Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


HE. Crisi Antic Règim, Resúmenes de Historia de España

Resum tema 6. La crisi de l’Antic Règim.

Tipo: Resúmenes

2020/2021

Subido el 07/12/2021

silvia-vanrell
silvia-vanrell 🇪🇸

1 documento

1 / 9

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 6. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1808-1833)
1.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)
2.- JOSEP I BONAPARTE I LA GUERRA D’INDEPENDÈNCIA (1808-1814)
3.- LES CORTS DE CADIS I LA CONSTITUCIÓ DE 1812
4.- EL REGNAT DE FERRAN VII
4.1.- La restauració de l’absolutisme (1814-1820)
4.2.- El Trienni Liberal (1820-1823)
4.3.- La Dècada Ominosa (1823-1833)
5.- CAUSES I DESENVOLUPAMENT DEL PROCÉS D’INDEPENDÈNCIA DE
LES COLÒNIES AMERICANES
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9

Vista previa parcial del texto

¡Descarga HE. Crisi Antic Règim y más Resúmenes en PDF de Historia de España solo en Docsity!

TEMA 6. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1808-1833)

1.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)

2.- JOSEP I BONAPARTE I LA GUERRA D’INDEPENDÈNCIA (1808-1814)

3.- LES CORTS DE CADIS I LA CONSTITUCIÓ DE 1812

4.- EL REGNAT DE FERRAN VII

4.1.- La restauració de l’absolutisme (1814-1820) 4.2.- El Trienni Liberal (1820-1823) 4.3.- La Dècada Ominosa (1823-1833)

5.- CAUSES I DESENVOLUPAMENT DEL PROCÉS D’INDEPENDÈNCIA DE LES COLÒNIES AMERICANES

1.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)

El regnat de Carles IV començà amb una reacció a la Revolució Francesa (1789) (vegeu darrer punt de l’apartat 4 del tema 5). La derrota espanyola a la guerra declarada a la França revolucionària subordinà els interessos espanyols a França, sobretot després de la pujada al poder de Napoleó (1799) i l’inici de la influència de Manuel de Godoy com a valido del rei.

Godoy, de família de la baixa noblesa empobrida i que té el rebuig de l’alta noblesa i el clergat (a més del fill gran de Carles, Ferran), durà a terme:

  • Aliança amb França , amb el conseqüent enfrontament amb la Gran Bretanya: ● Pèrdua de Menorca (1798) i la seva posterior recuperació amb la Pau d’Amiens (1802) ● Derrota de l’armada francoespanyola a Trafalgar (1805) ● Amb la Tractat de Fontainebleau (1807) s’autoritzava als exèrcits de Napoleó a entrar a Espanya per atacar Portugal (aliat britànic). Portugal seria repartit entre francesos, espanyols i el mateix Godoy. A principis de 1808 les tropes franceses començaren a entrar a Espanya i ocuparen places estratègiques.
  • El desastre naval de Trafalgar agreujà la situació de la hisenda, ja en crisi per la baixada del comerç colonial. Godoy, per aconseguir recursos, intentà una desamortització de terres eclesiàstiques.
  • L’augment dels impostos, a més d’un seguit de fams i epidèmies, provoquen el descontent de les classes baixes al govern de Godoy.

El 18 de març de 1808 esclata el Motí d’Aranjuez (on residia la família reial des de l’entrada de les tropes franceses), amb participació del poble però dirigit per l’alta noblesa i el clergat. S’aconsegueix la dimissió de Godoy i l’abdicació de Carles IV en el seu fill Ferran (VII).

Carles IV demanà ajuda a Napoleó perquè el restablís al tron. L’emperador francès convocà a pare i fill a Baiona , allà ambdós van abdicar (Abdicacions de Baiona) i li donaren el tron d’Espanya, el qual l’atorgà al seu germà Josep.

