Història de la comunicació:
Eres i Cronologia
Era de senyals i signes 7-6.00.000 aC
Era de la parla i el llenguatge 230.000 aC
Era d’escriptura 3500 aC (Tecno-escèptics)
Era de l’impremta 1440 dC
Era dels mitjans de comunicació de masses 1895 dC
Era d’internet 1969 dC
La comunicació humana, avui en dia, és exògena que la portes a dins. Faciliten la
comunicació entre persones, a partir de la 3a era apareix els tecno-escèptics, l’opinió
intel·ligent en aquests debats es fugir dels extrems, quedar-se al mig.
Segons el discur contexturalista: diu que el context modela la innovació, un nou invent
tecnològic només fructifica quan coincideix amb una demanda latent de la societat.
Era dels senyals i signes:
No hi ha res que ens diferenciï com a espècie, la comunicació era com la dels primats
amb signes i senyals, no hi ha capacitat per articular la parla.
Procés d’humanització.
Canvis adaptatius dels homínids durant el procés d’evolució biològica.
1. Bipedisme
2. Augment del crani
3. Polze oposat.
De la revolució tecnològica dels Homo Habilis a la revolució de foc dels
Homo Erectus.
Característiques:
La utilització de sons, gestos i llenguatge corporal permet
missatges curts,
Conseqüències:
No podien rebre missatges llargs.
Simplificació missatge→ comunicació lenta= Activitat
intel·lectual limitada.
Fa uns 230.000 anys, Homo Sàpiens viu una revolució cognitiva que li permet
comunicar-se amb llenguatge verbal.
Fa uns 40.000 anys, l’Homo Sàpiens europeu tenia la capacitat de pensament
simbòlic, el dibuix, l’escriptura i el llenguatge deriven d’aquest pensament simbòlic i de
la capacitat d’abstracció.
Era de la parla i el llenguatge:
