Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


història de la Comunicació, Ejercicios de Periodismo

Asignatura: Historia de la Comunicació, Profesor: Santos Mateos, Carrera: Comunicació Audiovisual, Universidad: UVic

Tipo: Ejercicios

2017/2018

Subido el 19/05/2018

elixucla
elixucla 🇪🇸

2 documentos

1 / 14

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Història de la comunicació:
Eres i Cronologia
Era de senyals i signes 7-6.00.000 aC
Era de la parla i el llenguatge 230.000 aC
Era d’escriptura 3500 aC (Tecno-escèptics)
Era de l’impremta 1440 dC
Era dels mitjans de comunicació de masses 1895 dC
Era d’internet 1969 dC
La comunicació humana, avui en dia, és exògena que la portes a dins. Faciliten la
comunicació entre persones, a partir de la 3a era apareix els tecno-escèptics, l’opinió
intel·ligent en aquests debats es fugir dels extrems, quedar-se al mig.
Segons el discur contexturalista: diu que el context modela la innovació, un nou invent
tecnològic només fructifica quan coincideix amb una demanda latent de la societat.
Era dels senyals i signes:
No hi ha res que ens diferenciï com a espècie, la comunicació era com la dels primats
amb signes i senyals, no hi ha capacitat per articular la parla.
Procés d’humanització.
Canvis adaptatius dels homínids durant el procés d’evolució biològica.
1. Bipedisme
2. Augment del crani
3. Polze oposat.
De la revolució tecnològica dels Homo Habilis a la revolució de foc dels
Homo Erectus.
Característiques:
La utilització de sons, gestos i llenguatge corporal permet
missatges curts,
Conseqüències:
No podien rebre missatges llargs.
Simplificació missatge→ comunicació lenta= Activitat
intel·lectual limitada.
Fa uns 230.000 anys, Homo Sàpiens viu una revolució cognitiva que li permet
comunicar-se amb llenguatge verbal.
Fa uns 40.000 anys, l’Homo Sàpiens europeu tenia la capacitat de pensament
simbòlic, el dibuix, l’escriptura i el llenguatge deriven d’aquest pensament simbòlic i de
la capacitat d’abstracció.
Era de la parla i el llenguatge:
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe

Vista previa parcial del texto

¡Descarga història de la Comunicació y más Ejercicios en PDF de Periodismo solo en Docsity!

Història de la comunicació: Eres i Cronologia x Era de senyals i signes 7-6.00.000 aC x Era de la parla i el llenguatge 230.000 aC x Era d’escriptura 3500 aC (Tecno-escèptics) x Era de l’impremta 1440 dC x Era dels mitjans de comunicació de masses 1895 dC x Era d’internet 1969 dC La comunicació humana, avui en dia, és exògena que la portes a dins. Faciliten la comunicació entre persones, a partir de la 3a era apareix els tecno-escèptics, l’opinió intel·ligent en aquests debats es fugir dels extrems, quedar-se al mig. Segons el discur contexturalista: diu que el context modela la innovació, un nou invent tecnològic només fructifica quan coincideix amb una demanda latent de la societat. Era dels senyals i signes: No hi ha res que ens diferenciï com a espècie, la comunicació era com la dels primats amb signes i senyals, no hi ha capacitat per articular la parla. x Procés d’humanització. x Canvis adaptatius dels homínids durant el procés d’evolució biològica.

  1. Bipedisme
  2. Augment del crani
  3. Polze oposat. x De la revolució tecnològica dels Homo Habilis a la revolució de foc dels Homo Erectus. x Característiques: x La utilització de sons, gestos i llenguatge corporal permet missatges curts, x Conseqüències: x No podien rebre missatges llargs. x Simplificació missatge→ comunicació lenta= Activitat intel·lectual limitada. Fa uns 230.000 anys, Homo Sàpiens viu una revolució cognitiva que li permet comunicar-se amb llenguatge verbal. Fa uns 40.000 anys, l’Homo Sàpiens europeu tenia la capacitat de pensament simbòlic, el dibuix, l’escriptura i el llenguatge deriven d’aquest pensament simbòlic i de la capacitat d’abstracció. Era de la parla i el llenguatge:

x La parla: l’home de Cromanyó tenia la capacitat de parla, la seva estructura cranial, llengua i laringe eren iguals a les nostres. x Característiques:

