








Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Iconografia I, Profesor: Bonaventura Bassegoda, Carrera: Història de l'Art, Universidad: UAB
Tipo: Exámenes
1 / 14
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!









Adam fou creat per Deu de la pols de la terra i de l’alè d’aquest (Deu). Va ser posat al jardí de l’Edèn (Paradís) com a amo absolut, amb l’única condició de no menjar el fruit de l’arbre prohibit.
Adam se senti sol al veure a tots els animals amb parella. Deu va adormir-lo, li va treure una costella i va fer una dona, Eva. Per tant, Deu dona vida a Eva a traves del cos d’Adam.
Adam i Eva tenien prohibit per ordre de Deu menjar els fruits de l’arbre sagrat. El dimoni en forma de serp ofereix el fruit a Eva i aquesta el pren, induint a la mateixa acció a Adam. Una vegada consumeixen la fruita prohibida, s’amaguen i Deu els crida. Els comunica el seu càstig i queden expulsats del paradís. La expulsió la va realitzar un Angel.
A dam i Eva, Tintoretto. Galleria dell’Academia. 1550. La serp baixa la fruita de l’arbre, Eva la té. Presenta l’inici del pecat, te l’escena d’expulsió just al costat. Mostra dues persones fugint del paradís. Adam meditava sobre si havia d’agafar la fruita que Eva li oferia. La conseqüència del pecat produeix vergonya i ocasiona el fet de tapar-se. Es produeix la pèrdua de la innocència.
Adam i Eva, Guido Reni. Dijon Musée. Serp enroscada a l’arbre. Eva i Adam tenen la mà sobre de la fruita. El lleó i el lleopard es presenten en aquest quadre perquè viuen al paradís en perfecta harmonia. Després del pecat aquesta harmonia es trenca. Blancor d’Eva : ideal de bellesa que ha estat present durant molt de temps.
Humanae Saluti Monumenta, Benito Arias Montano. Anvens 1571. Eva i Adam s’havien amagat després del pecat i Deu els crida. Deu els esta castigant i, a mes, maleeix a la serp. La castiga arrossegar-se pel terra. També diu que hi ha una dona que li trepitja el cap. Aquesta dona es la Verge Maria.
Expulsió del Paradis, Masaccio. Capella Brancacci. 1426-1427. Expulsió del paradís d’Adam i Eva. Els expulsa un Angel amb una espasa. Es veu com els dos surten per la porta amb gest de pudor i vergonya.
Conseqüència del Pecat Alonso Cano. Glasgow Museum. Un home pica amb una pala el terra, la senyora es troba filant. Apareixen a mes 2 nens: aquesta escena mostra un episodi bíblic, mostra els nostres primers pares implicats en accions de treball, just amb dos nens (fills).
Conseqüència que es produeix després del pecat. La humanitat esta destinada a treballar, sofrir a l’hora de donar a llum, acabar morint....
La tempesta, Giorgione. Gallera dell’Academia. 1505. Eva i Adam es presneten en escena de treball. El llamp presenta la maledicció, la ira de Deu.
Cai i Abel, germans, feien un sacrifici per a Deu. El fum del sacrifici d’Abel va provocar enveja en Cai, a qui el fum del seu sacrifici li va sortir negre i, a mes, no li va agradar a Deu. Cai, ple d’enveja, va assassinar a Abel (fratricidi).
Cai i Abel, Bartolomeo Munfredi. Galleria Pitti. 1610. A sota Abel, a dalt, Cai. El tema de la imatge es religiosa però l’objecte no es de culte, es a dir, es d’us profà. Es presenta una gran tensió del cos i una certa dificultat en la disposició dels cossos. La llum provoca diversos interessos en diferents parts del cos. La distribució topogràfica exigeix que tots elements encaixin.
Abraham, descendent de Noé. Deu va fer que Abraham cap d’una línia dinàstica que arriba a l’edat de Crist. Abraham va participar en una conquesta militar i va sortir amb èxit, va ser vencedor. A partir d’això un sacerdot li ofereix pa i vi (metàfora del futur de l’eucaristia). Abraham s’agenolla i apareix el símbol d’homenatge. Va oferir el 10% dels beneficis de la conquesta al temple. (deume=impost. Diezmo=església).
