¡Descarga Historia Selectividad y más Exámenes selectividad en PDF de Historia solo en Docsity!
TEMA 1 : LA REVOLUCIÓ LIBERAL (1808-1874)
2. El règim liberal: progressistes i moderats (1833-1868) Ferran VII tenia una filla, Isabel II , nascuda el 1830 i que tindria que ser reina, però hi havia un problema: segons la llei espanyola les dones no podien accedir al tron (Llei Sàlica). Llavors el successor del tron havia de ser el germà de Ferran: Carles M. Isidre. Però Ferran va canviar la llei a l’abril de 1830 i va instaurar la Pragmàtica Sanció, que “anul·lava” la Llei Sàlica i nomenava la seva filla hereva del tron. 2 - 1 Els liberals al poder: les dues regències (1833-1843) De 1833 al 1840: Regència de Maria Cristina A la mort del rei al 1833, la vídua, Maria Cristina , es va encarregar del poder fins que Isabel fos major d’edat. Els partidaris de Carles M. Isidre no van acceptar el testament de Ferran i es van aixecar en armes contra Maria Cristina, que va tenir que buscar suport en els liberals. Aquests es dividien en moderats i progressistes. Comença així la primera guerra carlina (1833-1840) entre isabelins i carlins, que volien el retorn de l’absolutisme, la defensa del catolicisme i la defensa dels furs. Al 1834 es va crear l’Estatut Reial , que era una carta atorgada, que suposà l’inici d’un procés d’implantació de llibertats polítiques, però de fet l’autèntic poder seguia en mans de la regent, ja que l’Estatut no reconeixia la separació de poders ni la sobirania nacional. Al 1837 es redactà una Constitució basada en la de 1812, però amb alguns canvis que la feien més absolutista, encara que hi havia coses liberals, com la supressió de l’obligació de pagar delmes a l’església, la desamortització o venda en subhasta del béns embargats a l’església i la supressió dels gremis. Es podria dir que la de 1837 està a mig camí entre la del 1812 (liberal) i l’Estatut Reial (absolutista). Al 1838 els moderats guanyen les eleccions i pugen al poder. Una de les primeres coses que fan es canviar la Llei Municipal, que era que els ciutadans elegien el alcalde de la seva ciutat (com ara). Els moderats decideixen que ara els alcaldes de cada municipi els elegiria la Corona. Això al poble no li agrada i es llença al carrer a protestar. Maria Cristina se’n va del poder i deixa a Espartero el seu lloc, que acaba deixant la llei municipal com estava. De 1840 al 1843: Regència d’Espartero Espartero era un general que al camp de batalla havia guanyat als carlins i havia fet fugir a Carles M. Isidre a França. Tenia el suport dels progressistes, però va governar de manera dictatorial. Es va anar guanyant totes les antipaties, sobretot a Catalunya, ja que els catalans volien proteccionisme econòmic i ell tenia una política radicalment lliurecanvista i posava en perill la indústria catalana; així que els catalans van veure com les seves condicions de vida empitjoraven. Al moviment català contra el regent se li va unir un altre nascut al País Basc arran de la decisió del govern de derogar els furs (lleis pròpies de cada regió, diferents de la normativa general de la resta del país). Al mateix any un sector dels progressistes que inicialment havien donat suport a Espartero, es van enfrontar a ell, perquè no acceptaven les seves formes autoritàries. Va haver un cop d’Estat protagonitzat per Narváez i Espartero va fugir a Londres. 2 - 2 Les guerres carlines 1. Primera guerra (1833-1840) (Madrid) (Carlins foren derrotats per l’exèrcit isabelí, comandat per general Espartero. Carles M.Isidre fugí cap a França)
- Segona guerra carlina (1846-1849) (Catalunya) (La iniciaren els partidaris del fill del pretendent, que es va autoproclamar rei amb el nom de Carles VI. Carlins van ser derrotats, i van quedar alguns carlins)
- Tercera guerra carlina ( 1872 - 1876) (Catalunya) ( L’exèrcit liberal va sufocar la insurrecció) Conseqüències: Desfeta d’un model no centralista d’Estat, prestigi en els militar liberals i era molt costós mantenir el exèrcit. 