¡Descarga Imatges Examen y más Exámenes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
IMATGES PER A L’EXAMEN
La baixa Mesopotàmia
1.1 Protohistòria
CULTURA HASSUNA (5800-5500 aC), situat al sud de Nínive, té 6 nivells d’ocupació, les cases estan fetes amb fang empiconat, amb palla. La planta és rectangular i té compartiments, al seu interior solien enterrar els seus difunts col·locats en recipients de fang. Tenen dos construccions annexes: la més gran pels animals domesticats i l’altra com a magatzem dels excedents. Sostre lleugerament inclinat a dues aigües i amb cobertura vegetal. No hi ha finestres però si portes, es mostra una bona organització de l’espai. És un dels jaciments més antics, ho sabem pels 6 nivells d’ocupació.
CULTURA SAMARRA (5000 aC) la ceràmica evoluciona i aquesta cultura, substitueix l’anterior d’Hassuna. Ceràmica en tons monocroms i decoracions estilitzades, geomètriques, zoomorfes i antropomorfes. La seva màxima expressió es troba a Tell-es Sawwan. La seva màxima expressió es troba a Tell‐es Sawwan. Observant el plànol de Tell‐es Sawwan es pot veure un recinte emmurallat, rectangular, amb diferents portes i controlades amb construccions co mpartimentades amb molta població habitant-la. A partir dels aixovars dels enterraments es troben figuretes amb els ulls modelats en forma de gra de cafè, recorden les estatuetes sumèries arcaiques. La punxa del cap es qüestiona si és un casc o bé si tenien defo rmacions cranials. Destaquen les formes femenines. Figuretes femenines procedents^ d’enterraments infantils de Tell‐es Sawwan. Alguns autors les interpreten com a mares de substitució per fer‐ los companyia.
- Ceràmica de Samarra de Hassuna alta qualitat en pastes, coccions I volums, tenia marques del ceramista. Amb una amplia distribució geogràfica, se’n feia comercialització i intrusió cultural. Era imitada econòmicament abaratint costos per això no coneixem el final del període. Eren pintades en vermell sobre fons ocres amb motius geomètrics i figuratius com aus, peixos, gaseles, cérvols, humans... Els cérvols identificats com els quatre punts cardinals. Les formes eren gerres de cos esfèric, plats, plàteres, bols, olles, formes animalístiques. Les decoracions tenien tendència a l’esquematisme i composicions simètriques. En algunes apareixen forats, van ser fets pels britànics en les seves excavacions, quan la ceràmica es trencava l’ajuntaven i al centre disposaven dos forats per passar un ferro i fer-lo més resistent. Una de les imatges més característiques és la Venus de la fecunditat de Samarra, du el cap petit però el seu cos és gran per demostrar la seva importància en la fecunditat. Una de les imatges més característiques és la Venus de la fecunditat de Samarra, du el cap petit però el seu cos és gran per demostrar la seva importància en la fecunditat. Aquestes eren enterrades sota terra, on es creen les arrels dels vegetals que alimentaran la població i els animals.
Ceràmica Samarra amb decoració pintada antropomorfa, una dona.
1.2. Sumer – 3 períodes
Període d’Uruk (3500-2800 aC). Primera etapa de la civilització sumeria
Període d’Uruk o de Warka: s’exten per la baixa Mesopotàmia s’inicia on desenvoquen el Tigris i l’Eufrates, es van establint com a poblacions sedentàries. Les seves cases eren de canyes molt gruixudes amb obertures al sostre per entrada i sortida de llums i fum. La majoria de cases tenien dos nivells, la part inferior era d’emmagatzematge i la superior d’habitacions.
1ª construcció: Temple de calissa situat a l’Eanna d’Uruk, de mides més grans que els anteriors, més distribuït internament amb cambres. Les parets del temple són amb entrants i sortints i té una sala d’ofrenes. 62x12 m., té un espai central a vegades cobert per una volta, altres no. Aquest espai envoltat d’habitacions allargades i construïdes en diferents períodes, algunes tenien sortida. Una arquitectura que permet la lliure circulació.
2ª construcció: Temple dels conos, annex al de la 1a.construcció. S’hi accedeix per un “camí” al voltant del qual hi ha una paret amb columnes adossades i decorades amb maons i cons, els colors són elaborats amb pigments vidriats i cuits al forn. Decoració poc freqüent. 28x19 m., situat sobre una plataforma no gaire alta de terra trepitjada resistent a l’aigua gràcies a la capa d’asfalt que hi van posar. Els ciments són de calissa barrejada amb morter de calç, les parets d’uns 3 m. d’alçada fetes amb una espècie de formigó (maó+guix empolvoritzats i assecats al sol). Disposa d’una nau central on a banda i banda té una correlació d’habitacions compartimentades per dipositar ofrenes. A sota d’aquesta zona, hi ha habitacions buides, tancades hermèticament i segellades; una incògnita pel que fa a la funció.
