¡Descarga Història apuntes selectividad y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Historia de España solo en Docsity!
UNITAT 14: EL FRANQUISME 2 (1959-1975)
1. LIBERALITZACIÓ ECONÒMICA I PLANS DE DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC
1.1. El plan de Estabilización (1959)
-1957 → economia espanyola a tocar del col·lapse, que va implicar: ↳ la liquidació de la política dirigista i autàrquica ↳ l’opció per una economia lliure de mercat. -Nova orientació econòmica → el Plan de Estabilización → tres eixos d’actuació:
1.2. L’hora dels tecnòcrates
-A partir del 1957 → els governs nomenats per Franco van incorporar els tecnòcrates: ↳ nova generació de polítics (alguns vinculats a l’Opus Dei). ↳ amb un perfil més tècnic que ideològic. ↳ més preparats professionalment que els seus antecessors. ↳ segons ells per mantenir el règim franquista: ↳ fer algunes reformes administratives ↳ impulsar una política de creixement econòmic → desarrollismo econòmic.
1.3. Els plans de desenvolupament
-Després del Plan de Estabilización → plans de desenvolupament econòmic i social: ↳ objectiu: impulsar l’activitat del sector públic i oferir ajudes als inversors privats. ↳ tres plans de vigència quadriennal → 1964-1967 / 1968-1971 / 1972- ↳ es va crear una comisaría del Plan de Desarrollo (presidida x Laureà López Rodó) ↳ es van obrir dues línies d’actuació → les accions estructurals → els pols de desenvolupament ↳ resultats limitats, tot i que es va dotar el país d’infraestructures i matèries bàsiques.
1.4. El paper de l’Estat
-Es va implantar una reforma fiscal → insuficient. -Els pressupostos dels ministeris dedicats a serveis socials i a infraestructures → creixement notable (en perjudici dels més ben tractats tradicionalment).
2. ELS ANYS DEL CREIXEMENT ECONÒMIC
2.1. El protagonisme de la indústria
-Expansió econòmica gràcies principalment a l’augment de la producció en la indústria: -Causes → millora de la productivitat industrial, importació de maquinària de tecnologia, inversió estrangera i els baixos costos salarials. -Es va produir una diversificació de la producció, causat per: ↳ creixement notable del sector metal·lúrgic, químic i de l’alimentació. ↳ reestructuració dels sectors tradicionals. -Les zones amb més tradició fabril van continuar amb el seu predomini. -Es va produir la industrialització de zones noves (sobretot a Madrid). -A Catalunya → creixement de les indústries metal·lúrgiques, químiques i farmacèutiques.
2.2. La transformació de l’agricultura
-Dècada del 1960 → crisi de l’agricultura tradicional bàsicament cerealista ↳ abandonament de les explotacions agràries menys rendibles ↳ transformació de moltes altres -Augment de la demanda de productes ramaders i hortofrutícoles, va comportar: ↳ inversió en espècies, maquinària, adobs i llavors seleccionades. ↳ intensificació de conreus i creació d’explotacions ramaderes modernes. ↳ Transformació radical del camp espanyol → èxode rural: ↳ disminució de la població activa agrària i desaparició d’explotacions petites. ↳ creació de noves empreses amb alta capacitat de producció i menys mà d’obra.
2.3. La modernització dels serveis i de la construcció
- Increment considerable del pes dels serveis en l’economia. -El comerç internacional va créixer notablement (importacions i exportacions). -La construcció també va rebre un incentiu gràcies a: ↳ edificació d'habitatges a zones urbanes en creixement. ↳ instal·lacions hoteleres a les zones turístiques i d’obres i d’equipaments públics. -Necessitat de finançament de les noves activitats econòmiques → desenvolupament del sector bancari (grans beneficis) → concentració bancària molt notable.
2.4. La fragilitat del model econòmic
-Augment del PIB superiors a la mitjana europea. -Increment del 40% de la renda per habitant entre el 1960-1975. -Millora del nivell de vida (apropant-se a la mitjana europea). -Tot i així → model econòmic feble: ↳ va augmentar la dependència de l’economia espanyola de factors externs. -També manca de recursos públics → va fer que l’Estat no cumplis la seva funció en: ↳ distribució de rendes ↳ crear serveis públics necessaris ↳ impulsar la construcció de infraestructures
4.3. Els canvis de l’estructura laboral i social
-El desenvolupament industrial i el del sector dels serveis va canviar l’estructura socioprofessional espanyola. ↳ es van incrementar els assalariats. ↳ la classe mitjana va augmentar el pes social → sorgida una nova burgesia urbana ↳ van augmentar els treballadors autònoms, els funcionaris de l’administració… -Per primera vegada el nombre d’obrers industrials era superior al de pagesos. ↳ 1975 → quatre milions d’obrers. ↳ a Catalunya els assalariats representaven el 85% de la població activa.
