DOÑATE REDOLAR, SANTIAGO- 2A
ACTIVITAT COMPLEMENTÀRIA- BLOC 3
''CIUTATS, MERCADERS I ARTESANS''
A partir dels segles IX i X augmenta la població degut a la suavització de les
condicions negatives que l'impedien, com les epidèmies. El nucli urbà és la base del nou
sistema econòmic, en el que els banquers i els comerciants són les noves figures que
donen circulació a la moneda, a més és la nova seu de l'elaboració cultural. Les ciutats es
troben envoltades per muralles, les quals presenten la defensa de la ciutat i permeten
registrar qualsevol persona o mercaderia. L'element clau de la ciutat era la catedral, el lloc
sagrat més important, i al seu costat trobem el palau episcopal. Les ciutats presenten un
plànol fortament irregular, la planta més ximple era la que dos carrers principals es
trobaven en un punt central. Les ciutats maritimes presentaven una estructura
caracterisca, els seus carrers desembocaven en l'aigua per aprofitar eixa relació. De dia
els carrers de les ciutats medievals eren un continu mercat, un gran aparador, ja de nit
l'activitat del carrer i de les cases es susbtituida per l'oci, abundaven les tavernes i els
burdels on s'exercia la prostitució, cal dir també que esta pràctica fou acceptada al segle
XIV, entesa com un servei d'utilitat pública.
A partir del 1000 la nova figura del mercader va ser fonamental, ja que el creixement
de la població i de la producció agrària i la demanda de nous productes de consum va
fomentar un procé d'intercanvi en el que el mercader jugava un paper essencial, era el
protagonista, malgrat ser una persona de classe baixa desenvolupava una activitat
fonamental. El paper dels mercaders fou fonamental sobretot al nord d'Itàlia i a Flandes,
els quals introduiren un ritme nou, diferent al marcat per l'Esglèsia. A Itàlia este fenòmen
mercantil i d'intercanvi tingué gran importància, ja que la peninsula itàlica es trobava al
cente de les rutes comercials d'orient i d'occident. A partir del segle XI es va renovar l'ús
de la moneda i la seua circulació, tractant-se d'un instrument d'intercanvi dels mercaders.
Es prengué com a referència la moneda d'or de Gènova i posteriorment la de Florència, el
florí, anteriorment les úniques eren el besant i el dirjam.
La població que es consolidà amb el comerç es va establir com a classe pudent,
estimada i necessària pel poble, tractant d'ascendir socialment, imitant els de les classes
superiors i duguent a terme alliances matrimonials amb este propòsit. Per entrar-ne a
formar part cal dur a terme un ritu iniciador. També es va posar en marxa l'activitat
municipal, una exigència d'autonomia caps als feudals i els eclesiàstics, es tracta de
formes de representació de la burgesia urbana, un dels fenòmens més importants fou el
desenvolupament, a partir del segle XIV, dels sistemes d'associacionisme, les
anomenades fratries, cofradies o gremis, les quals agrupen a les persones d'un mateix
ofici. Els integrants d'estos gremis tenen la funció d'asssitència mutua i de defensa dels
interessos. Altres oficis, els relacionats amb el món de l'espectacle, com els músics, actors
o trovadors, i també d'altres relacionats amb la sang, com els botxins, enterradors o
carnisers, estaven mal vistos als ulls de la resta de la societat, ja que els relacionaven
amb la bruixeria i la magia negra. Altra part de la població no en desenvolupava cap tasca,
com els mendics, la, podem dir que la mendicitat era una constant a l'Edat Mitjana, al igual
que la violència urbana, amb continues execucions públiques per donar exemple.