3a.construcció, és una ampliació del gran temple. El fet d’introduir els conos es diu que té relació amb el teixit.
o Sacerdot o Governador d’Uruk: aquesta peça és de calissa, és una representació “més barata”. La figura representada té el tors al descobert i està fragmentada, es a dir, formava part d’una escultura de cos sencer. A la part que no observem devia dur una faldilla kaunakés, típica dels súmers. Les proporcions del cos no són acurades. Uneix el cos amb els braços. Hi ha una clara influència egípcia pel que fa al nas, les orelles grans i les incisions dels ulls. La barba, celles juntes, pòmuls caiguts , capell amb tira ampla. Braços gruixuts, no guarden simetria amb la resta.
o Vas d’Uruk: és d’alabastre i constitueix un obsequi d’ofrena per a la deessa Ishtar. Mesura 1m d’alçada, la seva forma cilíndrica i cònica amb base cònica invertida, possibilita que es mantingui dret. És en baix relleu i té tres registres amb espais lliures. És una representació de la fecunditat. Els servidors amb menjar, en direcció al banquet de la deessa. Ishtar va amb túnica llarga, Kaunakés, cabell llarg i capell; dos branques de palmera l’estan protegint.
Període de Messilim (2800-2350 aC) Introducció: Abans que comencés aquest període, cap al 3000-2900 aC, tant els sumeris com la Bíblia situen el Diluvi en aquestes terres. Un ampli estrat arqueològic de 2m. de fang, en dóna testimoni. A partir del 2800 aC hi ha una sèrie d’invasions de pobles semites que s’instal·len a l’actual regió de Bagdad i des d’allà s’acomoden a les ciutats del sud.
SUMERIS: Cap al 3000 aC, van descobrir l’escriptura. Aquest fet no va ser de sobte, a Uruk s’utilitzaven 900 signes i a Djemdet Nasr 420. Els escribes ho varen uniformar, convertint-los en una escriptura pictogràfica que representava les coses que els envoltaven (homes, cases, animals domèstics, la caça, els peixos). Hi ha una estilització i esquematització de tots aquests elements, s’estableix un geni pictòric d’un poble que sap anar cap allò essencial, aplicant un signe segur. Els ideogrames (signe-paraula) i les síl·labes (signe-so). Escriptura pictogràfica, lineal i cuneïforme. Es fan els primers documents escrits de caràcter econòmic (llistes d’objectes, d’animals...) Després ja apareixen noms de ciutats i reis, serà un text. El primer descobriment és la Maça del rei Messilim de la ciutat de Kish, trobada a Lagash. Tenim textos que verifiquen l’existència del rei i descriuen el seu regnat, va ser el mediador entre les lluites de Lagash i Umma, dos ciutats. No hi ha una compressió de l’espai al voltant dels animals.
o Temple oval de Kafadye : Aquest edifici constitueix un canvi clar en l’arquitectura. El temple té un doble anell de muralles, ubicat al centre de la ciutat i en lloc elevat autoprotegit. La part pública és a l’exterior, i entrant per la dreta podem fer la volta a tot el recinte. En cas d’entrar per l’esquerra portarem les ofrenes en un lloc físic. La part privada és a la segona part amb unes parets d’uns 5 metres d’alçada, és la zona dels dignataris on se situa la gran terrassa central del temple. Per entrar a aquesta zona, l’accés és directe i l’estructura és igual que la d’altres temples. La variació és el material constructiu, s’emmuralla per invasions i el seu entorn varia.
o Temple de Sin Kafadye: té dos cossos ben diferenciats, el cos de la cort i el cos administratiu. Té unes muralles dobles i importants. La base és rectangular i medeix 65m x 35m. Les habitacions també són rectangulars i no s’han trobat restes de la sala del tro. L’entrada és monumental.
L’art sumeri representa una certa evolució respecte l’art anterior. És una societat que està creixent i canviant. Van transformar la part sud del país, fan arribar el seu art a Egipte. Les regions de l’Alt i Mig Eufrates estaven ocupades pels semites. En canvi els sumeris estaven al sud. La població era heterogènia i això repercuteix en l’art. Mapa de les primeres ciutats-estat de Mesopotàmia, les més importants: Nippur, Uruk, Ur, Eridu i Lagash. Les plaques generalment representen escenes religioses o simbòliques, però el tema més recurrent era el banquet litúrgic, en dos o tres registres. Un orifici central i baix relleu. Eren ofrenes.
