¡Descarga Crecimiento Económico y Revolución Industrial: Desde la Edad Media hasta la Era Moderna - y más Ejercicios en PDF de Historia Económica solo en Docsity!
TEMA 1: LA GRAN DIVERGÈNCIA
- L’evolució de l’economia mundial en el molt llarg termini i els orígens de la gran divergència UNA VISIÓ A LLARG TERMINI Creixement econòmic modern
- Diferències significatives en nivells de PIB pc al voltant del 1820
- Impuls de la industria en aquells països amb major creixement econòmic (sector molt més productiu que l'agricultura)
- Però també, augment de la desigualtat econòmica a l'interior dels països, impulsada per les diferències que apareixen entre els sectors moderns i els sectors tradicionals, durant el s. XIX.
La divergència comença cap a 1500 , les diferències en el nivell d’ingrés entre països eren similars→ nivells de productivitat agrícola a la Xina similars als d’Anglaterra i Holanda (s.XVI) malgrat les fortes diferències existents en els altres factors. Els darrers 500 anys
- Revolució industrial a Gran Bretanya (s. XVIII-XIX)
- Difusió de la industrialització a la resta del món.
- Al s. XX, l'expansió de la tecnologia impulsa el creixement econòmic dels pa 0 0 7 Fsos industrialitzats...
- ... i la seva difusió a la resta del mon, impulsa el creixement global afavorint la reducció de les diferències...
DIFERÈNCIES PRÈVIES A LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
La Gran Divergència
- Per què Occident s'enriqueix?
- Quan comença el seu enlairament?
- Com aconsegueix occident diferenciar la seva economia de la resta del món?
- En què ha basat la seva relació amb les altres regions del planeta? Els economistes clàssics diuen que les diferències ja eren evidents abans de la Revolució Industrial Cap a 1820, el nivell del PiBpc d’Europa és el doble del nivell del món; la població ha augmentat i també ho ha fet el seu nivell de vida. → Divergència abans de la Gran Divergència
- Revolució mercantilista s. XII-XIV impulsa el creixement econòmic i l'expansió de la població.
- Evolució de salaris a l'alça a les ciutats europees desprès de la Pesta Negra (1348)
- Divergència a Europa a partir del s. XVI (Nord d'Europa vs. Sud d'Europa).
- Els salaris alts es mantenen en una part d'Europa per la forta conflictivitat. Aquest fet impulsarà l'acumulació de capital humà (salaris elevats afavoreixen l'escolarització) i la innovació tecnològica (s. XVI).
Creixement de la població (i de la demanda d’aliments) per damunt de la capacitat de producción d’aliments
Quan es supera aquesta vol dir que no hi haurà suficients aliments per sobreviure.
Economia Població Producció
- Societats virtuoses
- Societats no virtuoses
→Divergència a l’Interior d’Europa
- Agricultura mixta al Nord d'Europa amb una forta component de pastures que permet incorporar productes d'alt valor afegit, intensius en capital i en produccions no intensius en energia humana.
- Elevada edat en les dones del primer casament que comporta una fertilitat menor i una major inversio en capital humà.
- Flexibilitat en l'oferta de mà d'obra
- Institucions. Paper actiu de l'estat i canvis institucionals (aparició del parlamentarisme)
- Impacte de l'expansió comercial (Comerç bàltic) →Impacte de l’expansió comercial Entre 1500 i 1800: Època Mercantilista. A partir dels viatges de Colom i de Vasco da Gama es produeix una integració global de l'economia.
- Rutes comercials noves entre Europa i Àsia i Europa i les Amèriques, acceleren la divergència econòmica.
- Arribada i ocupació d'Amèrica i impuls de les exportacions de plata, sucre i tabac.
- Esclaus provinents d'Àfrica cap a Amèrica
- Espècies que venen d'’Asia
- Europa ocupa territoris i expandeix el comerç, aplicant aranzels i la guerra per expandir-se Fluxos comercials internacionals 2. Demografia i règims demogràfics durant l’època pre-industrial: Malthus i la Gran Divergència
2.1. El cicle demogràfic antic
Fins al 1800 (canvi en la població) podem parlar que la humanitat, com la resta d'espècies, tenia en el llarg termini un creixement vegetatiu nul o mol reduït (els naixements i les morts s'igualaven en el llarg termini) Característiques: taxes de creixement de la població baixes
2.2. Model Malthusià
Thomas R. Malthus (1798) →1r assaig sobre la població “Crec poder honradament sostenir els dos postulats següents: ▲ 1r: l'aliment és necessari per a l'existència de l'home.
