¡Descarga antic i nou testament y más Exámenes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
ANTIC TESTAMENT
GÈNESI
1.Creació d’Adam i Eva
2.Pecat d’Adam i Eva
3.Conseqüències del pecat
- Caín i Abel
5.Noé i el diluvi
6.Embriaguesa de Noé
7.Torre de Babel
8.Abraham i Melquisedec
9.Abraham i els tres àngels
10.Lots i les seves filles
11.Expulsió d’Agar i Ismael
12.Sacrifici d’Abraham
13.Eliezer i Rebeca
14.Sortida de Rebeca cap a Canaan
15.Trobada d’Isaac i Rebeca
16.Esaú i Jacob
17.Isaac dóna la benedicció a Jacob
- Josep venut pels germans, la túnica, i l’esposa de Putifar.
- La creació d’Adam: no literal a la Bíblia (Déu bufa, no toca Adam); que el toqui facilita la seva interpretació. La creació d’Eva. Escena poc freqüent. Eva surt d’Adam adormit.
Michelangelo , Capella Sixtina
- Pecat i expulsió del Paradís: serp en forma de dona amb cua de serp i arbre. Un àngel amb espasa expulsa Adam i Eva. En altres apareix Déu cridant-los i parlant. Michelangelo , Capella Sixtina Tintoretto , Galleria de l’Accademia, Adam i Eva. Guido Reni Benito Arias Montano , Humanae Salutis Monumenta. Maledicció de la serp.
- Conseqüències: expulsió del paradís. Consciència de culpaconsciència de nuesa. Animals felins indiquen l’harmonia anterior al pecat. Galleria de l’Accademia. Adam i Eva. Masaccio , Capella Brancacci. Expulsió. Adam i Eva treballaran. Adam treballant la terra i Eva filant. Alonso Cano Giorgione , La tempesta. Moda del moment, llamp com a ira de déu, columna com a símbol funerari.
- Caín i Abel Bartolommeo Manfredi (deixeble de Caravaggio). Galleria Pitti, ca1610. Caí matant Abel. Foc al fons, fum negre. Tema religiós però no imatge de culte (ús profà). Interès formal. El foc fa referència als sacrificis dels germans.
- Noé i el diluvi Jacopo Bassano , Entrada a l’arca de Noé. Prado, ca1570. Jahvé s’empenedeix dels homes i decideix exterminar-los a tots menys a Noé, a qui mana construir una arca. Entrada dels animals per parelles a l’arca. Hi ha altres representacions on surt la construcció de l’arca, el diluvi...Permet la representació animalista. Forma part de sèries decoratives. Michelangelo , Diluvi Universal.Capella Sixtina.1508-1510. Al fons l’arca blindada. Dramatisme de l’escena: gent ofegant-se, fugint... Després del diluvi Noé treu el cap per la finestra un fa volar un colom que torna amb la branca d’olivera. Michelangelo , Sacrifici de Noé. Capella Sixtina. 1508-1510. Sacrifici d’animals (matar i cremar l’animal). Reconciliació de Déu amb els homes. Jacopo Bassaro , Sacrifici de Noé. Sans Souci. Als fons es veu el sacrifici (foc) i a sobre la llum (déu). Estan construint i fent coses quotidianes.
- L’embriaguesa de Noé Michelangelo. Capella Sixtina. 1508-1510. Els fills de Noé tornen a conrear. Apareix el vi gràcies el cultiu de la vinya. Noé s’embriaga i és trobat mig nu pels seus tres fills. Dos d’ells se’n riuen. l’altre fill cobreix el seu pare. Bellini .1515.Besançon Museu. Vas, raïm, fill jove tapant-lo. Gest burlesc de dos fills. Luca Giordano .1660. El Escorial.
- Torre de Babel Pierter Brueghel. 1563. Museu de Viena. Torre inacabada. Sol ser objecte de cercles cultes que l’usen com a metàfora. Pieter Brughel.1536. Museu de Rotterdam.
- Abraham i Melquisedec
- Trobada d’Isaac i Rebeca Palma il Vecchio. Dresde. Isaac s’acosta a la caravana i a Rebeca. Efusiu. S’instal·len per consumar el matrimoni. G. B. Castiglione. Hermitage. 1651. Mirada còmplice. Rebeca protagonista. Gest Isaac tocant-se el cor.