Al registre superior Eanna custodia l’exèrcit de soldats que estan trepitjant de nou els presoners. Finalment observem els voltors menjant-se les restes dels presoners ja trepitjats. Tot l’espai del darrere era ocupat per escriptura que explicava la història.
o Cementiri reial d’Ur: situat al sud-est del ziggurat del déu lunar Narmar, excavat per Sir L.Wolley. S’hi troben 1850 tombes, 16 de les quals són de reis, la resta són gent escollida per raons desconegudes. Lloc escollit expressament per enriquir la zona, és el cementiri més gran.
o Tomba PG 789: enterrat un rei anònim juntament amb 57 cadàvers a la sala i 6 soldats amb casc i capa al corredor. La tomba té 10 m. de profunditat i és en forma de L, té un passadís d’accés amb molta pendent per evitar saquejos. També s’hi troben els bous que tiraven dels carros, que es conserven i observem rodes massisses. Al voltant del rei, dones que duen instruments per ambientar l’escena. Al centre els servidors. La tomba del rei du una falsa volta. Tot el recinte es fet de maó, el taüt del rei és buit i està desordenat. Per l’aspecte dels cadàvers trobats, es creu que van ser enverinats i no van patir. Soldats - Bous - 2 carros petits en forma L - Servidors - Dones amb instruments
o Estendard d’Ur. Tomba PG 779. 20,5 cm d’al. x 47 cm d’am. Ànima de fusta, material no mesopotàmic, d’importació. Forma trapezoïdal perquè estigui quiet sobre una superfície plana. Tres registres, s’han de llegir de baix a dalt i té dos cares en relleu. Les pedres: lapislàtzuli pel blau, petxina o marfil pel blanc i corall pel vermell, no són típiques de la regió.
Cara de la guerra: Carro suportat per servidor, Soldats, Impartició de la justicia. Soldats, Rei, Presoners despullats. 4 carros amb personatge que els guia i el servidor que l’ajuda. Els animals trepitgen els presoners. La sanefa tanca les escenes i enquadra la cara.
Cara de la pau: La dona canta i l’home du una arpa portátil. L’amo du kaunakés i una copa de vi, els servidors es situen al seu davant i duen pells a les mans. Preparen el banquet de celebració del combat. Personatges carregats de fardells i animals, altres duen peix i animals.
o Arpa d’Ur. Arpa de marqueteria, or, marfil i lapislàtzuli. Part frontal guarnida amb un cap de toro d’or massís, en relació amb la fecunditat masculina. Ulls de lapislàtzuli i barba humana. En els quatre registres situats sota el cap de toro, observem: Animals humanitzats, és una representació teatral dels homes, Guilgamesh agafa els dos toros humanitzats. Toros amb barba humana. Lleó du un recipient, zorro du taula amb peces d’animals. Ruc toca l’arpa, ós pensatiu, animal petit escriba, bou. Escorpí en forma d’home, animal li ofereix copa de vi. Gerra amb papir a dins, a la manera dels egipcis.
o Tomba de la reina Puabi a Ur. Dinastia I. L’únic difunt trobat, la reina duia una roseta al cap com si fos una “peineta”, arracades, collarets... Les tauletes de fang trobades a la seva tomba, ens expliquen la història de la reina. Hi ha domini de tot tipus de materials, hi ha comerç.
1.3. L’Època accadia ( 2340 - 2200 aC)
El període accad es contrau en èpoques curtes en el temps però el resultat és més divers que en les anteriors cultures. El desenvolupament cultural manté una línia més homogènia que tendeix a una importància regular però que serà prèvia a l’esclat cultural de Babilònia.
-Introducció històrica: Hi ha una nova infiltració pacífica dels semites a les ciutats sumeries. La seva capital: Accad o Agadé. Un funcionari semita estarà al servei del rei, en aquest cas, Urzazaba que és el rei de Kish, organitza a la seva gent i el seu exèrcit. No obstant això, el funcionari que és anomenat Sargón, deposa el rei Urzazaba i es denomina rei vertader (Sargon). Sargon lluita per aconseguir dominar tot el país. El succeeixen els seus dos fills: Rimush i Manishtusu. I després el seu nét Naramsim que s’anomena rei de les 4 parts del món
forat. S’escenifica una paret gruixuda d’un temple, davant hi ha un altar i davant aquest, l’Enheduana acompanyada de servidores. Ella du una túnica amb flabel·lats i mànigues amples, està adorant la divinitat variant la posició d’abans. Fan un oferiment al temple. Els seus vestits recorden als cretencs, influència mediterrània. És molt important l’obertura de mercats que aconsegueixen amb zones exterior més que l’elaboració artística que hem vist.
