¡Descarga Hormonas y sus efectos y más Apuntes en PDF de Endocrinología solo en Docsity!
PSICOENDOCRINOLOGIA
TEMA 1. INTRODUCCIÓ A LA PSICOENDOCRINOLOGIA
PSICOENDOCRINOLOGIA: El seu objecte d’estudi són els efectes de les H sobre la conducta i els processos psicològics i els efectes d’aquests sobre la secreció i el funcionament hormonal. S.Nerviós – S.Endocrí – S.Immune Els 3 són sistemes de comunicació química que es comuniquen entre ells per assolir la supervivència de l’individu. Tenen una relació entre els pensaments, emocions i conducta. RELACIÓ HORMONES CONDUCTA .. BIDIRECCIONAL (Els canvis hormonals no causen la conducta però si augmenten o disminueixen la seua probabilitat d’aparició.
NOTES HISTÒRIQUES
1. Història antiga des dels grecs: Centrats i eunucs demostren la relació entre hormones
(falta) i conducta.
2. Període predisciplinari (1849-1900): L’experiment de Berthold (pollastres).
Amb els testicles extirpats no es desenvolupa la masculinitat. Va implantar els testicles extirpats en l’abdomen i es va desenvolupar igualment la masculinitat. Va implantar uns testicles a un altre pollastre i també es va desenvolupar la masculinitat.
3. Període formatiu (1900-1950/60):
- Augment del número de investigacions en la disciplina.
- (^) 1902 – Bayliss i Starling descobreixen la secretina i acunyen el terme H.
- 1917 – Es descriu el cicle estral (cicle menstrual d’un animal).
- 1927 – Hipofisectomia afecta a l’ovulació (A la Berthold).
- 1917 i 1922 – S’avança en el coneixement de la diferenciació sexual.
- W.C.Young: Utilitza lordosis per avaluar efectes hormonals, factors socials, diferències individuals i experiències.
- G:Marañón (1924) Estudi dels efectes orgànics, emocionals i cognitius de l’adrenalina. Dependència personalitat i endrocrinologia.
- Hans Selye: Síndrome General d’Adaptació.
- W.B.Cannon: Homeostasi i importància del sistema simpàtic adrenal en les emocions.
4. Període modern (1960-1980):
- G.Harris: Estimulació elèctrica i neuroendocrinologia: control de l’hipotàlem sobre la hipòfisi.
- 1960: Conducta sexual, ovulació i control hormonal.
- 1976 – Scahlly i Guillemin parlen dels factors hipotalàmics (petites hormones que l’hipotàlem secreta per a la hipòfisi per a que aquesta secrete les seues).
- 1986 – Rita Levi-Montalcini: Factors de creixement neural. Investigadors especialistes en diferents temàtiques. Aparell estereotàxic: S’utilitza per a immobilitzar el crani en neurocirurgia. Infusió directa de les hormones al cervell i mesura de canvis conductuals.
5. Període actual (1980-actualitat): Publicacions especialitzades.
TÈCNIQUES D’INVESTIGACIÓ
Manipulacions quirúrgiques Extirpació i reposició a la Berthold:
1. Observació d’efectes (observar a l’animal).
2. Extirpació de la glàndula.
3. Observació d’efectes.
4. Restitució de la H (reimplantament de la glàndula o injectant l’extract de la
glàndula).
5. Observació d’efectes.
Substitució hormonal: El seu objectiu és revertir els efectes negatius deguts a la pèrdua d’una H.
Bioassaig (amb animals vius): Identifica el procés bioquímic involucrat en l’acció d’una H (prova de la rana). També se pot fer en combinació amb efectes conductuals.
Estudis histològics i citològics (post mortem): Observació macroscòpica del teixit endocrí. Immunocitoquímica (ICC): Utilitza anticossos de l’hormona mercats que se poden localitzar quan estudiem teixit al microscopi.
Estudis amb radi-isòtops: S’utilitzen isòtops radioactius per determinar la resposta bioquímica i fisiològica de la cèl·lula. Radioimmunoassaig (RIA): Es basa en l’afinitat competitiva d’un antigen/anticòs. Se pot detectar la presència de l’hormona a xicotetes concentracions i és altament específica Sempre hi ha una correlació negativa entre la quantitat de radioactivitat emesa per la mostra i la concentració d’hormona natural que hi havia en la mostra.
