¡Descarga ILERDA I TARRACO (llatí) y más Apuntes en PDF de Latín solo en Docsity!
ILERDA
Època preromana
- La zona on actualment està Lleida estava habitada pel poble iber anomenat Iltirta (S. VI aC)
- Emplaçament estratègic: riu Segre, turó de la Seu Vella, domini de la plana del Segrià.
Història
- Segona guerra púnica (218 - 201 aC) → els ilergets van lluitar del costat dels cartaginesos i, després, dels romans, però aquests els volien sotmetre sota el seu domini i es van rebel·lar.
- Indíbil i Mandoni, cabdills ibèrics importants, van ser derrotats el 206 aC. Indíbil, mort en batalla, i Mandoni, executat pels romans.
Arribada dels romans
- S. II aC apareixen les restes més antigues, però la fundació d’Ilerda data del s. I aC.
- Fundada prop de l’antiga Iltirta
- A mig camí entre la costa i l’interior de la península
- Prop de la via del Nord → unia la via Augusta amb la via de la Plata
- No se sap qui la va fundar
- Possiblement per assentar veterans de guerra
- Va adquirir el títol de municipium a l’ època d’August.
- Pertanyia a la colònia Caesaraugusta
- S. III dC → forta crisi i s'abandonen molts edificis.
Història
- Durant la guerra civil entre Cèsar i Pompeu, Ilerda va tenir un paper important.
- Batalla d’Ilerda el 49 aC.
- Pompeu tenia per la zona campaments amb legions comandades per grans generals.
- Cèsar va atacar-lo al seu propi territori.
- Cèsar guanya.
- El mateix Cèsar descriu la batalla d’Ilerda a la seva obra De bello ciuili.
Urbanisme
- El relleu va dificultar la típica planta rectangular.
- Estava creuada per dos carrers principals: el decumanus maximus (d’est a oest) i el cardo maximus. La resta de carrers eren paral·lels.
- El fòrum no estava a la cruïlla d’aquests dos carrers, sinó que estaria situat més a l’oest.
Monuments
- No coneixem bé el traçat d'Ilerda, ja que la ciutat moderna de Lleida hi està construïda al damunt.
- La ciutat estava envoltada de muralles.
- Restes d’algunes domus
- Es conservem restes d’unes termes del s. II dC
- Existència d’un pont sobre el Segre
- Restes d’un tram del Cardo Maximus
● Part baixa → Zona residencial → Model hipodàmic
● TEATRE → zona residencial
● FÒRUM → centre de la ciutat
● Extramurs →
○ PORT
○ AMFITEATRE
● Tres aqüeductes
Monuments
Era la construcció més antiga de Tarraco, ja que data de l'època de la fundació de la ciutat. Va ser construïda sobre grans bloc de pedra, d'on li ve el qualificatiu de ciclòpia, amb torres, com les del Bisbe i Minerva, en els punts més vulnerables.
La muralla feia 6 m d'alçada per 4,5 d'amplada. Originàriament cobria només la part alta però al segle II dC es va fer una ampliació per abraçar tota la ciutat.
- Estàtua d’August al Passeig arqueològic de Tarragona
- Fòrum de la província
● Aquest immens espai (un dels fòrums més grandiosos construïts en una ciutat romana) es va edificar a meitats del segle I dC sobre el terreny de l'antic praesidium militar. Era independent de la ciutat, ja que depenia dels representants de tota la província. Constava de dues terrasses, una de les quals era ocupada per una gran plaça porticada, a la qual s'accedia a través del pretori i de la tribuna del circ.
La terrassa superior era ocupada per un gran recinte religiós presidit per un temple dedicat possiblement a August i que era el centre religiós més important de la província. S'han conservat alguns trams de mur i elements decoratius del fòrum però no el temple, els fonaments dels qual van ser localitzats recentment sota el sòl de la catedral de Tarragona.
● Torre de l’audiència (Antic jutjat de Tarragona)
● Torre del pretori
○ Antic quarter militar, residència de nobles i presó provincial de Tarragona
○ Quan entrem dins la torre del pretori, trobem una enorme volta subterrània que passa per sota la Plaça del Rei
Aquest gran edifici va ser construït a finals del segle I dC sobre una terrassa entre el fòrum provincial i la zona residencial de la colònia. Mentre que la majoria de circs es construïen extra muros per les seves grans dimensions, els tarraconins van innovar incloent-lo dins de la ciutat, de manera que la travessava en paral·lel al cardo maior.
Les dimensions d'aquest circ eren inferiors a les habituals en aquest tipus d'edifici, per la seva situació dins de la ciutat: feia només 325m de llargada i entre 100 i 115m d'amplada, depenent de l'extrem.
De tot el recinte s'han conservat només les graderies de la part baixa, arveixí com els corredors subterranis que comunicaven amb la residència del governador. La resta del circ es troba encara sota els edificis de la moderna Tarragona.
El segon gran edifici d'espectacles de Tàrraco es trobava extra muros, a la vora de la Via Augusta. Va ser construït a principis del segle II dC amb capacitat per a 14. espectadors. Una part de la cavea va ser excavada a la roca, aprofitant el pendent del terreny; l'altra va ser alçada per mitjà d'arcs i pilars. Són visibles les fossae on es guardaven les feres i els materials. Al mig de l'arena es troben les restes d'una basílica cristiana construïda en honor a Sant Fructuós, bisbe de Tarraco, que morí cremat al mateix amfiteatre (259 dC).
Va ser el primer dels tres grans edificis d'espectacles que va tenir la ciutat de tarraco, ja que va ser construït en època d'August. Lamentablement no s'ha conservat tan bẻ com hauriem volgut i ha patit la destrucció de part de les seves estructures al llarg del segle XX. Actualment se'n conserven part de la cavea i restes del proscenium i del frons scaenae.
● S'ha conservat parcialment la zona de la basílica, algunes bases d'estàtues i uns porxos que albergaven comerços. Més a baix hi ha les restes d'un carrer envoltat de residències i una claveguera.
● Basílica
- Aqüeducte de les Ferreres
Era la principal font de proveïment d'aigua de la ciutat, construït al segle I dC. També és conegut com el Pont del Diable.
La part més vistosa és el pont que salva una vall poc abans d'arribar al centre urbà: fa 27 metres d'altura per 217 de llargada, i s'alça sobre dues fileres d'arcades superposades.
