¡Descarga història medieval y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
HISTÒRIA MEDIEVAL
BLOC 1:
- 375: els huns creuen el Don, els visigots entrenal’imperi com aliats.
- Trencat el pacte, vaguen per l’imperi
- 395: Mort de Teodosi, darrer emperador que regna a tot l'imperi.
- Es divideix en Orient amb Arcadi i Occident amb Honori
- 406 vàndal sueus i alans passen el Rin entren a les Galies i Hispània
- 410: Alaric, rei del visigots saqueja la ciutat de Roma
- 418 Honori pacta amb Valia, visigots com a federats s’instal·len a les Gàlies
- 476: Odoacre, hèrol, destitueix el darrer emperador d'Occident Ròmul August. Fi de l'Imperi d'Occident
Creació de les monarquies germàniques:
Els pobles germànics van evolucionant i formaren els seus propis regnes:
Visigots, Seus, Vàndals, Francs, Burgundis, Angles, saxons, juts, Ostrogots, Longobards.
- El regne visigot , primer amb capital Tolosa i després a Toledo, (507) conquerit el 711 pels musulmans.
- Regne sueu , al NO de la Península Ibèrica, absorbit pels visigots
- Vàndals, primer a Hispània (411-430) passen al N d'Àfrica i les illes mediterrànies. El 533 conquerits pels bizantins. - Roma perd el subministrament de blat i el control de la Mediterrània
- El regne franc a la major part de l'antiga Gàl·lia. Esdevé el més important
- El regne burgundi , al mig de la Gàl·lia, al voltant del Ròdan,
- absorbit pel regne franc durant el segle VII.
- Angles, saxons i juts a Gran Bretanya
Roma – Ravenna:
- Odoacre [476] hèrol, destitueix el darrer emperador d'Occident Ròmul August.
- Fi de l'Imperi d'Occident. Zenó emperador d’Orient
- L’emperador Zenó pacta amb Teodoric, ostrogot, perquè expulsi Odoacre de Roma.
- El regne ostrogot , instal·lat a Itàlia (493), fidel Constantinopla.
- Els longobard , segona onada, del curs mitjà del Danubi entren a Itàlia 568, fan fora als bizantins i els ostrogots.
- El regne lombard acaba en mans de Carlemany (774)
El regnevisigot:
- D’origen escandinau, s’instal·len al NE del limes
- Passen en Danubi empesos pels huns.Federats
- Saqueix de Roma 410
- Passen a Hispània 415
- Assentats a les Galies
- (^) Regnevisigot de Tolosa (418-507) expulsats pels francs, batalla de Vuillé es queden a Hispània i la Septimània.
REGNE VISIGOT DE TOLOSA S.V
El regnefranc:
Ocupa la major part de l'antiga Gàl·lia. Esdevé el més important Dinastia merovingia hereditaria: Clodoveu I [466-511] victòria de Vouillé 507 conversió al cristianisme divisió del regne Dogobert I [629–639] unificació
- Sotmeten a burgundis i alamans. Dinastia carolingia: Carlos Martel, majordom de Palau [719-741]
Regnevisigot de Toledo (507-711):
- Monarquia electiva, religió cristiana arriana
- Penínusla Ibèrica: Visigods, sueus, vascons bizantins…
- Leovigild (573-586), sotmet als sueus, llei de matrimonis mixtes
- Recared es converteix al catolicisme, 589, ritual propi
- Concilis de Toledo
- 625 Conquesta de les possessions bizantines a la Península
L’Heptarquia británica:
- Migracions a Gran Bretanya i Irlanda (450-550) Entrada dels saxos, angles i juts,
- Funden regnes petits i inestable
- Els bretons emigren (Bretanya)
- Els scots d’Irlanda entren al N. de Gran Bretanya
- Els regnes anglosaxons, seran 7, eparquia: tres regnes seran saxons, tres angles i un de juts (Kent).