  1. Evoluciona al llarg de milers d’anys
  2. Permet emetre i rebre sèries llargues i complicada de significats. x Conseqüències:
  3. Pot planificar i conceptualitzar
  4. Caçar de forma més eficaç
  5. Explotar els recursos naturals
  6. Complexitat missatges→ comunicació ràpida= Augment de l’activitat intel·lectual. ICONOSFERA: Conjunt d’imatges artificials que envolten, tot tipus d’imatges produïdes de manera artificial pels éssers humans. El primer que ens ha nodrit la iconosfera es l’art, avui en dia, les coses que més nodreixen és la publicitat. Des dels inicis és molt reduïda i a mida que passa el temps va augmentant de manera important, fins arribar a ser excessiva fins els nostres dies, de - a +, el cinema també ens ha nodrit. L’art com a vehicle comunicatiu: Art: activitat humana amb la capacitat de representació, de reproduir coses, formes o expressar experiències, a més de produir un xoc o emocions. La pintura no està feta per decorar pisos sinó és un instrument de guerra per atacar i defensar-se dels enemics. Era de l’escriptura: x La protoescriptura: símbol i imatges signifiquen el naixement del pensament simbòlic Què és l’escriptura? Els sistemes d’escriptura son tecnologies de la comunicació que registren el llenguatge verbal per mitjà de signes gràfics. x La Pedra Rosetta (1799), exèrcit francès va trobar un bloc de pedra, incorpora el mateix amb tres tipus d’escriptura: jeroglífics egipcis, escriptura demòtica i grec. Al 1822, Jean-François Champollion va desxifrar els jeroglífics egipcis de la pedra. Tres grans fases evolutives van del dibuix a l’alfabet. x Fase pictòrica- escriptura de coses x Fase ideogràfica- escriptura de les idees (suma de 2 o més pictogrames) x Fase fonogràfica - escriptura de paraules. CIGARRETA

Alfabet grec va posar a l’abast de llegir els nenes i durant els quals van començar a aprendre els sons del seu vocabulari oral. A Grècia una part important de la societat urbana sabia llegir i escriure. Els grecs no només van inventar a una alfabet, també va inventar l’alfabetització, van democratitzar l’alfabetització. Accés al coneixement. L’alfabet grec va posar l’habilitat de llegir a l’abast de nens durant la fase en la qual aquests comencen a aprendre el sons del seu vocabulari oral. Aquest facilita l’escriptura de lectura i escriptura va tenir important per al desenvolupament de la democràcia política. Suports de la paraula escrita: Antiguitat: x Escriptura alfabètica va tenir durant una sèrie limitacions qualitatives pel que fa les superfícies materials.

  1. La pedra: suport d’escriptura per excel·lència, utilitzat per les cultures de l’antiguitat. Perdurabilitat, s’escrivia en diferents estris que percudien per gravar el missatge. Una columna emblemàtica de Roma (Tarajana) es troba una de les inscripcions més famoses del món de la tipografia.
  2. L’argila i terracota: suport d’escriptura ja utilitzat pels sumeris 3500 aC, s’escrivia sobre l’argila encara humida i amb un càlam, que després es deixava assecar de forma natural i s’enduria al forn.
  3. Tauletes d’argila: aguantava la portabilitat del suport, tot i que es perdia pel camí la durabilitat d’aquest.
  4. Tauletes de cera: van ser molt utilitzades durant l’antiguitat, tot i que el seu caràcter efímer va fer que s’utilitzessin per a qüestions com ara l’educació que precisament demana un tipus de suport reutilitzable.
  5. Papir: inventat per la civilització egípcia cap al III aC. Fet amb una planta aquàtica que tenia un hàbitat restringit, del delta de la ribera del Nil. Lleugeresa i portabilitat. S’escrivia amb els pinzells de càlam i talls de jonc. Va ser el principal suport d’escriptura de les cultures mediterrànies.
  6. Pergamí: Nascut el segle II aC, està fet de pell de vaca, ovella o cabra (nadons). La vitel·la, feta amb pell de vedell, anyell o cabrit no nascut és un tipus de pergamí d’altra qualitat, gairebé transparent. Resistència, lleugeresa i portabilitat, el papir es començà a deixar d’utilitzar, sent el pergamí el principal, durant tota l’edat mitjana. El pergamí no era tan fràgil com el papir, la seva resistència permet

escriure per les dos bandes, tot que el pergamí era més difícil car de produir.