- Esaú i Jacob / 17. Isaac dóna la benedicció a Jacob Ribera. La benedicció de Jacob. Rebeca té dos bessons. Esaú i Jacob. Esaú és el més gran (pelut, aficionat a la caça). Era el preferit d’Isaac. Jacob és el protegit de la mare. Esaú ven el dret d’herència a Jacob. Quan Isaac és a punt de morir vol beneir el seu primogènit. Li diu a Esaú que caci un animal, qui marxa. Rebeca diu a Jacob que agafi un xai, que ella el cuinarà i beneirà. Isaac ja és cec, vol tocar Esaú. Jacob es posa la pell del xai al braç creu que és Esaú i el beneeix. Rembrandt , Amsterdam Museum. Rebeca, Jacob i Isaac. Tieppolo. L’escala de Jacob. Udine. 1726-1729. Jacob fuig del seu germà i s’adorm sobre una pedra. Somia amb una escala per la que passen àngels que pugen i baixen del cel. Ribera. Somni de Jacob. Prado. Jacob adormit ( no hi ha escala sinó llum). Andrea de Lione. Jacob torna de la terra de Laban. Jacob treballa amb Laban i s’enamora de la seva filla Raquel. Treballarà durant 7 anys per ell. Quan han de consumar el matrimoni canvien a Raquel per la seva germana Lia. Així treballa 7 anys més per quedar-se amb Raquel amb qui es vol casar. Acorden una bona dot, amb la que torna a Canaan (rep.). Raquel roba unes peces al seu pare, que les busca. La Hyre. Laban busca els ídols a l’equipatge de Jacob. Louvre. 1647. Laban escorcolla l’equipatge, i Raquel no s’aixeca del seu bagul perquè no les trobi. Trepolo. Idem. Luca Giordano. Lluita de Jacob i l’àngel. Jacob somia que passa la nit lluitant amb un àngel i no guanya ningú (metàfora de la lluita interna de Jacob).
- Josep És un dels 12 fills de Jacob. Van ser els caps de les 12 tribus d’Israel. Pontormo , Josep venut pels seus germans. Londres, NG, 1515-1518. Josep és un fatxenda i els seus germans el volen matar. Veuen una caravana , i el vénen. Agafen el seu vestit el taquen amb sang i diuen al pare que és mort. Velázquez , túnica de Josep. El Escorial, 1630. Mostra la túnica tacada a Jacob. Orazio de Ferrari. Túnica de Josep. Mnac. Guido Reni. Josep i l’esposa de Putifar. Moscou Museu. 1631. Putifar era un eunuc. Josep n’era l’esclau de confiança. La dona de Putifar sol·licita a Josep sexualment. Josep no vol traïr a Putifar i la refusa. Ella l’agafa per la túnica i crida acusant-lo de violació. Josep és enviat a presó. (rep) Orazio Gentileschi , Josep i l’esposa de Putifar. Carlo Cignani. Josep i l’esposa de Putifar. Dresden. 1678. Molt més eròtic i efusiu. Rembrandt. Josep acusat per l’esposa de Putifar. 1655. Gio Antonio Burrini. Josep a la presó. 1682. El coper i el forner expliquen els seus somnis a Josep, qui els interpreta. El faraó el treu de la presó i passa a ser el primer ministre gràcies a la lectura dels somnis. Viladomat , Josep envia de retorn a Canaan als seus germans. Els germans, passant penúries, van a Egipte en busca d’ajuda. No reconeixen el seu germà. Josep exigeix que quedi el fill gran a Egipte. Marxen i tornen a quedar-se sense res, i Josep exigeix el fill petit (Benjamí) que hi vagi. Josep simula un robatori. Els germans supliquen i Josep es dóna a conèixer. Rep: Josep senyalant, personatges suplicant. G. B. Baciccio. Josep es revela als seus germans, Ajaccio museu. Germans exclamant.
Viladomat. Josep es revela als seus germans. Sac i copa. Josep robes riques. Salomon Bray. Josep rep la seva família a Egipte.
ÈXODE
- Moisés trobat a les aigües del Nil
- Moisés nen i la corona del faraó
- Moisés i les filles de Jetró
- Moisés i l’esbarzer que crema
- Pas del mar Roig
- Collida del manà
- Moisés beu aigua de la roca
- Lliurament de les taules de la llei
- Adoració del vedell d’or
- La serp de bronze
- Balaant i l’ase
- Moisés tret de les aigües del Nil El faraó mana matar als fills barons dels hebreus. La mare salva al nen i el posa a la riba del Nil. La filla del faraó el troba. Paolo Veroneses , Museu de Viena, 1570-1575. Es presenta el nadó amb una jove dama. Orazio Gentileschi , Moisés Salvat. Prado, 1630.
- Moisés nen i la corona del faraó Orazio de Ferrari. Moisés nen llença la corona del faraó. Mnac. Moisés encar nen llença la corona del faraó a terra. Els egipcis ho prenen com a premonició. Li fan la prova del foc: si el nen és innocent agafarà les brases. Rep: corona, nen,brases.
- Moisés i les filles de Jetrò Moisés mata un egipci per maltractar un hebreu. Fuig. Rosso Fiorentino. Uffizzi, 1523-1524. Unes pastores volen abeurar-se a un pou i un pastors no les deixen. Moisés les defena. Les 7 germanes expliquen al seu pare Jetrò el fet, qui convida a Moisés a viure. Es casa amb Sèfora. (7 germanes=7 esglésies. Moisés protector). Rep: Moisés lluitant contra els pastors, pou, germanes. Sebastiano Ricci. Budapest, 1720. Lluita, pou, noies, pastors...