Abraham estava casat amb Sara. Aquesta va perdre la menstruació i no podia tenir fills amb Abraham, deu va enviar 3 àngels a Abraham vestits d’home, com 3 peregrins. Abraham els va acollir a casa seva, i al final de la seva visita, els 3 àngels van anunciar- li a Sara que podria tenir un fill.
Sodoma i Gomorra (dues ciutats) eren corruptes i vivien en el pecat, així que Deu va decidir castigar-les. Si trobaven uns quants justos no destruiria les ciutats. No va trobar cap, tan sols a “Lot”, a qui Deu va salvar dient-li que fugis Sodoma amb la seva dona i fills i no miressin enrere. Deu va començar a destruir les ciutats amb pluja de foc. L’esposa de Lot va mirar enrere en la fugida per simple tafanejar (xafardear), per això va quedar feta una estàtua de fang. Van quedar sols Lot i les seves filles. Aquesta van pensar que tot el mon havia desaparegut, així van embriagar al seu pare i van tenir fills amb ell.
Incest fet amb bona intenció ........ continua la espècie.
Abraham te un fill com esclava d’Agar, Sara. Neix Ismael. Com Ismael i Agar se’n riuen del fill legítim d’Abraham, Sara li demana a aquest que els expulsi. Li dinen menjar i una cantimplora. Isaac es el fill de Sara i Isaac.
Abraham i Ismael caminen cap Israel i en un desert estan casi en la mort. Agar es seu en un racó i li ajuda el seu fill però li diu que s’han vagui perquè no el vol veure morir. Jahvé envia a un Angel perquè els rescati i els envia a una font per veure.
Abraham protegit per deu el vol provar. Ordena que ofereixi al seu fill com a sacrifici. Sacrifici de sang. Deu li demana com a prova de fidelitat a ell, i li demana que sacrifiqui al seu únic fill. Li comunica com ha de fer-ho, en una muntanya, amb fusta..... Isaac li diu que on esta l’animal per sacrificar i Abraham li engana. Abraham el posa encima la fusta y agafa el ganivet per matar lo. Però s’empena deix. Després ve un Angel i li agafa la ma aturant lo perquè veu la fidelitat a Deu.
Abraham vol casar Isaac. Li demana a un criat (Eliezer) que busqui una dona adequada al poble on viu el germà d’Abraham (Rebeca es la filla del seu germà). El criat es posa al costat del pou i espera que vinguim les dones a buscar aigua. Vol escollir la primera dona que lo doni aigua per a ell i els seus camells. Aquesta es Rebeca. Eliezer li demana la mà al seu pare i aquest accedeix. Eliezer li regala a rebeca un collar perquè ha estat escollida.
Rebeca i Eliezer tornen a Canaan, on viu Abraham, la protagonista es una dona. El pare li dona a ella regals per a celebrar el casament.
Isaac es troba a Rebeca, es fan una abraçada i consumen el matrimoni. Reconeixement mutu entre els dos. Es poc freqüent el l’art occidental el contacte a primera vista, per això es reconeix aquest tema
Isaac te 2 fills bassons: Saul, amant de la caça, molt pelut, el preferit d’Isaac. Jacob, el mes dèbil i el preferit de Rebeca. Un dia Saul va sortir de casa i va trobar a casa mort de gana, li va vendre la seva primogeniture a Jacob a canvi d’un plat de llenties. Per a rebre la benedicció de Isaac, Saul havia de casar un animal, cuidar-lo i donar-li al seu pare. Rebeca li diu a Jacob que agafi un animal del corral i que li dona a ella perquè el cuini. Isaac es gran i sec i per reconèixer al seu fill li toca el braç. Jacob es posa la pell d’un animal al braç per fer-se passar per Saul ( el pelut). Rebeca apareix participant en l’engany. Jacob te por que el seu germà l’agredeix i fuig.
De camí Jacob es dorm i del foc surt un Angel. Ascens de l’anima al cel. Jacob esta destinat a ser el guiador dels 12 pobles, com li succeirà a Crist.