1.4 Període Neosumeri: Els Guti. La IIIa Dinastia d’Ur.
Supremacia dels Guti (2230-2120 aC)
Guti: dracs de la muntanya del Zagros. Destaquem a Gueda com a propietari de Lagash i descendent d’Urningirsu. Són déus bàrbars, baixen de les muntanyes i tenen por quan veuen els imponents monuments religiosos mesopotàmics, com a símbol de rebuig els destrueixen, el seu pas és un desastre. Es dedicaren a fer escultures de Gudea per homenatjar-la. Mica en mica va decaient el seu poder i queda clar la seva incapacitat per reorganitzar el país. Per aquesta raó, algunes antigues ciutats mesopotàmiques comencen a tenir noves forces i autonomia (Uruk, Accad i Lagash). És a Lagash on hi haurà un renaixement cultural i econòmic, principalment amb Gudea i el seu fill Urningirsu. Proclament la seva independència però no imposen la seva hegemonia a d’altres ciutats.
o Escultures de Gudea. Dempeus 1,10 m un sol bloc de basalt. Ceràmica de vulto rodó. Els dos preus frontals. Els braços i la túnica són d’origen anterior. Les mans desproporcionades, la túnica deixa el braç i l’espatlla dreta al descobert mentre que cobreix les parts esquerres. Hi ha un estudi anatòmic notable. Celles juntes, nas pronunciat, somriure hieràtic, ulls sense incisions. Cap característic de Gudea. o Escultures de Gudea. Assegut 45 cm. Damunt un seient baix, peus visibles i descalç, la túnica i les mans iguals que la dempeus però la faldilla en aquest cas serveix per incloure inscripcions on figuren el nom de Gudea. Damunt la faldilla du una tauleta rectangular amb un plànol de Lagash ciutat. o Escultura de Gudea. Basalt. Sense capell, desproporció de les mans en comparació a la resta. Túnica, celles juntes, similituds a la resta. També cal tenir present el Cap Blanc de calissa, molt expressiu, del mateix Gudea. Comparable amb els caps blancs d’Egipte. Gudea de Lagash va fer-se esculpir tota una sèrie d’escultures que expressen la seva capacitat d’acumulació de riquesa i que en elles també es pot veure clarament el retorn a l’estil serè i estàtic sumeri. Per aquesta raó se’n diu “Renaixement sumeri o Època Neosumèria”. En aquesta època varen conviure dinasties dels Guti amb formes de govern accadies i tradicions pròpiament sumèries. El declivi de Lagash coincideix amb l’ascens d’Uruk on hi ha el monarca Utukhegat.
La III dinastia de Ur.(2120-2000 aC)
Ziggurat de Nannar, Ur.
Sorgeix la necessitat d’elevar el temple perquè pugui ser vist des de tot arreu i dominar el terreny amb terrasses de
fins a 7 nivells. Com que Urnamnu també vol seguir sent el continuador de la tradició sumeria, diu que té parentiu amb Gilgamesh i per demostrat que està en sintonia amb els déus, aixeca la primera ziggurat, dedicada al déu de la Lluna: Nannar. És una construcció imponent que marca la distància entre els déus i els homes, propiciat per l’elit dominant. Planta rectangular 62x34 m, Nucli central fet amb toves enganxades amb asfalt i revestits per una amplia capa de maons rogencs. Cada nivell estava policromat, vermell/blau/negre es vol diferenciar de l’entorn. Aquest amb 4 nivells, de més gran a més petit. Té dos cossos o terrasses però es creu que en tenia fins a 3 que sostenien el temple. En temps de Shulgui va passar a ser el nucli d’un gran recinte monumental. Primer cos ampli amb una mica de pendent té una entrada amb tres escales principals que duen al temple rectangular amb tipologia sumeria. Volen apropar el temple als déus. Tenia dos cossos però actualment està restaurada i s’han refet les escales. Parets amb entrants i sortints.
Temple i Palau de Shusin a Tell Asmar. El temple compta amb uns murs gruixuts que l’envolten, tot en maó. Al pati central s’hi ubica l’altar i està envoltat per un conjunt d’estances. La cel·la és una cambra ampla i poc profunda, amb un pedestal i un nínxol al fons per posar-hi l’estàtua del rei divinitzat. Té una separació que el converteix en “cel·la” i “antecel·la”. El temple estava recobert de lloses, material no mesopotàmic. El palau reial amb l’entrada molt propera a la façana del temple. Dos galeries llargues donen accés al saló del tro que és llarg i estret. Al costat hi ha un saló de recepcions molt més ampli. Al seu voltant hi havia l’administració. Un passadís pel rei, va del palau al temple, secundari als fidels. Allò més important està prop del temple, allò secundari com l’administració s’allunya. En definitiva, zona privada com a residència del rei Shusin i zona pública, primera vegada que passa. Planta quadrangular però amb eix inclinat a la manera del temple de Luxor a Egipte.
1.5. Període Babilònic: Èpoques paleobabilònica, cassita i caldea.
Època Paleobabilònica (2000-1535 aC)
Època Isin-Larsa (2000-1800 aC): Destrucció d’Ur per part dels elamites amb això els petits estats de la IIIa.Dinastia d’Ur es consoliden. Les ciutats estat més importants són Isin i Larsa, i són fruit de la IIIa.Dinastia d’Ur. Babilònia neix cap al 2000 aC com un regne modest dins el
habitacions 24 i 25. A totes les sales importants (del tron, d’audiències, a l’arxiu) hi ha pintures murals. El maó és el material constructiu. Divisió zona privada, zona pública.
