¡Descarga Mitos de Dionisio y Medea: La ira de los dioses y más Apuntes en PDF de Artes escénicas solo en Docsity!
EURÍPIDES
Les Troianes
Eurípides ens situa en l'últim dia de Troia. La flota està a punt de partir, i les troianes estan essent sortejades. Posidó es lamenta de Troia, la ciutat que protegia, a causa de la imminent destrucció que li esdevé en mans dels grecs.
Davant ell es presenta la deessa Atena, el seu rival en aquesta guerra, indignada perquè han tret a Cassandra del temple on li rendia culte, per això no afavorirà els grecs en el seu retorn.
Hècuba, mostra la desesperació dels vençuts. Crema Ilió. Pregunta per la destinació de cada troiana, que no pot ser altra que l'ésser malmaridadas amb algun vencedor.
Andròmaca ha estat assignada al fill d'Aquil·les, Hècuba, a Odisseu, Cassandra, la seva filla, a Agamèmnon, Políxena també filla d'Hècuba, ha de ser sacrificada a la tomba d'Aquil·les, creant un gran efecte dramàtic.
Cassandra, canta la seva cançó de noces ple d'odi contra Agamèmnon, anunciant què serà les seves noces, la causa de la ruïna del cap militar dels aqueus.
Els aqueus decideixen matar el fill d'Andròmaca i Hèctor llançant-lo pels murs d' Ilió. Menelau apareix en escena per endur-se Helena, prometent matar-la a Esparta, on no volen anar les presoneres, per ser el bressol dels seus mals. Hècuba lloa la decisió de Menelau de matar Helena, però li adverteix sobre els encants d'aquesta dona i la possibilitat que es torni a enamorar en el viatge.
Helena es defensa argumentant que la culpa és de Príam, que no va matar Paris quan va néixer, donant compliment tal com estava profetitzat a la destinació de Troia, que anava a ser destruïda si el nen no moria. Culpa també Afrodita que, en el famós Judici de Paris, va prometre concedir- li a aquest el jaç d'Helena.
Paris havia sentenciat que era la més bella de les deesses en contesa, i va preferir aquest premi al d'Atena, que li oferia la conquesta de Grècia, o al d'Hera que li va oferir Europa i Àsia si la triava. Hècuba li respon que no va ser Afrodita la vencedora, sinó Afrosine, la luxúria, i que a totes les seves insensateses donen els homes el nom d'Afrodita.
L'obra cobra més dramatisme encara amb el petit cos d'Astianacte, el fill d'Hèctor i Andròmaca, que és rebut per Hècuba perquè sigui enterrat per instruccions de la seva mare, que ja ha partit.
Personatges principals:
• POSIDÓ, déu del mar.
• ATENEA, deessa del pensament i la guerra. Símbol del progrés intel·lectual. Divinitat
epònima d'Atenes.
• HÈCUBA, ex reina de Troia, ara esclava d' Ulisses. Esposa de Príam. Mare d'Hèctor,
Paris, Polixena i Cassandra entre altres.
• COR, de dones troianes captives.
• TALTIBI, herald i missatger dels grecs.
• CASSANDRA, filla d'Hècuba i Príam. Sacerdotessa de Febus, qui li havia concedit el
do de la profecia per preu a la seva virginitat.
• ANDRÒMACA, vídua d'Hèctor.
• MENELAU, rei d'Esparta.
• HELENA, esposa de Menelau i Paris. Causant de la guerra.
Les Bacants
El déu Dionís era fill de Zeus i una mortal, Sèmele, filla al seu torn de Cadme, el rei fundador de Tebes. Després dels seus viatges per tota Àsia Menor, Dionís arriba cobert en pell de cabrit a Tebes, ciutat en la qual es negava la seva condició de déu, acompanyat per un cor de adoradores, format per bacants (adoradores humanes) i mènades (nimfes de les fonts ). Les germanes de la seva mare havien difós el rumor que Sèmele s'havia ficat al llit amb algun mortal i que Zeus l'havia fulminat per haver-se inventat la història que s'havia ficat al llit amb ell. Per això, Dionís les havia fet embogir i ara practicaven també ritus a Dionís com bacants. El rei Penteu, nét de Cadme, tampoc li ofereix libacions. Dionís arribava amb la intenció de demostrar que ell és un déu. Cadme i l'endeví Tirèsias, dos ancians, es disposen a participar en els ritus en honor a Dionís. Penteu arriba explicant com les dones de Tebes han participat en aquests ritus i després de beure vi s'han lliurat a la luxúria, pel que ha ordenat capturar-, així com a un estranger que és el que està difonent la creença que Dionís és un déu. Tirèsies li explica com el diví Dionís va ser el que va portar el vi a Grècia i que amb aquesta beguda es produeix el dolç plaer del somni i l'oblit dels mals. Així mateix afegeix que el mite que va néixer de la cuixa de Zeus és en realitat una deformació de la realitat, ja que el que va passar és que Zeus va formar un fantasma de Dionís que va oferir com a ostatge a Hera i, per la similitud de les paraules ostatge i cuixa (Hómeros i mers), es va