¡Descarga La Edad Media: Orígenes de Europa - Prof. Cruselles y más Apuntes en PDF de Historia Moderna solo en Docsity!
Cronologia
- Segle V- disgregació de l’imperi Romà d’Occident:
+Per alguns alguns autors l’edicte de Milà (313), legalització del cristianisme per part de Constantí el Gran
+Per a altres es la divisió de l’imperi al 395 per Teodosi (orient i occident)
+La gran majoria accepta l’inici de l’edat mitjana deposició de l’últim emperador d’occident Ròmul Augustul (476) per part d’Odoac
- 1453 caiguda de Constantinoble (fi de l’Imperi Bizantí, antic Imperi Romà d’Orient)
+1485 Bosworth (Anglaterra)
+1492 descobriment d’Amèrica (Espanya)
+1517 Reforma Luterana (Alemanya)
+1520 Revolta de les Germanies (València)
La visió dels humanistes
L’Edat Mitjana és un període històric entre dos grans períodes i és un terme pejoratiu donat pels humanistes del renaixement i que l’usaven per nomenar el temps entre l’època greco-romana (i època d’or per al coneixement i la cultura) i ells amb la recuperació d’esta cultura
Divisió de l’Edat Mitjana:
+Alta Edat Mitjana: fins a l’any 1000
+Plena Edat Mitjana: fins l’any 1300
+Baixa Edat Mitjana: els dos últims segles, fins
Alta Edat Mitjana : transformació de la romanitat
+Moviments migratoris i invasions
+Adaptació de la cultura política romana (Renovatio Imperii). Per a Justinià significa recuperar les terres de l’antic imperi usant la guerra i expulsant als bàrbars. Per als bàrbars significa l’adaptació de la política romana per a ells
+Integració del món germànic (Imperi Carolingi). Dualitat en l’Edat Mitjana dels poders llatí (Imperi Bizantí) i germànics (Imperi Carolingi)
+Transformació lenta de les estructures socials romanes, inici paulatí del feudalisme
+Davallada demogràfica
+Ruralització i la militarització de l’aristocràcia
+Decadència comercial de la Mediterrània nord per l’arribada dels Vàndals al nord d’Àfrica i el trencament de les rutes comercials del mediterrani
+Desenvolupament comercial de la façana Atlàntica
+Cristianització religiosa i repressió dels “paganismes”
Plena Edat Mitjana (1000-1300) expansió/creació d’Europa
+Finals de les invasions, control militar de les fronteres, açò provoca una relativa pau interna
+Creixement demogràfic (des del segle VIII/IX)
+Expansió agrària, fonament del creixement de les ciutats
+Institucions feudals i senyorials, noblesa europea
+Creixement urbà i desenvolupament comercial
+Naixement i triomf de les monarquies feudals, formades per les relacions feudo-vassallàtiques
- Expansió territorial i creació de nous països europeus i extensió més o menys actual d’Europa
+Cristiandat (llatina) com una unitat política, imperi i papat
+Recuperació del dret romà i adaptació d’estos a l’edat mitjana
Baixa Edat Mitjana (1300- renaixement)
+Atur del creixement agrari, per la manca de fertilitzants naturals i utilització de rotacions biennals o triennals, però no de la demografia que creix, açò provoca problemes, crisi de subsistència
+Crisi demogràfica: Pesta Negra i pandèmies cícliques
+Crisi del senyoriu feudal, les rendes senyorials ha perdut part del seu valor, s’ha quedat antiquada ja que no s’havia tingut en conter la inflació, açò provoca conflictes socials
+Generalització dels conflictes militars a Europa, comença amb la Guerra del cent anys entra França i Anglaterra
+Estructures burocràtiques, fiscals i militars de l’Estat, creació de la fiscalitat directa, abans es treien beneficis de les terres que tenien els reis feudals, açò influeix en la creació d’exèrcits més grans i de guerres
+Desenvolupament de les manufactures i expansió comercial amb un desenvolupament tècnic
+Inici de l’expansió marítima en busca de nous mercats
+Crisi en la religiositat cisma
- Reorganització política de l’Imperi Romà
+Creació del Regne Visigot de la Gàl·lia i Hispània (418-711)
1.3. REGNE FRANC MEROVINGI (481-751)
+El formaren els hereus de Clodoveu
+Expansió dual: per la Gàl.lia (i part de l’antic Imperi Romà) i Germània
Ocupà les terres de la Gàl·lia, foren els hereus de Clodoveu. Va conquerir el regne dels Burgundi, part dels regnes dels ostrogods i dels visigots, també conquerí part de la germania que mai havien format part de l’imperi romà com terres dels alamans, saxons… Fusionaren els elements romans i germànics. Les antigues divisions entre l’elit romana i germana van desaparèixer. Aquest regne no va ser molt estable, ja que hi havia disputes pel tro per les diferents branques de la dinastia. Dins del regne hi ha diferències culturals entre els territoris i provocà també problemes interns. Cap al segle VIII la família aristocràtica Pipínida, procedent del nord del regne dels francs, accedí al poder després de dures guerres amb l’ajuda de l’església.