Tècniques electrofisiològiques: L’estimulació i registre elèctric de neurones o centres nerviosos específics permet analitzar els efectes dels tractaments endocrins al SNC.
Altres: Enginyeria genètica.
EL SISTEMA ENDOCRÍ: HORMONES I GLÀNDULES ENDOCRINES
Hormones: Missatgers químics alliberats a la SANG des de cèl·lules endocrines i que s’uneixen a receptors específics en òrgans diana.
- Influeixen sobre les cèl·lules que tenen receptors específics per a elles i poden alterar el ritme de la funció cel·lular.
- La seua morfologia i grandària, inclús afecten al creixement, desenvolupament i mort de les neurones.
Funcions de les hormones:
- Manteniment de la homeòstasi.
- Regulació del metabolisme (tiroides i tabac).
- Creixement i desenvolupament.
- Reproducció i diferenciació sexual.
- Conducta.
Alteracions hormonals originen alteracions:
■ Morfològiques.
■ Fisiològiques.
■ Conductuals.
Les hormones soles fan efecte si tenen receptors.
Glàndules endocrines: Són les encarregades de sintetitzar i alliberar hormones Ho fan cap a l’interior del cos (a diferència de les glàndules exocrines).
ORGANITZACIÓ GENERAL DEL SISTEMA ENDOCRÍ
Ultradià: GnRH, LH, T, GH. Circadià: Cortisol (1 puls d’alliberació al dia). Infradià: Cicles ovàrics/estrals. Circanual: Migració, hivernació, reproducció.
Regulació de l’acció segons el nº de receptors: Efecte Permissiu: Estrògens-progestàgens (Per a que la H faja acció, ha d’haver una H abans)
SISTEMA HIPOTALÀMIC-HIPOFISARI: Senyal necessària per a que s’allibere una H hipofisaria que tal volta serà la senyal necessària per a que s’allibere una H perifèrica. Es regulen entre elles mitjançant retroalimentació negativa. Funció:
■ Motivació i emoció.
■ Temperatura corporal.
■ Cicles son-vigília.
Regula:
HORMONES HIPOTALÀMIQUES
HIPÒFISI = PITUITÀRIA
Localització Funció Estructura Sota l’hipotàlem. Sobre cadira turca.
- i funcionament de les glàndules perifèriques.
Adenohip (part de davant): Missa químics. Neurohip (part de darrere): Impu nerviosos.
HOR
MON
ES
ADEN
OHIP
OFIS
ÀRIE
S
(Tròfi ques i No Tròfiq ues)
La diferència entre les tròfiques i les No tròfiques és que les tròfiques tenen glàndula diana i les no tròfiques NO.
HORMONES NEUROHIPOFISÀRIES
SISTEMES DE FEEDBACK
3. 2 molècules de DIT s’uneixen per formar la T4 i s’uneixen una MIT i una DIT per
formar la T3. Aquestes hormones s’emmagatzemen com a part de la tiroglobulina en el col·loide.
SECRECIÓ DE LES HORMONES TIROÏDALS
La T3 i la T4 són liposolubles pel que es difonen en la membrana plasmàtica i passen a la sang, on es transporten unides a proteïnes, majoritàriament de la TBG (globulina lligadora de tiroxina).
REGULACIÓ DE LA SECRECIÓ DE LES HORMONES TIROÏDALS
Una concentració molt alta de iode en sang suprimeix l’alliberament de les hormones tiroïdals. La regulació la fa el sistema de retroalimentació negativa que comprenen la TRH hipotalàmica i la TSH adenohipofisària L’augment dels valors de T3 en sang inhibeix l’alliberament de TRH i TSH.
EFECTES DE T3/T
1. Augmenten la taxa metabòlica basal (TMB): Aquestes hormones augmenten el consum
de O2 per part del teixit, amb el que augmenten la TMB i així descendeix el pes i la reserva energètica.
2. Augmenten el metabolisme de carbohidrats i lípids.
3. Estimulen el creixement: Al afavorit la síntesi de proteïnes estructurals i enzims,
potenciant al seu torn la GH.
4. Desenvolupament del SN.
5. Potencien els efectes de les catecolamines: Fa que augmente la taxa cardíaca i la pressió
sanguínia.