- Regnes petits i inestables [475 y 827], que acabaran unificant-se al segle IX amb Egbert de Wessex
- Els anglosaxons es converteixen al cristianisme 597
REGNES D’EPARQUIA, 800
Pervivència de l‘Imperi d’Orient:
- Idea d’Imperi Universal
- Constantinoble la nova Roma
- Deleguen en caps germànics el poder a Occident:
- L’emperador dóna les ensenyes imperials:
El regne ostrogot , instal·lat a Itàlia (493), fidel Constantinopla.
Bizanci:
- Justinià (527-565) es proclama emperador d’Orient i Occident.
- Els monjos constitueixen el què anomenem el clergat regular(sotmesos a una regla)
Arabia abans de Mahoma:
- La Península Aràbiga del segle VI no era un territori aïllat.
- Mantenien relacions estables amb imperi romà, bizantí, persa i el regne cristià d’Abissínia (Etiòpia).
- Organització tribal (agrupacions de clans o llinatges, estructura patriarcal
- sedentàries (agricultura rudimentària i ramaderia)
- nòmades (ramaderia, comerç i pillatge).
- grups enfrontats, iemenís (àrabs del sud, més rics) i els qaysís (àrabs del nord).
- Ciutats a les rutes comercials: la Meca i Yatrîb (Medina).
El Profeta:
- El Profeta Muhammad o Mahoma (c. 570-632) predica una religió monoteista, recollida a l’ Alcorà.
- Fill pòstum d’un membre de la tribu de Qurays de la Meca. Als 20 anys va entrar en el negoci comercial i caravaner d’una vídua rica, Hadîgah, amb qui es va casar, matrimoni monògam.
- Revelació religiosa, Hadîgah el va creure, és la primera musulmana.
- Un cop vidu es casà amb diverses dones
- Respecte per la gent del Llibre [revelat] del mateix Déu.
- (^) Els fidels de l’islam creuen en l’existència d’un sol Déu, Etern, Omnipotent, Creador, Omnipresent: Allâh = Déu.
- Els cinc pilars de l’Islam
Els quatre primers califes:
- Califa, “successor de l’Enviat de Déu”, lloctinent de Déu. Cap suprem de l’islam, poder civil i religiós,
- Mahoma va morir sense fills mascles i sense nomenar successor.
- La successió: primera crisi de l’estat islàmic: Aixa contra Ali (batalla del Camell)
- Es va designar califa un dels sogres de Mahoma: AbûBakr(632-634), pare d’Aixa.
- A la seva mort es designà un altre sogre del Profeta Umar(assassinat)
- Conquesta de Jerusalem, 638.
- Fixa l’hègira com a calendari islàmic [correspon al 622].
- Elegit Utmângendre de Mahoma (assassinat).
- Elegit Alî, gendre i cosí del Profeta ( assassinat 661).
- (^) Neix el xiïsme que des de llavors s’ha oposat políticament a tots els califes
- L’altra corrent de l’Islam és la sunnita
- És la celebració més important dels xiïtes, recorda el martiri de Hussein, nét del profeta Mahoma, l'any 680 dC a Karbala (ara a l'Iraq), a mans del califa Jazid, un dels líders de la branca sunnita de l’ islam. Se celebra cada any el primer del calendari musulmà.
El Califat omeia (661-750):
- L’iniciador de la dinastia omeia (un clan de la tribu dels qurays) va ser Muawiya(661 i el
- És el primer califa que no té relació amb el Profeta.
- És d’ideòleg de l’imperi àrab, prima el paper polític, més que religiós.
- Traslladar la capital de Medina a Damasc.
- (^) Durant el califat omeia, l’expansió territorial augmenta considerablement.
- Per la banda occidental: tot el Magreb fins a l’Atlàntic (697-707), la península Ibèrica (711) l’antiga Gàl·lia Gòtica (725) fins la derrota de Poitiers (732).
- Per la banda oriental: ocupà Pèrsia Afganistan (651), el Turquestan xinès, (711)
- Van intentar conquerir Constantinoble
El califat abbassí (750-1258):
- Una revolta enderroca el darrer califa Omeia
- Es proclama calfia Abû l-Abbâs descendent d’un oncle del Profeta.
