceba del d'una poma. La llengua és estructura on es concentra q receptors gustatius. cavitat bucal e faringe esofag el major nombre de Porus C basals gust “OTÓ GUSTATIU LA LLENGUA A la superficie de la llengua trchem unes petres protuberancies, les papibles gustatvas, on es troben localitzats els botons gustatius (érgans receptors del gust) Organ receptor format per grups de 20 a 50 céllules receptores gust4tives. ELS RECEPTORS GUSTATIUS / ¡ Papibies circumvablades Dsposades en forma de Y inveriida sobre el terc posterior de la llengua, contenen aproximadament 250 botons gustatus. Céblules gustatives: Ceblules especialitzades amb cilis que pl porus gustatiu , a la superfície de la llengua ¡ entren substáncies dissoltes a la saliva. Formen sinapsis amb d bipolars que transmeten la informació gustativa a lencéfal 'ojecten, a través del In contacte amb les ndrites de neurones Axons aferents gustatius: axons de les neurones bipolars que transmeten la informació gustativa a lencéfal mitjangant els nervis cranials (VIl, IX. 1%) Els recestors gustatius es troben situass a la superfície dels cilis de es céliules recentoros. ELS BOTONS GUSTATIUS Les substances cissoltes a la saliva (estímuls gustatius) interaccionen amb els receptors pustatius, Diferents suostáncies interaccionen amb: cifarents tipus da receptors Les céllules receptores snapten ab cendrites de neurones bipolar. Els axons de les neuromes bipolars transmeten la Informació gustaiiva al sistema nerviós central GUST Des daquí les segones neurones corducicen la informació fins al talem trudi vental posteromedal! Des daquí, los segones neurones Des dels receprors cel gust stuats cordueben la informació fins al majoritariement a la llergua, la tálem (nucli ventral posteromedial) primera. neurona, sersenial comu nue la informació guszatica is al [null] age iuar al bulo solitar lengua Es aquestes formen part des peral cranials VI MaciaD. IX (glossclaring! 1 X (uague). Escorga frontal insular | opercular Nucli ventral posteromedial q Nueli tracte solitari (bulb) Fis de ituada prncipalim Fmalment, posterolateral de zálem la informació és cenduída tescorca— gustaliva — priniia 1t a Cescorga frontal llengua informació és conduida ins a la regó 'escerca orbltoframe. on sintegra amb la formació olfaciória per donar lloc al sabor. Papibles gustatives (2/3 anteriors lengua) Papibles gustatives (1/3 anterior llengua) Papilles gustatives dois) CARACTERÍSTIQUES DE L'ESTÍMUL GUSTATIU Per acsvar es receplors de gust les racecues de les drirents substancias degustar san disezidee a la solia Si la largas esta experimentar e. gus cel Es aer Famene poder recomblser oli: suhstincies perá derectem només cnc gus: ña avalaarió invedara dels al mente ¿ers alares a del tores pal ses básico cue ens sata sbinacia ce gua proporciase ratoaless: SALAT AMARO pisa MECANISME MOLECULAR PER AL GUST SALAT Les substancias que tenen gust salat estan ¡onitzades. Fecren estar implicats més d'un tipus de receptor. Un daquests sembla ser un cana. de sodi, tyus de receptors Na? mals de sodl Quan el sodi está present a la selva, cls ions de sodi entren dins la cedua receptora | a despolaritzen, Augmenta Ca! 1 intracelular La céllda receptora allipera neurotrensmissors que —esúvilen les heurones aferents RECEPTORS Els lis de les célules receptores expressen més d'un tipus de recepzcr i, per tant responer a més d'un dastímul gastat cilis de les céblules receptores Les molécules gustatives interaccionen amb els receptors gustativs dels cilis de les cbblules receptores. eptors qusta;] / a o .o. > . Lar 2 molicuh . o. Diferents substáscies es lliguen a ciferents tipus de receptors Els receptors pel salat : - Els roceptors pel dolg, amarg ¡ umami són reccptors espectalilzats que furcionen de manera similar als reccptors mctabotrápics. Quen les moltcules interaccionen amo aquests receptora s'activa Una protema C (la gustducina) | Intervenen segons irissatgers, MECANISME MOLECULAR PER AL GUST ÁCID Les substáncies Acides allberen ¡ans d'hicrogen (H”). Els receators semblen respondre a aquests cations. El gust acid també depén dels anions, encara que es dasconeix com es produexen els seus efectes. ¡cid són canals 1ómos Els receptors són carals de porassi (6 Aquesta carals no-malment estar obers ¡ permeten le sonida de Ki de célula de Ca? als de pot: janals de sodi Els lons dIhidrogen sunelen a. llocs específcs dal canal ¡ el tanquen, impedint la sortida de K', tarbé anren dins la céllula a través de cenals de Ma”. Abó provoca una despolarizació de la celiula receptora Augmenta Ca++ intracellular La céllule receptora — allbbera neurotrarsmissors que ostimuen les neurones CODIFICACIÓ 1 INFORMACIÓ GUSTATIVA En molts manuals podem veure un mapa de la superfície de la llengua segons el qual cada gust es detecta principalment en una regió determinada. PROCESSAMENT DE LA RECEPTORS Els eilis de es cél=ules receptores expresen és d'un tipus de receptor |, per tant, responen a més d'un d'estímu. gustativ Ara bé, sembla ser que: Els gustos básics es poden percebre en qualsevol punt de la llengua on hagi receptors del gust. Les árees no difereixen molt respecte a la intensitat de les sensacions gustatives que generen. AMARGOR ACIDESA SALABROR FIBRES AFERENTS La infermació sensorial procedent dels botons gustativs situals a les diferenis “egions de la llengua es trarsmet al nuci del ] dels cinc gustos basics, encara qLe existe un cert solapamert vz Lescorca gustativa primaria envia projeccions a la regió posterolateral de lescorga ortitofrontal, on la informació gustativa