¡Descarga La Edad Media y el Renacimiento: Petrarca, Lutero y la Reforma Religiosa y más Apuntes en PDF de Derecho Sindical solo en Docsity!
ORIGENS D’EUROPA. Edat moderna.
1. CONCEPTES BASICS.
• EDAT MODERNA, EUROPA MODERNA.
- ‘’Edat moderna, epoca moderna’’. A grodo modo es compren entre finals de segle quince i comensaments del segle deneu. ES considera historia moderna desde les arrels intelectuals molt profundes. Molt antigues. A l’inici dels temps moderns. Tan profundes son, tan antiga es la tradiciio que podem remuntarnos als humanistes italians del renaixement, segles quince i setze, fins i tot a petrarca i els seues descebles directes com giovanni boccaccio i coluccio. FA molts anys, historiador cantiomori, del 1932, va demostrarque van ser els humanistes italians els que van posar en circulacio els conceptes de renaixement i edat mijaa. Per explicar el seu programa de renovacio cultural van encunyar estos conceptes qe hui utilitzem entre els hitoriadors per explicar la perioditzacio de la historia. Quan es la visio trpartida de a historia es antiguitat, edat mijana i renaixement.
El contrast entre una edat de or en la cultura i tot allo anterior que es la edat de la foscor intelectual, es una conceptualitzacio que el primer q la va fer va ser petrarca. Per explicar el temps de petrarca, segle XIV (es el primer en tractar de recuperar els sabers d la antiguitat classica, la cultura) es un temps de tenebres intelectuals, temps de barbarie cultural, es un herm (yermo), resultat de la caiguda del imperi roma i caiguda de la cultura classica, per a ell cal recuperarla. Planteja un programa de recuperacio metodica sistematica de la cultura classica. Per caracteritzar el seu periode o el seu programa defeneix la antiguitat classica com un periode d or, de explendor cultural que cal recuperar per posar fi a segles de tenebres, ruines, barbaries… ALeshores en petrarca no utlitza la paraula ‘’renaxement’’, aspira a ell pero no fa servir el concepte i vol recuperar la cultura classica. Entre finals de s XIV i caiguda de l’imperi hi ha molt de temps de foscor, per aixo eixa necesitat de recuperar-ho. Els seus deixebles son petratescs. Els tres, aleshores, aniran donant forma i cos a la nova identificatizio del seu temps del s XV, l seu temps comuna nova edat de or, i es aixo lo que volen, un temps futur amb una nova edat d’or de la cultura. D’aquesta manera, generacio rere generacio pren cos de esta visio tripartida de la historia (epoca de or, tenebres, epoca d or). Els posteriors a ells ja fan servir el terme de renaixement. COm a consecuencia de este programa comensa a dividirse la historia en tres grans periodes, la antiguitat clasica, la modernitat i allo que esta en el mig que es la edat mijana que es igual a la epoca de tenebres. Es una visio de la cultura i de la historia q drara molts segles. ELs humanistes posteriors dels segles XV no tenenc lar quan dura aquest periode de tenebres. Bruni dira que dura set, palmieri huit i Flavio mil anys. En realitat, lo important es la consolidacio de la vsio tripartida de la historia, de un canon interpretatiu que han creat els humanistes italians dels segles XV I XVI.
Aleshores, desde el s XVI es quan es fa el terme de renaixement, en la seua propia epoca. Aquesta idea es consagrara i sera reafirmada al segle XVIII per els ilustrats francesos. Trobem la ida de que va ser un renaixement el quince i setze fermament defensada per Voltaire. Va escriure ell sobre la historia i te un llibre que diu que el segle XVII es la epoca de or de la cultura, pero diu que inclus mes abans el precedent es la florencia dels medici, florencia dels s XV I XVI, edat de or de la cultura. LA idea de la italia del s XV I XVI va ser el lloc de naixement. Aquesta idea ser encara mes afirmada a finals del s XVIII en publicarse la primera biografia completa de LLORENÇ DE MEDICI, obra de william roscoe del segle XVIII. (Lorenzo el magnifico). Aso reafirma que la italia es el lloc on va naixer.
De voltaire i de l’altre prenen aquesta idea en el s XIX, com es Jakob Burckhardt i Jules Michelet. EL primer es historiador suis i conegut per la obra de la cultura del renaixement a italia 1860. Es la obra de historia de la cultura mes impactant del segle deneu. Pren idees de Jules, que publica un llibre cinc anys abans de la historia de fransa on un dels seus volums es el renaixement, i caracteritza el renaixement d una manera. EL llibre del primer es una historia singular, de italia, que sanyunya de lo que era habitual a mijans d s 19, que era la historia politica, narrar esdeveniments, establir fets cronologiques. Este no fa aixo, fa una cosa nova i original. Vol atrapar l’esperit de una epoca, el tret fonamental de una epoca. EL tret fonamental de la italia del renaixement del s XV I XVI, segons Burckhardt, es l’individualisme, la eclosio de l’individu. ES lo que fa singular la italia del renaixement, el triomf dl individualisme. S’ha de entendre com el alliberament de lindividu respecte de les restriccions socials, estamentals, culturals, religioses… els grans individus s’alliberen respecte a les personalitats, s’alliberen de les normes, estamentals, socials, religioses… Tot el seu llibre gira al voltant d’aquesta tesi. Esta idea ha durat mes de un segle per la seua originalitat de la obra. Cinc anys abans michelet ja habia dit algo aixina per aixo burk es un poc com un hereu de ell.
