Informe pràctiques microbiologia, Ejercicios de Microbiología

¡Descarga Informe pràctiques microbiologia y más Ejercicios en PDF de Microbiología solo en Docsity!

Aniol Ventolà Moreno Ciències Ambientals UdG

Pràctiques de Microbiologia

QÜESTIONS DE PRÀCTIQUES de Microbiologia i Toxicologia Ambientals

A continuació es detallen una sèrie de qüestions que s’han de resoldre com a treball de

pràctiques. Cal que recolliu les dades de tots els grups de pràctiques.

Test d’Ames:

1. Calculeu, per a cada tractament i cada soca, la mitjana i la desviació estàndard del nombre de revertents nets. Doneu els resultats en forma de taula.

Els valors amb asterisc, corresponen a el nombre de revertents d’una sola placa ja que l’altre rèplica ha sigut contaminada.

Azida Sòdica 0 (μg/placa))

0, (μg/placa)

1 (μg/placa)) 1.5 (μg/placa)) 2 (μg/placa))

TA 98 Mitjana 29.5 16.5 29 16.5 14 Sd 7.77 7.77 14.14 2.12 1. TA 100 Mitjana 107 226 146 272 430 Sd 31.11 19.79 53.74 28.28 31.

Daunomicina 0 (μg/placa))

0, (μg/placa)

2 (μg/placa)) 4 (μg/placa)) 16 (μg/placa))

TA 98 Mitjana 9.5 19 53 115 301 Sd 4.94 12.72 1.41 5.65 60. TA 100 Mitjana 174.5 143 179 174* 86* Sd 30.40 41.01 84.85 ** **

Taula 1 : Valors experimentals de la mitjana i la desviació estàndard del nombre de revertents amb les dues soques utilitzades, TA98 i TA100. Per a les diferents concentracions d’agent mutagènic Daunomicina.

Taula 2 : Valors experimentals de la mitjana i la desviació estàndard del nombre de revertents amb les dues soques utilitzades, TA98 i TA100. Per a les diferents concentracions d’agent mutagènic Azida Sòdica..

Taula 1 : Valors experimentals de la mitjana i la desviació estàndard del nombre de revertents amb les dues soques utilitzades, TA98 i TA100. Per a les diferents concentracions d’agent mutagènic Daunomicina.

Mostra ambiental Control Mostra 2 Mostra 4 TA 98 Mitjana 8.5 28 19 Sd 2.121 11.31 5. TA 100 Mitjana 174.5 136.5 63. Sd 30.4 47.37 25.

Taula 2 : Valors experimentals de la mitjana i la desviació estàndard del nombre de revertents amb les dues soques utilitzades, TA98 i TA100. Per a les diferents concentracions d’agent mutagènic Azida Sòdica..

Taula 3 : Valors experimentals de la mitjana i la desviació estàndard del nombre de revertents amb les dues soques utilitzades, TA98 i TA100. Per a les mostres ambientals.

Gràfic 3: Nombre de revertents mitjà per a les dues soques (TA 98 i TA 100) obtinguts en l’assaig amb les mostres d’aigua.. Es mostra el resultat de la mitjana i l’SD del nombre de colònies revertents per dues mostres ambientals i un control de Daumicina amb concentració 0 μg/placa..

Remarcar que a l’últim gràfic només apareixen les mostres ambientals 2 i 4 ja que en les dades preses no apareixen els resultats pel que fa a les mostres 1 i 3.

3. Com s’expliquen les diferències observades per cada tractament a partir del que sabeu

de les característiques de les soques TA98 i TA100?. Justifica la resposta.

Els tractaments observats, podem veure que el nombre de revertents és més alt a la soca TA100, ja sigui en els controls com en les mostres tractades. Per contra amb la daunomicina augmenta la freqüència de mutació per les dues soques, per la soca TA98 augmenten com més concentració de DAU però en canvi les colònies de TA100 disminueixen. Es per aquest fet que podem afirmar que la soca TA98 pateix més mutacions en presència de daunomicina en canvi les mutacions en la soca TA100 es veuen afavorides quan hi ha presencia d’azina sòdica. .

4. Les concentracions on es veu més efecte es corresponen amb una freqüència de

mutació més elevada?. Justifica la resposta.

La soca TA98 obté un major nombre de mutants amb la concentració més alta de daunomicina, 16 μg/placa amb 193 revertents. TA100 presenta una freqüència de mutació més alta amb l’azina sòdica en la seva major concentració, 2 μg/placa amb 452 revertents. En el cas de les mostres ambientals, no s’observa un canvi significatiu de revertents de la soca TA98, ja que a les plaques control apareixen un nombre mitja de revertent similar per a les mostres 2 i 4. Com en tots els altres tractaments, la soca TA100 presenta un alt nombre de revertents, tot i que a la mostra 2 s’observa un major nombre de revertents que a la mostra 4. En el cas de la soca TA98 i la daunomicina es veu clarament que l’aparició de colònies augmenta amb la concentració de l’agent mutagen, i per tant no podem determinar la

concentració a la qual la freqüència de mutació és més elevada, ja que podria seguir augmentant si hi afegim més quantitat d’agent mutagen.