- Els frens repressius incideixen involuntàriament sobre la mortalitat (manca aliments o malalties) ▲ Augment de la mortalitat
Límits de les explicacions malthusianes: En el règim demogràfic antic de les societats pre-industrials, el mecanisme inductor més important eren els preus dels aliments i la seva incidència sobre els ingressos reals de les famílies. Expliquen les T. Malthusianes l’evolució de la població en el llarg termini? Durant una bona part de la història si, però hi ha una altra part que no. No es van preveure els canvis tecnològics en la industria, que canvien l’evolució de l’economia. Es poden trencar els límits malthusians? En cas de ser així, com es poden trencar?
- Impacte de la reducció de la desigualtat
- Impacte de les innovacions tecnològiques en l’expansió del PIB NOUS ENFOCAMENTS: Esther Boserup Diu que hem de sortir de la visió malthusiana i mirar l’ impacte positiu de l’expansió de la població.
- Augment de la població afavoreix el canvi tècnic (incentius a la innovació tecnològica)
- Augment de la productivitat de la terra permet superar els rendiments decreixents
- Augment de la demanda
Com s'aconsegueixen creixements sostinguts de la població (i per tant de la producció)?
3. El dinamisme de Gran Bretanya i Holanda durant l’època moderna: agricultura, comerç i
manufactura
Sense canvis en la producció agrícola no es pot produir la Revolució Industrial, perquè els necessita l’evolució en l’obtenció d’aliments.
3.1. El comerç colonial
La Revolució comercial (s. XI-XII)
― En la baixa Edat Mitjana (principi dels s. XI-XII) hi ha una expansió econòmica, influenciada per una millora climàtica, fins a l’arribada de la Pesta Negra:
- Recuperació vida urbana
- Augment de la producció
- Augment dels excedents Hi ha una moderada expansió comercial encara que el comerç és escàs →no continuat i continua dominat per l’oferta (molt car, poc continuat i depenia de molts factors) » dificultats pel transport del comerç Comerç basat en metalls, pells i esclaus ⇒ espècies, teixits i joies Actualment, el comerç està dominat per la demanda ―Augment de la quantitat d’aliment disponible a través del comerç S. XI-XII algunes ciutats europees s’especialitzen en el comerç de productes fabricats dins dels gremis.
Èpoques on tenen un paper molt important les FIRES.
A mesura que creix la població la fira va desapareixent. (Fires actuals molt més especialitzades per sectors.) ―▼ Costos de transacció ⇒ Expansió comercial ■ Innovacions tecnològiques: Millores en el transport: naus més grans, timó de popa, brúixola ... ■ Millores organitzatives: Millores en l’organització: gremis, fires, comptabilitat per partida doble, legislació mercantil, societat comandita, assegurances marítimes ■ Millores financeres: monedes, crèdit, banca, lletres de canvi (exemple: la lletra de canvi) Però, al segle XI i XII els costos de transacció encara són elevats i només es comercien productes de luxe. L’Era dels descobriments (a partir de finals s.XV) ▼Costos de transacció ⇒ Expansió comercial Hi ha una disminució dels costos degut al descobriment de noves rutes comercials per transportar els productes (per ex. la Ruta Portuguesa per arribar a Àsia )
- Espanya i Portugal foren els que primer en sortiren guanyant ■ Monarquies que mantenen el monopoli del comerç imperis colonials
El comerç del pebre als s. XV-XVIII 1450-1600 → elevats costos del transport, per això el preu del pebre era tan elevat.
Població dispersa; la fira concentra l’oferta i la ventaESP= explotació de minerals durant els s. XVI i principis del XVII PRT= Control de les rutes de les espècies en règim de monopoli
-Quin paper juga el comerç?
- Poca importància en el total del PIB
- Importància en els canvis qualitatius
- Base del creixement europeu posterior
- Transformació vers una economia de mercat més integrada
3.2 La Revolució Industriosa
Sistema de producció manufacturera GREMI (vella draperia) = Sistema d’organització de la producció manufacturera durant l'època feudal. Davant d'una demanda rígida, apareixen sistemes de producció rígids.
