Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Histología: Tejidos. Tipos de tejidos: Epitelial, Conectivo y Muscular, Apuntes de Anatomía

Una introducción a la histología, específicamente a los distintos tipos de tejidos: epitelial, conectivo y muscular. Se explica su concepción, clasificación y características básicas. Además, se detalla la estructura de cada tipo de tejido, incluyendo epitelios simples, epitelios glandulares, tejidos conectivos laxos y densos, tejidos cartilaginosos y ossos.

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 30/11/2014

glovch
glovch 🇪🇸

3

(2)

2 documentos

1 / 23

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
HISTOLOGIA
Teixit.
Concepte: agrupacions de cèl·lules d’idèntica diferenciació i els seus derivats.
Classificació:
Teixit epitelial.
Teixit connectiu.
Teixit muscular.
Teixit nerviós.
Teixit epitelial.
Concepte: associació de cèl·lules unides estretament, les quals es caracteritzen per revestir totes
les superfícies externes (com el cas de la pell) i internes (per exemple, l’epiteli endometrial) de
l’organisme. Tenen una làmina basal o germinativa (o estrato) formada per cèl·lules a partir de la
qual els epitelis es regeneren.
Funció:
Protecció de les estructures que es troben per davall.
Secreció i excreció de productes (glàndules, en cas de ser l’epiteli glandular).
Absorció d’elements que hi hagen fora de l’epiteli.
Recepció sensorial (localització de receptors sensorials).
Classificació:
1.- Epitelis de revestiment: recobreixen superfícies i cavitats permetent el pas de substàncies al
seu traves.
2.- Epitelis glandulars: per una part formen superfícies planes, on totes les cèl·lules tenen
capacitat glandular (epitelis glandulars). Per altra part, es tracta d’una porció glandular la qual
forma invaginacions en el propi epiteli o en l’interior del teixit conjuntiu que el suporta.
La doble funció és la secreció de productes bé a sang (endocrí) o a l’exterior (exocrí).
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15
pf16
pf17

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Histología: Tejidos. Tipos de tejidos: Epitelial, Conectivo y Muscular y más Apuntes en PDF de Anatomía solo en Docsity!

HISTOLOGIA

Teixit.

Concepte: agrupacions de cèl·lules d’idèntica diferenciació i els seus derivats.

Classificació:

  • Teixit epitelial.
  • Teixit connectiu.
  • Teixit muscular.
  • Teixit nerviós.

Teixit epitelial.

Concepte: associació de cèl·lules unides estretament, les quals es caracteritzen per revestir totes

les superfícies externes (com el cas de la pell) i internes (per exemple, l’epiteli endometrial) de

l’organisme. Tenen una làmina basal o germinativa (o estrato) formada per cèl·lules a partir de la

qual els epitelis es regeneren.

Funció:

  • Protecció de les estructures que es troben per davall.
  • Secreció i excreció de productes (glàndules, en cas de ser l’epiteli glandular).
  • Absorció d’elements que hi hagen fora de l’epiteli.
  • Recepció sensorial (localització de receptors sensorials).

Classificació:

1.- Epitelis de revestiment: recobreixen superfícies i cavitats permetent el pas de substàncies al

seu traves.

2.- Epitelis glandulars: per una part formen superfícies planes, on totes les cèl·lules tenen

capacitat glandular (epitelis glandulars). Per altra part, es tracta d’una porció glandular la qual

forma invaginacions en el propi epiteli o en l’interior del teixit conjuntiu que el suporta.

La doble funció és la secreció de productes bé a sang (endocrí) o a l’exterior (exocrí).

3.- Epitelis sensorials: es troben als òrgans dels sentits i estan altament diferencials.

1.- Epitelis de revestiment.

  • Epitelis simples: formats per una sola capa de cèl·lules, adherida a la membrana basal.
  • Epitelis estratificats: formats per varies capes de cèl·lules de les quals una sola contacta amb la

membrana basal. Ex: epiteli de l’endometri

  • Epitelis pseudoestratificats: (pseudo=falso) formats per una sola capa de cèl·lules en contacte

amb la membrana basal, però els nuclis es disposen a diferents altures donant aspecte d’epiteli

estratificat. Realment és simple, però la disposició dels nuclis aparenta que hi hagen varies files.