2 - 3 La Dècada Moderada (1844-1854) Isabel II, proclamada ja major d’edat, va assumir el tron d’Espanya (1843) i va encarregar la formació del govern al Partit Moderat (1844), que liderava Narváez, qui era el que realment dirigia el país. Al 1844 també es va crear la Guàrdia Civil, ja que fins aquell moment hi existia la Milícia Nacional, que eren voluntaris que actuaven dins d’una província (a vegades fora) i volien mantenir l’ordre. El govern va derogar la Constitució de 1837 i va redactar una altre de nova al 1945, més conservadora. El sistema legislatiu era bicameral (un Senat i un Congrés) i s’hi mantenia el sufragi censatari, però més restringit que a la Constitució de 1837, ja que en aquesta tan sols tenien vot els homes majors d’edat i que tenien propietats o eren distingits per la seva professió. Als governs de la Dècada Moderada va haver-hi molta corrupció en assumptes financers on participaven polítics i, fins i tot, María Cristina. Aquest ambient de corrupció i autoritarisme va fer que cada vegada hi haguessin més revoltes populars fins que, al 1854, el poble va donar suport a un aixecament militar, conegut amb el nom de La Vicalvarada. Característiques: a) Augment de la repressió de les classes populars. Mitjançant la creació de la Guardia Civil. b) La creació d’un sistema de cacics per controlar als campestres. c) El sistema polític i econòmic es basava en la corrupció. 2 - 4 El Bienni Progressista (1854-1856) El cop d’Estat fet per Leopoldo O’Donnell, líder del partit d’ Unió Liberal (entre els progressistes i els moderats). Aquest aixecament va anar seguit de la publicació del Manifest de Manzanares, fet per Alberto Cánovas del Castillo, que pretenia provocar l’aixecament dels progressistes en contra del govern de Narváez, cosa que va aconseguir. Isabel II va demanar a Espartero, que havia tornat de Londres, que formés govern, però aquest va tornar a posar en pràctica les mesures radicals característiques de la seva primera etapa. Va expulsar els jesuïtes d’Espanya i va atacar les bases de l’Església. Al 1855 va aplicar una segona desamortització, aquesta vegada civil que consistia en l’expropiació i venda en subhasta pública els béns d’un municipi. Al 1855 també es crea la Llei de Ferrocarrils. Característiques: a) La tornada al liberalisme. b) L’inici de la construcció de Ferrocarrils espanyols. c) La segona desapropiació feta per Madoz i que afectà a les terres dels ajuntaments i als ordres militars.
També en aquella època es van iniciar la tercera i última guerra carlina (1872-1876), revoltes urbanes i revoltes a Cuba. Tot això es va ajuntar amb el problema de no conèixer la llengua ni la cultura ni la situació d’Espanya. Tot això va fer que el 11/2/1873 abdiqués i es tornés a Itàlia. 3 - 2 La Primera República Espanyola (1873-1874) Amb l’abdicació d’Amadeu, els unitaris i els federalistes, que eren sectors republicans, van convèncer els diputats que l’alternativa era la República. El mateix dia de l’abdicació d’Amadeu, les Corts van votar la constitució d’una República, el primer president de la qual va ser Estanislau Figueres , que era unitari. Els problemes en que es va trobar la jove República van ser que no hi havia prou polítics convençuts i que els sectors populars mai no hi van confiar. A més, sempre van tenir en contra els polítics autoritaris, jerarquia eclesiàstica, etc. Molt sovint els obrers ocupaven els carrers i, fins i tot, es va trobar que a Catalunya s’intentà crear un Estat Català dins de la República Espanyola. Va tenir 4 presidents: Estanislau Figueres, Pi i Margall , Nicolàs Salmerón , Emilio Castelar. El 3/1/1874 les torna a obrir i es troba amb que li preparen una moció de censura i el fan fora. Però els sectors que el recolzaven era gent de classe alta i van fer un cop d’Estat (dirigit per Manuel Pavía) per retornar-li el poder. Castelar no accepta tenir el poder d’aquesta manera i llavors el poder se l’acaba quedant Serrano. Així acaba la República. 5. Els orígens del catalanisme Catalunya, vençuda l’11 de setembre de 1714 en la guerra de Successió (que va coronar el borbó Felip V rei d’Espanya), va mantenir viu en l’ús social la llengua. Malgrat la prohibició de l’ús oficial i l’escassesa i la poca qualitat de la literatura, el català va continuar sent el vehicle normal de comunicació. 5 - 1 La Renaixença La Renaixença és el moviment cultural que sorgí a Catalunya a la dècada de 1830, caracteritzat per la voluntat de recuperació literària de la llengua catalana. Es podria dir que tot comença al 1833 amb la publicació de la coneguda oda “La Pàtria”, de Bonaventura Carles Aribau. Però la persona decisiva en la recuperació de la llengua catalana va ser Joaquim Rubió i Ors , que tenia com a pseudònim “Lo Gaiter del Llobregat”. L’any 1859 es van restaurar els Jocs Florals , concurs de poesia que, a banda del valor poètic, va dinamitzar i prestigiar l’ús del català com a llengua pròpia. Diverses institucions com la UB , l’Acadèmia de Bones Lletres i l’Ateneu Barcelonès van acollir el moviment i el van impulsar. A partir d’aquí el corrent popular de la literatura va experimentar un gran impuls. La figura més significativa d’aquest corrent fou Frederic Soler, més conegut pel pseudònim de “ Serafí Pitarra ”. La Renaixença va rebre influències del romanticisme europeu.