Michelet diu que el segle setze a fransa fou la epoca del descobriment del mon i de l’home. El renixement epoca en la qual el home pren consicencia de si mateix de la seua autonomia, de la capacitat alliberadora d la voluntat humana i del mon exterior. ES la epoca dels grans descobriments geografics, de la obseracio de forma sistematica i epoca de la revolucio cientifica. Per exemple cristobal colon, copernic, andres besalio…
El que diuen el burk i michelet sembla incntrobertible si formara part de la visio tripartida de la historia. Igual que altres models intelectuals, quan mes susen mes critiques. Entonces per inflent que haja estat aquesta visio, arriba un moment en que comensa a estar sotmesa a moltes critiques. Quan mes llarga es fa la modernitat, mes necesitat hi ha de diferenciar entre la primera epoca moderna i la autentica epoca moderna. En angles es comensa a diferenciar la primera edat moderna i la veritable edat moderna, quan es diu moderna, volen dir contemporanea, quan volen dir moderna dels segles XVI i XVII es early modern. Tenim esta vsio tripartita que funciona hasta mitat del S XX, que cal afegir altre periode en la historia. Entonces quan comensa les dades del comensament de la edat moderna? 1492, 1453… Pero hi ha altres descobriments geografics abans de colon… i en el mon de la cultura antes dels humanistes hi ha recuperacio de la cultura classica. Esta clar que estos humanistes fan gran tasca, pero abans es feren estudi stambe en la universitat i dins de la escolastica… Pasant al evsant politic, politicament quan comensa la epoca moderna? amb el naixement de les monarquies absolutistes? Primera mitat del s XVI? Monarquia dels reis catolics? Pero els medievalistes segons siga el seu cas parlen de estes monarquies del S XV, aleshores no esta tan clar que les coses comensen. EN el vesant de la economia? Tambe passa el matex, uns tenen unes opinions i altres altres opinions,s egons les zones geografiques, per tant no apleguem aun punt exacte. SI rasquem trobem excepcions i peros.
Fins i tt la reforma protestant pareix calra frontera de abans i dspres.
COnclusio, es una categoria la edat moderna que han fet els historiadors que es operativa i que serveix per entendre la evolucio de problemes de la historia pero no dona solucio a tot.
Y europa moderna? Que es europa moderna? Quina realitat politica social relicigiosa es la europa moderna? Parlavem de la europa dels 28, ara dels 27, ni europa, la unio dels 27. En politica migratoria molts punts de vista diferents oposats, parlem de la politica de defensa, relacio en la otan, i el que es pensa a la europa oriental i a la occidental… la peticio de turquia de ingreasr en la unio europea esta conegalda de fa anys. Enorme dificultat de definir que es europa.
Tenim un despotisme europeu, paisos que pareix que siguen totalment diferent a nosaltres, tant per religio com per sistema de societats… Caterina, de russio del s dihuit, en el nakaz defensa que rusia es un pais mes de europa, i li contesta frederick el gran de prusia q d’aixo res, que no es europa. SI hui es dificil definir europa com intetat mes dificil va ser abans.
FALTA DIA 25.04.17.
Hui vorem el exemple mes clar de la gran velocitat, de la rapida trasicio del feudalisme al capitalisme en la europa occidental.
Que es una bambolla especulativa o financera o economica? Esncara etem vivint els efectes de la ultima, la de la construccion.
El primer que hi ha de haver es una diferencia enrte el valor de una cosa i en el valor en el seu futur, quan la diferencia del valor real de un producte o sense ser real, o valor futur, i el valor que es paga per eixe
per deu. Esclata la bombolla al ser tants els que volen vendre, i eixe fenomen porta a la ruina a molts inversors que tenien accions i titols publics i els havien canviat per… eixe conjunt de circunsantcies explica aquesta primera gran bombolla. Aso acaba procesant per corrupcio a harley i altres ministres que havien conspirant per a guanyar diners.
Tenim el temps de reforma que en la esglesia…
Tot i que luter va ser expulsat de l’esglesia, en el 1521, luter va influir en la esglesia caatolica, en la resposta de lesglesia catolica. Primer perque va contagiar la gerarquia catolica, la urgencia de donar respotta als problemes d la esglesia. En segon lloc luter va obligar els prelats d lesglesia catolica, la jerarquia, a identificar els abusos que es cometien i donarlos resposta. D ahí la convocatoria del concili de trento. Es tractava de definir quins eren els abusos i de donarlos resposta i solucio. En tercer lloc, a partir del moment en que luter trenca amb la esglesia catolica, la esglesia catolica no te mes remei que redefinir la seua doctrina. Definir les fronteres entre els catolics i la resta. I per damunt de tot una questio doctrinal fundamental: perque es salven els catolics? Que diuen que cal fer per a a guanyarse la salvacio?