Pintura de la sala d’audiències. 7m.d’alçada, pintura al fresc. Investidura del rei Zimrilim rebuda d’un déu. Paret pintada i tancada amb una sanefa. La sacerdotessa amb un vestit de volants, perfil, resen a l’escena principal. Una palmera i un tamarindo, els personatges pugen pels dàtils. Registres d’esfings i animals fantàstics al voltant de l’escena central. L’aigua envolta i tanca l’escena principal. En el registre superior observem com Zimrilim rep una bona de comandament de la mà d’un déu hitita que recolza el peu sobre un felí a la manera dels egipcis. Darrere el déu i el rei, hi ha dos sacerdotesses, i un acompanyant i vigilant del rei. En el registre inferior dos sacerdotesses amb túniques i dos vasos manantes amb vegetals, aigua i peixos; donen fertilitat. Una manera de demanar, llarga vida per a la dinastia.
Les pintures murals dels palaus : Per pintar les parets preparaven la superfície que volien pintar donant-li una capa de guix. A continuació feien dues ratlles en diagonal i allà on convergien era el centre de la composició. Després es feien les figures, amb una ratlla segura i neta en negre. Finalment posaven els colors, els més habituals eren el blanc, el groc, el negre i l’ocre. Pel que fa a les temàtiques d’aquestes pintures en destaquen els dibuixos geomètrics a les habitacions reials i els dibuixos figuratius amb escenes de guerra i religioses a la zona d’administració. L’escena principal era la de l’”Investidura de Zimrilim”. És una escena mitològica en la que Ishtar corona el rei, donant-li els atributs que li pertoquen. És la síntesis de dues mentalitats, la sumeria i la semítica, és a dir, hieratisme i lleugera fantasia.
Període d’Hammurabi (1800-1600 aC)
Babilònia comença a tenir un paper destacat quan al 1800 sorgeix la figura de Sumabu, fundador del regne de Babilònia. A Sumabu el succeeixen 4 reis més i finalment Hammurabi convertirà Babilònia en un Imperi, unificant el nord i el sud de Mesopotàmia, després de derrotar Larsa. Hammurabi portarà a terme una política centralista, elimina aquelles ciutats- estat independents, imposa una llengua i un calendari únic. També durà a terme una política d’expansió cap a l’Elam i la Mediterrània.
o Còdex d’Hammurabi. Recopilació de 315 lleis de dret civil, penal i administratiu. El còdex es va trobar a Susa. És un mil·liari del dret i la civilització mesopotàmica. Es tracta d’un relleu a la part superior on el rei és coronat i un text amb llenguatge poètic i to arcaïtzant on es fa un compendi de dret, a la part inferior. Llei de talió, 282 inspirades pel déu Shamash. L’estructura és de basalt i de bulto rodó, la veiem rodejant-la. Fa 2,25m d’alçada i està en baix relleu. Amb això es dóna credibilitat de les lleis. El déu Shamash dóna el bastó de comandament al rei. El déu assegut du una túnica amb flevelants, va descalç, du un cartutx a la mà esquerra i un bastó de comandament a la dreta. Al seu cap sis banyes doblegades, característica divina i barba mesopotàmica arrissada. De l’esquena li surt un raig, és el déu Sol. El rei és similar a l’antiga figura del rei Gudea pel seu casc. Hammurabi ha rebut la vara de comandament.
PERÍODE CASSITA o MESOBABILÒNIC (1595-1155 aC)
Els cassites (de l’Iran) ocupen el tron de la Dinastia Amorrita que estava vacant i s’hi mantindran durant 4 segles. Babilònia conservarà el prestigi de la seva civilització i història. Va tenir gran extensió la seva llengua i també el seu art. Els cassites tingueren la seva pròpia personalitat, bons diplomàtics, economistes i respectuosos. El rei Kurigalzu, descendent cassita, fundà Dur-Kurigalzu a 17 km al nord de Bagdad. Fou la capital fins al S.XII.
Temple de Karaindash a l’Inanna d’Uruk. Construït en maó, amb entrants i sortints a les parets, però de dimensions més petites. Dictaminat per Karaindash en honor a la deessa Inanna, a mitjans dels S.XV aC. Ni la seva planta ni la seva decoració són creacions dels cassites. La planta és semblant al temple arcaic de Tepe Gawra, anterior d’un mil·lenari i mig. La façana decorada amb maons cuits era molt “mesopotàmica”. En els maons hi estamparen el nom del rei amb una afany de renovació. El temple és rectangular amb dobles torres als angles. El nucli és una cel·la allargada i un vestíbul davant de la porta principal. Hi ha dos portes més a cada banda, que comuniquen la cel·la amb els corredors laterals on hi ha altres capelletes. L’entrada al temple és directa, sense eix de 90º. El sòcol està decorat amb figures de déus en alt relleu (déu de la muntanya i deessa de les aigües fecundes). Són personatges estilitzats. Aquest tema es tornarà a repetir amb maons vidriats entre els elamites més tard amb els neobabilònics i finalment amb els aquemènides.