1.4. IMPERI CAROLINGI (751-887)
Pipí el breu es proclama rei dels francs. L’Imperi Carolingi provocà grans canvis a Europa, frenà l’expansió musulmana per Europa, reduint així l’àrea d’influència sols al sud dels Pirineus. Amb la conquesta d’Itàlia i germània s’unificà el cristianisme. Al 800 Carlemany fou proclamat emperador dels romans, imperator romanorum , ja que la idea d’imperi encara no havia desapareguda. A pesar de la idea de romanitat, no formaren part d’aquest imperi, Hispania, Nord d’Àfrica, les grans illes del mediterrània i el sud d’Itàlia. Pipí el breu fundà un regne dins de l’Imperi Carolingi, els Estats Pontificis, governats pel papa de Roma que controlà territoris. El poder el tingueren els germans i ja no els romans. Gran part dels territoris del nou imperi no van formar part mai de Roma. L’imperi Bizantí (s.VII)ha perdut gran part dels territoris (Àsia, tota Àfrica i les terres a Hispània) per la pressió dels àrabs, açò provocà que l’imperi fora bàsicament grec i que estigué a la vora de la desaparició però recuperà gran part. El principal conflicte de la mediterrània fou el conflictes entre musulmans i cristians al segle VIII, durat els segles VIII fins al X controlaren la mediterrània i crearen una nova cultura amb la base persa (al conquerir aquest territori), asiàtica i part de l’herència greco-romana. Al segle XI els cristians llatins recuperaren el control militar i les rutes comercials de la mediterrània. El nou Imperi Romà fou una ficció política, ja que no es tractava d’una entitat unificada.
1.5. LES NOVES JERARQUIES SOCIALS
Ruralització: com a conseqüència de les reformes militars i fiscals (S. III-S. IV)a causa de l’alt cost de la defensa de les fronteres. El declivi del cursus honorum (carrera política)degut a la l’alta pressió fiscal de les classes dirigents romanes fa que perden diners a les ciutats amb les magistratures, per això se’n van al camp a les seues terres (villae) on arrastren a tots els seus esclaus i clients. Açò provoca la decadència de les ciutats amb la pèrdua de la classe dirigent a aquestes coincidint també amb una crisi econòmica i comercial. Les ciutats perden el poder polític i amb això la major part de les magistratures
romanes es perden. Ara la major part de la producció és per a l’autoconsum. Pèrdua del valor monetari, es deixaren de produir monedes d’or, ara sols s’encunyaren pels reis germànics per a imitar als antics emperadors.
+Dominus= propietari, el pater familias
+Família dominical
+Sèquit i clientela
+Esclaus domèstics
Concentració agrària: la societat rural també canvià amb les invasions i l’arribada de població de les ciutats. Els xicotets propietaris també patiren una forta pressió fiscal i inseguretat perles invasions, per poder viure amb més seguretat buscaren als grans propietaris i feren una commendatio , els camperols lliures donaren les seues terres als grans propietàries canvi de protecció militar i fiscal, ara passaren a ser rendataris de les seues anteriors terres, ara passaren a denominar-se coloni , colons. La decadència comercial de les ciutats provocà un canvi en l’agricultura, sobra terra i mà d’obra esclava, els grans propietaris donaren terres i casa als esclaus a canvi d’una renda anual, creant-se així una nova classe social servi casati , una nova classe d’esclaus, un esclau amb família, terra i casa en la seua propietat. Els homes lliures deixaren de ser tan lliures i els esclaus foren més “lliures”
La classe dirigent romana:
+Militarització
+Ciutats: el municipi romà es va convertir en la seu episcopal
+Nous centres de poder en els reis germànics
- Les monarquies feudals
L’Imperi Carolingi suposa la reconstrucció de la idea política del poder universal que havia desaparegut a finals del segle V. Això vol dir que Carlemany i els seus descendents es consideren els nous emperadors dels romans imperator romanorum i caps de la cristiandat. L’orige de l’emperador és diví, i l’aliança entre “l’imperi” i l’església será el fonament del poder polític universal de l’església- imperi que tindrà èxit a partir del segle XII.
Política interior: els carolingis van tindre que fer front a divisions internes ja que hi havia grans diferències entre les regions el que provocà la greus conflictes.