  1. Paper : desenvolupat a la xina, realitzat amb draps fets amb fibres vegetals (cànem, lli i cotó), amb la pasta de cel·lulosa. És fàcil de produir, lleuger i fàcil de portar. L’expansió de l’islam va permetre que el paper arribés a Europa medieval, durant els segle XI-Xll dC. A partir del segle XV, el paper serà els suport per excel·lència, tot i que és fràgil és fàcil de produir. Dispositius de lectura: x El volum o rotlle: uns quants papirs enganxats en sèrie l’un a l’altre s’havien de transformar una cosa que permetés fàcil manipulació. x Còdex o llibre: a partir del segle, IV dC, va anar substituint progressivament el volum o rotlle. El còdex, amb una escriptura semblant el nostre llibre deriva de les tauletes de cera. Una de les raons pel qual va tenir èxit va ser una qüestió econòmica i que permet una lectura més còmode. Comunicació a l’edat mitjana: x Scriptoriums, copistis, llluminators i còdex. Òbviament, la producció de llibre manuscrits va potenciar l’establiment d’escriptors que produïen les copies de diversos textos disponibles. Un llibre copat de forma manual no era necessàriament igual a l’original. x La imatge al servei de la tecnologia: la funció de la imatge didàctica, cultural. La pintura és la bíblia dels analfabets. els continguts han se ser clars i senzills, l’estil és vigorós i expressiu. Per “caçar” la mirada dels fidels, ha de ser un art ornamental, capaç de delectat visualment i cridar l’atenció. x La comunicació era majoritàriament oral i basada en la memorització, es donava més credibilitat a un testimoni oral que allò escrit en un pergamí. Era de l’impremta: La paraula impresa: x La revolució de la impremta.
  • Antecedents: XINA: I+D+i La civilització de l’antiga Xina, no només van inventar el paper sinó també el principi de l’impremta, s’ha de buscar ens els segells gravats (txops) de caràcters cal·ligràfics fets amb petits blocs de jade, or i ivori. x Els xinesos a tenen resolt el principi de la xilografia (Segle VII dC) la primera tècnica d’estampació que permet multiplicitat d’exemplars (iconosfera)

que un manuscrit). El llibre manuscrit queda progressivament arraconat, i un tipus de producte de luxe pels bibliòfils.

  1. Va jugar un paper important a la reforma protestant, fàcil disseminació de les idees de Martí Luter (1483-1546) i dels reformistes.
  2. Un motor de canvi lent: tots aquest canvis van afavorir la impremta de Gutenberg va necessitar més de 300 anys per desenvolupar-se totalment.
  3. Fortuna crítica de l’invent: la seva enorme transcendència fou percebuda des de bon principi l’any 1490, que va ser com una revolució al seu temps. Neix el concepte d’incunable, els seus llibres impresos el segle XVI (la primera infància de la impremta).
  4. L’evolució del llibre imprès: el llibre es trasllada, un impacte en l’esfera econòmica, ja que es creen nous oficis. L’èxit i la ràpida difusió del llibre farà que la producció de llibres viatgi del pupitre del copista al taller de l’impressor. La gran demanada de documents i llibre impresos, permetrà el naixement dels impressors, la tipografia, els tipògrafs i els tallers tipogràfics. El llibre: evolució entre els segles XV i XIX x La impremta Aldina: Aldo Manuzio, humanista del Renaixement Italià, va establir la seva impremta a Venècia amb l’objectiu de publicar els principals obres dels pensadors del món grec i llatí, també imprimirà obres contemporànies. x El llibre de butxaca: Manuzio, va ser el primer l’any 1501, en imprimir més petits i econòmics i en utilitzar una tipografia itàlica. → El llapis de la natura , el primer llibre utilitzat de la fotografia per il·lustrar. x Wiliam Morris, funda una impremta que vol recuperar la qualitat de producció de llibres (havien patit la cisi cada cop menys els llibres de menys qualitat) La impremta: x Influència:
  5. Esfera religiosa: afavorirà la reforma protestant.
  6. Esfera política: afavorirà el pas de l’Antic règim a la societat contemporània, difusió de les idees polítiques, instrument utilitzat pel poder i el contrapoder.
  7. Esfera econòmica: aparició dels nous oficis (editors, impressors, tipògrafs, etc.) i els nous producte (llibres i diaris) Replantejament d’alguns conceptes (autoria) i aparició de nous drets d’autor.
  8. Esfera cultural: afavorirà l’aparició del Renaixement. Difusió del coneixement com mai abans s’havia produït, difusió de els idees

humanistes. Aparició del sentit crític contra el magisteri o de l’autoritat medieval. Beneficia l’aparició de la filosofia moderna: Descartes, entre d’altres.