Els nínxols fan 10 m. d’alçada i representen unes figures molt estilitzades, són els déus dels inicis creadors, tant homes com dones. El déu de la terra, masculí i el déu de les aigües, femení. Ulls ametllats, barba, Al cap duen les banyes doblegades símbol de divinitat. Sanefes al voltant separen registres a la manera de les pintures del palau de Mari.
Ziggurat de Dur-Kurigalzu. Només en queda el nucli que fa 57 m. d’alçada, equivalent a 5 plantes diferents. Segons diuen la ziggurat era d’or i el nucli fet amb capes de maó cuit, betum, blocs de maons i cordes recobrint i reforçant-ho tota l’estructura. S’han reconstruït les dos escales adossades que hi havia. La innovació d’aquesta ziggurat respecte l’altra, és el nucli i l’alçada que tenia.
Dur-Kurigalzu ciutat fundada al S.XV aC dominada per una magnifica ziggurat que tenia triple escalinata. És una de les més impressionants. Estava envoltada de santuaris dedicats a Enlil i Ninurta. Al palau també hi havia una pintura al fresc com el palau de Mari. El terra era de lloses.
Kudurru (pedra de terme que explica qui era el propietari de una terra o del poble on era ubicada) en aquest cas hi ha 5 registres amb animals en relació amb els déus. Ocells a dalt (volen pel cel) i serps al terra (van per sota terra). 1,5m. part de baix enterrada al terra. Baix relleu, a 2 bandes.
hem comentat. Finalment, l’últim nivell és el més recent. Les Muralles: Estaven al voltant de la ciutat i n’hi havia dos, la més externa tenia 18 km de perímetre i servia perquè s’hi posessin la gent que vivia pels voltants, en tendes de campanya. La més interna tancava la ciutat construïda a banda i banda del riu. Els barris residencials i els santuaris més importants estaven a l’est. Torres entrants i sortints, maó sense vidriat.
Palau de Nabucodonosor a Babilònia: era un dels complexes més grans de la ciutat. L’entrada s’obria a la Via de les Processons, tenia plànol trapezoïdal i 5 sectors diferents (un al costat dels altres) amb un gran pati, tots ells s’obrien a les habitacions i a la sala de rebuda. Des del tercer pati s’accedia a la sala del tron. Es qüestiona si hi havia 4 o 5 patis. Totes les habitacions es comunicaven entre si.
o Sala del Tron del palau de Nabucodonosor: conservem un gran relleu en mosaic el seu fons és de blau lapislàtzuli. Seguint el cànon de la porta d’Ishtar. Les columnes recorden a columnes jòniques gregues, de nou lleons com els de la porta d’Ishtar i també rosetes fenícies; fets que evidencien aquest contacte de Mesopotàmia amb l’exterior. Lleons per espantar el fidel. Es diu que el tron del rei estava davant d’aquest mosaic. El trobem sencer al museu de Berlín i els merlets són decoratius. Comparable amb la porta d’Ishtar.
o Els jardins penjants: foren una de les 7 meravelles del món antic. La tradició els atribuí a Semiramis, però va ser Hammurabi que per evitar que la seva dona Amiti (de Meda, Grècia) estigues trista i condemnada a viure en un lloc pla, per recordar-li les muntanyes i boscos de Medra, li va fer construir en un angle del Palau, una sèrie de terrasses a nivells diferents, amb jardins que tenien un sistema de regadiu molt sofisticat i efectiu. Una sèrie de galeries a davant i darrere dels jardins, hidrataven amb l’aigua que emmagatzemaven, tota la vegetació. Les torres tenien molins d’aigua al costat que també ajudaven en aquest drenatge fluvial. També es col·loca una escala central perquè l’esposa d’Hammurabi hi passes. Torres a la manera de la porta d’Ishtar. o Temple de Marduk – La ziggurat: estava envoltada per una muralla independent de la que ja hem comentat, de Babilònia. La ziggurat és l’anomenada Torre de Babel a la Bíblia. Tenia 7 pisos i dominava la ciutat, dirigint-se cap al cel. Sostenia un temple a 90m. del terra, que destacava pels seus maons esmaltats de color blau. Era la “casa del fonament del cel i la terra”: E-temen-an-ki (allà on vivia Marduk). Feta amb maons crus i revestida amb maons cuits. Avui en dia és només un pou ple d’aigua de la pluja. Als dos primers nivells s’hi accedia amb l’escala principal, a la resta de nivells, amb les escales secundàries. El temple estava emmurallat, contenia tot un panteó de déus. La capella del déus principal estava guarnida per tot arreu. Nabucodonosor deia que l’havia
revestit d’or completament. Tenia bigues de cedre, també recobertes de plata i or. Segons Heródot, l’estàtua sedent del déu, de metall preciós, pesava quasi 40 tones. Ara no en queda res. La casa del déu fou construïda a imatge i semblança de les cases dels homes.