Carlemany per assegurar el seu imperi dels enemics externs va pressionar sobre Al-Andalus, crent així la Marca Hispànica al sud dels Pirineus, per evitar així la invasió d’aquestos. Després conquerí el nord d’Itàlia creant a Roma un nou estat, els Estats pontificis. I finalment conquerí terres a l’est de Germània, terres que eren de tribus eslaves, expandint el seu imperi i crenant una primitiva Europa.
El Pacte de Verdún (843) suposà la desintegració del Imperi Carolingi en tres regnes més xicotets: Regne Occidental, la Gàl·lia. Regne Oriental, la Germània. I el central, Austràcia, Itàlia, Provança i Roma, sent el centre principal i hegemònic (en teoria), però fou conquerit pels dos regnes veïns. A
A Hispània els regnes cristians amb la desaparició del poder califal començaren a estendre’s cap al sud.
- Les societats dels tres ordres (s.finals X— principis XI)
La ideologia dels tres ordres va ser la organització de la societat medieval més extensa. Aquest és un sistema ideològic, és la representació de la societat, no la real. Es tracta d’una forma de veure la societat feta des de l’església:
- Clergues: preguen per salvar les ànimes de tots els cristians, llegien, sabien escriure, coneixien el llatí, interpretaven les sagrades escriptures, es consideraven purs, vivien una vida d’abstinència sexual i de renuncia dels vens materials. Els monestirs eren els centres culturals,
- Guerres: lluiten per la defensa dels cristians, la seua eina seria l’espasa amb forma de creu i l’escut (simbòlic per la defensa del cristianisme
- Treballadors : treballen per mantindre la societat amb el seu treball, produeixen el menjar per mantindre’s a ells mateixos i la resta.
Fou creada per Adalberó de Laon. Aquest ordre afirma que hi ha una jerarquia dividida en tres i cadascuna d’elles té una funció diferent,
Pau i treva de Déu : Impulsada per l’església per a protegir als pagesos i els seus vens de l’ira i la violència d’aquells senyors feudals que volien sotmetre més territori. Per això l’església impulsà l’excomunió als senyors feudals que atemptaren contra els seus vens, dient-los que eren mals cristians. Així es creà la cavalleria, senyors feudals que eren “bons cristians” miles christi. Aquestos juraven defensar el cristianisme i a la gent que hi era, si no es complia podia ser excomulgats. El guerrer perfecte era el creuat, que defensava el cristianisme amb la seua vida dels heretges. També es crearen temps de treva en les guerres (Nadal, pascua), també es va prohibir matar a les persones dins de les terres que eren propietat de l’església. Tot açò va ser a causa d’un segle XI violent en el que els senyors feudals lluitaren entre si per guanyar més territori i mantindre la seua independència política.
La realitat social d’aquesta època fou el senyoriu feudal, en la qual els pagesos treballaven per poder viure ells i dels seus senyors i també de la seua fortuna. Al llarg del segle XI la guerra perd importància per a guanyar fortuna a favor del que es podia traure de la terra, per això s’iniciaren guerres per controlar més terres. Açò provocà un empitjorament de la vida dels camperols, açò provocà que amb l’obertura de nous espais de cultiu a l’Europa de l’est i d’Hispània provocà que començaren migracions dels camperols cap a aquestes on hi havia més llibertat. Els senyors per a evitar el despoblament de les seues terres concediren algunes certes llibertats. La major part de l’economia es basava en l’agricultura, per això provocà una ampliació de la classe nobiliària, al tenir més terra on produir als nous espais on cultivar, ja apartir del segle X fins al segle XIII es produeix un gran creixement agrari , amb la reducció dels boscos i marjals. Els senyors feudals proporcionaren
gran ajuda als camperols amb nou material agrícola, com l’ús del ferro per a aquestes eines, ja que abans sols s’usava per a les armes. Aquest creixement agrari provocà un creixement demogràfic.
Comença una revolució comercial al llarg del segle XI i XII, comença al comercialitzar-se els excedents de producció, creant-se així tècniques comercials. Als nuclis de població més gran es comencen a realitzar manufactures, ja que part de la població camperola va deixar la producció agrària per anar a les ciutats. En aquesta època comença el renaixement de les ciutats i apareixen les urbes típiques del medievals amb muralles, catedrals, ajuntaments.., amb té un fonament amb la revolució agrícola. A les ciutats es produeixen manufactures especialitzades, de propietat familiar, en els treballs hi treballen els familiars, dones i fills. L’artesania més extensa fou la tèxtil. Els interessos especialitats van fer que els artesans s’uniren com agrupacions de treball, més avant gremis, per protegir els seus interessos davant del poder polític de la ciutat. Les tendres i el mercat foren el centre comercial de les ciutats. Aquestes noves ciutats tingueren com a centre les catedrals. Les regions més urbanitzades foren aquelles que tenien més comerç i manufactoríes, va haver dos, Flandes i el Nord d’Itàlia, cadascuna enfocada a dos rutes comercials. Les del sud al llarg del mediterrani controlant l’arribada de productes del nord d’Àfrica i d’orient. Les del nord connectaven la zona del Canal de la Mànega amb el mar bàltic.