Anem a dedicar esta part a parlar de Lutter. 1512, marti lutter, flare agustinia, comensa a donar clases a la universitat de Wittenberg, a Saxonia, una universitat nova que sols te nou anys. Luter es contractat per donar classes de teologia. Ens els seus primers dies luter esta obsesionat amb una idea, la que vol transmetre als seus alumnes: la idea de la salvacio, vol donar resposta a l’enigma de la salvacio. Les seues llisons giren al voltant de crist com ells de la espiritualitat, es a dir.. la seua esperitualitat es cristocentrica. Tota la resta de devocions son secundaries (sants, peregrinacions..) d’acord amb la tradicio luterana en el 1515 lutter tingué una revelacio, estava preparant una lliso d una epistola d san pablo. Tendeix a interpretar la biblia al peu de la lletra. En eixa carta, en la epistola llig que san Pablo diu que les obres humanes no son res enfront de la gracia de deu, aleshores pensa ell que ahí esta la resposta a les inquietuts de les seues preguntes. Ja sabem que cal tindre per a salvarse: fe, en que jesucrist es va sacrificar en la creu per salvarmos a totss. Aixo s’anomena JSUTIFICACIO PER LA FE, DOCTRIN PR LA JUSTIFICACIO DE LA FE.
Ningu sap encara en que pensa lutter, sols els seus alumnes, les seues idees encara no es coneixen fora de la universitat. En 1517 lutter es converteix en un nom conegut tot arreu del mon, al menys en europa. El seu mon es fa poppular per un escandol vinculat a la venda de indulgencies. Es per a accelerar l’anima del creient per el purgatori ja que ahí es pateix igual que en l’infern. A eixe escandol de la venda de indulgencies s’afegeix altre nou: albert de hohenzoller (ducs de prusia). Este, contrariament al dret canonic, ell ha comprat al papa una dispensa que li permet tindre tres seus episcopals: arquebisbe, arquebisbe i bisbe de varios llocs. Vlia acumular seus episcopals. Els diners per a compraro lils ha prestat una famososa familia de banquers, els que finansen la campanya de carles primer de espanya, els Fuga. Ell ha de torarlos els diners i fa un trcte amb el papa. Ell volia fer propaganda de la venda d indulgencies i es volia quedar una part dels diners, i eixe es el tracte amb el papa, lo que ve a ser especulacio finansera a aprtir de la fe de la gent. Quan lutter s’antera d’aquest pacte flipa. Li esciu una carta demanantli que nof asa aixo, que renuncie a la venda dd indulgencies. Porta anexes 95 tesis en llatí, les famoses. Este albert no li respon i entonces els amics de luter tradueixen aso al alemanty i inventen una paraula: flayers. Les donen de ma en ma per fer saber, per difondre allo que diu lutter contra la venda de indulgencies. S’ataquen moltes mes coses que esta venda de indulgencies. La idea basica es lo qu explicava als seus alumnes, que per salvarse no cal comprar indulgencies, simplement tindre fe en el sacrifist de cris per tots nosaltres. Abans de acabar el 17 lutter es conegut. Succita odis. Roma envia un cardenal per a parlar en ell i castigarlo. Aquest cardenal Gaetano, s’entrevista en ell i amb parlar en ell s’adona que aixo que diu Lutter suposa eregir una nova esglesia, construir una nova esglesia. Mesos despres, en una nova trobada amb teolegs catolics, lutter va definint mes encara la seua doctrina i diu que la unica autoritat que reconeix son les escriptures. Aixo vol dir que el papa per a ell no te autoritat. En 1520 publica dos llibres: la noblesa cristiana de la nacio alemanta i ‘’de la captivitat babilonica de l’esglesia’’. La tesi fonamental que defensa en el primer llibre es el principi del sacerdosi universal dels batejats. Es a dir, que tots els batejats son sacerdots de si mateix. El que vol dir es que correspon a tots els membres de la esglesia reformar la esglesia, no nomes als eclesiastics, jerarquia, sino a tots els membres de la esglesia reformada. En el segon llibre de la cautivitat babilonica… asi lutter nomes dona validesa a dos sacraments de la esglesia
catolica: el bautismem i l’eucaristia. ( hi han set sacraments, els quals els altres no reconeix) diu que el matrimoni es algo util per a la societat pero no un sacrament, per aixo tambe es poden divorciar. Lo altre son institucions valides per a la societat. Te dubtes sobre la penitencia, sobre la confesio. Segons la esglesia catolica el sacerdot te la capacitat de perdonar els pecats al fidel, i ell diu que sols de pot perdonar els pecats al fidel. Despres venne teolegs mes radicals que lutter que diuen que ni el bautisme ni la eucaristia.