  • Epiteli transicional: es propi i específic de l’epiteli de vies urinàries baixes (bufeta), pel que es

diu també uroteli.

1.1.- Epitelis simples:

Tipus: (3)

  • Pla, escamós simple o monoestratificat:

Una capa única de cèl·lules.

  • Les cèl·lules son baixes i allargades horitzontalment. Aplanades.
  • Es localitzen en: alvèols pulmonars i còrnia (ull).
  • (^) Cúbic simple:

Una capa única de cèl·lules.

  • Les cèl·lules son cúbiques.
  • (^) Es localitzen en: plexes coroideos i superfície ovàrica.
  • Prismàtic o cilíndric simple amb:

Una sola capa de cèl·lules. Cèl·lules allargades, prismàtiques.

  • (^) Superfície lliure, conté filaments:
  • Localització: conductes excretors de la mama i glàndules sudorípares.
  • Prismàtic estratificat.
  • Estructura: dos o tres capes de cèl·lules prismàtiques. Poden tindre cilis.
  • Localització: mucoses.

■ Sacs conjuntivals. (no presenta cilis).

1.3.- Epiteli pseudoestratificat:

Tipus:

  • Sense cilis: en l’úter.
  • Amb cilis: en tràquea i bronquis.
  • Amb esterocilis: en l’epidídim.

1.4.- Epiteli de transició:

  • Epiteli estratificat no queratinitzat, no cal queratina perquè està dins

d’una cavitat.

  • Epitelis que en estat de repòs (bufeta buida) té varies capes cel·lulars

(5-6), però en funcionament, omplint la bufeta, aquestes capes

disminueixen (2-3).

  • Es localitza a la bufeta orinaria, uroteli.

2.- Epitelis glandulars.

Concepte: son epitelis on la funció cel·lular és la secreció d’un producte.

Classificació:

  • Epiteli secretor: es disposen sobre una superfície. Totes les cèl·lules son secretores.
  • Glàndules: formen una invaginació en el propi epiteli, que arriben al teixit conjuntiu o de

sostén.

Tipus de glàndules:

  • Exocrines: segreguen a l’exterior.
    • (^) Components: dos parts.

■ Porció excretora o conducte excretor: condueix, concentra o dilueix la

secreció.

■ Porció secretora: elabora i emmagatzema la secreció.

  • Classificació segons:

1. Segons el tipus de conducte excretor:

1.a. Glàndules simples: un sol conducte excretor (glàndules

sudorípares).

1.b. Ramificades: son glàndules simples, però tenen varies porcions

secretores que desemboquen en un sol conducte excretor.

1.c. Compostes: varis conductes excretors (mama).

2. Segons la porció secretora:

1.d. Tubuloses o rectes (glàndules gàstriques): existeixen les

tubulars simples, tubulars simples enrotllades i tubulars

simples ramificades.

1.e. Acinoses o alveolars (pàncrees exocrí): simples, o simples

ramificades.

1.f. Tubuloacinoses o mixtes (glàndules submaxil·lars).

3. Segons la forma d’expulsar la secreció:

1.g. Merocrines: per exocitosis (sudorípares).

1.h. Apocrines: per despreniment d’una part del citoplasma celular

(mama).

1.i. Holocrines: per mort cel·lular a causa de l’acumulo de

secrecions (sebàcies).

4. Segons el tipus de secreció:

Teixit connectiu.

Concepte: forma l’armadura de tots els òrgans de cos, transportant els vasos i facilita l’intercanvi

de gasos, metabòlits i nutrients. Teixit de sostén.

Estructura:

  • Cèl·lules:
    • Sanguínies (eritròcits, limfòcits, etc).
    • Fibroblast.
    • Adipòcits (greix).
  • Fibres:
    • Col·lagen.
    • Reticulina (tipus especial de col·lagen).
    • Elàstiques.
  • (^) Substància fonamental amorfa.