TEMA 2: LES TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES DEL SEGLE XIX
1. La demografia La població dels principals països europeus va créixer durant el segle XIX de manera vertiginosa. El creixement demogràfic espanyol s’explica pel fet que la taxa de mortalitat es va mantenir bastant alta, a causa de les guerres civils, l’escàs creixement de la indústria, les epidèmies i el còlera. 2. Els canvis en l’agricultura Al segle XIX, Espanya era un país agrícola; hi havia molt poques indústries. La propietat de la terra era gairebé tota propietat de la noblesa i l’Església. Els nobles i clergues vivien de les rendes que els proporcionaven els camps, que eren cultivats per arrendataris , els quals es quedaven una part de les collites per subsistir i lliuraven l’altre part al propietari. Els camperols eren molt pobres i treballaven explotacions petites. A més, havien de pagar delmes, un impost que es pagava a l’Església d’un 10% de les collites. També hi havia terres comunals , hectàrees de terra que eren propietat dels municipis. Aquestes, juntament amb les terres de l’Església, s’anomenaven propietats en mans mortes , ja que segons la llei no es podien posar a la venda. 𝐴𝑔𝑟𝑖𝑐𝑢𝑙𝑡𝑢𝑟𝑎 { −𝑆𝑢𝑏𝑠𝑖𝑠𝑡è𝑛𝑐𝑖𝑎/𝐴𝑢𝑡𝑜𝑐𝑜𝑛𝑠𝑢𝑚 − 𝐶𝑜𝑚𝑒𝑟𝑐𝑖𝑎𝑙
2 - 1 Les desamortitzacions Va haver-hi dues desamortitzacions aplicades pels governs dels anys 1836 i 1855. La primera va ser eclesiàstica i es va fer durant la regència de Maria Cristina. Va estar inspirada per Mendizábal. Amb els ingressos obtinguts l’Estat va poder afrontar el problema del deute públic i finançar l’exèrcit contra els carlins. La segona va ser civil, duta a terme durant el Bienni Progressista per Pasqual Madoz. Les conseqüències de les desamortitzacions van comportar el canvi de propietat i la inestabilitat i inseguretat de molts agricultors , que van perdre els drets d’ús dels béns comunals. En moltes zones es va produir una proletarització (llogar les seves coses per sobreviure en condicions de pobresa). 2 - 2 Els avenços en l’agricultura comercial Durant el segle XIX, es va anar imposant una agricultura orientada a la comercialització, tant al mercat interior com a l’exportació. Especialment la vinya. Espanya triplicà l’exportació de vins per una terrible plaga de la fil·loxera (insecte) en França. El conreu cerealístic continuava predominant.
3. Les transformacions industrials A Espanya, la Revolució Industrial va afectar principalment dues zones: Catalunya i el País Basc. A Catalunya el sector més important va ser el tèxtil i al País Basc el siderúrgic. 3 - 1 L’endarreriment de la indústria espanyola El procés d’industrialització espanyol, però, va ser més dèbil i lent que a la resta de països europeus. El retard industrial s’ha atribuït a la falta de demanda de productes manufacturats per part de la societat espanyola. La pobresa de la població camperola, majoritària al país i amb un poder adquisitiu escàs, constituïa un estímul feble per al creixement de la indústria. Altres causes d’aquest retard són el proteccionisme, la manca d’inversions, les males comunicacions terrestres i la falta de xarxes comercials.