Que es la eucaristia? Per a la esglesia catolica es un miracle que es produeix durant la misa, que gracies a les paraules del sacerdot es pot convertir el pa i el vi en carni sang de crist. A eixe miracle es diu TRANSUSTANCIACIO. Canvi de sustancia. Lutter diu sobre aixo que te dubtes, ja que interpreta al peu de la lletra la biblia. CONSUSTANCIACIO, ell diuq eues tan present les quatre coses. Diu que prendre el pa de crist dona una forsa real, pero no te menjes tal qual el seu cos.
Un any despres en 1521, un amic seu profesor a la mateixa universitat, el seu profesor de grec, Philipp Melanchthor (terra negra). Publica una obra que es com un resum de la teologia luterana, per a que tots els seguidor de lutter l’entenguen millor: Loci Communes (llocs comuns). Es una pesa mestra de la propaganda a llarg del temps i te mes exit aso que lutter en tot lo de abans perque fa sencilla de entrene la docstrina lutterana i les redueix a dos proposicions: ‘’sola fide’’, solo la fe, i ‘’sola escriptura’’, sols les escriptures. Sola fide vol dir que defineix la doctrina de la jsutificacio de la fe per lutter, es a dir, els creyents es ssalven perque tenen fe els cristians de que crist va morir per salvarmos a tots. Aleshores, que fem amb les bones obres? La esglesia diuq ue amb les bones obres vas al cel: comprant indulgencies, anant de peregrinacio, resant als sants… lutter diu que no cal res de aixo, que sols cal tindre fe, i tota la resta de devocions sobra, no aporta res, i vol dir que moltes de les devocions tradicionals no tenen cap significat. I si no tenen cap significat vol dir que res de res de estatues ni res, que l’aparell iconologic artistic de les interpretacions no valen per a res. Segon lema que es sola escriptura, vol dir que nomes reconeix la autoritat de les escriptures, de la biblia.esta negant el primat pontifici, que es el papa. entonces se basaben en la escriptura. Com lutter no vol tirar arrere de les seues opinions, va ser expulsat, excomunicat de la esglesia. Lutter es disfresa una vega excomulgat de caballer jordi i passa uns anys amagat en el castel de warburg, traduint el nou testament al alemany. Aso ho fa per a qe la gent la entenga i es difonga, ja que per a ell manava la escriptura. Mentres tant com ell s’ha amagat i hi ha interpretacions radicals de la seua doctrina, comensa a estrendres la protesta mes enlla de lo que vol aplegar lutter. Diferents predicadors alumnes seus m m ,, i algus d ells van predicat que no nomes hi ha que reconeixer el papa , ni els feudals, ni els princeps…sols la escriptura. I esclata una guerra, la dels camperols. 1524-1525. Es el moment clau de la historia de la esglesia lutterana, i depen de allo que diga lutter, ahí eta el futur de la seua esglesia, i ja no pot estar amagat de ahí i de dir alguna cosa. Perwue sa trencat l’ordre perque no deien els predicadors com ho deia lutter. I ix i publica un text en el que califica de assassins als camperols revolotats anima als senyors a castigar als camperols. Ara es contradeix. A partir del 25 els senyors sabenq ue poden confiar a lutter.
EL rei de anglaterra envia al cnseller walsi a roma i li demana al papa que el rei vol dvociarse de la seua dona, caterina arago, i el papa li diu que no perqie necesita el reforsament del emperador carlses V, que es elnevot de caterina arago. Per ant el papa no li concedeix la anulasio del matrimoni. El rei de anglaterra tardara dos anys que per la via politica no podra fero. Al final quan sen adona de que es imposible, obta per un altra soluci radical, que li la dona el minisyte Cramwell. Este li dona la slucio de una manera sencilla per a qe puga casarse amb altra dona. Es trancant la obedencia a roma. La monarquia anglesa trenca la obedencia a roma i entonces el rei de angalterra es converitra en el cap de la esglesia de anglaterra i pdora fer el que vullga. Pero hi ha una diferenciai es que docrtinalment es catolic enrix VII pero no creu en la autoritat del papa , i quan muiga ell, doctrinalment anglaterra contina seguent catolica, exceptuant qui te la autoritat en aquest cas la autoritat la tindra el rei.
Es va casar psoteriorment en ana, i va tindre altra filla. Justament a les 24 h despres de divorciarse. La seua primera filla es maria, maria tudor. Va patir molt i va embellir rapidamet. Es casara amb felip II d espanya.
Elisabet sera la segona filla i eduard sera el seu fill nascut de la tercera esposa que va morir en el part. Aleshores es casa tambe per 4ª vegada, per 5ª i per 6ª vegada pero sense tindre ja mes fills.