- Traslladen la capital de Damasc a Bagdad, ciutat fundada entre 762 i 766 amb el nom de “Ciutat de la Pau”. En la seva construcció hi van treballar 100.000 persones.
- La fi de la unitat de l’imperi islàmic
- Omeies a Còrdova (756-1031)
- Fatimís a El Caire (902-1171)
- La nova dinastia es va mantenir en el poder fins que els mongols van arrasar Bagdad (1258)
Transformacions del món mediterrani a inicis del s. VIII:
- La irrupció de l’ islam al segle VII i la seva expansió territorial van marcar un important punt d’inflexió.
- En molt poc temps el mapa polític va canviar:
- l’imperi bizantí es va veure reduït a gairebé una tercera part
- desapareix la Pèrsia Sassànida,
- es crea Al-Andalús
- tot el nord d’Àfrica es desvincula de la civilització romano-llatina.
- En pocs anys els musulmans controlaran les terres situades entre l’oceà Atlàntic i l’oceà Índic, controlaran la Mediterrània, via de comunicació i d’intercanvi entre Orient i Occident.
- Creen un vast mercat comú, des de l’Àsia Central fins l’oceà Índic, des del Sudan fins l’occident germànic: grans rutes, auge urbà.
BLOC 2:
L’EUROPA FEUDAL: EL PAPAT I L’IMPERI
El poder papal:
El bisbe de Roma, reconegut primat de tota l'Església: Papa
Diferents papes treballen per:
- imposar i exercir la universalitat de l'autoritat pontifícia
- assegurar l'autoritat religiosa del Papa
- garantir la independència del poder civil.
- Lleó I (440-461), teoria monàrquica de l'Església: el papa successor dels poders lliurats per Jesucrist a Sant Pere. “Allò que lliguis a la terra serà lligat al cel, i allò que deslliguis a la terra serà deslligat al cel".Mateu (16, 18-19) “allò que lliguis a la terra serà lligat al cel, i allò que deslliguis a la terra serà deslligat al cel".Mateu (16, 18-19).
- Gelasi I (492-496): teoria de les dues espases: diferencia el poder civil i l'eclesiàstic, el papa i els bisbes tenen preeminència sobre l'emperador.
- Gregori I , (590-604):s’imposa sobre totes les esglésies d’occident, ritual romà, cant gregorià.
- La falsa donació de Constantí
Els reis francs:
- Els francs havien fundat un regne l'any 486 a les Gal·lies.
- Dinastia merovingia: Clodoveu , conversió al cristianisme. Victòria sobre els visigots a Vouillé 507. Monarquia hereditària.
- Els seus descendents deixen el govern als majordoms de palau: Ascensió política dels grans propietaris - funcionaris.
- Carles Martell : victoriós a Poitiers, contra els àrabs 732 funda la dinastia carolíngia
- Pipí el Breu: Fill de Carles Martell, es fa coronar rei, any 751.
- Ajuda al papa Esteve II, assetjat a Itàlia pels llombards, defensor de l'Església.
- La nova dinastia legitimada i ungida pel Papa.
- El Papa rep territoris conquerits a Itàlia (Ravenna i Roma p.e.). Es creà l'Estat Pontifici.
Carlemany (768-814):
- Carles el Gran, Fill de Pipi el Breu.
El sacre imperi romà-germànic:
- Divisió interna de l’antic imperi franc
- invasions (normandes i magiars)
- ressorgiment dels principats territorials.
- L’any 918 és elegit a Germània un rei no carolingi.
- El rei Oto I de Germania lidera un moviment unificador: rei d’Italia, protector del Papa, es fa coronar emperador 962.
- Intervenció imperial en l’elecció papal.
- El seu net Otó III ( 983-1002) grans idees però va morir molt jove
- Volia reconstruir l’imperi de Constantí i Carlemany
- Eleva al papat a Gerbert d’Aurillc: Silvestre II.
- Concepció d’Impericom a federació de regnes.