En quant a l’ extracció minera , a part del carbó asturià i del ferro basc i andalús, es potencià l’explotació de les mines de mercuri, coure i plom. La major part dels minerals que s’extreien s’exportaven a l’estranger.
4. La creació del mercat comú espanyol En el període 1837 al 1892. Espanya utilitzava un procés d’unificació, creació d’un mercat únic , gràcies a la unificació del sistema financer i el sistema fiscal. 4 - 1 Les comunicacions Carles III va fer construir sis camins rals, que permetien el transport terrestre de mercaderies i persones per l’interior d’Espanya. Més endavant es va establir el servei de correus i el servei de telègrafs. Durant el Bienni Progressista va donar un impuls decisiu la construcció de ferrocarrils. 4 - 2 i 3 Una nova legislació mercantil. Es va regular el sistema de societats per accions, i l’any 1842 es va suprimir l’última duana interior. Pel que fa les lleis d’exportacions i importació, s’assenyalen dos períodes: Lliurecanvista (ja que, tot es deixava la porta oberta a les importacions) i Proteccionisme. 𝑀𝑒𝑟𝑐𝑎𝑡 𝑁𝑎𝑐𝑖𝑜𝑛𝑎𝑙 {
− 𝑀𝑜𝑛𝑒𝑑𝑎 ú𝑛𝑖𝑐𝑎 − 𝐿𝑒𝑠𝑔𝑖𝑠𝑙𝑎𝑐𝑖ó − 𝐼𝑚𝑝𝑜𝑠𝑡𝑜𝑠 𝑐𝑜𝑚𝑢𝑛𝑠 4 - 4 La unificació del sistema d’impostos La major part dels ingressos de l’Estat provenien dels estancs i dels monopolis. Més endavant amb la reforma de Mon, els polítics liberals van anar creant nou tipus de sistema fiscal.
6. El moviment obrer 6 - 1 Les condicions de vida Les condicions laborals de la classe obrera industrial al principi van ser extremadament dures. Hi havia salaris baixos , així que qualsevol augment dels preus provocava problemes de subsistència i revoltes urbanes. Les jornades laborals podien arribar a les 15 h. diàries. Es permetia l’acomiadament lliure, havia accidents laborals freqüent, havia un alt grau d’analfabetisme, etc. Tot això feia que l’esperança de vida dels treballadors era de 30 anys. 6 - 2 Els inicis del moviment obrer (1840-1868) Les primeres associacions obreres es van impulsar a Barcelona, Màlaga i Alcoi. Però els treballadors van veure com gairebé sempre se’ls negava el dret d’associació. Per això, aquest dret va ser una de les primeres i permanents reivindicacions del moviment obrer. A Catalunya, l’any 1840, els treballadors van constituir l’Associació Mútua d’Obrers de la Indústria Cotonera. La primera vaga general de la història d’Espanya va tenir lloc a Catalunya entre el 2 i el 10/7/1855. Els obrers reivindicaven la llibertat d’associació, un horari estable, la creació d’una junta mixta d’amos i obrers per discutir els conflictes laborals i la limitació de l’acomiadament. Les autoritats, alarmades per la força del moviment obrer, van prohibir les societats obreres.
En aquest període, el moviment obrer espanyol va rebre la influència del socialisme utòpic (projecte ideal però irrealitzable). D’aquesta època també destaquen algunes iniciatives culturals, com les escoles nocturnes per a adults o els Cors de Clavé (1850). 6 - 3 La divisió del moviment obrer en el Sexenni Revolucionari (1868-1874) El 1864 s’havia creat a Londres la primera Associació Internacional de Treballadors (AIT). Aquesta associació pretenia aconseguir l’emancipació econòmica i social de la classe obrera, arribar a superar la societat classista a través de la propietat col·lectiva i la creació d’una societat igualitària. L’any 1871 es va produir en l’AIT un enfrontament entre Karl Marx i Mikhail Bakunin, que va tenir l’origen en les divergències sobre els procediments que s’havien de seguir per assolir els objectius que es plantejava l’Associació. Marx defensava que la classe obrera s’havia d’organitzar en un partit propi per arribar al poder, a partir del qual i mitjançant la dictadura del proletariat, es podria construir una societat igualitària. Bakunin rebutjava tota participació política i volia la destrucció directa de l’Estat, de tota propietat i de tota forma d’autoritat, alhora que postulava l’organització de la societat mitjançant la federació de comunes lliures. Aquesta divergència va provocar l’escissió de l’AIT, que es va dividir en socialistes o marxistes i els anarquistes o bakuninistes. A Catalunya, la Revolució de 1868 va comportar la restauració de les llibertats d’expressió i d’associació. Ben aviat els obrers catalans van restaurar la Direcció General de les Societats Obreres. i van fundar el sindicat Tres Classes del Vapor.