- Moisés i l’esbarzer que crema Moisés veu un esbarzer cremar i no destruir-se. Sent la veu de Javé. Jahvé revela a Moisés la seva missió: convertir-se en el cabdill del poble d’Israel i fugir d’Egipte i prendre el camí de la Terra promesa. Francisco Collantes. Louvre, 1634. Esbarzer cremant, d’ell surt Jahvé. Moisés agenollat. Ramat. Domenico Fetti. Moisés i l’esbarzer. Museu de Viena, 1613-1614. Moisés es treu les sandàlies davant l’esbarzer cremant.
- Pas del Mar Roig Abans: Moisés demana al faraó que deixi sortir el poble d’Israel. Moisés i Aaron amenacen el poble egipci amb deu plagues. Finalment marxen. Cosimo Roselli. Capella Sixtina. 1481-1482. El faraó ha fet perseguir els hebreus pel seu exèrcit. Jahvé ordena a Moisés aixecar el bastó i separar les aigües perquè fugin. Passen, i Moisés tanca les aigües amb els egipcis a dins.
Carlo Maratta. Estudi per a Jael i Sísara. Mnac. 1685. Sísara ha de fugir del camp de batalla i s’amaga en una tenda, on li donen aigua. Jael li diu al comandant que sap on és, però prèviament clava un clau al cap de Sísara. Jael mata al principal enemic dels israelites. Ella porta un martell a la mà, el que utilitza per clavar el clau, i crida, mentre ell és mort a terra. Jael = dona forta com la Verge Maria.
Carlo Maratta. Estudi per a Jael. Louvre, 1685.
Jacopo Amigorri. Jael i Sísara, Venezia, Museu Corrn, 1750.
Matheus Merian , Jael i Sísara, 1630.
Durer , Samsó i el lleó. 1498. Samsó és un jueu amb una força sobrenatural. Ja des de jove demostra la seva força. Quan anava al bosc es trobà un lleó, i el matà obrint-li la mandíbula, partint-lo per la meitat.
Matheus Merian , Samsó i el lleó, 1630. Samsó tenia el cabell llarg.
Guido Reni. Samsó derrota els Filisteus, Bologna Pinacoteca, 1612. Va acumulant greuges contra els filisteus, els agafa despreci. Lluita contra ells armat amb un os de la boca d’un ase. Després d’aquesta proesa el déu dels jueus va fer que l’os es convertís en roca, que contenia aigua al seu interior. Versió bíblica: amb l’os toca la roca, i en brolla aigua.
Giordano , Samsó trenca les cordes, Viena museum. Dalila, dona de Samsó, li pregunta d’on treu la força. Ell diu que la perdrà quan el lliguin amb cordes. Dalila crida els filisteus per derrotar-lo, però ell les trenca i els derrota. Així tres cops (Dalila l’enganya tres cops). Però Dalila, que és molt insistent al final ho aconsegueix i descobreix quin és l’origen del seu poder perquè ell li diu: és el seu cabell llarg el que li dóna el poder. Al final Dalila l’enganya un altre cop, i mentre Samsó dorm, ella i els filisteus li tallen el cabell.
Rubens , Samsó i Dalila. Londres, 1609. Quan els filisteus esperen l’avís de Dalila per tallar-li el cabell. Quan el fan presoner li treuen els ulls.
Guercino. Samsó pres, Metropolitan Museum. 1619. Quan els filisteus l’ataquen per tallar-li els cabells i li treuen els ulls.
Rembrandt , Samsó pres. Frankfurt Kunsihalle, 1636.
Rubens , Samsó ensorra el temple. Getty museum, 1607. Samsó després d’un temps treballant al molí el porten a una festa per ser objecte de burla, on el lliguen a una columna. Ell la desmunta i colpeja una altra. Ja li havia crescut el cabell així que havia recuperat la força. Es sacrifica per venjar-se, enderrocant dues columnes del temple, fent així que s’ensorri tot sobre els filisteus.
Donatello , David. 1430.
Verocchio , David, 1473. Museu de Bougello, Firenze. David va nu, fent referència a la seva força interior i habilitat, en front de la força bruta de Goliat.
Gian Lorenzo Bernini , David. Galleria Borghese. Roma, 1623. Representa la lluita dels filisteus i els jesuïtes. És el gegant Goliat vs el pastor David. A David li donen l’armadura, però pel pes la rebutja. Agafa pedres del riu, la onda de pastor, i li llença pedres al gegant. Goliat cau a terra, i David agafa l’espasa del gegant i li talla el coll. Les escultures solen representar a David amb el cap de Goliat als peus (victòria). El David de Bernini és l’acció de llançar la pedra a Goliat.