HIPOTIROIDISME: Diferents quadres clínics en funció de la intensitat i l’edat d’aparició Cretinisme: Absència o desenvolupament incomplet de la glàndula per manca de iode matern o per genètica Retard mental greu, nanisme, protrusió de llengua i hèrnia umbilical.
Mixedema: Manca de creixement dels ossos, aturada del desenvolupament mental i alteracions de la pell Alteracions cutànies, baixa tolerància al fred, descens taxa metabòlica basal, anèmia, fatiga, hipersòmnia, lentitud en les respostes i reflexos motors, lentitud del processos mentals i en la parla, disminució de concentració i memòria a curt termini. Possibles trastorns afectius (depressió, psicosi i deliris).
Bocio endèmic: Zones amb manca de iode Disminució T3/T4, augment TSH i hipertròfia de la glàndula.
Malaltia de Graves o goll exoftàlmic.
Hipertiroïdisme subclínic Augment de la taxa metabòlica, disminució de pes, disminució de massa muscular, increment de l’evacuació intestinal, globus oculars, augment de la freqüència cardíaca, intolerància a la calor, osteoporosi, manca de concentració, memòria i atenció, fuga d’idees, insomni (a voltes), inquietud i tremolor.
TEMA 3. HORMONES, DESENVOLUPAMENT I CICLE VITAL
DIMORFISME SEXUAL
- Diferències que existeixen a nivell de SN i a nivell de conducta entre els 2 sexes.
- Més freqüència en caràcters relacionats amb la reproducció.
- Estan determinades per l’entorn hormonal però també per la base genètica i pel context ambiental.
EFECTES ORGANITZADORS I ACTIVADORS DE LES HORMONES
Efectes organitzadors: Els que exerceixen les hormones en determinats períodes crítics del desenvolupament (normalment en l’úter o neonatalment). Efectes activadors: Les hormones poden engegar els circuits neurals que es van organitzar prèviament. Acò ocorre normalment en edat adulta primerenca.
- Les hormones sexuals són esteroides capaços d’organitzar estructures neurals de manera irreversible (en els períodes crítics).
- En els animals, els efectes activadors depenen molt dels organitzadors previs.
Algunes notes sobre els efectes organitzadors i activadors de les hormones:
- No s’ha de pensar que els andrògens masculinitzen “per se” ja que no sempre és així.
- La manipulació androgènica estudiada abans modifica la conducta per la via de l’ aromatització La T es converteix en estradiol al SN i és aquest el que modifica el teixit nerviós. L’aromatització és molt important en l’organització del SN dels animals però en els humans sembla que no ho és tant.
DIMORFISME SEXUAL EN ANIMALS
N.cerebral per a cantar: El mascle canta degut a un nucli cerebral concret que es major (Nucli del cant: Les femelles no tenen aquest nucli i per això no canten). Els andrògens prenatals organitzen el cervell del canari i els postnatals activen l’estructura durant l’època d’aparellament.
DIMORFISME SEXUAL EN HUMANS? Per a què estudiar les diferències cerebrals entre H i D?
- Etiologia i oritge: causa genètica, hormonal, social, cultural?
- Grandària: també intragènere i al llarg de la vida.
- Significat: i conseqüències mèdiques i socials.
- Existeixen diferències sexuals en la prevalença de malalties neuropsiquiàtriques, neurològiques i neurodegeneratives.
- En la recerca preclínica es pren com a model de referència el ratolí mascle (50-60%)
- Es precís estudiar BE les diferències sexuals-cervell:
Dimorfisme sexual MORFOLÒGIC en humans:
- Pes de l’encèfal: Demostrat Els homes, de mitjana, tenen un cervell volumètricament major.
- Hormones sexuals masculines (andrògens):
- Testosterona.
- Dihidrotestosterona.
- Dihidroespiandrosterona.
- Androstendiol.
- Androstendiona.
- Produïdes per les gònades i pel còrtex suprarenal.
- Aprox 1/10 part d’hormones de l’altre sexe.
EIX HIPOTÀLEM-HIPÒFISO-OVÀRIC
Hipotàlem GnRH Hipòfisi LH i FSH Ovaris En la dona, la secreció de GnRH és variable (més quantitat de pulsos d’H segons el cicle menstrual) i a més:
- FSH: Fa que el fol·lícul de Graaf madure i que l’ovari secrete estrògens.