e) La religió catòlica era l’oficial i l’Estat es comprometrà a mantenir l’estructura eclesiàstica. f) Torna la Llei Municipal (els alcaldes dels pobles els elegia la Corona) g) Supressió dels furs bascos i l’exempció de lleves i impostos. 2 - 3 La pràctica: la legislació i el caciquisme El 1877 es va fer una llei electoral on s’autoritzava el sufragi censatari masculí. El 1890 es va fer una altra llei electoral on es permetia el sufragi universal masculí.
3. El catalanisme polític El catalanisme cultural va donar pas poc a poc al polític, que va començar a reclamar l’autogovern (l’autonomia catalana). 3 - 1 Els orígens del nou catalanisme Aquest catalanisme reunia dues idees bàsiques: la de progrés , procedents del federalisme, i la de tradició , en part provinent del carlisme. Durant els primers anys de la Restauració, hi va haver tres cercles importants de catalanisme: els literats romàntics aplegats a la revista “La Renaixensa”, el grup catòlic del setmanari “La Veu del Montserrat” i els federals , encapçalats per Valentí Almirall. 3 - 2 La formació del primer catalanisme polític Va ser precisament Valentí Almirall qui va impulsar el primer catalanisme polític. Va fundar al 1879 el primer diari escrit íntegrament en català: el “Diari Català”, va organitzar els dos primers congressos catalanistes (1880 i 1883) i va fundar el Centre Català (organització cultural) al 1882. Almirall va saber connectar amb la societat civil catalana i va ser l’inspirador del Memorial de Greuges (document popular al Centre Català). L’any 1887, els sectors més conservadors del Centre Català, com Àngel Guimerà , se’n van deslligar i van fundar una nova agrupació: la Lliga de Catalunya. El seu primer acte polític públic va ser el missatge que l’entitat va adreçar a la reina regent Maria Cristina, en què es demanava la plena autonomia de Catalunya. Els dirigents d’aquesta organització es van integrar l’any 1901 en un altre partit: la Lliga Regionalista. El 1891 es va crear la Unió Catalanista , una federació d’entitats molt diverses ideològicament amb voluntat de coordinar tots els nuclis catalanistes comarcals existents. La seva primera acció important va ser la celebració d’una assemblea a Manresa que va aprovar un document anomenat “ Les Bases de Manresa ”. Aquell escrit era el primer intent d’estatut d’autonomia català. Una altra iniciativa de la Unió va ser el manifest públic “Missatge al rei dels hel·lens”, al 1897. El govern va iniciar a partir d’aquell moment una repressió contra el catalanisme amb l’excusa que era un perill per a la unitat d’Espanya. Durant aquells anys es va començar a utilitzar a la premsa i la política de Madrid la paraula “separatista”. 5. L’evolució del moviment obrer L’inici de la Restauració (1875) va coincidir amb els darrers actes de la Primera Internacional, abans de dissoldre’s (l’any 1876 la branca marxista i al 1881 la branca anarquista). Durant els primers anys de la Restauració, les organitzacions van haver d’actuar en la clandestinitat.