Carles V va promoure un seguit de coloquis religiosos, politica de coloquis. No son grans reunions pero si un coloquis on intercanven punts de vista catolic i luterants. El carles creu que atraves els coloquis poden arrivar a renciliarse uns punts de vista, pero fracasen. Aleshores les monarquies enfrontades i esperansa dipositada en que es pot arrivar a una solucio… estos dos factors exploquen perque la esgelsia catolica tarda tants anys en donar una respota…
El concili de trento, quan ja la esglesia catolica decideix prendre el seu cami per posar la luterana i calvinista, per posar una esglesia mes reformada, la respota, la convocatoria de trento la du alessandro darnese, pau III.CONONVO A EL CNCILI en 1542, en trento. El papa en el mateix any crea la congregacio de la santa inquisicio, encara que abans hi havia inquisicio. Pero la nova inquisicio de roma es pa concentrar les copetencies en tots els estats italians per a lluitar amb la heregia, contra els protestans. En el 42 hi ha una estructura organitzada que es la nova inquisicio que imita la inquisicio espanyola. No es casual que el mateix any q es convoca el concili es cree la congregacio de la inquisicio. Les dues decisions reflexen la voluntat del papa Pau iii de dir que fins aci em arrivat, per a lluitar contra els protestants. Tot i que es convoca en el 42, dura molts anys este concili. Del 47 al 51 no hi han reunions,i del 52 al 62 pasen deu anys avans dels debats. No comensen les reunions fins al 45, no es dona la condicio cinecuanon, no hi ha pau entre les monarquies. Espanya i fransa estan en guerra i tenen que firmar una pau, i fins que no es fasa no podranc omensar les sesions i debats a trento.
Tarda tant en arrivar la resposta per aixo. Per a que son els debats del concili? Que volen slucionar?. Hi han dos grans arees o dos grans ambits de dbat, el dgoma i la disciplina. El concili vol donar resposta als grans problemes de la esglesia catolica i els problemes s’organitzen en la dogma i la disciplina. La doctrina vol dir que perque soc jo catolic? la disciplina es que quina es la autoritat del papa, dels bisbes, que han de fer els fidels…
Ha de quedar una cosa clara i el concili te limtis desde el principi, coses intocables, com la autoritat del pap. No es pot dubtar de la seua autoritat i tampoc de la autoritat que alguns reis catolics tenen sobre les seues esglesies nacionals, com la monarquia francesa i la espanyola.
Van a discutir i a parlar del, primerament el DOGMA, DOCTRINA. En trento, durant moltisimes sesiones els teolegs van debatre moltissimes questions pero anem a centrarmos en cinc fonamentals: autoritat. On esta la euoritat. Les escriptures, la salvacio, els sagraments i la eucaristia.
Primer, la autoritat. La de luter es la biblia, la paraula de deu. Aleshores, en resposta a Luter, en trento lae sglesia afirmara que la autoritat la tenen el papa,l la gerarquia, els concilis i la tradicio, els sants pares, alloq ue han dit els sants pares. La segona questio es, que pasa amb la biblia? Val qualsevol versio de la biblia? NO. Aixo que han fet a alemanya de traduirla al alemany, o en anglaterra en la traduccio… aixo queda prohibit. La unica versio oficial canonica acceptable de la biblia per a la esgl catolica es la vulgata, ‘’biblia sixtina’’, la biblia en llat i aixi sera per seges. No es podia traduir i la unica versio en llati i reconeguda serà esta. La tercera questio: la salvacio. Perque ens salvem? Luter diu que sols es prou en tindre fe en els medis de crist per a salvarse. En respota la esgl catolica afirma que per a salvarse sa de tenir fe pero la fe ha de estar ajudada per obres. El fidel ha de obrar en consequencia amb la seua fe. A la doctrin de la salvacio de la esglesia catolica se li anomena com el lliure albí, perque cada u de nosaltres es lliure de decidir si es salva o no. Quartta questio son els sagraments i luter i calvi son dos, baptisme i eucaristia i la esglesia dira: son set, els set que la tradicio i els set han estats validats per jesucristi i ho diu la biblia. I com dns de la questio sacramental ha arrivat a tindre una importancia la interpretacio de la eucaristia, lutter diu que j esta ahí el pa i el vi tal, la esglesia catolica diu quina es la seua interpretacio: en trento la esgl catolica confiramara el miracle de la transubstanciació, i es diu que es la presencia real, fisica, que en el pa esta crist i i en el vi esta crist, que dona una forsa real al fidel. Exos son els cinc punts basics de la doctrina.