4.4. La millora del nivell de vida
-Millora dels salaris i increment del nombre d’ocupats → va pujar la renda per capita també la renda familiar -Increment del nivell de vida → millor capacitat de consum de béns i de serveis. -Davallada de les despeses destinades a l’alimentació. -Increment de les despeses destinades a l’habitatge, les domèstiques i les de lleure.
5. PROCÉS D’URBANITZACIÓ I DESEQUILIBRIS TERRITORIALS
-Creixement econòmic i transformacions demogràfiques escassament regulats. -Procés intens d’urbanització → creació de barris nous densament poblats. → consolidació de desequilibris econòmics. → desequilibris de nivell de vida entre les diferents regions. -Incapacitat d’atendre eficaçment les demandes creixent d’habitatge, infraestructures i serveis públics. -Les zones amb més tradició agrícola despoblant-se → activitat econòmica estancada. → configuració de dues Espanyes → una + poblada, dinàmica i amb població jove → despoblada, endarrerida econòmicament, de població envellida.
6. LA MODERNITZACIÓ DE LA SOCIETAT
-Societat més oberta i plural a mesura que s’imposaven hàbits socials i culturals d’Europa. -Modernització social en aquests aspectes: → Accés progressiu a la societat de consum (per l’augment del poder adquisitiu i l’incorporació de les dones al treball assalariat). → Procés de laïcització i de secularització. → Accés a l’ensenyament bàsic de tots els espanyols (també dones). → Modificació de l’estructura familiar (de la familia extensa a la familia nuclear, pautes de comportament familiar predominants a Europa…). → Canvi del paper de les dones degut a la seva incorporació al món dels estudis i a la feina assalariada, i la propugnació d’idees feministes. *Es va estimular l’antifranquisme entre les noves generacions, que volien equiparar-se amb les societats europees.
7. REFORMISME POLÍTIC SENSE LLIBERTATS
7.1. El reformisme limitat dels tecnòcrates
-Carrero Blanco → vicepresident des del 1967. -Governs dels anys 60 → cada vegada hi havia més tecnòcrates. -Volien reformes polítiques perquè el règim d’adeqüés a les transformacions i que camuflessin aspectes autoritaris del franquisme: → Promoció del desenvolupament econòmic. → Renovació política per modernitzar l’administració, la legislació i les institucions.
7.2. Les reformes institucionals i legislatives
- Tribunal de Orden Público (TOP), 1963 → per canviar la imatge repressiva del règim. ↳ passava els delictes polítics de la jurisdicció militar a la civil. ↳ persecució dels opositors NO disminuïda.
- Ley de Bases de la Seguridad Social, 1967. ↳ ampliació dels mecanismes de cobertura de les assegurances de malaltia, vellesa i viduïtat. → inici de la construcció d’un Estat del benestar (endarrerit en Europa).
- Ley de Prensa e Imprenta, 1966 → promogut per Manuel Fraga Iribarne. ↳ supressió de la censura prèvia, + llibertat en publicació de revistes, diaris i llibres. ↳ sistema de multes i suspensions si es superava la permissivitat de la llei.
- Ley Orgánica del Estado, 1967 → llei fonamental. ↳ pretenia coronar l’edifici institucional del franquisme. ↳ introduïa retocs en algunes lleis fonamentals + confirmava un règim monàrquic.
- Ley de Representación Familiar → va permetre l’elecció dels 108 procuradors a les Corts. -Juliol de 1969, d’acord amb la Ley de Sucesión → Joan Carles Borbó designat successor.
7.3. Tensions entre els immobilistes i oberturistes
-Algunes lleis van provocar discrepàncies (Ley de Bases de la Seguridad Social bloquejada 3 anys, no aprovat el projecte de Ley Sindical, la Ley de Prensa de Fraga censurada). -1969 → diferències polítiques del govern es van fer públiques → esclat escàndol Matesa: ↳ crisi governamental: cas de corrupció difós per la premsa. ↳ sectors immobilistes van culpar al descrèdit del govern. ↳ resolt amb la victòria de Carrero → formació del govern monocolor ↳ sortida dels ministres més oberturistes i modificació restrictiva de la Ley de Prensa.