- Garantia que la producció gremial fos molt bona
- O ets del gremi o no podies produir
- Fortes restriccions →producte de luxe Demanda escassa però alt preu →el sistema és eficient perquè es concentra en els productes de qualitat i alt preu La fabricació gremial de teixits de llana requeria primera matèria de qualitat i molt treball artesà qualificat Els processos de batanatge i tenyit exigien localitzar la manufactura en cursos d'aigua, i una costosa inversió en batans les masses dels quals movia la forca hidràulica PUTTING OUT SYSTEM (Nova Draperia) = Nova producció manufacturera, fuig de la rigidesa de la producció urbana
- Menys car i assequibles per a més part de la població.
- Es produeix al camp (zones rurals) →perquè als gremis no s’hi podia entrar si no erets un d’ells.
- Els imperis colonials britànics i holandes obren el camí a nous tèxtils
- Limitacions del gremi davant de l'augment de demanda per part d'una població amb menor capacitat de compra (i per tant, que busca productes de menor qualitat)
- Existència al camp de manufactura a temps parcial (producció tèxtil de baixa qualitat)
- Disponibilitat de matèries primeres
- Possibilitat de baixar la qualitat
- Costos laborals inferiors (remuneració a tant la peça)
- Mitjançant l'organització de xarxes d'encàrrec domiciliari un comerciant ―empresari requeria un producte, o una part d'ell (empreses que escapen al control gremial i se'n van a les zones rurals)
- Només estava en les seves mans el capital variable, cada establiment mantenia la propietat del capital fix (sense control del procés de producció).
- En el Domestic System era la pròpia família rural o urbana qui produïa i venia autònomament els gèneres de nova draperia o lli.
- El producte es comercialitzava als mercats urbans
- La remuneració a tant la peça Problema: poc control sobre la producció de cada peça = treball no qualificat
3.3. La modernització de l’agricultura
El sector agrícola ECONOMIES DE BASE AGRÀRIA Al voltant del 1700, aquest sector ocupava la major part de la població ocupada, consumia la major part del capital i produïa la major part dels béns que es consumien. ▲ La població tenia menys ingressos que en l'actualitat però necessitaven la mateixa quantitat d'aliments (dedicaven una part molt important de l ’ingrés al compra d'aliments) → Al 1770 era el 60% de la despesa mentre que el 2001 era un 10%. ▲ Importància del sector agrícola determina que l'evolució en aquest sector determina l’evolució global de l'economia. ▲ Limitació en les importacions d'aliments durant aquest període (no hi havia cap país capaç de generar suficients excedents) ▲ Qualsevol moviment de mà d'obra de l'agricultura a la indústria (pas previ a la industrialització) implica un augment de la productivitat al sector agrari. → Cada treballador agrari ha de produir aliments per ell i una part dels aliments que necessitaran els treballadors industrials. ▲ Creixement de la producció de l'agricultura ■ Augment extensiu : + terra, + mà d’obra → + producció ■ Augment intensiu: =terra, =mà d’obra → + producció Baixes productivitats → excedents petits → comerç petit sense augments en el sector agrari→ pocs aliments→ poca població → petit comerç
És necessari que millori la producció agrària per a que es doni una Revolució Industrial, però no suficient. (cas de Holanda).
Límits al creixement en economies de bases agrícoles En les societats agràries, la terra es convertirà en un límit al creixement:
Europa mediterrània
- Sistema biennal amb guaret
- Unitat d’explotació familiar
- Transhumància (carrerades)
- Terres comunals
Europa atlàntica
- Sistema biennal o triennal
- Unitats d’explotació familiar amb organització
Gran Bretanya i Holanda inicien un procés de creixement de la producció agrícola important Diversificació productiva: Llúpol (Cervesa), Plantes colorants (Tints), Tabac, Lli (teixits), Vinya (vi i aiguardent), Patata (per consum animal primer i humà després) i Blat de Moro
Gran Bretanya
- Procés de concentració de la propietat
- Subdivisió de terres comunals
- Enclosure (tancats)
- Facilita les inversions
- Major eficiència
- Pagesos passen a assalariats
Holanda
- Accés a Blat més barat
- Especialització en lactis
- Especialització en cultius amb aplicacions manufactureres (lli, llúpol,...)
- Extensió de la terra
La distribució de la terra es veu modificada →