gestar el mite. A més, assenyala que si algunes dones es lliuren a la luxúria, això no és culpa dels ritus, sinó del seu propi caràcter. Cadme més tracta de fer comprendre al seu nét que els que es creuen millors que els déus pateixen càstigs divins. Penteu no atén les raons de tots dos i apressa als seus servents perquè capturin a l'estranger que va difonent el culte a Dionís. L'estranger, que resulta ser el propi Dionís, és capturat, sense que oposi resistència, i encadenat. No obstant això, les bacants s'escapen com per art de màgia. Penteu interroga Dionís. Aquest li diu que és de la regió de Lidia i que va ser iniciat en el culte a Dioniso pel mateix déu, però es nega a dir-li quin tipus de ritus són els que practica i quin aspecte té Dionís. Penteu li diu que serà castigat; li tallaran el pèl, li requisarà un tirs que porta amb si i serà portat a la presó. Les bacants es lamenten que Dionís estigui tancat i creuen que aviat seran capturades. No obstant això, són cridades per Dionís, que s'ha alliberat del seu tancament i surten del palau, que està a punt d'esfondrar. Explica les bacants el que va succeir: ell s'havia burlat de Penteu fent-li creure una il·lusió. En realitat, Penteu va encadenar a un toro que hi havia a l'estable i el déu va romandre mentrestant costat a aquests, observant. En aquest moment el déu va ser el que va provocar un terratrèmol que va fer tremolar el palau fins deixar-lo en ruïnes, va calar el foc al sepulcre de la seva mare i va crear un fantasma que Penteu va intentar matar amb l’ equivocada idea que era el presoner. I Penteu feliç mato el fantasma quedant cobert de glòria. Penteu apareix sorprès per tot el que ha passat i veu que Dionís s'ha alliberat. Arriba en aquest moment un missatger que explica a Penteo que tres cors de bacants, dirigides per Autònoe, Agave (la pròpia mare de Penteu) i Ino, havien estat trobades dormint i sense signes de luxúria. Quan van despertar van fer brollar una font d'aigua, una altra de vi, un riu de llet i mel de l'extrem de les seves tirsos. Els bouers i pastors havien tractat de fer complir les ordres de Penteu i capturar les bacants, però aquestes havien reaccionat i armades amb els seus tirsos havien esquarterat vaques i bous, saquejat dos llogarets i ferit als vilatans, sense haver patit elles el menor dany. A continuació, havien tornat on havien fet brollar les fonts, per rentar-se i que unes serps els netegessin les galtes amb la seva llengua. El missatger insta al seu rei que, en vista de tals prodigis, s'afanyi a reconèixer Dionís com a déu, però Penteu no cedeix i prepara el seu exèrcit per matar les bacants, però vacil·la davant la possibilitat que les bacants segueixin realitzant prodigis i facin fugir a l'exèrcit. Penteu sent ara curiositat per veure amb els seus propis ulls el comportament de les bacants i Dionís li indica que per poder fer-ho sense perill s'ha de posar robes de dona. Vestit així, és conduït per Dionís fins a la muntanya Citeró on es troben les bacants.
que impregna un vestido como regalo para la princesa y envía a sus propios hijos a que se lo lleven. Inicialmente, la princesa desconfía del regalo, pero cuando se pone el vestido, éste se le adhiere a la piel y el veneno le quema la carne como un ácido, muriendo la joven entre terribles dolores. Su padre, al ver a su hija agonizando la abraza desconsolado y, entonces, el vestido se pega también al cuerpo de Creonte provocando en él el mismo efecto anterior y ocasionándole la muerte en una fuerte agonía. Cuando Jasón de entera de lo que ha pasado, corre a pedir explicaciones a Medea, pero la mujer, en presencia de Jasón, asesina con un cuchillo a sus hijos, huyendo de Corinto en un carro tirado por caballos alados.
Resumen del resumen:
1. La nodriza previene al pedagogo de los hijos de Jasón y de Medea del estado de
ansiedad de su ama y le aconseja que aparte en lo posible a los hijos de su madre, pues teme que les haga algún daño.
2. Creonte, rey de Corinto, destierra a Medea, pues Jasón va a casarse con su hija. Medea
consigue que Creonte le permita quedarse en Corinto un día más.
3. Medea y Jasón discuten porque él la ha abandonado para casarse con una mujer más
joven.
4. Medea planea su venganza: matará a la hija de Creonte, matará a sus hijos y huirá de
Corinto.
5. Medea llama a Jasón y lo engaña para que se quede tranquilo.
6. Medea envía a sus hijos con un regalo para la princesa: un vestido impregnado con un
veneno mortal.
7. La princesa muere al ponerse el vestido. Creonte también muere al intentar ayudar a su
hija.
