¡Descarga Impuestos en España: Tipos, Funcionamiento y Importancia - Prof. Roca y más Apuntes en PDF de Publicidad y Promoción solo en Docsity!
Impostos directes: -IRPF : (tothom a de declarar un cop l’any els diners q guanya, i en funció dels diners q guanyi haurà o no de pagar) (això es fa calcular: tenint un sou, interessos dels diners al banc, propietats, pensions, accions, o tpv q et venguis alguna cosa i guanyis diners, loteria...) Com q s’han de pagar molts diners, les empreses han de ser una retenció als sous dels treballadors x anar pagant l’IRPF. Al fer la declaració de renda ptc es troben q hi ha retingut + del compte, els hi tornaran, i sinó al revés. Els autònoms han de fer uns pagaments a compte (cada trimestre) (calcular ingressos i despeses, els beneficis, i després un 20% i cap hisenda)
- Impost de societats: el paguen les empreses. És un 30% x les grans empreses. I x les petits i mitjanes va x trams. Pq sigui una gran empresa (+ treballadors, vendes anuals + o = 50 milions d’€, balanç actiu, 43 000 000 €) si es compleixen les 3, segur q ho són. Si es compleixen 2 tb. Fins 90151’82 25% La resta 30% Si es PIME s’ha de pagar fins els primers 90151’82, un 25%, i la resta un 30%. Si és gran empresa tot 30%
-Impost d’activitats econòmiques: està regulat x l’Estat, xo en canvi, els diners van a parar als Ajuntaments. Es paga en funció dels m^2 del negoci (núm treballadors, m^2 , potències elèctrica contractada... depèn del tipus de negoci)
dif paràmetres -Impost de successions (morts, causa) i donacions: L’ha de pagar al persona q hereta una cosa Depèn el tipus de parentesc paguen +o – impostos -Impost de bens immobles (IBI): es paga a l’Ajuntament x tenir un terreny o un edifici -Impost sobre el patrimoni: es paga molt poc, i a l’Estat (pel fet de tenir finers al banc o terrenys) Impost indirecte: -IVA: (Impost sobre el Valor Afegit) el paguem sempre q anem a comprar qualsevol cosa. L’úniqs coses q no porten IVA (sanitat, metges, i els ensenyaments reglats...) 7% pisos, aliments...
- Bens públics: són bens com il·luminació, poli, exèrcit, carreteres, pons... Bens d’interès cultural: com museus, grups de teatre, músics...
- La distribució de la Renda: com q el x mercat si sol no regula (els + forts guanyen als dèbils) i x tant, l’Estat ha de corregir això El Mercat és un bon sist x controlar l’eco d’un pais, xo hi ha coses q no les fa bé, i aqi ha d’intervenir l’Estat, x corregir les deficiències del mervat. Estat del ben estar F 0E 0 el estat de Benestar es tracta d’un procés en el q s’han abandonat a la pràctica alguns elements de la teoria lliberal de l’Estat. En efecte, l’estat ha deixat de ser "no intervencionista" i s’ha considerat que era responsabilitat seva aconseguir una situació de ple treball, un sistema de seguretat social que ompliria la totalitat de la població i la generalització d’un alt nivell de consum i la garantía d’un nivell de vida mínim àdhuc pels més desfavorits. Aquest tipus d’Estat assumia l’obligació de subministrar assistència i recolzament a aquells que patien necessitat i reconeixia formalment el paper dels sindicats en la negociació col·lectiva i en la formació dels plans públics. El estat del Benestar és un grup de manifestacions, en primer lloc, del desig de la societat de sobreviure com una totalitat orgànica i, en segon lloc, del desig de totes les persones en el sentit de contribuir a la supervivència d’algunes persones.
Desenvolupament econòmic F 0E 0 és la capacitat dels països o regions per crear riquesa amb la finalitat de promoure o mantenir el benestar econòmic i social dels seus habitants. Es coneix l’estudi del desenvolupament econòmic com l’economia de desenvolupament.