En la DISCIPLINA, la autoritat del appa es incuestionable. Si anem de dalt a baix tenim els bismes, la jerarquia eclesiastica. El absentisme dels bisbes era lo mes conflictiu, i es produia este absentisme com a consecuencia de una cosa que estava prohibida pero succeia, i era la acomulacio de SEUS EPISCOPALS. No podien ser bisbes de varies seus perque no estaven en algun moment en una o altra. Per a lluitar contra aso en trento es prohibira definitivament l’acomulacio de seus. Si continuem baixant tenim els retors de la parroquia. Els retors de parroquia, quan encara estan discutint a trento, la condicio o formacio intelectual dels retors encara deixava molt que desjar i s’havia de millorar aquesta formacio dels retors. Per a millorarla es va decidir que era convenient crear seminaris, a aprtir de trento es creen els primers seminaris per a la formacio especifica de retors, sacerdots. El concili acava en el 63 i en el 64 es crea el primer seminari en Pavía, ciutat italiana. Per baix dels sacerdots o en altre punt tenim les ordres religioses. En trento es considera que s’han de modificar la seua forma, les membres de les ordres i els que manen, les monjes, fralers…. Deben ser mes purs en la seua conducta. Aleshores en trento van obligar que era obligatori reescriure els estatuts de
totes les ordres religioses. Es diu que hi ha una nova ordre religiosa que representa l’esperit contrareformista aprovat en trento, que son els Jesuites. Estos comensen a creixer a partir de aci eprque a banda dels bots abituals que son obligatoris fets, ells pensen que tenen altre vot especial i es el vot de obedencia especial al papa. Aleshores aso converteix als jesuites en els preferits per els papes desde la segona meitat del s XVI per encarregarlos les misions mes perilloses de totes: predicar a la xina, india… a anglaterra arriven molts jesuites per predicar el catolisicime i van arriesgar la seua voda i morint, com Robert Persons i Edmund Campion. Per ultim tenim els fidels, els laics. Res sobre els laics, no es va parlar dels laics perque la pretensio deliberada, premeditada del concili era deixar clar la frontera entre el clero i els fidels, res de confusions com en la esglesia luterana. Els laics han de fer lo que diga la esglesia. Aleshores, com a consecuencia de lo que es diu en trento i dels principals acords doctrinals, en trento es reafirmaran devocions tradicionals que continuen vivisimes hui en dia com son les peregrinacions, la deviocio als sants, a la verge maria… si em de guanyarmos el cel es en les penitencies, cofradie, venerar el sant local…
Per a fer realitat els decrets que es van fer al concili, la esglesia es va organitzar i va crear noves comisions. Per exemple. Una cosa es dir que sols es reconeix una biblia i en les que circulen lo que faran es crear una comisio anomenada bblica, per fer la edicio definitiva i destruit totes les que no concidien amb la vulgata. Lo mateix amb altres llibres doctrnals per a eliminar el protestantsme i es va crear una comisio de l’index de llibres prohibits. Roma la crea per a fer la seua propia llista de llibres prohibits al any 1564. A partir de asi, cada any es van renovant per incloure les obres ‘’perilloses’’.
El control sobre la esglesia. El papa Sixt V va introduir per a controlar als bisbes la obligatorietat de les visites ad limina. Es la obligacio que te qualsevol bisbe del mónde visitar el papa i rendir comptes de la seua gestió. Quan mes prop del papa, amb mes frequencia com els bisbes italians, que es cada tres anys. Els de mexic cada deu anys, els de ultramar. I aso permet a la esglesia tindre una informacio del seu funcionament.
- guerres de religio i divisio politica.
En suisa, imperi alemany i pasos baixos.
EL primer lloc de europa on conflictes luterans en la confederacio de beltica. La reforma arriva a suisa i la primera ciutat on arriva es a Shurich. L’artifex de la reforma religiosa asi va ser Ulrich Zwingli. Este va fer la seua propia bblia en llengua alemanya, abans de que luter l’acavara de traduir. Este home es com un precedent del model esglesia de calvino, éste vol que siga la jerarquia eclesiastica la que controla el poder civil i no a l’inreves, este home tambe creu en la prodestinacio avans que Calvi, i tambe vol eliminar de la liturgia tot allo que se considera superficial i distrau al fidel de la paraula de deu. Aixina com deu dona mipotancia al amusia i cant, este sols vol parets nues, cap imatge i tambe aixina els calvinistes. Zwingli imposa el seu model en el 1523, avans que calvi en ginebra i vol extendre el seu model a ala resta de suisa, desde Shurich vol extendre el seu model de eslgesia a tota la resta de suisa, pero no calcula be la resistencia dels cantons mes tradicionals a la fe catolica. No calcula be el risc de fractura politica entre uns i altres, entre cantons tradicionals i els propers … aixo trau la guerra entre catolics i protestants. La batalla de Kappel mor en el camp de batalla el Zwingli ja que ell va a la guerra. Tot i morir, les parts enfrontades decideixen firmar una pau, la segona pau de Kappel en 1531 en kappel que dona lloc a la batalla de la pau, se estableix el dret de cada canto a establir la seua propia religio, uns seran zwinglians altres catolics, calvinistes en ginebra i l’obigacio de tots esl rtetze cantons de abandonar qualsevol aliansa en un pais extranger. Cada canto te dret pero tots aobligats a abandonar qualsevol aliança amb un pais extranger.