L’alta Mesopotàmia
CULTURA ASSÍRIA- 2.1 Imperi Antic (2200-1400 aC)
· Situació històrica: és època de grans canvis i molt rica en esdeveniments de gran importància, la fundació del regne d’Assíria: entitat política que es converteix en una de les gran potències del Pròxim Orient Antic. A Mesopotàmia es dóna la IIIa.Dinastia d’Ur i a Babilònia l’Època Paleobabilònica. Els orígens són molt confusos: coneixem una llarga llista de reis assiris, en un principi nòmades semites que s’establiren a la ciutat, a la que donaren el nom d’Assur i s’enriquiren amb el comerç. Els verdaders fundadors de l’Antic Imperi, foren els amorrites i no pas els descendents de Puzur-Asur I que s’establiren a Mesopotàmia i al nord de Síria en els primers segles del 3r. Mil·lenni.
Un dels reis amorrites, de la ciutat d’Àlep, fou: IIa. Kabkabu, pare del primer rei assiri Shamshi
- Adad I. A inicis del S.XVIII aC Shamshi- Adad I restaurà la supremacia sobre Assíria, que va desaparèixer durant 400 anys del panorama polític antic. Assíria aconseguí independitzar-se de nou durant la 2a.meitat del S.XIV aC, gràcies a la decadència d’Egipte durant el període d’Amarna i a la invasió dels hitites, que desintegrarà l’imperi de Mitanni.
· Història: Shamshi-Adad I príncep amorrita, fou el primer gran rei d’Assíria, tot i que fins ara els orígens del seu regant resulten sorprenents. Es funda el 1r.Imperi militar assiri, localitzat a l’antiga Subartu, amb projeccions conquistadores: una cap al Líban i la Mediterrània, i una altra cap al sud sumeri-accadi i l’Elam. En aquest moment Assíria es babilonitza. L’expansió assíria fou detinguda al sud-est pel Regne de Eshnunna i a l’oest pel regne d’Alep. Per defensar el seu regne, Shamshi-Adad I posa els seus dos fills al capdavant de les regions que més problemes li causaven: Ishme Dagan a l’est, a Ekallatum (pel seu caràcter més enèrgic), enfront del rei de Eshnunna i els muntanyencs del Zagros. Iasmah Addu a l’oest, va passar a ser virrei de Mari, encarregat de vigilar les tribus nòmades i el rei d’Àlep.
· Situació geogràfica: cap a la meitat del 3r.mil·lenni, els assiris estaven situats al nord de Mesopotàmia, a prop dels rius Tigris superior i Gran Zab. Aproximadament amb la caiguda de la IIIa.Dinastia d’Ur, s’independitzaren del sud mesopotàmic i Puzur-Ashun I arribà al poder. Els seus descendents presideixen els destins de la ciutat d’Assíria, que després donarà nom al regne, dels que els habitants autòctons semblen ser els subarenos i el seu primer nom “Subartu”.
· Organització del regne Assiri
- Administració provincial: regne dividit en províncies. Al capdavant de cadascuna d’elles hi figura un governador.
- Administració central: dalt de la piràmide social hi ha el rei, que per mitjà de funcionaris vigila les ciutats.
La capital, primer fou Assur i després Shubat-Enlil, en el triangle del riu Habur.
2.2 El període Assíri Mig – S.XIV aC
Durant el S.XIV aC va néixer l’art assiri per excel·lència. El que es troba durant l’Imperi Antic, es pot considerat que és l’origen d’aquest art que es fomentarà bàsicament en arquitectura i relleus baix/mig/alt; deixant de banda l’escultura de bulto rodó. L’art tindrà una clara dependència de Babilònia, ho sabem perquè apareixen estàtues i segells amb els mateixos aspectes de l’art d’Hammurabi. En el S.XIV aC , sorgeix un art amb personalitat pròpia, no només per l’estil , sinó per la temàtica. Representen temes profans, amb gran interès per la realitat. En termes religiosos és pel contrari formalista, l’home no pot enfrontar-se cara a cara amb els déus sinó que ho fa amb un símbol o emblema del déu. L’artista assiri va ser fidel a aquestes idees durant tota la seva existència.
Els motius no originals del seu art són d’origen occidental clarament influïts per Mitani (actual Síria), però els llaços amb el sud foren més forts i importants. La relació amb Babilònia es pot comparar amb la que existí entre Grècia i Roma. Babilònia va seguir sent el centre cultural d’Àsia occidental, el culte del déu oficial assiri Assur, era tan semblant al de Marduk de Babilònia, que era difícil diferenciar-los. A més a més, Assur i Marduk són la forma especialitzada de la personificació de la vida natural que s’adorava en el país des de temps remots. En l’art assiri no hi ha encontre íntim entre déu i l’home, com passava amb Gudea i Hammurabi. Tant a l’art com a la literatura, els déus estan distants, no se sap si és per una consciència de la transcendència de la divinitat (la por) i per una actitud fetitxista (el fàstic). El déu es representa mitjançant signes: l’arc, els núvols, grans gotes de pluja.