5. Per quin motiu en aquest assaig s’utilitzen soques amb un tipus de mutació diferent

per la síntesi de la histidina?

La diferència entre les dues soques escollides per a realitzar el test d’Ames, TA98 i TA100, és la mutació que presenten. En el cas de TA98 es tracta d’una mutació que introdueix 8 parells de bases que trenquen la pauta de lectura, i en el cas de TA és una mutació puntual que canvia un aminoàcid. En tots dos casos la mutació es produeix en el gen per sintetitzar histidina i per tant presenten auxotròfia per la histidina, no poden créixer en un medi inorgànic amb histidina. Gràcies a aquesta diferència podrem saber quins agents mutagènics provoquen insercions o delecions que permetin corregir la pauta de lectura i quins agents causen mutacions per substitució de parells de bases i que finalment els permetin créixer en un medi d’histidina.

6. Si els resultats obtinguts per les mostres d’aigua no mostren diferències entre els

controls i els tractaments, es podria realment concloure l’absència de compostos mutagènics?. Quina modificació del test d’Ames permetria esbrinar-ho?.

No es pot concloure que hi ha absència de compostos mutagènics en les mostres d’aigua recollides. El test d’Ames és més complex que la prova efectuada al laboratori ja que moltes de les substàncies no són mutagèniques o carcinògenes si no són “activades” prèviament, és a dir, necessiten ser metabolitzades prèviament. Si anteriorment s’incuba la mostra d’aigua amb un extracte on hi hagi els enzims implicats en reaccions de biotransformació, s’afavoreix la conversió de l’agent potencialment mutagènic a mutagènic i ens permetrà detectar-los posteriorment amb el test d’Ames realitzat al laboratori i potser assegurar l’absència d’agents mutagènics a les mostres analitzades.

de dues rèpliques a la mostra 3 i 4 aquests també presenten una disminució esglaonada. Cal insistir que les mostres amb altes concentracions poden correspondre a llocs estancats i no necessàriament demostra que l’aigua del lloc de mostreig estigui contaminada.

3. Avalueu la qualitat microbiològica de l’aigua que heu analitzat, aplicant la normativa

vigent recollida en l’Annex, pel que fa a les aigües de bany. Catalogueu la mostra d’aigua analitzada com a “apte” o bé “no apte” pel bany. En cas de tenir un resultat negatiu (no apte pel bany) podeu determinar l’origen de la contaminació? En cas afirmatiu, quin podria ser?.

A la taula següent es mostren els resultats de l’aplicació de la normativa vigent:

Consum Bany Mostra 1 No potable Apte Mostra 2 (^) No potable Apte Mostra 3 (^) No potable Apte Mostra 4 No potable Apte

Segons els estàndards legals en totes les mostres trobem concentracions massa elevades com per considerar-la potable, en canvi pel que fa al bany podríem dir que és apte en tots els casos, no supera els límits per tenir cap problema i presenta una aigua excel·lent per al bany.

4. Discutiu quins avantatges i inconvenients hi ha en la selecció del tipus d’indicador de

contaminació a utilitzar (bacterià o víric). Seria convenient incloure l’anàlisi de virus en normatives europees per l’anàlisi de l’aigua? Justifiqueu la resposta.

Indicador bacterià

Utilitzar un indicador bacterià és més senzill ja que resulta fàcil d’aïllar i cultivar en el laboratori, es coneixen els diferents factors que simulen el seu medi en la majoria dels casos, són innocus per a l’home i presenten taxes de supervivència similar a la dels patògens entèrics. I a més, com que es troben presents a l’intestí dels mamífers i algunes aus, serveixen d’indicadors de contaminació fecal.

Un dels inconvenients d’utilitzar-lo es que no indiquen l’origen de la contaminació i no avaluen eficientment la presència o absència de virus en l’aigua.

Indicador Víric

Són microorganismes més resistents a la desinfecció, tot i trobar-se en baixes concentracions són capaços de causar infecció, per tant alhora de treballar amb ells al

laboratori s’han de prendre precaucions. Es troben en grans quantitats en aigües residuals i aigües contaminades.

Un dels inconvenients d’utilitzar un virus com a indicador és que les seves concentracions en l’aigua son molt variables, la detecció de virus entèrics requereix laboratoris especialitzats i els resultats tarden dies.

Pel que fa referència a la pregunta sobre l’anàlisi de virus en normatives europees, sempre seria convenient incloure l’anàlisi de virus ja que són causants de diverses malalties, es diu que fins a 140 virus patògens poden ser transmesos a l’home a través de l’aigua, per tant és millor mostrar-se previsor amb les diferents infeccions que poden ser causades per aquests virus a nivell europeu. També s’ha de tenir en compte que a cada regió hi trobarem uns virus o uns altres depenent de les condicions ambientals que presenti. Sí que seria convenient incloure’l, però el treball a realitzar al laboratori, el temps necessari i les dificultats de treballar amb aquests organismes fa molt difícil incloure aquests anàlisis a les normatives europees sobretot per que importa més la despesa que no pas la seguretat pública.