A l’imperi alemany, la diivisio entre catolics i luterans cada vegada mes forta. el mateix any que en suisa es forma la pau en Kappel, en alemanya els princeps luteransformn una aliança militar per defensarse del rei carles V. Esta aliança es coneguda com la lliga d’esmalcalda. Els partocinadors de esta liga son felipe de Hesse i Joan Frederic de Saxoni, conegut om elector de saxonia. Nomes hi han set princeps que tenen dret de vot quatre lais i altres eclesiastcs. Aquestos dos son els promotors de la lligs per a defendres de l’emperador. En principi quan es funda nomes formen part sis princeps i dotze ciutats lliures. Deu anys despres, abans de deu anys formara part de la lliga mlitar el doble de integrants, el doble de estats, dotze grans princeps, mes de vinticuatre ciutats. Gracies a que el seu numero va creixent i a lajuda del rei de frnaça, la lliga va fer front a les pretesions de carles v de reestablir la unitat catolica de l’imperi alemà. El rei de fransa ajuda perque vol posar en compromis al emperador que es el seu enemic, aixi si posen problemes a carles el rei de fransa te mes posibilitats de adquerir els seus objectius com controlar la italia. En 1547tot i que esta apunt de vencer militarment als protesntants, la ajuda fransesa evita la derrota dels protestants, aleshores a esar de la victoria de calres, la guerra continua fins a 1555, sense posibilitats de que cap de les dos parts guanyen, quan es firma la famosa pau de Ausburg, ciutat barbara de Augsburg. Arrivem sense que catolics i protestants hajen pogut vencer el seu enemic militarment. Calres V renuncia a la pretensio de reestablir el catolisicime com unica religio i els luterans eliminen el seu somni de expandirse. El principi basic que se extableix en aquesta pau de Augsburg es la expresio que no trobareu en el tractat: Cuius regio, eius religio, de tal autoritat, la seua religio. Es a dir la pau eixa
La seua dona, caterina de medici, tenen molts fills. El seu primogenit es francesc II i quan mor son pare te 15 anys, i mor un any despres de una otitis. Aleshores el succeix en el tro de fransa el seu germa carles IX, que te deu anys. Aleshores goberna sa mare en fransa, caterina, durant molts anys, primer per la minoria id espres perque ella es la que controla el cotarro, la cort, i es com a presidenta de un concell de regencia presedit per la reina. Al voltant de la reina, del rei, hi ha tres families principals que es disputen el favor de la familia valois. Els Guisa, ultracatolics, els liders de la faccio mes radicalment catolica i no volen cap tolerancia. Les altres dos families tambe son majoritariament catoliques, pero alguns membres de les families san convertit en el calvinisme, i son la bandera de la tolerancia relgiosa a fransa. Estes dos families son els montmorency-chatillon i els altres son els borbons. Estos dos son aliats i recolzen la politica de tolerancia. La reina dubta entre una faccio i altra. pero en 1562 signa la reina un decret que obri les portes la tolerancia relgiosa, se ingaugura una nova politica de tolerancia religiosa que a partir del 1562permet els calvinistes defransa anar lliurement a les reunions religioses. Els calvinistes a fransa s’anomenen Hugonots. En el 1562 ja hi havien moltes esglesies calvinistes. La resposta dels guisa a aquest decret es una amasacre, una matansa en 1563 en Vassy, arriven es guisa on estan els hugonots i oficialment comensen les guerres de religio. Duraran mes de trenta anys fins a 1598 no acaven els enfrontamets.
El moment mes dramatic d’aquest dconflicte religios es snese cap dubte la nit de sant bartomeu, la matanza de sant bartolomeo, del 23 al 24 de agost de 1573. Aprofitant la boda de un brobo en la filla de caterina, la nit posterior a la boda maten a mes de tresmil calvinistes de paris i a les setmanes seguents mes de 20000, masacre sistematica. Aixo provoca que despres de esta masacre, els calvinistes se organizen militarment per defendre les seues vides i la seua fe, i creen una unio protesntant. En 1573 ja tenim una aliansa militar de la unio protestant calvinista. Els protestants es jnten en una unio i els catolics fa igual, els guisa es fan una lliga catlica. A partir de la amsacre es canvia la fraccio per organitzacions politiques i militars amb recolzament angles, alemany i holandes alitats amb els tolerants. Felip II amb els catolics. Hi han molts combats i batalles. Cada trimf protestants dona lloc a un decret reial que garanteix la tlerancia. I amb la victoria dels catolics s’anula la tlerancia.