Jacob torna a Laban, va a casa de Laban i li ofereix treball. S’enamora d’una de les seves filles (Raquel). Fa un pacte amb el seu avi, i vol casar-se i ell treballarà per Laban
Josep es revela als seus germans, però la seva relació era molt estreta. Abans de revelar- se Josep ordena als seus criats que marxin.
Josep ordena als seus germans que vaguin a buscar a la terra de Canaan al seu pare. L’estirp d’Abraham i Isaac s’instal·la a Egipte, i n’hi ha una incorporació al esclavatge que tenia Egipte. Viu durant molts anys a Egipte. El final de la estirp de Josep es amb Moisès, que allibera al poble d’Egipte.
El poble dels jueus es van multiplicat, molts nens nascuts, i el faraó va ordenar a les parteres que si nasqueren nens barons els matessin. Si s’elimina els mascles les seves filles de jueves es casarien amb dones egípcies. Les parteres ni van complir amb el mandat del faraó. Una hebrea va tenir un fill, Moisès, i perquè visques el fill, el va portar al Nil en un cistell. La dona li va dir a la seva filla que vigiles al cistell a veure que passaria. Va arribar al palau del faraó, y la filla del faraó el va agafar. Llavors va sortir d’una mata la germana de Moisès i li va recomanar a la filla del faraó una dona que li podria donar el pit al nen (la seva mare). Moisès va ser el nom que li va posar la filla del faraó ( vol dir: salvat de les aigües). Moisès es forma en la cultura egípcia. En canvi no es deixa de sentir-se hebreu. En un moment, es present d’una pallissa d’un egipci a un hebreu, Moisès reacciona i mata al egipci. Moisès en un moment determinat, agafa la corona del faraó i la llença al terra (metàfora de com Moisès es un perill pel faraó, pot destruir-ho). Llavors fan la prova del foc per veure si es innocent, consisteix en que Moisès agafa les brases del foc, si no es crema es innocent, si es crema es culpable.
En el moment que mata Moisès a un egipci, Moisès se’n va d’Egipte, a la terra de Medià. Esta en un pou i 7 noies volien veure en el pou i uns lladres volen agafar les provisions i els camells de les nenes, i Moisès va en defensa de les noies. Moisès porta les filles a casa seva, i Jetró, el pare d’elles el rep. Es casarà amb una filla seva (Sefora). Moisès es l’escollit per Deu. Esta defensant 7 nenes i es fa referencia a les 7 esglésies d’Orient que te que protegir.
En un moment, Moisès es pastor, i veu una rama que es crema, però no crema ni es consumeix. Llavors li diu que es tregui les sandàlies que es un lloc sagrat ( la rama es Deu). Li revela Deu la missió que te que fer, fer que el poble d’Egipte sigui lliure, i que els porti a la terra promesa d’Israel. Deu li diu que pot utilitzar la seva ajuda i també a la seva disposició al seu germà Aroon perquè Moisès no te molta labia per parlar i Aroon si que ho te, i llavors amb la seva ajuda podrà comunicar-se millor amb el poble d’Egipte. Per exemple el prodigui de convertit una vara de fusta en una serp o una altre, que li posa Moisès la ma al pit d’un home amb lepra i el cura.
L’arbust que crema tindrà que veure amb la verge maria
Moisès te la obligació de demanar al faraó que deixi anar al poble d’Egipte, i el faraó es nega. Moisès amb l’ajuda d’Aroon amenaça a Egipte amb les 10 plagues. La ultima plaga es que tots els primogènits dels egipcis morin. Si no volen morir i volen seguir a Moisès, marcaran les portes amb sang del sopar que han menjat, quasi tots son hebreus els que marquen la porta. Es posen en marxa en direcció a la terra promesa pel desert, amb totes les seves provisions, i quan arriben al mar roig, se n’adonen que el faraó els ha seguit amb el seu exercit. Els volen matar a la tots els hebreus. Llavors Moisès entra en el mar roig i les aigües s’obren i poden passar tot el poble. L’exercit també entra i quan el poble hebreu ja a passar, Moisès fa que l’aigua oberta es tanqui, aniquilant i ofegant a tot l’exercit del faraó, inclòs el faraó.