Sostenibilitat F 0E 0 és un concepte econòmic, social i ecològic complex. Pretén ser una manera d'organitzar l'activitat humana de manera que la societat i els seus membres siguin capaços de satisfer les seves necessitats i expressar el seu potencial màxim en el present al mateix temps que es manté la biodiversitat i els ecosistemes naturals, i planejar i actuar per poder mantenir aquests ideals indefinidament. La sostenibilitat afecta a tots els nivells organitzatius, des del barri fins al planeta sencer. És sovint una qüestió controvertida. Països emergents F 0E 0 Un país en desenvolupament és un país que té un nivell de vida relativament baix, una base industrial subdesarrollada i un Índex de Desenvolupament Humà baix. En països en vies de desenvolupament hi ha un
baix ingrés per càpita, pobresa expandida i baixa formació de capital. El terme ha tingut a bordejar cap enfora els anteriors, incloent a la definició durant la Guerra Freda que els definia com tercer món, que ha sigut adossada de connotacions negatives involuntàries. En canvi, nous termes com «país menys desenvolupat» o «país menys desenvolupat econòmicament»
-Sistema financer
On neix la necessitat dels diners? Dsd q les xsones deixen de ser autosuficients, i s’especialitzen en alguna activitat immediatament neix la necessitat dels diners. Es planteja... Com es fa això? Intercanvi. Aq és un sist molt poc àgil. A partir d’aquí es va trobar un sist millor, ex: or, monedes.. Sist d’entremitjos d’intercanvi. El 1r: la sal (el 1r tipus de moneda)
Funcions del diner:
- Mitjà de pagament
- Unitat de compte x donar valor a les coses
- Dipòsit de valor (et permet guardar, estalviar)
Els bancs com a multiplicadors dels diners. Tot està relacionat, està relacionat amb q els bancs poden fer préstecs, i això ho multiplica.
Té límit de préstecs? S’ha de quedar amb un raconet q s’ha de quedar al banc. Quan el banc li porten diners els deixa, cobrant interessos. El banc és una entitat q els hi porten diners, i els deixa amb interessos. I el % q cobra és superior al q paga. Quants diners pot deixar tots els bancs..Ha de deixar un %, q el decideix el Banc Central Europeu, i es diu coeficient de caixa.
Com més petit és el coeficient de caixa, + diners pot deixar.
Si el coeficient és d’un 10%, i li porten 1000, es pot quedar 100 i pot deixar 900.
Quants més préstecs, + es multiplica els diners (com si s’inventés els diners)
Si el banc fa un préstec de 1000, aquests 1000 són duna persona. I si els deixa amb algú amb concepte de préstec, són de 2xsones (els q es deixa i a qui els deixa) es multipliquen
-Diner legal: físicament existeixen -Diner bancàri: els diners q la gent té al banc (són molts + q els diners q existeixen) Ex:
IMP: el sist de control dels bancs q exerceix el Banc Central ha de ser molt seriós. Si la gent perdés la confiança, els bancs farien fallida. Els bancs han de complir el coeficient de caixa, a vegades falten diners (els hi falta liquiditat) o q en tenen +, et sobri. X ajustar aixo existeix el mercat interbancari, i el % d’interessos és l’Euribor (% interessos q es cobren entre els bancs) es fa servir de referència x les hipoteques. Pots triar tipus fix (sempre pagar =) (+alt) i un variable (es revisa un cop l’any i va segons l’Euribor) Aqsts darrers anys els bancs van escassos de liquiditat. El Banc Central ha fet una remesa nova de bitllets x deixar-los als bancs. Definicions de diners: (diversos nivells de diner) M 1 F 0E 0 efectiu, en mans del públic, + dipòsit a la vista (diners en compte corrent x
pagar llum...)
M 2 F 0E 0 M 1 + dipòsit d’estalvi (llibreres a la vista
M 3 F 0E 0 M 2 + dipòsits a termini (estalvis)
M 4 F 0E 0 M 3 + renda fixa (deute públic i obligacions d’empreses)
Renda variable es considera inversió (accions)
Liquiditat F 0E 0facilitat d’una cosa convertir-se de nou en diner.
-Altres institucions q tb formen part del sist financer:
Diner objecte ppal de la seva activitat: Borsa, companyies d’assegurances i fons d’inversió. Borsa: no és res + q un mercat. Si venen valors/accions (titols de propietat d’empreses SA). Tb deute públic... X poder cotitzar en borsa:
- Capital 1.200.000€ mínim
- 2 anys repartint benefici (com a mínim 6%)
- Ho han d’haver decidir els accionistes/socis Pq serveix axo de la borsa? •..1 pq les empreses puguin trobar finançament (Quan una empresa necessita + diners F 0E 0 noves accions a la borda Ex: ampliació de capital) •..2 pq la gent q té diners i volen treure rendibilitat •..3 pq tenir com vendre accions Com funciona el sist de la borsa? Sist informàtic (mercat continu) S’ha de distinguir: -mercat primari: es venen accions noves (procedeixen d’ampliació de capital) -mercat secundari: es venen i compren cada dia (són velles) Índex borsàris: IBEX35 (Espanya) DOW JONES (NY) NIKEY (Tokio) Un índex borsari serveix x donant-se una idea de si en conjunt el preu de les accions puja o baixa. (idea del proxim) Núm índex (valor rodó) IBEX35 F 0E 0 valor 3000 (1r dia) avui dia: 1603 (es va crar ppis dels 90)
IBEX35-> 35 empreses espanyoles de + capital borsària (multiplicació del q es venen xl valor
