Tema 10: Mètodes immunoquímics
Anticòs monoclonal: prové de la mateixa línia cel·lular i reconeix el mateix antígen i els mateixos epítops
Anticòs policlonal: prové de diferents animals que reconeixen el mateix antígen però diferents epítops. Molt utils per
realitzar immunoprecipitacions, ja que poden crear immunocomplexes ja que reconeixen diferents epítops
Etapas de la Producción de Ab policlonales:
1-Inmunización del animal (dos tiempos)
2-Análisis del estado de inmunización
3-Proceso de purificación del Ab:Obtención del suero, Obtención de la fracción IgG, Cromatografía de inmuafinidad
Relació d’equivalencia
Hi ha un límit en la proporció Ag/Anticos, si la quantitat d’un d’ells és molt més gran o molt més petita, no estem al
nivell òptim de formació d’immunocomplexes.
OPTIM:
Anticós Ab (8)
Antígen Ag (6)
Immunidifusió
Difusió d’Ag/Ab sobre un suport d’agar, i quan s’arriba a la relació d’equivalència es forma un arc de precipitació. Si
hi ha interacció, es veurà l’arc de precipitació, i variarà la distància segons el moment en que es doni la relació
d’equivalència.
Pot ser util per saber al·lèrgies, grup sanguini, etc.
Immunoelectroforesis
El suport d’aquesta electroforesis es agar.
La mostra es carrega al mig, ja que no hi ha SDS que elimini la carrega de les proteïnes. En el moment en que l’Ag i la
Ab interaccionin es formen arcs de precipitació.
Els antígens i anticossos els has separat per electroforesis i veus diferentes arcs.
Immunoprecipitació
El teu anticòs s’uneix a una safarosa per la part constant i així, poder centrifugar i precipitar el nostre complex anticòs-
antígen.
Utilització d’un anticòs específic pel teu antígen i un anticòs específic pel teu anticòs primari
Combinació de els dos mètodes.
CUANTIFICAR/IDENTIFICAR ANTÍGENO EN SOLUCIÓN.
LEJOS DE LA RELACIÓN EQUIVALENCIA
