Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


La ciencia: historia, métodos y determinismo - Prof. ramon, Apuntes de Psicología

Este documento introduce el tema de la ciencia, su historia, métodos y el concepto de determinismo. Se abordan los orígenes de la ciencia, su diferencia con la religión y las supersticiones, y el papel de la observación y el razonamiento en el conocimiento científico. Se explica el método científico y cómo genera conocimiento objetivo, predicciones concretas, cuantitativas, comprovables y falsables. Se distinguen las leyes científicas correlacionales y causales, y se discute el concepto de determinismo en las ciencias. Además, se menciona a karl popper y thomas kuhn y su contribución a la comprensión de cómo evolucionan las ciencias.

Tipo: Apuntes

2014/2015

Subido el 02/03/2015

aandaira
aandaira 🇪🇸

3.8

(35)

11 documentos

1 / 7

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 1; ASPECTES INTRODUCTORIS
1. Història, ciència i psicologia
Historia; donar sentit al passat, comprendre la importància dels esdeveniments, com i per que
es van produir. Adonar-nos sobre la seva influencia sobre el futur.
Ciència; la ciència va sorgir com una manera d’obtenir resposta a qüestions de la naturalesa
sense dependre de l’església, les supersticions, els mites..
La ciència (del llatí scientia “coneixement”) és:
El conjunt de coneixements obtinguts mitjançant l’observació i el raonament sistemàticament
estructurats i dels que es dedueixen principis i lleis generals.
La ciència utilitza diferents mètodes i tècniques per a adquirir i organitzar el coneixement sobre
els fets objectius i accessibles a diferents observadors.
EL METODE CIENTÍFIC.
Racionalisme i empirisme; dos antics mètodes d’obtenir coneixement, que la ciència combina:
Racionalisme: les operacions mentals es donen abans d’obtenir el
coneixement Teoria, després observació.
Empirisme: l’observació sensitiva es la Font del
coneixement Observació, després teoria.
L’aplicació d’aquests mètodes (experimentació) i coneixements, ens porta a:
Generar més coneixement objectiu.
Prediccions concretes prediu
Quantitatives es pot mesurar
Comprovables es pot comprovar novament.
LES LLEIS CIENTÍFIQUES.
Llei cientifica: relació consistent i observable entre dos o més variables (successos empírics).
Si X -- Y. ex: (si puja molt la meva temperatura corporal --- febre)
Tenen interès en els casos generals, no en els particulars, lleis generals observables
Hi ha dos classes generals de lleis científiques:
Lleis correlacionals: com varien conjuntament dos fets (predicció)
HISTORIA TEMA 1
1
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga La ciencia: historia, métodos y determinismo - Prof. ramon y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

TEMA 1; ASPECTES INTRODUCTORIS

1. Història, ciència i psicologia

Historia; donar sentit al passat, comprendre la importància dels esdeveniments, com i per que es van produir. Adonar-nos sobre la seva influencia sobre el futur. Ciència ; la ciència va sorgir com una manera d’obtenir resposta a qüestions de la naturalesa sense dependre de l’església, les supersticions, els mites.. La ciència (del llatí scientia “coneixement”) és: El conjunt de coneixements obtinguts mitjançant l’observació i el raonament sistemàticament estructurats i dels que es dedueixen principis i lleis generals. La ciència utilitza diferents mètodes i tècniques per a adquirir i organitzar el coneixement sobre els fets objectius i accessibles a diferents observadors.

EL METODE CIENTÍFIC.

Racionalisme i empirisme; dos antics mètodes d’obtenir coneixement, que la ciència combina:

  • Racionalisme: les operacions mentals es donen abans d’obtenir el coneixement Teoria, després observació.
  • Empirisme: l’observació sensitiva es la Font del coneixement Observació, després teoria.

L’aplicació d’aquests mètodes (experimentació) i coneixements, ens porta a:

  • Generar més coneixement objectiu.

Prediccions concretes prediu Quantitatives es pot mesurar Comprovables es pot comprovar novament.

LES LLEIS CIENTÍFIQUES.

Llei cientifica: relació consistent i observable entre dos o més variables (successos empírics). Si X -- Y. ex: (si puja molt la meva temperatura corporal --- febre)

Tenen interès en els casos generals, no en els particulars, lleis generals observables

Hi ha dos classes generals de lleis científiques: ■ Lleis correlacionals: com varien conjuntament dos fets (predicció)

■ Lleis causals: relació causal entre dos fets (predicció i control). Si podem predir la causa, podem evitar que succeeixi un fet. EX: malalties, si sabem la causa podem intentar evitar-la.

DETERMINISME Totes les lleis científiques assumeixen el determinisme: Qualsevol fet esta sotmès a lleis causals, si es coneixen, es pot predir el fet.

Com evolucionen les ciències?

  • Karl Popper: problemes (i falsabilitat)
  • Thomas Kuhn: noció de paradigma.