Tipus:

1. Segons la substància fonamental:

1.a. SF líquida: sang.

1.b. SF semilíquida: (com gel).

1.i. Teixit connectiu estricte.

1.ii. Teixit adipós o gras.

1.iii. Teixit connectiu mucós o mesènquima: teixit connectiu

embrionari.

1.c. SF sòlida: ( teixit de sostén per excel·lència).

1.iv. Cartílag.

1.v. Ós.

2. Segons el tipus de fibres:

1.d. Fibres de col·lagen: resistents a la tracció.

1.vi. Teixit connectiu laxe : pobre en fibres i ric en substància

fonamental.

1.vii. Teixit connectiu dens : ric en fibres i poca substància fonamental.

1.e. Fibres elàstiques: donen lloc al teixit connectiu elàstic.

1.f. Fibres reticulars: teixit connectiu reticular → forma especial de connectiu de

col·lagen.

1.- Teixit connectiu laxe:

  • Pobre en fibres i molta substància fonamental.
  • Cèl·lules connectives fixes:
    • Fibroblastos: cèl·lules en activitat. Son immadurs, estan diferenciant-se.
    • Fibròcits: en repòs.
    • Histiòcits: macròfags fixes.
  • Cèl·lules connectives lliures o mòbils:
    • (^) Leucòcits.
    • Limfòcits B.
    • Macròfags.

2.- Teixit connectiu dens:

  • Moltes fibres i poca substància fonamental.
  • Posició de les fibres irregular o plexiforme (plexo: maranya): feixos de fibres formant

una xarxa. Es troba en:

  • Estroma dels òrgans.
  • Dermis de la pell.
  • Pericondri (capa fina formadora de cartílag, que envolta els cartílags) i periosti (al

voltant dels ossos).

  • Les cèl·lules adiposes deriven dels fibroblast i tenen la capacitat de produir i

emmagatzemar greix.

  • Forma greix en l’interior del citoplasma on s’emmagatzemen.

Funcions:

  • (^) Estructural.
  • Protecció: dels òrgans..
  • Depòsit calòric del calor corporal dels òrgans.
  • Participa en el metabolisme hídric.
  • El greix absorbeix molta aigua.

Tipus:

  • Teixit adipós blanc o greix blanc.
    • De color blanc.
    • El greix s’emmagatzema formant un sola gota gran (ocupa tota la cèl·lula, la resta

d’orgànuls queden apegats contra la membrana) a l’interior de citoplasma

cel·lular.

  • Es localitza per teixit cel·lular subcutani (baix de la pell).
  • Responsable de l’obesitat.
  • Distribució depenen del sexe en diferents zones:

■ Home: tronc i abdomen. (distribució androide).

■ Dona: cuixes i zona glútia. (distribució finoide).

  • Teixit adipós pardo o greix pardo, d’origen fetal.
    • Sense tenyir té un color gris degut a la presència de pigments.
    • El greix s’emmagatzema en les cèl·lules en moltes gotetes en lloc d’una gota

gran.

  • Té gran quantitat de mitocòndries cel·lulars.
  • Es troba en el fetus i lactant.
  • Els adults en tenen en molt poca quantitat, es tracta del greix al voltant del melic.
  • Genera calor de forma considerable.
  • Participa en la termoregulació corporal del nadó.

6.- Teixits de sostén: teixit cartilaginós i teixit ossi.

Concepte: teixit sòlid, sent la seua funció el manteniment del cos i la formació de l’esquelet. Estructura:

  • Cèl·lules.
  • Fibres: col·làgenes i elàstiques.
  • Substància fonamental o matriu. Tipus:
  • Teixit cartilaginós.
  • Teixit ossi.

6.1.- Teixit cartilaginós.

Estructura:

  • Cèl·lules: condrocitos.
  • Fibres: col·lagen (resistència) i elàstiques.
  • Substància fonamental o matriu cartilaginosa: condroitin sulfat, que es densifica donant la consistència als cartílags. Funció:
  • Resistència: fibres de col·lagen.
  • Elasticitat: condroitin sulfat.