Josep I Bonaparte intentà reformar Espanya, convocant Corts a Baiona i fent una declaració d’intencions per modernitzar el país:

L’any 1812, l’imperi napoleònic pateix una doble crisi:

  • El fracàs de la campanya de Rússia (on hi anaren moltes de les tropes que hi havia a Espanya).
  • La continuació de la resistència espanyola: un combinat format per guerrillers, les restes de l’exèrcit espanyol i una ajuda britànica comandada per Wellington derrotarà als francesos a Arapiles.

A finals del 1813 se signa el tractat de Valençay , pel qual se retiren les tropes napoleòniques. A principis de 1814 retorna Ferran VII El Desitjat.

Durant la Guerra els espanyols se varen dividir en dos grups :

  • Afrancesats: ● Són una minoria. ● Donen suport a Josep I Bonaparte i les seves reformes. ● Han d’exiliar-se quan acaba la guerra.
  • Front Patriòtic : ● Majoria de la població espanyola. ● Grup heterogeni i amb molts d’objectius diversos: ▪ Il·lustrats: volen un despotisme il·lustrat. ▪ Absolutistes (noblesa i quasi tot el clergat): volen absolutisme. ▪ Liberals (burgesia): volen separació de poders, constitució, etc. ▪ La majoria de pagesos i artesans: defensen el catolicisme. ● Objectiu comú: retorn dels Borbons amb Ferran VII.

Les Illes Balears se lliuraren de l’ocupació francesa, provocant una allau de refugiats de tots els grups socials que s’establiren principalment a Palma (la qual passà de 25.000 a 40.000 habitants), això provocà un breu impuls econòmic per a les Illes (els refugiats tenen una bona situació econòmica), a més d’una autonomia política transitòria provocada per la falta d’una autoritat central ferma.

3.- LES CORTS DE CADIS I LA CONSTITUCIÓ DE 1812

Davant l’avanç francès, la Junta Central Suprema es refugia a Cadis (ciutat no ocupada pels francesos, molt cosmopolita per la seva tradició comercial i on s’ha refugiat molta gent d’idees liberals). Aquesta Junta Central, incapaç de dirigir la resistència espanyola, convoca unes Corts per decidir el futur i l’organització d’Espanya. La Junta es dissol el gener de 1810.

Diputats de les Corts : ● Representants per províncies (molts d’ells refugiats a Cadis). ● La majoria eren eclesiàstics i de professions liberals (advocats, metges...). ● Podem trobar tres grups ideològics dins dels diputats: a) Els absolutistes. b) Els il·lustrats. c) Els liberals (formen la majoria).

Les corts formaran una CAMBRA ÚNICA, front a la tradicional representació en estaments. La seva principal funció serà la de redactar i aprovar la primera constitució espanyola. Aquesta serà aprovada el 19 de març de 1812, dia de Sant Josep, i per això se l’anomenarà LA PEPA.

Característiques de la Constitució de 1812 : ● És un compromís entre la burgesia liberal i els absolutistes ● Té diverses influències: a) Les Lleis Fonamentals del Regne (que legislaven durant l’absolutisme). b) La Constitució dels Estats Units de 1787. c) La Constitució francesa de 1791. ● Sols es va mantenir vigent durant 6 anys en tres períodes: a) 1812-14 (quan Ferran VII torna i restaura l’absolutisme). b) Trienni liberal (1820-23). c) 1836-37 (abans d’aprovar-se una nova constitució).

Punts de la Constitució : ● Religió catòlica oficial i única permesa. ● Declaració de drets del ciutadà : llibertat d’impremta, igualtat dels espanyols davant la llei, dret de propietat, etc. ● La Nació és el conjunt de tots els espanyols d’ambdós hemisferis. ● Sobirania Nacional. ● Cada espanyol contribuirà a les despeses de l’Estat segons les seves propietats. ● Monarquia limitada (sota els Borbons: Ferran VII) amb divisió de poders : o Legislatiu: Corts unicamerals elegides per Sufragi Universal Masculí. El rei té dret a veto 2 vegades. o Executiu: Rei (nomena els ministres). Poder controlat per les Corts. o Judicial: tribunals amb codis únics. ● Ensenyament obligatori per als infants.