- LH: S’encarrega de la ruptura del fol·lícul de Graaf i per tant de l’ovulació.
- Si hi ha fecundació, el cos luti secretarà grans nivells de progesterona, de cara a sostindre l’embaràs.
Influència de l’estradiol en DONES:
- Inici del tancament de la zona de creixement dels ossos.
- Desenvolupament dels pits.
- Creixement de la mucosa uterina.
- Canvis en la disposició del greix corporal.
- Maduració dels genitals femenins.
- Eixamplament dels malucs.
- El borrissol axil·lar i púbic en la dona es deu a la androstendiona suprarenal.
Cicle reproductor femení:
♦ L’òvul s’introduix en una de les trompes de Falopi.
♦ Si hi ha fecundació l’ou comença a dividir-se i es transportat a la cavitat uterina per
implantar-se.
♦ Si no hi ha fecundació, el cos luti invol·luciona i es transforma en el corpus albicans
(cos blanc) Això fa que baixen els nivells d’hormones i el teixit de l’endometri descama (menstruació).
EIX HIPOTÀLEM-HIPÒFISO-TESTICULAR
Hipotàlem GnRH Hipòfisi LH i FSH Testicles Testosterona En l’home, la GnRH (no te efecte sobre el cos, sinó sobre l’eix) te un alliberament tot seguit i una secreció pulsàtil (es lliberen les hormones a puls, en una unitat de temps determinada).
- FSH: S’encarrega de la espermatogènesi.
- LH: S’encarrega dels andrògens.
Influència de la testosterona en HOMES:
- Inici del tancament de la zona de creixement dels ossos.
- Creixement de borrissol facial, axil·lar i púbic.
- La veu es fa més greu.
- Altera la línia capil·lar del cap (entrades).
- (^) Estimula el desenvolupament muscular i el creixement dels genitals (poder anabolitzant).
Testicles: funcionament i espermatogènesi Testicles: Formats per túbuls seminífers
♦ Allí es troben les cèl·lules de Leydig: La LH les estimula per a produir testosterona (La
T es converteix en DTH:dihidrotestosterona).
♦ També es troben les cèl·lules germinals (futurs espermatozoides) i les cèl·lules de
Sertoli que són estimulades per la FSH per a generar la maduració de les germinals a espermatozoides Ho fan secretant una proteïna lligadora d’andrògens per a fixar la DHT dins del túbul seminífer.
♦ L’efecte de la DHT és la maduració dels espermatozoides baix una temperatura òptima.
♦ La inhibina controla la FSH i és capaç d’inhibir l’eix des del principi.
El naixement: Perfil hormonal en l’embaràs i lactància
El COS LUTI manté l’embaràs 7-8 setmanes secretant:
- Progesterona: Formació de la placenta.
- Inhibina: Estimula producció de progesterona. Inhibeix secreció de FSH.
- Relaxina: Relaxa el miometri per permetre l’augment uterí. Dilatació cervical en el part.
La PLACENTA secreta:
■ Gonadotropina Coriònica Humana (GCH):
Funció: Mantenir al cos luti. Estimula la secreció de T en el fetus si es baró.
■ Progesterona:
S’eleva al llarg de l’embaràs. Relaxació múscul uterí. Canvis metabòlics: Augment d’apetit. Canvis fisiològics: Estimula la respiració.
■ Estrògens:
No necessaris per a l’embaràs encara que augmenten el flux sanguini fins l’úter. Creixement mamari i estimula prolactina. Retenció d’aigua engordar. Al final de l’embaràs possibiliten l’augment de receptors d’oxitocina a l’endometri.
■ Lactògen placentari humà:
Efecte diabetogènic per a tindre glucosa. Inhibeix la GH materna.
■ Relaxina.
El part
- Oxitocina:
- Estimula la força de les contraccions uterines, però NO les inicia.
- Secreció estimulada per distensió uterina i estimulació vaginal.
- Prostaglandines:
- Sintetitzades per el miometri.
- (^) Provoquen la contracció muscular.
- Necessàries per a l’inici del part.
- Relaxina.
Desenvolupament mamari durant i després de l’embaràs: Els pits són estimulats per estrògens, progesterona, prolactina i lactògen placentari humà. També cortisol, insulina i GH.