GERBERT d’Aurillac [Orlhac]:
- Estudià a Vic, i Ripoll el quadrivium (aritmètica, música, geometria, astronomia)
- Va a Roma amb Borrell II 970, el papa el presentà a Otó I emperador germànic i va passar al seu servei. Mestre a Reims i Bovio, elegit papa amb el nom de Silvestre II (999-1003).
- Fou un savi: difon la numeració aràbiga i l’astrolabi, ideà el monocordi per estudiar les notes musicals.
- (^) Envoltat de llegendes i difamant a la seva mort pel seu saber i contacte amb la cultura àrab.
Transmissió de la ciencia àrab:
- Gerbert fou el primer en prendre l’àbac als musulmans i en establir les regles del seu us, que només arribaven a aprendre els abacistes amb el suor del seu front.
- Text del monjo Vigila 976
- Xifres índies o aràbigues, difoses pels àrabs , inclouen el zero.
- Es difonen a partir del Monestir de Ripoll.
S’enfronten l’imperi i el papat:
Disputa de les Investidures : conflicte entre l'Església i les monarquies europees que es disputaven
l'autoritat de nomenar els càrrecs eclesiàstics.
- Fundació de col·legi cardenalici 1056
- Gregori VII promulga el Dictatus Papae 1075
- (^) L'emperador Enric IV d’Alemanya destitueix el papa
- Concordat de Worms 1122: l’elecció papal queda en mans dels cardenals
BLOC 3:
La plena edat mitjana:
- Les peregrinacions i la difusió del romànic
- L’ imperialisme cristià: les creuades
- Nous camins d’espiritualitat i noves ordes religioses
- Ortodòxies i Heterodòxies
- La cultura trobadoresca
- El gòtic. Europa al segle XIII
- Les monarquies europees i les seves rivalitats
Peregrinació:
Un viatge efectuat pels creients cap a un lloc considerat com a sagrat, segons la religió de
cadascun
- Els fidels musulmans han de peregrinar una vegada a la vida a La Meca
- Els jueus visitaven el Temple de Jerusalem
- Peregrinacions cristianes
Grans rutes de Peregrinació: Santiago, Roma, Jerusalem
Santuaris locals
Camí francès:
Renaixement urbà:
- Les urbs i els burgs
- Una nova classe social la burgesia
- Afany constructiu
- Renovació comercial
- Ciutat cristiana/ ciutat islàmica
- Municipi i govern de la ciutat
- Oficis, corporacions, universitats
- (^) Desequilibris socials
Introducció a les ciutats medievals:
La tradició bíblica cita la primera ciutat com una construcció de Cain [Genesi, 1,17] Ciutat: aglomeració de persones que desenvolupen papers que la fan diferent del món rural, amb particularitats complexa.
- persones heterogènies
- estableixen relacions entre elles
- creen formes de vida col·lectiva: municipi A partir de la segona meitat dels segle XI els ciutadans van adquirir privilegis dels bisbes, senyors i sobretot dels reis. Des de Gran Bretanya a la Península Ibèrica i Itàlia, des de França fins a les fronteres dels països eslaus, les ciutats adquireixen furs, privilegis i llibertats.
Es construeixen muralles i torres (d’esglésies i d’edificis civils)
Els burgs:
- Arreu apareixen burgs,
- Protecció per realitzar activitats mercantils prop de dels nuclis antics, monestirs, castells, ports, camins.
- Es desenvolupen poblacions polinuclears, formades per diversos nuclis que s’engloben després dins d’una muralla: Reims, Roma, Barcelona, Segovia, Pavia…
- També es construeixen recintes emmurallats amplis amb terres buides que es van urbanitzant: Paris, Àvila…
- Hi ha poblacions que s’estiren al llarg d’un camí amb portes als caps: poblacions del camí de Santiago…
Moviment comunal:
“La comuna ”: associació juramentada. Finalitat: deslligar-se del poder episcopal o senyorial.
- Moviments encapçalats pels mercaders rics, als que s’unien els artesans; es convertí en una organització política
- Els primers exemples de comunes al S. d’ Itàlia: [Amalfi]. Després: les ciutats del N. d’Itàlia [Cremona], Alemanya, França, Països Baixos...