  1. Esfera científica; aparició de les ciències modernes, difusió de la ciència: Copèrnic, Galileo Galilei (astronomia), Vesal i Paracels (medicina). Aventura il·lustrada de la enciclopèdia. L’enciclopèdia: x Reunir tots els sabers dispersos en la superfície de la terra. x Transmetre aquelles persones que viuran després de nosaltres. x Que els nostres descendents puguin ser més virtuosos i feliços. x Enciclopèdia francesa: (neix a partir d’una traducció): és la més important, però no és la primera, la primera va sorgir a Mesopotàmia. x Recopilació de tots els coneixements que es tenir fins els segle XVIII. x Intel·lectualment suposa un abans (antic règim) i un després (societat contemporània). x Dates i xifres:
  2. El segle XVIII: l’editor inicia la traducció, d’aquí es passa a la recopilació de la informació.
  3. El primer volum es va publicar el 1751, i s’acabà el 1772. (28 volums: 17 de text i 11 il·lustracions). L’era dels mitjans de comunicació de masses: El món cablejat: Del telègraf al telèfon: fins ara es necessitaven mitjans de transport per poder traslladar i difondre una noticia. Ara es passa a un mòdul de comunicació basat en la transmissió. x El telègraf:
  4. Creat al segle XIX, comunicació instantània.
  5. Es parla de dos inventors: - Cooke & Wheetstone (UK) patentat al 1837
  • Samuel Morse (EUA) patentat al 1840, codificació i codi Morse.
  1. El 1844 primera línia telegràfica, aniquila l’espai i el temps. Comunicació: acte instantani entre punts. x El telèfon:
  2. Com ja hem dit abans pel cas del telègraf, en temes històrics és més fidel d’inventors que no pas d’inventor.
  3. Alexander Graham Bell patentar el telèfon a l’any 1876 els Estats Units. Aparegut durant els anus 70 del segle XIX.

x La cambra fosca o càmera obscura: l’avantpassat més remot de la càmera fotogràfica.

  • Presidents de la càmera fosca: x Un invent per l’astrònom àrab Ahazen (segle X-XI)Intentar reproduir amb l’eclipsi solar. x Estudiat pels científics Roger Bacon i Pckham i l’astrònom Saint-Cloud (segle XIII). x DaVinci i l’ampliació de la seva utilització (segle XVI)
  • Timeline de la història de la fotografia: x Dates: - 1826, Niépce aconsegueix fixar una imatge a la placa (heliografia). - 1829 s’associa amb Daguerre (daguerreotip). - 1841 Talbot inventa el calotip o talbotip, que aconsegueix la multiplicitat d’exemplars. - 1851 Scott Archer inventa una tècnica que disminueix el temps d’exposició (col·lodiomania / col·lodió humit). - 1871 Maddox aconsegueix la instantània fotogràfica (placa seca o gelatinobromur). - 1877 Muybridge va ser l’home capaç de fer volar als cavalls amb la cronofotografia. - 1889 la Kodak introdueix el rodet. - 1891 Edison fa la imatge fotogràfica en moviment. La descoberta de la fotografia: Un llarg camí d’avanços químics i tècnics culminant el 1816. La fixació de les imatges produïdes per la càmera fotogràfica sobre el suport (placa de coure) mitjançant un elaborat projecte i complicat procediment químic. La invasió del negatiu al positiu mitjançant un segon procediment químic. La primera fotografia aproximadament el any 1826, al qual no es pot veure res de Niépce. “taula parada” 1829 Fotografia: escriptura de la llum.

L’aparició en escena de Louis Daguerre (1787-1851) considerat el pare de la fotografia. Associació de Niépce i Daguerre, aportava un suposat perfeccionament de la cambra fosca i es comprometia a millorar la tècnica de l’heliografia. Niépce aportava els detalls secrets manipulats del procediment. Daguerr i daguerrétopye: un mirall de amb memòria El daguerreotip com a millora de la tècnica de fixació de les imatges i heliografia de Niépce: una imatge única de gran qualitat. Primera vegada que surt una persona a una imatge. Primeres passes de la fotografia: El reconeixement oficial de la tècnica fotogràfica. François Arago declara davant de les Acadèmies de ciències i de Belles arts la compra per part de l l’estat francès el 39. Daguerre 1839: a clapat com a pare. La daguerratiopmania; èxit i difusió mundial del daguerreotip i el naixement de la nova professió. En les primeres imatges la gent s’ha de passar hores i per tant es veuen recolzats algun lloc. El daguerreotip arriba a Catalunya: Ramon Alabern farà el primer daguerreotip a l’estat espanyol el 10 de novembre del