Calres IX va morir poc despres de la amsacre i va quedar molt afectat en la masacre, era un xiquet que estava sempre mal i moralment queda afonat i mor en 1574, i sera succeit en el tro per enric III Valois, el seu germa, el ultim re de la dinastia Valois. Este es catolic i creu que sobre qualsevol facico religiosa ha de prevaldre el interes de fransa, allo que els historiadors han anomenat rao de estat. Enric II busca imposar la rao de estat per damunt de qualsevol considereacio religiosa i busca el recolzaent de una fraccio politica coneguda com el aprtit dels politics. Son els que creuen que es mes improtant el interes de fransa, posar fi a les guerres per tal de implantar cara als seus enemics externs, sobretot a la monarquia de fransa. Esta entre enric III enric de navarra, que pensa com ell, enric de borbó. Enric es calvinista i es el que sa casat amb margarita, alsehores son cunyats. Enric III es asesinat en el 1589 despres qe el rei haguera fet assasinar els liders de la faccio Guisa, assasinat per un frale. El orden succesori es enric de Navarra desde el 1589 rei de fransa. Per tal ser reconegut per tots ha de convertirse al catolicisme en 1593. Lo que te que fer per tant es converitrse al catolicisme. Pero no hi ha prou i ha de garantir la tolerancia religiosa als huganots. En 1598 va signar un edicte de tolerancia, el edicte de Nantes, i garanteix la tolerancia religiosa als calvinistes, es a dir que la arrivada dels bobros a la monarquia francesa comporta un regim de tolerancia religiosa que durara quasi un segle, fins el reinat de lluis XIV, 1685.EN este any, el seu net, despres de uns ans de persecucio, va anular la tolerancia, i ja els hugonots tene que convertirse, exiliarse o morir. Molts moriran i milers s’exiliaran a holanda, prusia e inclus en nordameirica.
Rlandaa forma part dels dominis de la monarquia ingelsa, senyoriu angles desde finals del segle XII. Nomnalment toa l’illa de irlanda forma part dels dominis anglesos i desde el regnat de VIII es un regne, regne de irlanda. Va ser el primer rei agnles que es dona a si mateix el nom de rei de irlanda, enric VIII. Antes de morir crea el regne de irlanda. Una cosa es que tota la illa tinga un nom i altra cosa diferent es wue tota la illa estiga sota la obedencia efectiva del rei de irlanda. Els anglesos nomes controlen desde el segle XV nomes controlen la palisada, THE PALE, EL MURO. Al voltant de dublin, uns 30x20km. Tota la resta de la illa son senyorius i territoris ocontrolats per clans gaelics. Aquestos territoris pertanyen a senyors que reconeixen la autoritat anglesa. Per a aconsegir la obdencia els reis anglesos sols tenen una solucio que e simposar per la seua forsa i armes el control. El domini militar angles sobre irlanda va afermantse al llarg del sgle XVI, pero clar, quan mor enric vIII anglaterra es doctrinalment catolica pero ha ttrencat la obedencia amb roma. Els irlandesos son en la inmensa majoria catolics, practicament tots. Era molt dificil trobar protestants a irlanda. Pero ja hi ha una bolsa de resistencia, nadius contraris al trencament de relacions amb roma. La cosa es complica amb el regnat de eduard VI, quan anglaterra es converteix en protestant, pero maria restbaleix el catolisicime i obedencia en roma. La feina de convertir a irlanda en un pais protestant es de elisabeth, i resulta mes dificila a irlanada que a anglaterra. A anglaterra mijansant mesures politiques va fense poc a poc, pero irlanda ha de ferse amb les armes. La minoria protestant viu en THE PALE. Un moment clau per a la submisio de domini de irlanda
es dede finals del segle XVI i principis del segle XVII LA colonitzacio de l’Ulster. L’origen de la divisio de irlanda el trovem en el regnat de elisabeth en els ultims seus anys i els primers anys del pirime Stuart. Elisabeth mor sense fills i es converteix en rei de anglaterra un Stuart, reis de escosia i anglaterra i canada. Sera Jaume I de anglaterra. En aplegar a anglaterra fa seu el projecte de colonitzacio del nord d irlanda que havia posat en marxa elisabeth. Lo que preten el primer stuart es ne primer lloc expulsar del nord d irlanda tots els nadius catolics de les terres que habiten, cap al interior de l’illa i repoblar en nord d irlanda amb protestants, anglessos o escosesos, anglicans i presviterians. Tambe es volia fortificar les terres dels colons, per impedir que tornen els nadius catolics. La tercera cosa que vol la monarquia es crear una serie de ciutats, noves siutats a lazona i conectarles entre si pel mija de una xarxa de carreteres, per exemple Belfast.la cosa va anar mes le ntament del que esava previst, pero comensa en els primers anys del segle 17 fins mijans del s 17 no hi ha una majoria protestant a aquest territori, i els catolics no sen van i els colons no treballen les terres. Pero este proces es l’origen de que hui en dia els unionistes …. Irlanda era a mijan del segle 19 prracticament tota catolica i el nord no, hui en dia tots catolics menys una part menuda del nord que son protestants. El origen de esta diferencia es el fet que em explcat. No es un proces pacific, sagnant, ple de conflictes militars. Les mes important es que aquest conflicte, les pejades encara estan vives. Guillem III es hui encara un simbol de la causa unionista.
Examen part moderna: conta 2,5.
4 preguntes de esta part.
Tipus: que es la segona servitud, de que es diferencia moderna i medieval… que es la bombolla financeradels mares del sur, perque esclata. Perque es van produir les guerres de religio a fransa. De lo de hui no ix. Acrods del concili de trento, perque es important…