- Rebel·lions urbanes contra els senyors: bisbes i abats
- Exemple: A Colònia (s. XI) l’arquebisbe mana requisar una nau mercantil, fa tirar les mercaderies al Rin: hi hagué un alçament urbà.
- L’abat de Deutz (Colònia) (1128) deia: “Cain fundà la primera ciutat, Abraham, Isaac i Jacob vivien en tendes...”
- Els nobles critiquen als burgesos de Colònia: “ de combatre no en volen sentir a parlar, al menys fins que no han venut les mercaderies. Llavors parlen de guerra durant els dinars”.
Furs i Privilegis:
- “Que les mercaderies vagin i vinguin pel ducat de Saxonia sense pagar impostos ni taloni... Totes les ordenances de la ciutat seran competència dels consols; que els consols puguin verificar la moneda de la ciutat tantes vegades com vulguin… Que ningú, de condició elevada o humil, no pugui molestar la dita ciutat, ni dins ni fora de les seves muralles amb edificis o fortificacions dins el seu territori… Els ciutadans de la dita ciutat no aniran a cap campanya miliar, però defensaran la seva ciutat.” Confirmació i ampliació dels privilegis de la ciutat de Lübeck, fundada per pel duc de Saxonia,
feta per l’emperador Frederic I l’any 1188:
Els Burgs de Barcelona:
Apareixen burgs : Nuclis urbans formats al voltant de ciutats emmurallades, d’edificis religiosos o de castells
Arcs i Mercadal (s. X) , Rec, Sta. Maria de les Arenes, del Pi, S. Pere (s .XI)
Camins romans que entren a la ciutat (punts blans)
Camins medievals que circulen per fora i van al mercat (punts negres)
BARCELONA 1200
BARCELONA 1250
Les fires:
- (^) Les més importants amb paper internacional les de Xampanya (França) des de finals del s. XII.
- Intercanvi de productes comercials i regulació d’operacions de canvi i crèdit.
- Privilegis que donen seguretat als mercaders i mercaderies. Hi ha una legislació espacial que regeix la fira i hi ha una seguretat de pau i treva.
Canvi, crèdit i inversió:
- La gran varietat de monedes propicia les operacions de canvi.
- Mercaders especialitzat en els canvis “banquerius” a Gènova des de 1180
- Lletres de canvi
- El crèdit i la usura: els jueus, monestirs presten a crèdit.
Troyes:
La Hansa:
La Lliga Hanseàtica o Hansa: F ederació de ciutats del Nord d’Alemanya i de comunitats de comerciants alemanys en el mar Bàltic, Països Baixos, Països Escandinaus, Anglaterra, Polònia.
- El centre va ser Lübeck: forma aliança el 1241 amb Hamburg i tractats comercials amb Flandes: Bruixes, la principal ciutat flamenca, entra a la lliga Hanseàtica. Sucursal a Londres.
- Altres ciutats firmen aliança amb Lübeck per emprendre accions contra bandolers i pirates. Va incloure unes 90 ciutats.
La desintegració, s’inicia a finals del s. XV.
Crisi baix medieval:
- Les epidèmies i els problema demogràfics
- Conflictes socials urbans i conflictes socials al camp
- Dimensió política, econòmica i mental de la crisi baix medieval Evolució de la cultura, mentalitats i formes de vida
La crisi demogràfica:
- Segles XIV i XV: depressió econòmica
- Fams, epidèmies, guerres, fiscalitat, inseguretat, pobresa, despoblament...
- Crisi essencialment demogràfica:
- A finals dels XIII: Superpoblació
- (^) A mig segle XV: falta de poblament, pobles abandonats, terres ermes
- Crisi de la societat feudal
La fam: Crisis alimentàries periòdiques:
Causes
- Superpoblació: divisió de parcel·les, conreen terres marginals.