5 - 1 El moviment obrer d’inspiració marxista El 2/5/1879 es fundà clandestinament a Espanya el PSOE , presidit per un tipògraf: Pablo Iglesias. L’any 1881 els seus impulsors van inscriure el partit oficialment i van convocar una vaga de tipògrafs a Madrid. Com a conseqüència, Iglesias va ser detingut i molts tipògrafs acomiadats. Com que aquests no trobaven feina, van haver de desplaçar-se a altres llocs d’Espanya, on van continuar la tasca de difusió de les seves idees. El 1888 el PSOE celebra el seu primer congrés, pocs dies després de la fundació de la Unió General de Treballadors (UGT) , sindicat vinculat a aquest partit. A la dècada dels 90, el socialisme espanyol va incorporar les cases del poble , centres de reunió amb finalitats doctrinals, culturals i formatives. A l’any 1910 per primera vegada un diputat socialista va participar al Congrés dels Diputats: Pablo Iglesias. 5 - 2 El moviment anarquista Les idees anarquistes van tenir èxit sobretot a Catalunya i Andalusia. Aquestes idees es centraven en dos principis bàsics: la llibertat absoluta sense jerarquies i la bondat de la societat lliure. Eren idees directes i senzilles que van despertar un gran entusiasme. El representant de l’anarquisme a Espanya va ser una altre tipògraf: Anselmo Lorenzo. La manca d’organització dels anarquistes va ser el seu taló d’Aquil·les. La influència de les noves idees de propaganda pel fet o d’acció directa dels anarquistes europeus van dur alguns sectors anarquistes al terrorisme. A la dècada de 1890, a Barcelona, el moviment anarquista era dominat per la tendència anarcocomunista que creia en l’acció directa i espectacular per avançar en la lluita per l’emancipació de la classe treballadora. El resultat van ser nombrosos atemptats terroristes. El 7/11/1893 l’anarquista Santiago Salvador va llançar dues bombes al Liceu. Un altre atemptat que es produí a Barcelona va ser el del carrer dels Canvis Nous. En aquest cas, un anarquista francès que va llançar una bomba al pas de la processó del Corpus. El 1897 es va produir l’assassinat de Cánovas del Castillo per part de l’anarquista Michelle Angiolillo, que actuà per venjar els anarquistes jutjats de l’atemptat en la processó del Corpus.
6. Epíleg: El desastre del 1898 Des del 1868, les insurreccions cubanes havien estat gairebé permanents i s’havien anat sufocant per la via militar i mitjançant pacte polítics. Els darrers anys, però, els Estats Units volien substituir els espanyols en el domini de l’illa. Amb aquest propòsit van donar suport als grups insurgents i independentistes. Aprofitant un incident, l’enfonsament del vaixell nord-americà Maine al port de l’Habana, atribuït a un sabotatge espanyol, els Estats Units van declarar la guerra a Espanya. A la batalla naval de Santiago de Cuba, el 3/7/1898, la flota espanyola va sucumbir davant la potència nord-americana. El govern espanyol no va tenir més remei que demanar la pau. Per la pau de París , firmada el 10/12/1898, Espanya perdia totes les possessions ultramarines: Cuba s’independitza i Filipines, Puerto Rico i les Marianes passen als Estats Units.
2 - 3 La crisi del Pacte del Pardo (1907-1912) Durant aquesta etapa també hi hagué una alternança en el poder: el conservador Maura entre el 1907 i el 1909 i el liberal Canalejas entre el 1909 i el 1912. En els casi 3 anys de govern conservador, Maura va intentar resoldre alguns problemes. El seu esforç més important va ser intentar promulgar una llei d’administració local de caràcter descentralitzador, que significa que volia organismes amb poder local com les mancomunitats (federació de diputacions provincials). Maura, però, va veure interrompuda la seva tasca a causa de la crisi de la Setmana Tràgica , que va ser un esclat antibel·licista i anticlerical, el 7/1909. Les derrotes de l’exèrcit espanyol prop de la frontera de Melilla, van demanar la mobilització de reservistes , és a dir, homes que ja havien fet el servei militar i que en la majoria de casos ja havien format una família. A Catalunya la impopularitat de la guerra va provocar una vaga de protesta , declarada el 26/7/1909. Aviat el moviment es va veure desbordat: Barcelona s’omplí de barricades i una multitud incontrolada va incendiar edificis religiosos, ja que s’identificaven amb gent de classe alta. Va haver-hi bolcament de tramvies, exhumació de cadàvers del cementeri, destrucció de fàbriques, etc. La repressió va ser molt dura: més de 100 morts i 300 ferits i més de 2500 detencions, de les quals hi van haver 59 sentències a cadena perpètua i 17 penes de mort, cinc de les quals es van executar. Un dels executats va ser Francesc Ferrer i Guàrdia , fundador de la laica Escola Moderna, a qui es va fer responsable de l’organització dels fets, encara que no es tenien proves. Els instigadors de la revolta van ser les classes mitjanes, Alejandro Lerroux, els socialistes i els anarquistes, encara que la vaga la va proclamar Solidaritat Obrera (antecessora del CNT). 2 - 3 - 1 Conseqüències de la Setmana Tràgica
- Trencament de la Solidaritat Catalana , ja que la Lliga Regionalista (un del partits que la formaven) va anar a favor de la repressió de les autoritats cap als revoltats.