Karl Popper (1902- 1994), deia que l’activitat científica no començava amb l’observació sinó amb un problema que determina l’observació. Utilitzava el principi de falsabilitat:

  • Nomes seran científiques, aquells proposicions per a les que es pugui plantejar un experiment o observació que les contradigui (llei falsable o refutable)
  • Quan alguna cosa no pot ser falsa, es tan utòpica que mai podria ser certa, una teoria es científica si pot ser falsejada.

Exemples:

  1. (^) Totes les formigues son negres. T. cientifica
  2. Tots els metalls es dilaten quan s’escalfen. T. cientifica
  3. El temps d’orientació cap a una llengua coneguda es mes ràpid. T. cientifica
  4. Es possible que dema em toqui la loteria. No cientifica
  5. Deu fa que divendres plogui. No científica
  6. (^) He caigut perquè m’han llençat un mal d’ull. No cientifica
  7. L’inconscient es la causa de la psicosi.
  • Teoria científica: (verdaderes o falses) Contrastar empíricament, general prediccions que podem refutar la teoria.
  • Teoria no cientifica: Prediccions i fets que mai son falsos, sempre podem ser reinterpretats. Post-dicció: explicar fenòmens una vegada s’ha produit.

Kuhn l’activitat científica està guiada pel paradigma que es consideri cert.

PSICOLOGIA

La psicologia (psico, del grec anima o activitat mental, i “logia” teoría) Es la disciplina que estudia la conducta dels individus i els seus processos mentals, incloent els processos interns i les influencies que s’exerceixen des del seu entorn físic i social. Definició que ha anat canviant en relació a la modificació dels seus objectius: Estudi de la psique ( o ment), de l’esperit, de la consciencia o de la conducta)

Es psicologia una ciència? Totes les ciències son deterministes (lleis causals, tot te una causa) Es pot predir? Es pot mesurar-quantificar-observar? Es pot comprovar? Verificació i falsabilitat

Psicologia experimental (aprenentatge, percepció, atenció, memòria, personalitat, intel·ligència, motivació..) Utilització del mètode científic amb èxit: ■ Observació i teoria ■ Racionalisme i empirisme ■ Experimentació i reproductibilitat ■ (^) Recerca de lleis ■ Determinisme ■ Descripció, explicació i predicció.

Tipus de determinisme a psicologia (causes de la conducta):

  1. (^) Determinisme Físic: ■ Biològic : expliquen la conducta per les condicions fisiològiques/predisposició genètica ■ Mediambiental : estímuls (físics) de l’entorn determinen la conducta. ■ Sociocultural : tipus de determinisme ambiental, no son estímuls físics sinó regles socials i culturals, costums, creences i regles.
  1. (^) Determinisme Psíquic: Els determinants mes importants de la conducta son d’origen intern (determinants subjectius vs determinants físics)

Indeterminisme Les causes de la conducta son determinades però no poden mesurar-se: ■ Principi d’incertesa de Heinsenberg (1901-1976): en ciència res es pot conèixer amb certesa (el propi acte d’observar pot alterar la conducta)

No determinisme: (llibre albedrío) ■ No s’accepta la ciència per a estudiar l’esser humà ■ Les causes de la conducta s’autogeneren, independentment de causes físiques/ psíquiques.

Alguns psicòlegs assumeixen el determinisme, d’altres no.

2. Construcció del coneixement històric: dades i fonts de dades

  • Per a descriure un relat històric, hem de recórrer a dades i fonts de dades.
  • Una vegada s’han compilat una sèrie de dades, extretes de fonts, aquestes s’han d’elaborar.

Tipus de fonts:

  1. Fonts primàries Material de primera mà relatiu a un fenomen. L’autor/a expressa els seus pensaments originals.
  2. Fonts secundaries Comentaris, anàlisis i critica basades en fonts primàries (recull el que aquestes diuen)
  3. Fonts terciàries

Anàlisis descriptiu i reflexiu de l’activitat conscient. Introducció de metodologies experimentals, pròpies de la fisiologia INICI DE LA PSICOLOGIA COM A CIENCIA

  1. Ciència de la conducta (principi segle XX) Necessitat de construir una Psicologia objectiva. Les nocions de consciencia o ment eren massa individuals, privades i heterogènies El comportament ha de ser una activitat observable i mesurable
  2. Ciència de la ment i la conducta (finals s. XX) La psicologia Cognitiva: ■ (^) Estudi prioritari dels processos cognitius i simbòlics ■ Tracta d’explicar la conducta, basant-se en processos mentals que:
  • Analitzen i processen la informació que reben
  • Prenen decisions
  • Donen lloc a múltiples formes de comportament.

Importància de la definició de psicologia Anima Ment Conducta Ment i Conducta

Bibliografia bàsica Hergenhahn capítol 1 pag 1- Gondra vol. I introducció pag 13-