ILERDA
Ilerda era una ciutat ibèrica important, anomenada Iltirda, els
habitants de la qual eren de la tribu dels ilergets.
Estava situada en un turó (el de la Seu Vella) a prop del riu Segre
(Sicoris) i gaudia d’un emplaçament estratègic per a les
comunicacions tant fluvials com terrestres, per això tenia molt
d’interès per als romans, que la van conquerir al segle I aC. Aleshores
la ciutat va prendre el nom d’Ilerda i, en temps de l’emperador
August, va adquirir el títol de municipium.
Durant l’època romana, Ilerda va ser escenari de dos esdeveniments
històrics importants: l’oposició a l’ocupació romana per part dels
cabdills Indíbil i Mandoni, i la guerra civil entre Cèsar i Pompeu.
Les excavacions arqueològiques dels últims temps han fet sortir a la
llum una ciutat romana soterrada sota les construccions posteriors. La
muralla devia abastar tot el turó de la Seu Vella i la part baixa fins a
l’antic curs dels rius Segre i Noguerola. La difícil topografia del terreny
va condicionar que l’estructura de la ciutat no seguís el traçat
urbanístic habitual d’altres ciutats romanes.
No segueix el traçat urbanístic hipodàmic perquè el relleu de la ciutat
no ho permetia.
El punt neuràlgic d’Ilerda era l’encreuament del cardo maximus i del
decumanus maximus, on hi havia unes grans termes públiques
construïdes a finals del segle I dC.
Es tracta de l’edifici més important descobert fins ara a la Lleida
romana, que tenia una superfície de 1.800m2 dividida en dos espais:
una zona de banys i una palestra.
Als anys 80 es va descobrir un gran edifici d’època romana,
segurament del segle I dC. Es tracta d’un edifici dividit en 27 espais
que els arqueòlegs han documentat com una domus urbana de
grans dimensions.