- Protestes generalitzades a tota Europa i Espanya per la política repressiva del govern de Maura. Aprofitant aquesta campanya, els liberals, amb Moret i Canalejas al davant, es van solidaritzar amb les partits d’esquerres, van exigir la dimissió de Maura i van començar una campanya de boicot contra el govern. El rei va cessar Maura i va nomenar Moret nou cap de govern. L’aliança dels liberals amb partits no dinàstics va suposar el trencament del “Pacte del Pardo”, ja que aquest establia una solidaritat mínima entre liberals i conservadors. Després d’un breu període de govern de Moret, el rei va encarregar la formació d’un nou gabinet a l’altre liberal, Canalejas. Aquest va fer aprovar un projecte de llei sobre les mancomunitats provincials al 1912 i modificà el servei militar amb la supressió de l’alliberament en metàl·lic, sistema mitjançant el qual els joves que pagaven no havien de fer el servei militar. En la política exterior, Canalejas va acordar amb França el repartiment de les zones d’influència al Marroc. La seva tasca, però, es va veure interrompuda al 1912 quan va ser assassinat per un anarquista. 2 - 4 La crisi múltiple de 1917 (1912-1918) A la mort de Canalejas, els partit dinàstics no van trobar líders destacats i van evidenciar una divisió interna cada vegada més gran. La Triple Crisi va significar l’oposició de militars, polítics i obrers al sistema polític de la Restauració. A això cal afegir l’ambient de confrontació entre aliadòfils (partidaris dels Aliats) i germanòfils (partidaris d’Alemanya), provocat per la Primera Guerra Mundial (1914-1918) que es portava a terme a la resta d’Europa.
La primera crisi s’obrí amb l’aflorament d’un moviment militar reivindicatiu, fruit del descontentament que creava entre les guarnicions el tracte de favor que rebien els oficials destinats al Marroc, que eren ascendits ràpidament per mèrits de guerra. Es van crear les Juntes de Defensa , presidides pel coronel Benito Márquez, que era un sindicat de militars que lluitava per defensar els seus interessos. Una de les primeres mesures que van reivindicar va ser un criteri d’ascens basat en l’antiguitat i també augments de sou. En resposta el govern va tancar les Corts , però el poder civil va acabar reconeixent oficialment les Juntes de Defensa. Un cop més, l’exèrcit s’imposava al poble. El tancament de les Corts va provocar l’inici de l’altre crisi. Va començar un moviment polític protagonitzat per diputats i conduït per la Lliga Regionalista: l’Assemblea de Parlamentaris , una reunió de 69 diputats i senadors amb la finalitat de demanar l’obertura de les Corts, poder reorganitzar l’Estat i atendre les reivindicacions autonomistes. L’Assemblea estava formada per socialistes (Iglesias), radicals (Lerroux) i la Lliga Regionalista (Cambó). Només es va poder fer, però, una reunió, ja que les forces del ordre públic va detenir els participants. L’última crisi va començar a l’agost de 1917. Els obrers van convocar una vaga general , l’origen de la qual fou una vaga ferroviària convocada per la UGT i la CNT. Pocs dies després, la vaga es va estendre per tots els sectors del país. La seva mala direcció i organització van facilitar que l’exèrcit la sufoqués en uns quants dies. A Astúries, en canvi, va durar més d’un més. 2 - 5 La descomposició del sistema (1918-1923) Aquest període es va caracteritzar per la inestabilitat governamental , la petició d’autonomia per a Catalunya, l’agitació social i el desastre d’Annual el 1921 a la Guerra del Marroc. Els debats per la reivindicació autonomista catalana van anant passant a un segon terme a mesura que l’agitació social augmentava. Aquest fenomen es va donar a tota Europa, en part motivat pel ressò que va tenir entre la classe obrera la Revolució Soviètica de 1917. L’agitació també es va concretar en el increment del nombre de vagues (La Canadenca, 1919) i en l’enfrontament armat i directe entre alguns sectors obrers, aplegats dintre del Sindicat Únic , i grups de pistolers al servei dels amos i propietaris de fàbriques, l’anomenat Sindicat Lliure. Durant aquests anys els atemptats es va comptar per centenars. El 1921 Eduardo Dato, president del govern, va ser assassinat. A sobre, tot es va complicar més quan a l’any 1921 va ocórrer el Desastre d’Annual , on les tropes espanyoles van rebre un cop molt fort per part dels independentistes marroquins, comandats per Abd el-Krim. L’exèrcit espanyol va haver de fugir fins a Melilla. Tot això va fer que es tingués que buscar una alternativa, I així es va fer. La nit del 12 al 13 de setembre de 1923 el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera va protagonitzar un pronunciament a Barcelona, va declarar l’estat de guerra i va suprimir la Constitució de 1876. El rei va recolzar el cop i va nomenar Primo de Rivera president d’un directori que va governar fins el 1930.
4. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) El cop d’Estat de Primo s’inscriu en un context mediterrani en què ja hi havia altres dictadures. La dictadura de Primo de Rivera presentava algunes peculiaritats. En primer lloc, ell era militar , a diferència de Mussolini, Salazar o Venizelos. En segon lloc, la seva ideologia no era feixista i provenia del regeneracionisme , el qual ja havia postulat la possibilitat d’un “cirurgià de ferro” que posés ordre al país. Primo de Rivera es va presentar com un dictador per a una etapa transitòria i breu: en principi, només tres mesos. Però durà set anys i presidí dos governs: un directori militar (1923 a 1925) i un directori civil (1925 a 1930).
LA CONDICIÓ FEMININA
La dona estaven sotmeses a la concepció que eren inferiors respecte als homes pel que fa a determinades capacitats i que tenien unes finalitats prioritàries, que eren tenir fills, cuidar-los i fer les coses de casa. La inferioritat i la diferència La dona era diferent perquè estava caracteritzada pel sentimentalisme i l’afectuositat i l’home per la racionalitat i la consciència. A més, els nois i les noies estaven separats a l’escola, ja que l’educació que rebien era diferent, ja que les noies dedicaven més temps a la religió i a les labors. El treball femení El treball de la dona fora de la llar estava mal vist. No obstant això, la seva presència als tallers i a les fàbriques era nombrosa. En aquesta situació, la dona sofria una triple discriminació : explotació igual que la del treballador masculí, percebia pel mateix treball que un home un sou inferior i havia de dedicar-se a les tasques domèstiques, als fills i a l’home quan arribaven a casa. La dona i la llei La discriminació en una dona casada era encara més evident. En el dret civil vigent al 192 es consagrava l’obligació d’obeir el marit. Al codi civil es deia que l’home era qui administrava els béns de la seva dona i que aquesta no podia vendre ni comprar res sense la llicència del seu marit. Fins a la Segona República la dona no va poder votar (eleccions del 1933).
MODERATS PROGRESSISTES
DRETS INDIVIDUALS NO LLEI D’ASSOCIACIÓ
- LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ
SI LLEI D’ASSOCIACIÓ
+ LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ
PODER DEL REI + PODER POLÍTIC^ -^ PODER POLÍTIC
PODER PARLAMENT - PODER + PODER
SUFRAGI CENSITARI (només rics)^ UNIVERSAL MASCULÍ RELIGIÓ RELIGIÓ OFICIAL DE L’ESTAT NO RELIGIÓ OFICIAL VOCABULARI Proteccionisme → Pràctica comercial oposada al lliurecanvista que intenta afavorir la producció nacional davant de la competència estrangera fent pagar impostos per la importació de productes estrangers. Lliurecanvista → Pràctica comercial oposada al proteccionisme i és partidària de la supressió de les duanes i no posaven cap impediment al comerç ( deixaven que les mercaderies es moguessin lliurement). Delme → Impostos universals que es pagaven anualment a l’Església i representava el 14% de la producció. Gremi → Institució que controlaven la producció i la comercialització dels productes d’un ofici. Conjuntura → Com estan aquests medis de producció durant un curt període de temps. Regència → Període de temps on l’hereu o hereva al tron és menor i no pot governar. Civilisme → Es coneix així el fet de sotmetre l’exèrcit al poder civil. Desmoralització → Deixar lliures i en venta els bens a mans mortes mitjançant disposicions legals controlades per l’Estat. Bases de Manresa → Document que es basava en el primer intent d’estatut d’autonomia català. Furs → Conjunt de normes jurídiques. Regeneracionisme → Moviment polític que defensava que la regeneració del país s’havia de basar en la mora- lització de la gestió pública. Jesuïtes → Membres de la Companyia de Jesús, obeeixen al papa.