Arquitectura: influenciada per l’oest i el nord amb la innovació tècnica. En les parts inferiors dels murs dels palaus i edificis profans s’empren plaques de pedra disposades verticalment com a revestiment.
Pel que fa a l’arquitectura sagrada, empren les normes babilòniques. El santuari d’Ishtar es construí segons l’esquema tradicional, l’estàtua de la deessa col·locada en un dels extrems que era més elevat que en èpoques anteriors. S’alçava en una càmera que constituïa quasi una estança separada, sobre una escalinata. Aquesta disposició es característica dels temples assiris.
A Mesopotàmia en canvi, l’estàtua del déu s’ubicava al sud. Primer sobre un pedestal d’obra, que servia d’altar, davant d’un nínxol; a vegades hi havia uns esglaons davant seu. En la segona dinastia d’Ur es comencen a fer estàtues més grans, es col·loquen sobre un nínxol al que s’hi pujava per unes grades estretes.
A Assíria, compten amb una càmera situada sobre el nivell del temple, potser representi en arquitectura la distància entre els homes i els déus.
ASSUR
Els monuments estan al nord de l’acròpolis. Actualment la ciutat es troba destruïda però encara conserven part de l’acròpolis. Aquesta és recobert per una muralla de 20x15 m. elaborada amb totxos. Tenen una rampa per traslladar materials d’una banda a l’altra. El Tigris
l’envolta per la zona que queda sense muralla. Compta amb una plaça central. No empren maó vidriat, simplement empren l’adob cuit al forn o al sol. A la muralla també s’observen les torres i els merlets a la manera de les altres muralles. Dins en podem reconèixer el temple d’Assur, el temple d’Anu-Adad, temple de Sin Shamash, temple d’Ishtar i temple de Nabu. Els palaus més coneguts són el d’Assur, el Vell i altres; elaborats amb pedra i maó, amb més d’un pis.
o Temple de les Dos Ishtares: no té un recinte independent, el gran edifici es troba al mig de la ciutat. La seva estructura presenta merlets i entrants i sortints; però aquesta vegada en dins, la paret gruixuda és gratada per obrir-ne canals. Ambdues Istares tenen una porta d’accés estreta i ampla, a la manera dels egipcis. Es dubta si les dos Istares estaven juntes o separades.
ESCULTURA
Pedestal de Tukultininurta I, rei d’Assur: es representa la guerra que ha guanyat el rei, es llueix a si mateix. Es troba entre dos personatges, semidéus que l’acompanyen. Els semidéus duen uns bastons amb emblemes del déu Sol, representades per rodes que es van repetint a l’escena. Tant aquest com el següent són de calissa i mesuren 1,03m.
Pedestal amb un emblema de Nusku. Els pedestals s’empraven com a altars, per a fer ofrenes als déus. Tenim a Tukultininurta I, es presenta dempeus i de perfil, amb un vestit que no és d’una sola peça sinó que l’envolta com una túnica i té cerrells; és de màniga curta. Du un cinturó que li subjecta la vestimenta, a la mà esquerra el ceptre i la mà dreta aixecada sosté un fruit dirigint-se a la divinitat. Representació típicament assíria, barba trenada, cabell llarg i trenat. El mateix personatge agenollat, ja ha arribat a l’altar per entregar les ofrenes. Davant seu es presenta un pedestal, l’altar és llis i du l’emblema del déu Nusku. En els extrems del pedestal analitzat, hi ha rosetes fenícies que decoren i emmarquen l’escena. No hi ha horror vacui, es representa en baix relleu. A la part inferior hi ha la descripció de l’escena.
2.3. L’època imperial: el període Neo-assiri (1000-612 aC)
Els assiris es plantegen com fer un estat ferm en un país sense fronteres naturals perquè estaven exposats a la depredació de pobles bàrbars encastellats a les muntanyes. Aleshores, varen escombrar la seva terra per mantenir-la seva i arrasaren la terra perquè des de l’exterior no tinguessin més interès en entrar, un dels mètodes fou la tala d’arbres. Per a efectuar aquesta escombrada van comptar amb els “carros de guerra amb els seus cavalls”, avançant amb dificultats per les muntanyes. Aquesta escena apareixerà en l’art de tota l’època de l’Imperi Nou.
Els assiris havien de viure un focus de rebel·lió vingut de Kurdistan, Armenia, Síria, Palestina, creuen el desert del Sinaí i envaeixen Egipte. Tot i això, el comerç encara serà vigent i fort;