Aquesta gran expansió medieval van ser resultat dels orígens d’Europa. Gràcies al poder militar va ser la recuperació de les grans illes de la mediterrània afavorint més el sistema comercial. Es crearen nous països que ampliaren Europa. La gran producció agrícola provocà l’aparició de nous grups socials que no.
- Les monarquies nacionals (s.XII-XV)
Crisi dels poders universals (imperi i papat) i submissió dels senyors feudals, reafirmació del poder del rei davant d’aquestos últims, que ja no busquen el poder de tot el cristianisme, sinó que dins del seu territori tenen el poder absolut. Els senyors feudals foren acceptats com a governats, però baix el poder i sent vassalls del rei/príncep d’una nació. En aquesta època es comencen a crear el regne nació, creant-se així la idea d’una nacionalitat al llarg de segles. Aquestes monarquies foren nomenades monarquies nacionals per diferenciar-les de les monarquies feudals de l’època medieval anterior. En alguns països es crearen algunes corts de senyors feudals i representants de les ciutats. Hi aparegueren tres institucions baix les quals es sostenia el poder reial: l’exèrcit , ara professional; la fiscalitat i l’administració. La guerra suposa una part important amb aquestes monarquies, produint-se així una revolució militar:
+Decadència de l’host feudal, el senyor feudal recluta vassalls per al seu exèrcit. No podien ser grans exèrcits ja que tenien una durada limitada, ja que no podien estar molt de temps.
- Al llarg del XIV-XV aquestos foren substituïts per tropes mercenàries. La cavalleria comença la seua decadència ja que apareixen noves tàctiques d’infanteria com els arquers i l’aparició de l’artilleria als camps de batalla i es va generalitzar al llarg del segle XIV.
+Creix la grandària de l’exèrcit i augment de les despeses militars, fent que espareguera una nova fiscalitat, millor dir, reapareix els impostos directes que ja hi havia a Roma.
La Guerra dels Cent Anys (1338-1475), va començar com una guerra feudal, amb aquesta guerra els senyors feudals volien aconseguir botí ja que les seues rendes havien perdut valor econòmic. Es pot dir que fou la primera gran guerra de l’Europa moderna i a partir d’ella hi hagué grans guerres continues.
falta de personal. Les danses de la mort es celebraren al llarg d’Europa, l’idea d’aquestes es dir que l’important la salvació de l’ànima.
Als inicis del segle XIV fins al XVI, al camp va haver una crisi del senyoriu i a les ciutats va ser la lluita pel poder entre bàndols i per la desigualtat social. Tot açò es va veure afectat per la nova fiscalitat de la monarquia desencadenant moltes revoltes.
Aquesta crisi va afectar a la noblesa, aquella que era xicoteta i mitjana va anar a menys, desapareixent moltes famílies nobles en favor a la gran al créixer en propietat i riqueses i no de número d’elles. La riquesa ja no provenia de la terra sinó del servei a la monarquia. Va aparèixer una nova noblesa, els burgesos enriquits que havien servit a la monarquia o a través dels estudis universitaris.
Al segle XIV es va produir una reorganització agrària. Es va alliberar espai productiu al haver menys demanda i molts espais foren despoblats, els que foren més difícils de cultivar, buscant altres que fores més fàcils. La producció de cereals va caure i es va produir una diversificació productiva, un increment de la ramaderia i dels productes comercials (producció agrícola per a la indústria).Aquest últim aspecte està relacionat amb l’increment comercial per noves rutes comercials i l’expansió marítima europea, influenciat per la conquesta de gran part de Al-Andalus per part dels regnes cristians, obrint-se el comerç marítim entre el nord d’Itàlia amb les ciutats de Flandes. La primera ruta marítima era la mediterrània que connectava Europa amb la ruta de la seda i el nord d’Àfrica. I l’altra la del nord d’Europa, amb el centre en Flandes. Estes dos no podien ser connectades pel control musulmà de l’estret de Gibraltar. Amb la conquesta d’Al-Andalus les monarquies hispàniques es van fer riques ja que per les seues terres passarien les rutes comercials marítimes d’Europa. Al llarg del segle XV els portuguesos obriren una nova ruta comercial per la costa atlàntica africana per obrir una nova ruta per arribar a Àsia i per poder comerciar directament amb els productors d’or africà.