Durant el camí al Sinaí, el poble es queda sense aliment, i es moren quasi de gana, i Moisès lis diu que Deu esta en tots nosaltres i que ens ajudarà. Els donarà aliment (manà), un tipus de lechuga i també aigua.
El manà es una metàfora de la eucaristia de Crist. Es representa a Moisès amb unes petites banyes perquè es l’únic mortal que a vist a Deu, i es com una llum il·luminada de Deu, com coneixement que li a donat.
Durant el viatge al Sinaí, Deu ordena a Moisès que vagui a la roca d’Orech i com es una roca miraculosa surt aigua pel poble.
Moisès arriba amb el poble al desert del Sinaí, i es cridat Moisès perquè vagui a dalt de la muntanya. Deu li parla sobre el seu futur. Li dona lleis (els 10 manaments). Aquesta manaments serà la llei que tindran que obeir fins que arribi Crist amb les seves lleis.
Mentre Moisès esta en el Sinaí amb les lleis, quan baixa, es troba amb el poble adorant a un vedell d’or (vaca). El poble de Deu s’ha oblidat de lo que Moisès havia dit sobre l’adoració de Deu, com una traïció a Deu, i Moisès enfadat trenca els manaments. Moisès torna a pujar al Sinaí.
Els israelites tips de anar pel desert, criticaven tot el dia i Deu els castigà amb una plaga de serp. Els israelites demanaven ajuda a Moisès perquè els ajudes i Moisès lis diu que fessin una estàtua de bronze d’una serp i la posessin en un pal i que cada vegada que algú sigui mossegat per una serp, miressin la estàtua amb el pal i els curaria. Metàfora de Crist, un cos clavat en un pal. Aquesta historia es una premonició del que passarà amb Crist.
1
Samso es casa amb Delila, i li pregunta com te tanta força, i li representa aquesta força amb un lligam de cordes, i samso trenca les cordes amb força. Ho torna a intentar per segona i tercera vegada, i les trenca.
Samsó li diu el seu secret a Delila ( cabell llarg, força). Te infidelitat amb altres dones i vol venjança. Delila fa que s’adormi i es dorm en els seus genolls. Delila talla els cabells de Samsó i se’l emporten presoner.
Els filisteus el ceguen a Samsó, sense ulls i l’exhibeixen públicament i l’utilitzen com ase, treballant. Lo humillan.
Samsó porta anys pres i amb el treball exerciu que te, en una de les festes dels filisteus, amb tants d’anys encarcelat, li havia crescut els cabells, i amb això recupera la força. L’atén a una columna i amb força, enfonsa el temple.
David es el vencedor de Goliat. David es un jove pastor, amb molta virtut. Els exercit israelita i filisteus lluiten, i decideixen agafar un guerrer de cadascun. Els israelites agafen a David, i els israelites a Goliat. A David li donen armes per lluitar contra Goliat. A prop d’un riu agafa una pedra i la llença contra Goliat amb tanta precisió que li dona al cap a Goliat. David agafa la espasa de Goliat i li talla el cap. David agafa el cap de Goliat i el posa en una llança i entra victoriós a Jerusalem. En aquest cas, el rei de Jerusalem (Saul) tindrà enveja de David.
David es proclamat rei, i no tot ser humà esta exempta de pecat. El pecat de David es Betsabé. Esta en el seu palau, i de lluny, veu una dona molt bonica , i la va posseir, amb el seu poder la va persuadir encara que Betsabé estigues casada. David convida a Betsabé a anar al seu palau a traves una invitació o paper, perquè esta peneid de les seves accions i vol arreglar-ho. Betsabé estarà sotmesa a una pressió psicològica perquè no vol que la gent sàpiga que ha sigut consumida. Te un drama moral, agafar la invitació del rei o seguir amb el seu marit. En la tradició clàssica, es una fidelitat al seu marit.