4.2.- El trienni liberal (1820-1823)

Accions dutes a terme durant aquest període pel govern:

  • Es restauren gran part de les reformes fetes a Cadis.
  • Es pretén acabar amb el feudalisme al camp (volen convertir la terra en una mercaderia, que es pugui vendre, comprar i dividir).
  • Es vol liberalitzar la indústria (supressió dels gremis) i el comerç (lliure circulació de mercaderies).
  • Modernització política i administrativa ( igualtat de tot espanyol davant la llei).
  • Creació de la MILÍCIA NACIONAL: cos armat de voluntaris , format per membres de classes mitjanes, amb l’objectiu de defensar les reformes constitucionals.
  • Desamortització dels béns de molts de convents (tots els dels dominics, per exemple).

En aquest període assistim a una divisió dins dels liberals en 2 grups (divisió que perdurarà fins a la segona meitat del segle XIX): MODERATS i PROGRESSISTES.

Les accions d’aquest govern liberal tenen un triple front d’oposició:

  • El Rei : paralitza amb el seu dret a veto totes les lleis que pot. A més conspira amb les potències estrangeres per poder restaurar l’absolutisme a Espanya
  • Els nobles i l’Església.
  • Part de la pagesia : amb les reformes liberals els antics senyors ara eren els únics propietaris de les terres i els pagesos es convertien en arrendataris.

Finalment, el 1823 Ferran VII demana ajuda a la Santa Aliança ; entra a Espanya un exèrcit francès anomenat “Els Cent Mil Fills de Sant Lluís” i es restableix l’absolutisme.

4.3.- La Dècada Ominosa (1823-1833)

Hi ha una terrible repressió contra els liberals (afusellaments, exilis, depuracions).

Degut als constants problemes econòmics (dificultats de la Hisenda, agreujats per la pèrdua de les colònies americanes) el Rei col·laborarà amb el sector moderat de la burgesia industrial i financera (els hi donarà un aranzel proteccionista).

Creix l’oposició dels més tradicionalistes que s’oposen a que Ferran VII no restableixi la Inquisició. Aquests estan comandats pel germà del rei, Carles Maria Isidre.

A finals del regnat de Ferran VII esclata el conflicte dinàstic: després de 4 matrimonis el rei sols té dues filles; la més gran, Isabel, ha nascut el 1830. Perquè aquesta pugui regnar s’anul·la la Llei Sàlica (vigent a Espanya des de Felip V) amb una Pragmàtica Sanció. Carles Maria Isidre s’oposa a això i es proclama hereu d’Espanya. L’any 1833 Ferran VII mor, ratificant a la seva filla Isabel com a hereva (té 3 anys) i nomenant a la seva dona Maria Cristina de Borbó com a regent; el mateix dia Carles Maria Isidre es proclama rei i comença un aixecament absolutista al nord d’Espanya ( Primera Guerra Carlina ).

5.- CAUSES I DESENVOLUPAMENT DEL PROCÉS D’INDEPENDÈNCIA DE

LES COLÒNIES AMERICANES.

Durant les primeres dècades del segle XIX es va produir la independència de la major part de les colònies espanyoles a Amèrica, coincidint amb la Guerra del Francès i el regnat de Ferran VII.

Causes de la independència :

  • Difusió de les idees il·lustrades (sobirania nacional, separació de poders) i de la Revolució francesa.
  • L’ exemple de la independència dels Estats Units contra el domini britànic el 1776.
  • El descontentament de la burgesia criolla (població d’origen espanyol nascuda a Amèrica) que veuen el domini espanyol com un fre per a la seva economia (obstacles al comerç, impostos forts). A més, era marginada de la vida política i administrativa a favor de la gent vinguda de la metròpoli (Espanya).
  • El buit de poder a Espanya degut a la Guerra d’Independència (invasió napoleònica) que provocà la formació de juntes a les colònies que no acceptaren a Josep I Bonaparte. Els membres d’aquestes juntes eren criolls i actuaven al marge d’Espanya.