Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Informalismo: Segunda Avantgarde Europea, Apuntes de Historia del Arte

El informalismo es un movimiento artístico europeo que se desarrolló a partir de 1945 y tuvo gran aceptación en España. Se caracteriza por la abstracción pura, la experimentación constante, la libertad máxima y la importancia de la expressividad de los materiales. Destacan artistas como Antoni Tàpies, Wolfgang Wols, Jean Fautrier, Jean Dubuffet, Hans Hartung, Alberto Burri y Lucio Fontana. En España, el informalismo tuvo un gran desarrollo en la década de 1950, con artistas como el grupo El Paso y Antoni Tàpies, entre otros.

Tipo: Apuntes

2019/2020

Subido el 02/07/2020

anna-molina-sanchez
anna-molina-sanchez 🇪🇸

8 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
SEGONES AVANTGUARDES
NOM DEL MOVIMENT: informalisme
CRONOLOGIA I LOCALITZACIÓ: Moviment artístic europeu que va tenir gran
acceptació a Espanya, es va desenvolupar a partir de 1945
CONTEXT HISTÒRIC: Després de la guerra, el món es torna incomprensible i
l'artista necessita bolcar-se cap al seu interior per a poder trobar respostes a
les múltiples qüestions que li preocupen i li angoixen.
El terme es deu al crític francès Michel Tapié, que en 1951 comença a utilitzar
els conceptes "art informel" (art informal) i "art autre" ("un art diferent"), per
designar les obres de Jean Dubuffet i Jean Fautrier.
El terme informalista es va adoptar per a referir-se a una abstracció pura com a
llenguatge expressiu, oposada a les tendències més pròximes: com el cubisme
o el rigor geomètric del neoplasticisme. L’informalisme fuig de l’art figuratiu,
utilitza un llenguatge abstracte en el qual els materials ocupen el paper
principal, busquen l'autenticitat de la pintura, del pur acte de pintar. En
definitiva, l'expressió del món interior de l'artista.
L'informalisme és complex i en ell, cap integrar altres tendències artístiques
com:
La pintura matèrica:
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Informalismo: Segunda Avantgarde Europea y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!

SEGONES AVANTGUARDES

NOM DEL MOVIMENT: informalisme CRONOLOGIA I LOCALITZACIÓ: Moviment artístic europeu que va tenir gran acceptació a Espanya, es va desenvolupar a partir de 1945 CONTEXT HISTÒRIC: Després de la guerra, el món es torna incomprensible i l'artista necessita bolcar-se cap al seu interior per a poder trobar respostes a les múltiples qüestions que li preocupen i li angoixen. El terme es deu al crític francès Michel Tapié, que en 1951 comença a utilitzar els conceptes "art informel" (art informal) i "art autre" ("un art diferent"), per designar les obres de Jean Dubuffet i Jean Fautrier. El terme informalista es va adoptar per a referir-se a una abstracció pura com a llenguatge expressiu, oposada a les tendències més pròximes: com el cubisme o el rigor geomètric del neoplasticisme. L’informalisme fuig de l’art figuratiu, utilitza un llenguatge abstracte en el qual els materials ocupen el paper principal, busquen l'autenticitat de la pintura, del pur acte de pintar. En definitiva, l'expressió del món interior de l'artista. L'informalisme és complex i en ell, cap integrar altres tendències artístiques com: La pintura matèrica:

La pintura gestual: La pintura espacialista: També, dintre d’aquest moviment artístic, cal destacar la presència del Grup Cobra (Copenhague, Bruselas, Amsterdam), integrat pels artistes Karel Appel, Alechinsky, Asger Jorn i Corneille, que va sorgir després de la segona guerra mundial com avantguarda, amb la finalitat de buscar noves alternatives per a l'art, rebutjant l'art del passat i els corrents principals de la seva època, com el surrealisme i l’abstraccionisme, per a donar pas a la creació de l’ informalisme, que es va caracteritzar pel dibuix espontani i els colors vius utilitzats a l'atzar, mai van deixar la figuració.

  • Utilització de materials nous: sorra, guix, grava, fusta,... i combinació entre ells. També, materials heterogenis procedents de l’entorn quotidià.
  • Utilització plàstica d'acumulacions de materials, relleus, llançament de pintura, degoteig, forats, talls i destrucció del llenç i teles per mitjans manuals, químics, mecànics i pel foc.
  • Gran llibertat en el color.
  • Forma, color i composició depenen de la textura, capaç d’expressar un ampli repertori d’emocions.
  • Base ideològica fortament vinculada a l'existencialisme.
  • Forta presència de la personalitat de l'artista a través de les tècniques o materials empleats: expressió de sensacions i emocions, estats d'ànim. L’artista recull aspectes de la realitat exterior i el seu món interior que li commouen.
  • La vulnerabilitat de l'home, la seva intranscendència, el complet desarmament de l'ésser cap a l'exterior és motiu de preocupació dels artistes de postguerra. AUTORS DESTACABLES: Antoni Tàpies CONNEXIONS AMB ALTRES ARTISTES/MOVIMENTS: Paral·lel a l'expressionisme abstracte nord-americà.