David es succeït per Salomó. Salomó dona a Jerusalem un gran esplendor. Creador del gran temple de Jerusalem. El judici de Salomó. Dues prostitutes van tenir dos fills al mateix dia. Una nit va ofegar una mare al fill de l’altre. Van anar al rei i el Salomó va dir que el partís al nen per la meitat i cada meitat a cada mare. Llavors una mare, la autentica (instint maternal), li va dir a Salomó que no volia mig nen seu, que li dones a
l’altre mare. Llaors Salomó va dir que ella era la autentica mare i que li dones al fill. Els judicis de salomó es la justícia.
La fama que arriba d’orient, fins a la reina de Saba. Vol conèixer a Salomó. Diu la bíblia que saba sotmetrà a Salomó a preguntes difícils i Saba queda admirada de la saviesa del rei i del seu regne. A canvi d’aquesta saviesa que li a mostrat, li donarà regals. Metàfora dels reis d’orients reis mags reconeixen la magnificència o la superioritat a altres reis, en aquest cas, a Crist.
Elias profeta de l’antic testament. Elias puja al cel raptat en un carro de foc. Metàfora d’ascensió al cel. Elias té un deixeble (Eliseu). Eliseu li diu que no se’n vagui al cel. Li diu que li doni una part de la seva saviesa abans d’anar al cel en el carro de foc. Li dona una capa blanca. Aquesta capa representa la saviesa.
L’única historia on l’arcàngel (Rafael) es el protagonista. Reconeixement de Tobies a partir del peix que subjecte.
El pare de Tobies ha d’anar a cobrar un deute, i empren el viatge. Es presenta un àngel (Rafael). Pacta un preu l’àngel amb Tobies per acompanyar-lo. En un riu, pesca un peix, obra el peix, veu les entranyes, es manya tot menys les vísceres, que se les emporta.
Tobies arriba a casa del seu pare, i li entrega el seu parent la seva filla, que serà la seva esposa. Cerimònia amb les vísceres del peix en la boda. Les vísceres el posa en els ulls del seu pare, cegat, i li cura les cataractes. Miracle de l’àngel.
Rafael li dona una recompensa, tresor a l’àngel.
L’àngel marxa al cel, i Tobies es postra per donar gracies per tot el que ha fet.
Heroïna femenina. Betúlia, ciutat jueva, esta situada dels acidis. Esta molt malament la ciutat. Judit salva la ciutat. Surt d ela ciutat amb la seva serventa, arriba a l’exercit enemic, va a la tenda de l’enemic, i pacten. El cap enemic celebra un banquet per a
Baltasar es un rei babilònic que el seu pare havia saquejat el temple de Jerusalem i s’emporta el tresor. Baltasar decideix exposar el tresor en una festa. D’una llum surt una ma i escriu alguna cosa en la paret. El rei crida a un hebreu que interpreti (Daniel) profetitzant una catàstrofe. Això es un càstig per haver profanat el tresor del temple.
Baltasar aconsellat pels seus ministres prohibeix donar cultes al seu poble dels seus deus. Daniel seguia donant culte. el rei diu que si pilla algun donant culte aniran als lleons. Daniel seguia i el llencen als lleons però ells lleons tenien gana, i lo normal era que se’l menjes però miraculosament no se’l van menjar.
Susana heroïna bíblica, com la verge Maria. Susana era una dona casada, era desitjada per tots els vells del poble per la seva bellesa. Els vells li espien al seu bany, estan amagats al jardí els vells, i els fa una exclusió. Els vells li diuen que si no fa els que volen, diran que han vist a un jove fugint del jardí i que ha consumat a Susana, amb la qual cosa quedaria lapidada per adulteri. N’hi ha un judici, i Susana queda exculpada, i els vells queden culpables. Un mirall en la escena es representació de bellesa, i una bellesa ben cuidada amb joies.
Jonàs, profeta, esta en un vaixell, on n’hi ha una tempesta molt gran. Els que estan en el vaixell pensen que si tiren all mar a Jonàs, la tempesta pararà. Quan esta a l’aigua en Jonàs, surt una balena i se’l menja. Poc després, la balena l’expulsa en les costes d’Israel. Semblança de la historia del sepulcre de Jesucrist.