7.4. Crisi i renovació de l’Església
-El Concili Vaticà II creia que l’Església catòlica s’havia de distanciar del règim franquista. -La Santa Seu va posar al capdavant de la Conferència Episcopal: ↳ cardenal Vicent Enrique i Tarancón (dirigent posicionat a favor de les llibertats democràtiques i la reconciliació política) → irritació del govern. -També va influir → la crisi interna de la institució, la laïcització i la pèrdua d’influència. → l’augment de capellans joves amb posicionament antifranquista.
8.4. Protestes estudiantils i ciutadanes
-Lluita contra el sindicat falangista obligatori (SEU) ↳ Creació de sindicats d’estudiants enfrontats amb la dictadura. ↳ Sindicat d’Estudiants Universitaris de Barcelona (SDEUB), 1966. -Resposta del règim: sancions a estudiants, tancament de centres, expulsió de professors. ↳ 1968: el moviment estudiantil es va radicalitzar; contestació i rebel·lia als centres. -Sorgiment de moviments socials manifestats per entitats legals (Justícia i Pau), col·legis professionals, amics de l’ONU…
9. LLIBERTAT, AMNISTIA I ESTATUT D’AUTONOMIA
-A Catalunya es va produir un augment de l’ús del català a l’àmbit públic → represa cultural. -Més revistes en català, creació d’entitats, projectes culturals, editorials i discogràfiques. -Gran difusió de la Nova Cançó catalana. -Empenta cultural acompanyada de campanyes reivindicatives. -Augment de l’acció reivindicativa dels treballadors (vagues, vagues generals…) ↳ entre 1968-1973: Barcelona = tercera part de la conflictivitat de tot l’Estat.
- Mobilitzacions d’estudiants i professors a les universitats, reivindicaven: ↳ uni democràtica, autònoma, científica i catalana → Manifest de Bellaterra, 1975.
- Moviment veïnal denunciava el dèficit dels serveis públics i la complicitat dels ajuntaments. ↳ 1974: Unió de Pagesos → agrupava joves agricultors i ramaders. -Al final de la dictadura gran part de la societat catalana era partidària d’un règim que es resumia en el lema → “Llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia”. 10. L’AGONIA DE LA DICTADURA
10.1. Els darrers governs franquistes
*Conflictivitat social, ampliació de l’oposició i tensions a l’interior del règim ↳ inici d’una crisi econòmica per l’augment del petroli i el conflicte al Sàhara (colònia) -Juny 1973 → Carrero Blanco nomenat president del govern. ↳ va assegurar la continuÿay del franquisme després de la mort de Franco. ↳ plans truncats: desembre 1973 → Carrero assassinat per ETA a Madrid. ↳ major fractura → qui optava per la permanència del règim com fos (búnquer). → qui veia la necessitat d’un canvi progressiu (oberturistes). -1974 → nou govern presidit per Carlos Arias Navarro. ↳ pretenia unir immobilistes i oberturistes. ↳ ”espíritu del 12 de febrero”→ va presentar el seu projecte d’obertura moderada. ↳ no va convèncer → oberturistes van sortir del govern.
10.2. L’increment de la mobilització popular
-1973 → creixement espectacular de la conflictivitat social (obrera, estudiantil, veïnal) → els grups d’oposició → acció conjunta en previsió de la mort de Franco. -Dos organismes que volien implantar un règim democràtic, que dictés amnistia de gran abast i convoqués eleccions lliures: *1974 → Junta Democràtica → constituida a París ↳ Comissions Obreres + partits d’esquerra + personalitats de la dreta democràtica. *1975 → Plataforma de Convergencia Democrática → impulsada pel PSOE ↳ grups democratacristians + UGT i PNB -ETA va incrementar els atemptats → va sorgir terrorisme ultraesquerrà (FRAP i GRAPO) ↳ resposta d’Arias → més repressió → execució d’activistes → 1975 es va decretar l’Estat d’excepció
10.3. El conflicte del Sàhara i la mort del dictador
-El procés de descolonització africà havia sorprès Espanya sense cap previsió. ↳ 1956 independència de la zona francesa sense informar Espanya ↳ cedit el territori d’Ifni al Marroc (1969), independència de Guinea Equatorial (1968). -Proposta de l’ONU i del Front Polisario → referèndum per la descolonització del Sàhara. -1975 → Marroc va exigir el territori del Sàhara. → Hassan II va organitzar la Marxa Verda (invasió pacífica) → 14 de novembre → acord de Madrid → lliurament al Marroc i Mauritània.
10.4. La mort de Franco: la fi de la dictadura
-20 de novembre de 1975 → mort del general Francisco Franco. -Va deixar al darrere un règim anacrònic i en crisi evident. -Cada vegada es feia més evident la impossibilitat d’un franquisme sense Franco.
