Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Resum tema 6. La crisi de l’Antic Règim.
Tipo: Resúmenes
1 / 9
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
4.1.- La restauració de l’absolutisme (1814-1820) 4.2.- El Trienni Liberal (1820-1823) 4.3.- La Dècada Ominosa (1823-1833)
5.- CAUSES I DESENVOLUPAMENT DEL PROCÉS D’INDEPENDÈNCIA DE LES COLÒNIES AMERICANES
El regnat de Carles IV començà amb una reacció a la Revolució Francesa (1789) (vegeu darrer punt de l’apartat 4 del tema 5). La derrota espanyola a la guerra declarada a la França revolucionària subordinà els interessos espanyols a França, sobretot després de la pujada al poder de Napoleó (1799) i l’inici de la influència de Manuel de Godoy com a valido del rei.
Godoy, de família de la baixa noblesa empobrida i que té el rebuig de l’alta noblesa i el clergat (a més del fill gran de Carles, Ferran), durà a terme:
El 18 de març de 1808 esclata el Motí d’Aranjuez (on residia la família reial des de l’entrada de les tropes franceses), amb participació del poble però dirigit per l’alta noblesa i el clergat. S’aconsegueix la dimissió de Godoy i l’abdicació de Carles IV en el seu fill Ferran (VII).
Carles IV demanà ajuda a Napoleó perquè el restablís al tron. L’emperador francès convocà a pare i fill a Baiona , allà ambdós van abdicar (Abdicacions de Baiona) i li donaren el tron d’Espanya, el qual l’atorgà al seu germà Josep.
Josep I Bonaparte intentà reformar Espanya, convocant Corts a Baiona i fent una declaració d’intencions per modernitzar el país:
L’any 1812, l’imperi napoleònic pateix una doble crisi:
A finals del 1813 se signa el tractat de Valençay , pel qual se retiren les tropes napoleòniques. A principis de 1814 retorna Ferran VII El Desitjat.
Durant la Guerra els espanyols se varen dividir en dos grups :
Les Illes Balears se lliuraren de l’ocupació francesa, provocant una allau de refugiats de tots els grups socials que s’establiren principalment a Palma (la qual passà de 25.000 a 40.000 habitants), això provocà un breu impuls econòmic per a les Illes (els refugiats tenen una bona situació econòmica), a més d’una autonomia política transitòria provocada per la falta d’una autoritat central ferma.
Davant l’avanç francès, la Junta Central Suprema es refugia a Cadis (ciutat no ocupada pels francesos, molt cosmopolita per la seva tradició comercial i on s’ha refugiat molta gent d’idees liberals). Aquesta Junta Central, incapaç de dirigir la resistència espanyola, convoca unes Corts per decidir el futur i l’organització d’Espanya. La Junta es dissol el gener de 1810.
Diputats de les Corts : ● Representants per províncies (molts d’ells refugiats a Cadis). ● La majoria eren eclesiàstics i de professions liberals (advocats, metges...). ● Podem trobar tres grups ideològics dins dels diputats: a) Els absolutistes. b) Els il·lustrats. c) Els liberals (formen la majoria).
Les corts formaran una CAMBRA ÚNICA, front a la tradicional representació en estaments. La seva principal funció serà la de redactar i aprovar la primera constitució espanyola. Aquesta serà aprovada el 19 de març de 1812, dia de Sant Josep, i per això se l’anomenarà LA PEPA.
Característiques de la Constitució de 1812 : ● És un compromís entre la burgesia liberal i els absolutistes ● Té diverses influències: a) Les Lleis Fonamentals del Regne (que legislaven durant l’absolutisme). b) La Constitució dels Estats Units de 1787. c) La Constitució francesa de 1791. ● Sols es va mantenir vigent durant 6 anys en tres períodes: a) 1812-14 (quan Ferran VII torna i restaura l’absolutisme). b) Trienni liberal (1820-23). c) 1836-37 (abans d’aprovar-se una nova constitució).
Punts de la Constitució : ● Religió catòlica oficial i única permesa. ● Declaració de drets del ciutadà : llibertat d’impremta, igualtat dels espanyols davant la llei, dret de propietat, etc. ● La Nació és el conjunt de tots els espanyols d’ambdós hemisferis. ● Sobirania Nacional. ● Cada espanyol contribuirà a les despeses de l’Estat segons les seves propietats. ● Monarquia limitada (sota els Borbons: Ferran VII) amb divisió de poders : o Legislatiu: Corts unicamerals elegides per Sufragi Universal Masculí. El rei té dret a veto 2 vegades. o Executiu: Rei (nomena els ministres). Poder controlat per les Corts. o Judicial: tribunals amb codis únics. ● Ensenyament obligatori per als infants.
4.2.- El trienni liberal (1820-1823)
Accions dutes a terme durant aquest període pel govern:
En aquest període assistim a una divisió dins dels liberals en 2 grups (divisió que perdurarà fins a la segona meitat del segle XIX): MODERATS i PROGRESSISTES.
Les accions d’aquest govern liberal tenen un triple front d’oposició:
Finalment, el 1823 Ferran VII demana ajuda a la Santa Aliança ; entra a Espanya un exèrcit francès anomenat “Els Cent Mil Fills de Sant Lluís” i es restableix l’absolutisme.
4.3.- La Dècada Ominosa (1823-1833)
Hi ha una terrible repressió contra els liberals (afusellaments, exilis, depuracions).
Degut als constants problemes econòmics (dificultats de la Hisenda, agreujats per la pèrdua de les colònies americanes) el Rei col·laborarà amb el sector moderat de la burgesia industrial i financera (els hi donarà un aranzel proteccionista).
Creix l’oposició dels més tradicionalistes que s’oposen a que Ferran VII no restableixi la Inquisició. Aquests estan comandats pel germà del rei, Carles Maria Isidre.
A finals del regnat de Ferran VII esclata el conflicte dinàstic: després de 4 matrimonis el rei sols té dues filles; la més gran, Isabel, ha nascut el 1830. Perquè aquesta pugui regnar s’anul·la la Llei Sàlica (vigent a Espanya des de Felip V) amb una Pragmàtica Sanció. Carles Maria Isidre s’oposa a això i es proclama hereu d’Espanya. L’any 1833 Ferran VII mor, ratificant a la seva filla Isabel com a hereva (té 3 anys) i nomenant a la seva dona Maria Cristina de Borbó com a regent; el mateix dia Carles Maria Isidre es proclama rei i comença un aixecament absolutista al nord d’Espanya ( Primera Guerra Carlina ).
Durant les primeres dècades del segle XIX es va produir la independència de la major part de les colònies espanyoles a Amèrica, coincidint amb la Guerra del Francès i el regnat de Ferran VII.
Causes de la independència :