8. Jasón va en busca de Medea que asesina a sus hijos y huye de Corinto.
Ifigènia a Àulida
Agamèmnon explica a un esclau ancià l'origen de l'expedició de tots els aqueus a Troia a causa del jurament dels pretendents d'Helena i el posterior segrest d'aquesta per part d'un príncep troià, París. Per això es reuní un exèrcit al port d'Aulis, amb la intenció d'embarcar per a la guerra contra Troia. Però havia una absència prolongada de vents favorables que impedeixen la partida de la flota.
Davant d'aquesta situació, intervingué l'endeví Calcant, que va emetre un oracle segons el qual només es produiran vents favorables si Ifigènia, filla d'Agamèmnon, és sacrificada en honor a Àrtemis.
Agamèmnon, escollit comandant en cap de l'exèrcit per ser germà de Menelau, l'espòs d'Helena , va enviar missatgers a buscar la seva filla, pressionat pel seu germà, amb el fals argument que havia de venir per casar-se amb Aquil·les.
Agamèmnon rectifica
Agamèmnon se'n penedeix de la seva decisió i decideix encarregar al seu ancià esclau la missió d'enviar a la seva esposa Clitemnestra un altre missatge en el que anul·la l'ordre prèvia que enviés a Aulis Ifigènia.
L'ancià part a complir amb la seva missió i s'atura a admirar i fer un recompte de les forces de l'expedició i de llurs principals caps.
Enfrontament de Menelau amb Agamèmnon
Tanmateix, Menelau intercepta l'ancià i li agafa la carta. Després d'encarar-se amb el seu germà Agamèmnon, li rebutja que ha faltat a la promesa que féu de fer portar la seva filla i que allò no era propi d’ algú que pretén ser el cap de tots els aqueus perquè d'aquest mode permetrà
que el príncep troià en surti victoriós de l'ofensa que féu amb el segrest de la seva esposa Helena. Agamèmnon li replica que ell no ha de pagar el preu de sacrificar la seva filla perquè la culpa del segrest d'Helena és del propi Menelau per no vigilar-la bé. Arribada de Clitemnestra i Ifigènia a Aulis
Mentrestant, arriba un missatger portant Ifigènia, juntament amb Clitemnestra i el petit Orestes, un altre fill d'Agamèmnon. Agamèmnon es lamenta profundament del seu destí i Menelau es compadeix llavors d'ell i d'Ifigènia i li prega que ja no realitzi el sacrifici. No obstant això, en aquest punt Agamèmnon diu al seu germà que de tots modes es veu obligat a realitzar el sacrifici perquè Calcant o Odisseu informaran de l'oracle a la resta de l'exèrcit. Ifigènia i Clitemnestra es reuneixen amb Agamèmnon felices pel que elles creuen que serà una boda, tot i que Clitemnestra s'enfada per la insistència d'Agamèmnon perquè ella estigui absent en el moment d'entregar la seva filla en matrimoni.
Clitemnestra, Ifigènia i Aquil·les descobreixen la veritat Poc després arriba Aquil·les davant la tenda d'Agamèmnon i surt a la seva trobada Clitemnestra, que l'informa que ella és la mare de la seva futura esposa. Aquil·les, que no en sabia res, es mostra sorprès i li respon que ell no té notícies sobre cap boda. Ambdós són informats en aquell moment per l'ancià esclau que el vertader propòsit de fer portar Ifigènia no era per casar-la amb Aquil·les, sinó per sacrificar-la en honor a Àrtemis perquè aquest els fos favorable en els vents. Aquil·les, ofès perquè s'hagin aprofitat del seu nom sense fer-li-ho saber, es compromet llavors a evitar el sacrifici.
La pròpia Ifigènia s'adona de la veritat i Clitemnestra increpa Agamèmnon i tracta de fer-li recapacitar, mentre Ifigènia suplica abraçada als genolls del seu pare. Agamèmnon respon que si s'hi nega a permetre el sacrifici no només morirà ella sinó que la resta de l'exèrcit matarà tota la seva família. A continuació es marxa sense permetre rèplica a les seves paraules.
El sacrifici Aquil·les acudeix a la trobada d'Ifigènia i Clitemnestra i els explica que ell mateix ha estat a punt de ser lapidat per la resta de l'exèrcit per oposar-se al sacrifici, però que encara es mostra disposat a impedir-lo. En aquell moment Ifigènia prefereix resignar-se a morir per evitar a Aquil·les desgràcies i perquè comprèn que la seva mort és necessària perquè els hel·lens puguin castigar el segrest d'Helena. Finalment, demana a la seva mare que no guardi rancor al seu pare.
Més tard, un missatger conta a Clitemnestra els successos que van ocórrer durant el sacrifici: Ifigènia oferí el seu coll amb noblesa i quan el sacerdot es disposava a degollar-la, de sobte Ifigènia va desaparèixer raptada per algun déu i en el seu lloc va aparèixer-hi un cérvol degollat
• Hecuba
• Els fills d’Herakles