  1. Es tracta d’una vista de Pla de Palau de Barcelona. (moll de la fusta), van aprofitar per rifar la primera i se la va emportar i no ha aparegut. El daguerreotip i el retrat: un objectiu de luxe molt estimat per la burgesia. Tot una industria dedicat al producte per regalar els daguerreotips. Selfies abans dels Smartphones i Instragram: x Roget Cornelius 1839, la primera autofoto. El naixement de la tecnologia: fotografia, negatiu i positiu: x John F.W. Herschel 1839m primer a parla de fotografia o escriptura de llum o de negatiu a positiu. Noves conquestes tècniques: imatges sobre paper (1839)
  • Fill de la llanterna màgia (segle XVII) inducció de diapositives transparent dibuixada il·lustració, i es pot explicar una història audiovisual, els inicis.
  • Fill de diferents sistemes de restitució del moviment apareguts durant el segle 19.
  • Fenaquistoscopi (cercle giratori), Zoòtrop (cilindre giratori, mira forat) i Praxinoscopi. (igual a partir de miralls) De la instantània fotogràfica a la descomposició del moviment: Cronofotografia: Stopping Time, Eadweard Muybridge (1830-1904) bateria de càmeres fotogràfiques i que el cavall va galopant es va disparant les càmeres, una seqüencia del galop (1878) home que va fer volar els cavalls. Étienne-Jules Marey (1830-1904) un fusell que es disparen fotografies. Fusell fotogràfic. Descomposició del moviment. Inventors per a un invent: Thomas A Edison (1847-1931) el mag de Menlo Park, pioner a impressionar per primer cop pel·lícules cinematogràfiques juntament amb Wiliam Dickson (1889) inventor del quinetògraf (càmera 1891), el quinetoscopi (visor 1891), consum propi, i el quinetòfon (visor i fonògraf 1893) sincronització de la imatge i so, consum individual. La pel·lícula de cel·luloide de 35 mm amb doble perforació d’Edison (1892). Quinetosicopi és el que podem veure imatges en moviment. Auguste i Louis Lumière inventors del Cinematògraf, obtenir i visionar les proves cinematogràfiques, l’aparell de Edison va quedar eclipsat. Visionar col·lectivament, tots dins d’una sala. El cinema capta la realitat el 19 març de 1895, voluntat de captar la realitat, cinema nomes la capta. Col·locació de la sortida de la fàbrica (Primera pel·lícula de la història, tal qual el coneixem) Lió (museu del cinema, institut Lumiére) L’espectacle cinematogràfic, per tan el cinema no era mut, maneres d’aconseguir-ho. x L’explicador, anava explicant la pel·lícula. x Reproduir el so a partir dels actors. x Utilització de la musica, forçava, incrementada a l’acció. L’única de les seves pel·lícules, que té un cert argument i l’únic que volia era captar. 28 de desembre del 1895- la primera al Salon Inden del Gran cafè de París, pioners en efectuar les primeres projeccions cinematogràfiques públiques. Cap a la fama mundial i la paternitat del cinema. Luis Lumiere fotografies en color, 1903, va inventar l’Autochrome, un procediment que permetia obtenir fotografies en color. George Melier (1861-1938) el mag de Monteruli: el naixement del cinema fantàstic i còmic. Traductor en termes cinematogràfic del treball teatral.

Introductor dels trucatges cinematogràfiques que conformen el patrimoni del cinema modern: pas de maneta-desaparició i aparicions-objectes que es mouen sols- sobreimpressions- maquetes... cinema com a invenció de la realitat. Cinema com espectacle, en el fons tots copiem allò que ell va fer… x Viatge a la lluna (1906) Del romanticisme artesanal al realisme industrial: cap a la industrialització i internacionalització del cinema. La França de Leon Gaumont amb la L. Gaumont et compagine 1895, germans pathé amb la societe Phaté FRENES 1896 empreses dedicades al cinema. El inicis dels espectacles cinematogràfica en blanc i negre? Relativament. Els anys 30 permet el cinema en color: Lo que el viento se llevó i El mago de oz. Televisió: x L’inventor va ser principalment John Logie Baird.

  • 1926: Baird aconsegueix enviar la primera transmissió televisiva.
  • 1936: primeres emissions regulars de la BBC.
  • 1956: Televisión Española comença les seves emissions a Espanya (Televisió de Catalunya no ho farà fins a 1984). Vocabulari:
  1. Endògena: portem dins «la veu»
  2. Exògena: necessito alguna cosa per obtenir la comunicació «Escriptura»
  3. Tecnoescèptics: només veuen les coses negatives de la tecnologia.
  4. Tecnoentusiastes: Només veuen les coses positives de la tecnologia
  5. Fugir dels extrems: no situar-se en cap bàndol
  6. Grafema (caràcter escrit) que representen l’abstracció dels sons de la parla (fonema) o una combinació de fonemes.