Tiziano , David i Goliat. Santa Maria de la Salute, Venezia. 1540.
Andrea Vaccaro , David, capodimonte, 1670. Agafa el cap de Goliat amb l’espasa i entra a Jerusalem amb ella.
Oraio Gentilescchi, David, Galleria Spada. 1610.
Rubens , Betsabé al bany, museu de Dresde. David és nomenat rei. Ja en el palau veu a una dona bella banyant- se i a vol posseir. Ella, encara casada, accepta les seves intencions, escrites en el paper que porta el nen. És un tema molt representat al s. XVI i XVII. David pecant per adulteri. El gos de fons bordant fa referència a la fidelitat del seu marit, i borda perquè veu la carta com una amenaça pel seu matrimoni.
Rembrandt. Betsabé al bany, Louvre. 1654. Carta ja oberta, i pensant que fer, fidelitat al rei o al marit.
Jan Steen , Betsabé al bany, Getty museum. 1670.
Sebastiano Ricci, Betsabé en el bany, museu de Budapest. 1730.
Benito Arias Montano. Humanae Salutis Monumenta. Anvers 1571. David fa que posin al marit de Betsabé en el pitjor lloc de la batalla. Així ella quedaria vídua i podria entrar a palau amb ell.
Luca Giordano , Judici de Salomó. Palau pitti, Florència. Salomó és un rei sàdic i prudent. Dues prostitutes van tenir un fill amb pocs dies de diferència. Dormien amb el seu fill, però el va ofegar sense voler, i li va donar el canvi per quedar-se amb un fill viu. La mare se n’adona i reclama el seu fill. Els porten davant del rei, i Salomó diu que el tallarà per la meitat i així les dues tindran la seva part. La mentidera accedeix i la mare s’hi nega, i diu que se’l quedi l’altre. Aixó Salomó veu qui menteix, i la mare es queda amb el seu fill.
Nicolas Poussin, Judici de Salomó, Louvre. 1640.
Piero della Francesca , Salomó i la reina de Saba. Arezzo. 1640. La reina va a veure a Salomó, i el sotmet a varies preguntes. Ell respon adequadament i ella queda parada de la seva forma de respondre i com porta Jerusalem. Li fa regals per felicitar-lo per les bones respostes. (metàfora: salutació dels mags d’orient).
Claude Vignon , Salomó i la reina de Saba, Louvre, 1624.
Matheus Merian, Elies i el carro de foc, ca1630. Elies raptat al cel amb un carro. Té un deixeble: Eliseu. Eliseu demana a Elies que no marxi. Elies li dóna la seva saviesa profètica amb la seva capa.
Giuseppe Angeli. Elies i el carro de foc. Washington NG, ca1750. Apareixen Elies i Eliseu. Dos cavalls, foc.
L’ordre carmelitana representa aquest tema en retaules, ja que Eliseu és qui puja al munt Carmel.
Taller de Verrocchio. Rafael i Tobies. Uffizi. Ca1470. És la única història en la l’arcàngel Rafael és protagonista. Tobies funciona com a atribut. Tobies porta un peix.
Domenichino. Tobies pesca el peix. Londres NG ca1617. Tobies ha d’anar de viatge. Se li presenta Rafael per acompanyar-lo. Un peix gegant vol mossegar Tobies. Ell l’haurà de pescar i agafar-ne les vísceres. Rep. Arcàngel, noi, riu, peix.
Adam Elsheimer , Tobies torna amb el peix. NG, 1615.
Gioachino Asseretto. Tobies retorna la vista al seu pare. Marsella Museum. Tobies s’ha de casar amb una noia que ja s’ha casat 7 cops i tots el marits han mort. Cremarà les vísceres del peix per eliminar el malefici i no morir. Amb la melsa del peix fa un ungüent i cura la ceguera del pare. Rep: mare, pare, fill tocant l’ull.
Domenico Fetti. Tobies retorna la vista al seu pare. Hermitage. Tobies tocant els ulls al pare. Gos de Tobies (l’acompanya durant el viatge).
Matheus Merian. Festí de Baltasar. 1630. Una mà apareix i grava a la paret unes paraules. Festí, paret, mà, paraules. El profeta Daniel ho interpreta.
Rembrandt. Festí del Baltasar. Londres NG. 1637.
Rubens. Daniel al fossar dels lleons. Washington NG, 1615. Els lleons no se’l mengen. Lleons , Daniel.
Jean-Lorenzo Bernini. Daniel. Sta Maria del Popolo. 1650.
Jacopo Tintoretto. Susanna i els vells. Viena museu. 1560. Susanna és una dona bella i casada. És admirada per dos vells rics del poble. Els vells l’espien. L’amenacen: si no manté relacions amb ells l’acusaran d’adulteri. Ella no accepta l’extorsió i ells calumnien. finalment és exculpada. Rep: Susanna al jardí despullada, vells espiant-la.