- Política dels senyors feudals: blat, boscos, servitud
- Problemes climàtics: “la petita edat glacial” : Males collites:
N.O. d’Europa 1314-1317. Mediterrani 1333-
Conseqüències
- Primeres fams d’una sèrie de fams
- Es frena el creixement demogràfic
- Els pagesos s’empobreixen, els senyors disminueixen les rendes
- Població mal alimentada, més propensa a les malalties
Les epidèmies: la pesta negra:
- Es calcula que una tercera part de la població d’ Europa va morir a l’inici del brot, 1347-1350.
- Episodis intermitents de fam i de pesta
- Transmissió des d’Orient , 1347 i afecta tot Europa
- De l’estat feudal a l’estat modern absolutista
Fallida bancària:
- “ L’any 1345, al mes de gener, la Companyia dels Bardi (que havien estat els més grans mercaders d’Itàlia) va fer fallida. La causa va ser que ells, com els Peruzzi, havien prestat el seu diner i el diner dels altres, al rei Eduard d’Anglaterra i al rei de Sicília. Els Bardi s’havien convertit en creditors del rei d’Anglaterra en capitals i interessos per valor de nou-cents mil florins d’or, però, a causa de la guerra amb el rei de França, el monarca anglès no els podia pagar.”
Revoltes camperoles:
Causes
- El vandalisme senyorial
- Les guerres
- Els nous impostos
- Les servituds
- (^) El desnivell de preus
- Caiguda dels preus agrícoles
- Puja de salaris i de productes manufacturats
- Desequilibri camp ciutat
Desequilibris a la societat urbana:
- A les ciutats medievals s'hi podia trobar una quantitat de marginats: vagabunds, pobres captaires, desvagats...
- La pobresa
- Pobres vergonyants
- Pobres captaires
- Mai no es va intentar eradicar la pobresa.
- Es van crear institucions benèfiques: hospitals, almoines...
- Minories
- Jueus, musulmans, conversos...
- (^) Esclaus i lliberts
- Leprosos
- La prostitució
Conflictes socials urbans:
- Any 1300 les ciutats d’Europa estaven plenes
- Després: fams, epidèmies i guerres
- Les ciutats queden desproveïdes els anys de males collites
- Revoltes per fam “Mal any primer” 1333 a Barcelona
- Problemes de proveïment
- Els reis, necessitats de diners, devaluen la moneda.
- Fiscalitat repercuteix molt a la ciutat
- Crisi urbana 1350-1450, però resisteix millor que el camp
- La xarxa urbana es manté
Revoltes urbanes:
- Primera onada (principis del XIV) : Revoltes a Gant, a Paris, Barcelona, Roma
- Segona onada: A Florència els Ciompi (cardadors de llana) no representats al gremi. S’identifiquen amb ells altres treballadors humils de la ciutat (1378) s’alcen contra el control del gremi de l’ Artedellalana.
- Aixecaments semblants de les classes populars demanant millors condicions de vida: Els teixidors flamencs (1379) Els treballadors anglesos (camp i ciutat a 1381)
- La tercera: els ”progoms” contra els jueus 1391.
- Al segle XV. Hussites a Bohemia (implicació camp i ciutat). A Barcelona la revolta de la Busca 1453...
- Disturbis que l'església i els nobles els qualifiquen de contraris a l’ordre natural de Déu
Dimensió política:
Les revoltes populars van fracassar
Conseqüències de les guerres entre estats feudals:
- Els poderosos refan les rendes perdudes amb la crisi.
- Moviment involucionista, pèrdua dels petis guanys aconseguits pel poble
- Vers les monarquies absolutes
- Bandositats entre les oligarquies per fer-se amb el poder
EUROPA FINALS SEGLE XV
Decreixement i recuperació:
- La moneda perd estabilitat. Devaluació de les rendes, lloguers, dipòsits bancaris.
- La burgesia desvia els capitals a les rendes públiques
- El comerç continua actiu, es desenvolupa la banca i les societats mercantils
- Esplendor de l’art gòtic, mecenes
Clara recuperació a finals del XV: Dins la crisi es prepara la recuperació futura:
- Els supervivents van veure augmentar les terres i pujar els salari