Tipus:

  • Cartílag hialí: propi de les articulacions.
    • Les fibres son de col·lagen.

■ Cèl·lules mare no especialitzades que deriven del mesènquima. ■ Es localitzen al periosti i endosti.

  • Osteoblast. ■ Son les cèl·lules que formen l’ós. ■ Segreguen fibres col·làgenes i substància fonamental iniciant el procés de mineralització o calcificació.
  • Osteocitos. ■ Son les cèl·lules madures. ■ Son osteoblastos atrapats en la substància fonamental. ■ No segreguen substància fonamental ni fibres.
  • Osteoclastos: destrueixen l’ós i després els osteoblastos el reconstrueixen en el mecanisme de remodelació òssia.
  • Substància fonamental o matriu òssia: Composta per sals minerals inorgàniques, principalment hidroxiapatita (fosfato de calci), hidròxid de magnesi, fluoruro i fosfat.
  • Fibres: col·lagen que dona resistència a la tensió. Tipus, segons l’estructura:
  • Teixit ossi compacte:
  • Quasi no té espais entre els seus components
  • Es troba en la part externa de tots els ossos: ■ Ossos plans: en la taula externa i interna. (cap) ■ Ossos llargs: en la diàfisi. (fèmur)
  • Actua com a protecció, sostén i resistència.
  • Estructura: ■ Està envoltat per teixit connectiu amb capacitat osteogènica.
  • Fora (superfície): periosti.
  • Dins (cavitat medul·lar): endosti. ■ Unitat morfològica: osteona o sistema de Havers.
  • Conductes centrals: per on van els vasos sanguinis.
  • Laminetes concèntriques: son anells de matriu calcificada dura.
  • Llacunes: entre les laminetes on es troben els osteocitos.
  • Canalicles: comuniquen llacunes entre si i es troben en l’interior seu expansions dels osteocitos. La funció dels canalicles és fer arribar la sang i l’oxigen.
  • Zones entre les osteones: laminetes intersticials.
  • Per baix del periosti: laminetes circumferències externes.
  • Les que envolten la cavitat medul·lar: laminetes circumferències internes.
  • Teixit ossi esponjós:
  • Xarxa tridimensional de espícules o trabècules.
  • Conté gran quantitat d’espais entre els seus components.
  • Entre estos espais es troba la medul·la roja.
  • Es localitza en la zona profunda dels ossos: ■ Ossos llargs: en la epífisi: dins de la cavitat medul·lar de la diàfisi. ■ Ossos plans: en la zona mitja o díploe (espai de dins).
  • Estructura: ■ Es troba envoltat per endosti (amb propietats osteogèniques). ■ Unitat morfològica: trabècula.
  • No forma verdaderes osteones.
  • Consta de laminetes dispostes en una xarxa irregular.
  • Dins de cada trabècula hi ha osteocitos en l’interior de llacunes a partir de les quals s’irradien canalicles. ■ En l’espai intertrabecular: es localitza la medul·la roja, productora de cèl·lules sanguínies. 1.- Ossos: Tipus:
  • Segons l’estructura:
  • Ós compacte.
  • Amfiartrosi o semimovibles: cartilaginoses.
  • Diartrosi o movibles: sinovials. 2.1.- Articulació diartròsica o sinovial: Tipus: ARTICULACIONS ANATÒMIQUES, un ós amb altre ós.
  • Artròdia: Ossets del carp.
  • Dues capes planes.
  • Moviment en un eix de l’espai → lliscament.
  • Tròclea: Entre falanges.
  • En frontissa.
  • Moviment en un eix de l’espai (transvers) → flexió i extensió.
  • Trocoide: Articulació radiocubital (permet la prono-supinación).
  • Una porció redona de l’os dins d’un anell fibrós.
  • Un cilindre massís d’ós dins d’un anell fibrós. O també podem dir un cilindre massís dins d’un cilindre buit.
  • Moviment en un eix de l’espai (longitudinal) → rotació.
  • Condília: Articulació metacarpo-falàngica (dels últims 4 dits).
  • Una cara esfèrica i una altra plana.
  • Un ovoide (còndil) dins d’una cavitat ovoidea (cavitat glenoidea).