Alessandro Allori. Susanna i els vells. Lyon Musée. 1570.
Sisto Badalocchio. Susanna i els vells. Sarasota museu. 1609.
Rembrandt. Susanna i els vells. Berlin. 1647.
Giulio Romano. Jonàs i la balena. Hermitage. 1530. Jonàs viatja en un vaixell. Hi ha una gran tempesta. Llencen Jonàs al mar i una balena se’l menja. Al tercer dia la balena arriba a la costa i expulsa a Jonàs (prefiguració Crist).
Matheus Merian , Jonàs. 1630.
NOU TESTAMENT
Vida de la Verge I
- Trobada a la porta daurada
- Immaculada concepció
- Naixement de la Verge
- Santa Anna ensenya a llegir a la Verge
- Presentació de la Verge al temple
- Casament de la Verge (Mat. 1, 20-24)
- Anunciació de l’àngel a Maria (Lluc 1, 26-38)
1.Trobada a la Porta Daurada
Sant Joaquim i Santa Anna són ja vells. No tenen descendència. Sant Joaquim avergonyit se’n va. Un àngel li diu que torni, que tindrà una filla. A les portes (porta de Jerusalem) troba Anna i s’abracen (es produeix la concepció).
Durer , trobada a la porta daurada.
Pedro Berruguete , Trobada a la porta daurada. Becerril de Campos (àngel, abraçada)
Francisco Pacheco , trobada a la porta daurada. Museu RASFM (no hi ha abraçada)
2.Immaculada concepció
Maria és concebuda ja sense el pecat original. Creença del segle XIX. Presència iconogràfica al s XV-XVI.
Anònim flamenc, Immaculada concepció. Monestir de Pedralbes.
Verge envoltada de llum. Atributs: torre, font, porta, roser, jardí, estrella, sol... els atributs són al·lusions de frases de l’Antic Testament “tota pulchra est amica mesa et macula non est in te”(Cant 4,7).
Joan de Joanes , Immaculada concepció. Museu de València. Atributs escrits.
Giuseppe Cesari , Cavalier d’Arpino, Immaculada concepció. Museu de la RABASE. Àngel al voltant, coronant-la, baixa del cel.
Francisco Pacheco , Immaculada concepció amb Miguel Cid. Catedral de Sevilla. 1619.
Francisco Zurbarán , Immaculada concepció, Museu del Prado, 1630-1635.
Alonso Cano , Immaculada concepció, Vitòria, Museu Diocesano.
Francisco Zurbarán , Immaculada concepció, Museo Cerralbo, Madrid. Serp.
Murillo , Immaculada concepció. Prado. Verge molt jove.
3.Naixement de la Verge
Domenico Ghirlandaio , Naixement de la Verge. Santa Maria Novella. 1486-1490. Bateig, Santa Anna.
Sebastiano del Piombo , Naixement de la Verge. Santa Maria del Popolo, Roma.
Cornelis Cort , Naixement de la Verge. 1568.
Jusepe Leonardo , Naixement de la Verge. Prado
4.Santa Anna ensenya a llegir a la Verge
Anònim, Santa Anna ensenya a llegir a la Verge. 1615.
Juan de Roelas , Santa Anna ensenya a llegir a la Verge. Museu de Sevilla, 1610-1615.
5.Presentació de la Verge
Domenico Ghirlandaio , Presentació de la Verge. Santa Maria Novella, 1486-1490.
Al temple de Jerusalem les noies servien. La verge entra en un temple de nena.
Tiziano , Presentació de la Verge. Venezia Galleria, 1539.
6.Casament de la Verge
Domenico Ghirlandaio , Casament de la Verge. Maria Novella, 1486-1490.
Sant Josep i Maria sent casats. Homes no escollits frustrats.
Pietro Perugino , Casament de la Verge. Caen museu 1500-1504. Vara florida.
Rafael , casament de la verge. Galleria Brera, 1504.
7.Anunciació
L’àngel explica a Maria que hi ha un designi diví: concebrà un fill. Maria accepta: encarnació.
Pot ser representat: la salutació, l’anunciació i l’acceptació.
Federico Barocci , Nativitat. Museo del Prado. 1597.
Jeroni Nadal. Adnotationes in Evangelia (1607). Són gravats flamencs.
Maestro de los Balbases , Naixement. Catedral de Burgos 1495-1496.
11.Anunci als pastors i adoració.
Pot ser representat amb la nativitat o sol
Jeroni Nadal , Adnotationes in Evangelia. 1607.
Rembrandt , Anunci als pastors. 1634.
Giorgione. Adoració dels pastors. Washington NG. 1505-1510.
Juan Bautista Maíno, Adoració dels pastors. 1612-1614. Museo del prado.
12.Circumcisió
Es fa als 8 dies de néixer Jesús. Es representa en un temple. El sacerdot realitza l’acció.