Prolactina adenohipofisaria: Síntesi i secreció estimulada per estrògens placentaris Va augmentant al llarg de l’embaràs i a la fi de l’embaràs es secreta 20 voltes més.
- Excés de GH: En etapes crítiques de desenvolupament: Gigantisme. En l’edat adulta: Acromegàlia.
L’envelliment
Eix HHG (amb l’atròfia de les glàndules):
- Augment de GnRH.
- Augment d’LH i FSH.
- Nivells baixos d’estrògens i T.
- Pèrdua de la inhibina.
- Pèrdua de retroalimentació.
Eix HHA (hipotàlem – hipofiso – adrenal): Augment o estabilitat de cortisol basal en l’hipocamp.
GH: Descens de nivells i descens de nº de receptors.
TEMA 4. HORMONES I CONDUCTES SOCIALS: VINCULACIÓ, ESTATUS I DOMINÀNCIA
LES HORMONES I L’AMOR
HELEN FISHER proposa 3 fases d’enamorament: 1º Desig, sensualitat, luxúria:
- Correspon amb la fase apetitiva de la conducta sexual.
- No implica (necessàriament) conducta sexual consumatòria.
- Augmenta la testosterona (homes i dones) i estrògens (dones)
- En RMF: Activació de l’àrea tegmental dreta i nucli caudal.
2º Atracció/Enamorament romàntic.
3º Vinculació i unió:
- Augment d’ oxitocina i vasopressina.
- Descendeixen dopamina i testosterona.
I després?
- El vincle filial i el romàntic tenen un substrat biològic comú.
- El naixement i lactància són fites fonamentals en la formació de vincles, i es reafirmen mitjançant conducta.
- Oxitocina: Augmenta en naixement, lactància i orgasme.
- Vasopressina: En animals intervé en la selecció de parella i en la custòdia i territorialitat.
- Dopamina i oxitocina: Interactuen en el nucli accumbens.
- L’estrès i la formació del vincle: Comparteixen una activació comuna.
- No hi ha evidències de que el vincle estiga relacionat amb la revolució.
COGNICIÓ SOCIAL
Temàtiques hormonals relacionades amb la cognició social: Tradicionalment: S’ha parlat de la testosterona en els estudis sobre agressió, estatus i competició. Actualment: Se parla de l’eix hipotàlem-hipòfiso-adrenal (cortisol) i també de la oxitocina i vasopressina.
- Estes hormones tenen receptors en àrees per a la cognició social com ara l’amígdala o el còrtex prefrontal medial.
Estrès i conducta prosocial: L’estrès prosocial agut augmenta el comportament prosocial. Oxitocina + suport social: Disminueix la resposta d’estrès. L’optimisme, domini i autoestima: Amortidors de l’estrès (predictors de la salut a llarg termini).
ESTATUS I DOMINÀNCIA
Testosterona: En animals facilita algunes formes d’agressió social. En humans potser és al contrari. La T promou la cerca d’estatus i dominància social (jerarquia): Influeix en processos com la identificació d’expressions facials, la percepció de confiança o la capacitat de mentalització. La T NO provoca la conducta agressiva. Processos associats amb l’augment de T: Vigilància enfront de l’amenaça, reducció de la por i resistència a l’estrès Preparen a l’individu per a la competició per l’estatus social. Situacions competitives com a model: Efecte de la victòria i la derrota i valoració del resultat i la situació.
HORMONES I VINCULACIONS INTERPERSONALS
L’oxitocina (OT) i la vasopressina (V): Són neuropèptids formats per 9 aminoàcids que poden actuar com a hormones en ser alliberats al torrent sanguini o com neurotransmissors i neuromoduladors quan s’alliberen a l’interior del cervell (són neurohormones). Es sintetitzen en les cèl·lules magnocel·lulars dels nuclis supraòptic i paraventricular de l’hipotàlem i s’alliberen a través de la neurohipòfisi a la perifèria. El nucli paraventricular té cèl·lules parvocel·lulars i la sintetitza i allibera a l’interior del cervell. Depenen de les hormones sexuals per a la seua acció i síntesi La T és crítica per a la síntesi de la vasopressina i l’estradiol important per a la síntesi d’oxitocina.