  • Moviment biaxial (dos eixos, transvers i sagital): ■ Flexió-extensió. ■ Separació-aproximació (abducció-adducció). ■ Circundició.
  • Encaix recíproc o en cadira de muntar: Articulació intertarsiana del primer dit.
  • Dues cares oponents en forma de cadira de muntar.
  • Moviment biaxial (dos eixos, transvers i sagital): ■ Flexió-extensió. ■ Separació-aproximació (abducció-adducció). ■ Circundicció.
  • Diferència amb la condília: ■ Condília: més mòbil però poc estable. ■ Cadira de muntar: menys mòbil, però mes estable.
  • Enartrosi: Articulació coxo-femoral.
  • Una superfície esferoidea en una cavitat esfèrica (cavitat glenoidea).
  • Moviment multiaxial (3 eixos, transvers, sagital i longitudinal): ■ Flexo-extensió. ■ Separació-aproximació (abducció-adducció). ■ Rotació. ■ Circundició. Estructura:
  • 2 superfícies articulars òssies envoltades pel seu cartílag articular. Cartílag hialí.
  • 1 cavitat articular amb la membrana sinovial i líquid sinovial.
  • 1 capsula articular.
  • Lligaments articular:
  • Lligaments passius: fibrosos, fixen els ossos.
  • Lligaments actius: músculs.
  • (...) Moviments:
  • Flexió-extensió: eix transvers.
  • Separació-aproximació: eix sagital.
  • Rotació: eix longitudinal.
  • Circundicció: flexió-extensió + separació-aproximació (biaxial).
  • Excitabilitat elèctrica: propietat del múscul i neurones, que permet respondre a estímuls mitjançant la producció d’impulsos elèctrics (ex: nòdul sinoauricular del cor).
  • Contractilitat: capacitat que té el múscul per a generar tensió. Tipus: ■ Contracció concèntrica. ■ Contracció excèntrica. ■ Contracció isomètrica.
  • Extensibilitat: capacitat dels músculs per a estirar-se sense sofrir dany.
  • Elasticitat: capacitat del múscul per a recuperar la longitud i forma original després de una contracció.
  1. Múscul esquelètic: fibra muscular:
  • És una cèl·lula muscular esquelètica.
  • S’activa voluntàriament.
  • Conté cents de nuclis.
  • Està envoltada per la membrana citoplasmàtica o sarcolemma.
  • El citoplasma o sarcoplasma està ple de fils longitudinals o miofibril·les, glucogen i mioglobina.
  • Les fibres es disposen en manolls o fascicles envoltats per teixit connectiu o endomisi.
  • Els fascicles estan envoltats per un altre teixit connectiu o perimisi.
  • Envoltant tot el múscul està el epimisi. Miofibril·les:
  • Estructures responsables de la contracció.
  • Formades per filaments de proteïna:
  • Grossos: miosina.
  • Fins: actina i en menys quantitat tropomiosina i troponina.

Sarcomera:

  • Unitat morfofuncional de contracció muscular.
  • Formada per filaments de actina i miosina, es disposen en paral·lel seguint una estructura horitzontal.
  • Durant la contracció es disposen sobreposant-se.
  1. Múscul cardíac.
  • Forma la paret del cor que s’anomena miocardi.
  • S’activa de forma involuntària.
  • Els filament de actina i miosina mantenen la mateixa disposició que el múscul esquelètic.
  • Les fibres o cèl·lules miocardíaques queden connectades entre si mitjançant uns engrossiments o discs intercalars.
  • Aquests discs tenen desmosomes que mantenen unides les fibres musculars que permeten que els potenciadors d’acció es disseminen d’una fibra a altra.
  1. Múscul llis o visceral.
  • Forma parets d’artèries, venes i vísceres buides (úter, estómac, vies respiratòries, etc.).
  • S’activa de forma involuntària.
  • Son cèl·lules individuals en forma de fus amb nucli central. (cèl·lules fusiformes).
  • Les miofibril·les no tenen la disposició paral·lela del múscul esquelètic i cardíac.