Durer , Circumcisió. 1505.
Jeroni Nadal , Adnotationes in Evangelia. 1607.
Juan de las Roelas , Circumcisió. Universitat de Sevilla. 1610. Representa el moment de després. La Verge i Josep sostenen el nen. Darrera: sacerdot amb el ganivet.
Zurbarán , Circumcisió. Museu de Grenoble. 1639.
13.Epifania
Gentile da Fabriano. Epifania. Uffizi. 1423. Ofrenes (or: rei, encens: déu, mirra:home)
Giorgione , els tres filòsofs. Viena. 1509. Ocultació del tema.
Juan Bautista Maíno , Adoració dels reis. 1612-1614. Prado. Estrella, mags, Verge, Jesús.
Rubens , Epifania. Museu d’Anvers. 1624.
14.Purificació de la Verge i presentació de Jesús al temple.
Segons la tradició jueva les dones als 40 dies dels part van al temple. Els primogènits s’havien d’oferir al temple. Ofrena de dos coloms.
Durer , Purificació de la Verge. 1504. Crist és presentat al temple. Gàbia amb dos coloms.
Jean Van Scorel , Purificació de la Verge. 1524. Viena.
- Profecia de Simeó
Quan presenten Jesús al temple Simeó s’hi acosta.
Rubens , presentació de Jesús al temple i profecia.
16.Fugida a Egipte
Herodes ordena la mort dels nens més petits de dos anys ( sants innocents). L’àngel anuncia a Josep que marxin.
Durer , Fugida a Egipte. 1505.
Federico Barocci , Descans en la Fugida a Egipte. Pinacoteca Vaticana. 1570.
Caravaggio , Descans en la Fugida a Egipte. Galleria Doria.
Gentileschi , Descans en la Fugida a Egipte. Louvre.
Zurbarán , Retorn d’Egipte. Toledo Museum of Art, Ohio.
17.Mort dels innocents
Herodes, veient que els mags no tornen, fa matar tots el nen menors de 2 anys.
Danielle de Volterra, Mort dels innocents. Uffizi.
Rubens , Mort dels innocents. Museu de Munich, 1637.
Guido Reni , Mort dels Innocents. Bolonya Pinacoteca, 1611. Mares, nens, botxins, àngel amb palmes.
18.Crist entre els doctors
Durer , Crist entre els doctors. 1506. Museu Thyssen. Crist nen/adolescent parlant amb homes savis, doctors. Llibres. Temple. Caricatura dels jueus (antiga llei).
Veronese , Crist entre els doctors.1558. Museo del Prado. Interior temple, columnata clàssica. Crist sobre una càtedra. Gest retòric. Mestre-deixebles.
19.Casa de Natzareth.
Crist es punxa premonició. Verge preocupada.
Zurbarán , Casa de Natzareth. Col. Part. USA.
Murillo , Casa de Natzareth. 1650. Museo del Prado. Verge filant, Josep fuster (serra darrere), gos, nen petit.
Espinosa , Casa de Natzareth. 1658. Museu de València.
El Greco , Sant Josep i el nen Jesús. Capilla San José. Toledo. 1597-1599. Crist nen és un atribut de Sant Josep.
20.Mort de Sant Josep
Goya , Mort de Sant Josep. Monasterio de San Joaquin y Santa Ana. Valladolid. 1787. Josep estirat, Verge, Crist jove.
Vida de Crist I
- Predicació de Sant Joan
- Baptisme de Crist
- Penitència i temptacions de Crist
- Noces de Canaan
- Expulsió dels mercaders del temple
- Vocació de Sant Mateu
- Miracle de la piscina probàtica
Giovanni Paolo Pannini , Expulsió dels mercaders del temple. La granja de San Ildefonso.
6.Vocació de Sant Mateu
Crist i Sant Pere van a buscar a Mateu, que es un cobrador.
Caravaggio , Vocació de Sant Mateu. Capella Contarelli. Roma. 1600. Llum il·lumina a Mateu. Taula amb diners. Gent.
Juan de Pareja , Vocació de Sant Mateu. Museo del Prado, 1651.
7.Miracle de la piscina probàtica
Al voltant d’una piscina hi ha uns malalts i tolit. Cada X temps baixa un àngel del cel, remou l’aigua, i el primer en ficar-s’hi es cura.
Palma il Giovane , Miracle de la piscina probàtica.
Murillo , Miracle de la piscina probàtica. Londres NG. 1608.
8.Presó i mort de Joan Baptista
Domenico Ghirlandaio , Banquet d’Herodes. Capella Tornabuoni, Santa Maria Novella, Firenze. 1486-1490. Salomé, filla d’Herodíes, balla. Ho fa tan bé que Herodes li diu que li pot demanar el que vulgui, i ella instada per la seva mare demana el cap de Joan Baptista. Representació del ball i del moment de la decapitació.