La OT i la V tenen efectes en:
- Processament d’expressions facials : Augmenta el temps dedicat a parar esment a la regió dels ulls. La OT millora la capacitat per inferir les emocions dels altres a partir de la regió dels ulls.
- Inferència d’emocions.
- Creació i manteniment de vincles d’afiliació.
Potèncien l’efecte reforzant d’altres substàncies d’abús.
TEMA 5. HORMONES I ESTRÈS
INTRODUCCIÓ: CONCEPTE I NOTES HISTÒRIQUES
Estrès:
- Allò que crea un desequilibri a l’organisme.
- La resposta del cos a eixe desequilibri.
- Resposta adaptativa encara que potencialment perillosa per a la salut.
Estresor:
- Agent causant de la reacció anterior.
- Classes: Físics. Cognitius. Emocionals i socials.
El concepte d’estrès segons Selye: Resposta no específica del cos davant una demanda que altera l’homeostasi. Síndrome general d’adaptació: Resposta inespecífica consistent en una activació de les glàndules suprarenals promoguda per l’activació del sistema simpàtic.
- Alarma: Reconeixement de l’amenaça i activació meduloadrenal.
- Resistència: Dosificació de recursos i activació corticoadrenal.
- Esgotament de reserves: Possibles processos patològics i mort.
- Hi ha una continuïtat entre l’adaptació i els processos patològics.
- Estrès com a procés biològic: petit paper de les variables psicològiques.
Walter Cannon: Homeostasi: Procés fisiològic que manté els estats regulars i constants de l’organisme. Estrés com una resposta emocional i fisiològica davant els perills Consisteix en l’activació immediata del sistema nerviós simpàtic i del sistema endocrí i ha de triar entre 2 respostes de cara a aconseguir la més adaptativa: atacar o fugir.
R.S Lazarus: Model transaccional Rellevància de la valoració cognitiva.
J.W Mason: Defensava l’especificitat de la resposta.
En resum, la resposta d’estrès:
■ Suposa canvis en els sistemes: endocrí, nerviós i immune.
■ Pot ser adaptativa (de curta duració).
■ Pot tindre efectes negatius (si es crònica i es produeix repetidament).
■ Les variables psicològiques si que modulen el grau en que l’estresor provoca la
resposta.
■ Hi ha variacions individuals en la resposta.
PROCEDIMENTS D’ESTUDI
Criteris de classificació:
- Tipus:
- Físic amb un component psicològic.
- Psicològics.
- Socials.
- Reptes per a la homeòstasi
- Intensitat.
- Duració/repetibilitat: agut (limitada) vs crònic (continuada).
PROCEDIMENTS D’ESTUDI EN HUMANS
De laboratori: Tasques aritmètiques, Tasques aritmètiques + parlar en públic, Protocols de tasques múltiples, Proves d’esforç, Entrevistes, Parlar en públic, Stroop, Video-jocs, Presentació de gravacions, Situacions competitives.
Context de la vida: Pèrdua, Anticipació en operacions, Parlar en públic, Exàmens, Estrès laboral, Salt en paracaigudes, Situacions competitives, Abús infantil.
Contexts clínics: Pacients fòbics, Depressió, Patologies endocrines, etc.
COMPONENTS DE LA RESPOSTA D’ESTRÈS
3 components a tenir en compte:
- Sistema Nerviós Autònom (SNA): Divisió simpàtica.
Efectes de l’activació simpàtica: Sobre el cos: Glucogenòlisis hepàtica. Hiperglucemia. Augment de la freqüència de la respiració. Augment de la freqüència cardíaca i pressió arterial. Vasoconstricció perifèrica i vasodilatació muscular. Augment del nivell d’alerta i de la capacitat de reacció. Augment de la força de contracció muscular. Dilatació de la pupil·la.
Sobre les adrenals: Efecte indirecte: Estimulació de la secreció hipofisària d’ACTH. Efecte directe: Secreció d’adrenalina.
L’activació del SNA simpàtic activa a la mèdul·la adrenal (cèl·lules cromafines) per a produir adrenalina. Adrenalina i Noradrenalina: Amplificació d’efectes simpàtics. Sistema d’autorregulació en estrès crònic Reducció dels receptors alfa i beta adrenèrgics en diferents estructures.