Caravaggio , Mort de Sant Joan. Catedral de la Valleta. 1608. Tallant el cap a Herodes per posar-lo en una safata.
Caravaggio , Salomé i el cap del Baptista. Londres NG 1607.
9.Multiplicació dels pans i els peixos
Crist beneeix pans i peixos, que es multipliquen.
Giovanni Lanfranco , Multiplicació dels pans i els peixos. NG Dublin. 1620.
Crist beneint un cistell amb pans i peixos, gent menjant.
Murillo , Multiplicació dels pans i els peixos. Hospital de la Caridad, Sevillla.1670.
10.Entrega de les claus a Sant Pere
Pietro Perugino , Entrega de les claus a Sant Pere. Capella Sixtina. 1481-1482. Clau daurada (regne dels cels) clau de ferro (Regne de la terra). Crist l’escull com a primer dels apòstols.
Rafael , Entrega de les claus a Sant Pere. Victoria and Albert museum. 1515. Crist amb ramat.
Guercino , Entrega de les claus a Sant Pere. Pinacoteca Cento. 1618. Pere sobre càtedra.
11.Transfiguració
Rafael, Transfiguració. Pinacoteca Vaticana, 1520. Crist, Pere, Joan i Jaume pugen a una muntanya. Hi ha una aparició de Moisés i Elies. És un dels pocs moments en la vida de Crist que es veu la seva part divina. En aquest quadre apareix també el tema de la guarició de l’endimoniat.
Ludovico Carracci , Transfiguració. Col.Part. Londres. Vestit de blanc. Moisés i Elies.
12.Crist i la dona adúltera
Jacopo Tintoretto , Crist i la dona adúltera. Galleria Barberini.1546-1548. Gent marxant, dona com a figura central. Crist escrivint a terra.
Pieter Aertsen , Crist i la dona adúltera. Frankfurt. 1559
Rembrandt , Dona adúltera. Londres NG 1644.
13.Crist a casa de Marta i Maria.
Crist viatja a Betània on és acollit per les germanes Marta i Maria. Justifica la vida contemplativa. Marta treballa la casa mentre que Maria seu i escolta a Crist.
Vermeer , Crist a casa de Marta i Maria. Edimburgh NG 1654.
Velázquez , Crist a casa de Marta i Maria, Edimburgh NG 1620.
14.Resurrecció de Llàtzer
Llàtzer mor, Crist és recriminat per no haver-lo guarit. El porten a la tomba, la fa obrir, el mana sortir i Llàtzer surt.
Sebastiano del Piombo , Resurrecció de Llàtzer. Londres NG, 1517-1519. Llàtzer traient-se la mortaja. Crist gest d’obligació (aixeca`t).
Rembrandt , Resurrecció de Llàtzer. Los Angeles Museum 1630. Llàtzer aixencant-se del sepulcre.
Guercino , Resurrecció de Llàtzer. Louvre, 1619.
15.Maria Magdalena perfuma els peus de Crist
Una dona pecadora (Magdalena) plora els seus pecats i mulla els peus de Crist, que asseca amb els cabells i perfuma amb un ungüent.
Jacopo Tintoretto , La Magdalena als peus de Crist. El Escorial, 1546-1547. Magdalena agenollada davant Crist. Aquest tema es relaciona amb: la unció de Betània. Crist està reunit amb homes. Una dona arriba amb un perfum que avoca sobre Crist.
Domenico Tintoretto , La Magdalena que es despulla de les joies. Museo de San Telmo, San Sebastian. Renúncia de la vida de pecat per seguir a Crist. Les joies són la metàfora del pecat.
Caravaggio , Conversió de Magdalena. Galleria Doria Pamphili. Roma. Joies i perfum.
Domenico Tintoretto, Magdalena penitent. El Escorial. Despullada, coberta amb els cabells.
Juan Carreño , Magdalena penitent. MRASFM. 1654. Després de la mort de Crist es retira al desert a fer penitència.
Tiziano , Magdalena penitent. Hermitage. Cabells llargs, calavera, llibre.
Jusepe de Ribera , Èxtasi de la Magdalena. MRASFM. 1636. Magdalena pujant al cel. Robes trencades. Calavera. Gerro de perfum (Atributs).
Donatello , Magdalena penitent. Museu dell’Opera del duomo. 1457. Magdalena més vella, coberta de cabells.
Josep Camarón , Paràbola de les Verges prudents. Dibuix. Col. Part. Madrid.
Jan Saenredam , Verges boges. Gravat. 1606. Com gasten el temps les verges imprudents. Ballen, etc.
Inici de la Passió:
23.Entrada de Crist a Jerusalem
Jesús entra en ase a Jerusalem, el reben amb palmes i lloances. És la única vegada que se’l representa muntant.
Jeroni Nadal
24.El tribut del Cèsar
Intenten afeblir la fidelitat a Crist. Després de predicar al temple un home pregunta a Crist si és lícit pagar els tributs
al cèsar. Si deia que no es revelava, i si deia que sí es subordinava al cèsar. Crist li pregunta a l’home qui és qui
apareix a la moneda: doneu al cèsar el que és seu i a déu igual.
Tiziano , El tribut de Crist, Dresde Museum. 1526. Crist, amb un denari (moneda) i home.
Tiziano , El tribut de Crist, Londres NG, 1568. Home amb moneda, Crist senyalant el cel.
Antonio Arias , Tribut del Cèsar, Museo del prado. 1646.
25.Tribut de la moneda del temple
No confondre amb el tema anterior. És un tribut que s’havia de pagar pel manteniment del temple. Obligació dels jueus. Pregunten si els nous cristians s’han de sotmetre als costums jueus. Crist ordena a Pere anar al riu a pescar un peix. A la seva boca trobarà una moneda per pagar el tribut.
Masaccio , El tribut de la moneda del temple. Capella Brancacci. Carmine, 1526-1527. Representació dels apòstols, Crist fent gest d’obligació, Pere al riu amb peix, i Pere entregant el tribut. (seqüència).
26.El Lavatori
Els jueus es reunien per fer un sopar i recordar la sortida d’Egipte el dijous. Dins del sopar l’episodi del lavatori. Crist com a acte d’humilitat rentarà els peus dels apòstols. Sant Pere es nega i Crist el convenç. Metàfora de la purificació.
Tintoretto , Lavatori. Museo del Prado. 1547. Crist rentant els peus a un apòstol, Pere protestat. Altres apòstols traient-se el calçat.
27.Darrer sopar
Té diferents moments: l’anunci de la traïció (Crist anuncia que un d’ells és un traïdor, moltes vegades es representa a
Judes amb una bossa de monedes); un cop Judes ha marxat (o no), es funda l’eucaristia; donant la comunió.
Andrea del Castagno , Sant Sopar. Santa Apolonia. Firenze. 1498.
Leonardo , Sant Sopar, 1498.
Tiziano , Sant Sopar. El Escorial. 1557-1560.
Poussin , Sant Sopar. Louvre. 1640. Presentant l’eucaristia. Amb un calze.
Ribera , Sant sopar, Cartoixa Sant Martino. 1651. Donant la comunió.
28.Oració a l’hort de Getsemaní
Van Crist i tres dels seus deixebles a l’hort ple d’oliveres. Prega per afrontar la prova de la passió. Mentre prega Crist suarà sang. Els apòstols es van adormir. Després apareix un grup de soldats dirigits per Judes que procediran a fer presoner Crist. Andrea Mantegna , Oració a l’hort. Londres NG, 1459. Apòstols adormits, soldats de fons. Sebastiano Ricci , oració a l’hort. Viena museu. 1730. Crist orant.
29.Prendiment/ Bes de Judes Crist accepta el destí. No es resisteix, demana que no hi hagi lluita a Sant Pere.
Caravaggio , Bes de Judes. Dublin NG, 1602. Judes besant Crist. Soldat darrere. Crist amb mans creuades (acceptació). Albert Artdorfer , Prendiment. Augustiner Chorherrenstift. St Florian bei Linz. 1509-1510. Durer , Prendiment. Gravat. 1510.
30.Crist davant Caifàs
Crist és portat al sanedrí presidit per Caifàs (lloc on es reuneixen els sacerdots, escribes...autoritat jueves). Allà és
interrogat. Crist no respon. Afirma ser el fill de Déu. Caifàs s’estripa les vestidures (acte d’irritació, protesta).
Representació de Crist davant de Caifàs que s’estripa les robes. Això passa dijous a la nit. Divendres al matí el porten
a Pilat on el condemnaran a mort.
31.Negacions de Pere
Estant a casa de Caifàs: Pere entra al pati. Hi ha una dona que el reconeix i l’identifica com a seguidor de Crist. Ell ho
negarà tres vegades. Canta el gall. Sant Pere plora per la seva covardia d’haver negat ser seguidor de Crist.
Nicolas Tournier , Negació de Pere, Museo del Prado. 1625. Gent estirada, Dona parlant a Sant Pere, soldats, gent
jugant als daus...
Rembrandt , Negació de Pere, Amsterdam. 1660. Ambient nocturn. Dona parlant a Pere.
Luis Tristán , Les llàgrimes de Sant Pere. Palacio Real, Madrid. Pere plorant. Gall al fons.
32.Crist davant Herodes
Crist davant de Pilat (governador) i Herodes (rei). Herodes l’interroga. Pilat el jutja.
Pilat ordena la flagel·lació de Crist.
33.Flagel·lació
Crist és coronat d’espines. Se’l pot representar amb una columna alta o una columna baixa (lligat).
Caravaggio , Flagel·lació. Capodimonte. 1607. Lligant Crist a una columna llarga. Home amb flagel.
