EGIPTE
Herodot: “Egipte es un don del Nilo” el Nil és el motor d’Egipte. Egipte no existiria sense el Nil. L’estabilitat i
l’abundància (fertilitat) són les dues característiques principals de la regió.
Localització geogràfica
Egipte està clarament delimitat per accidents geogràfics, al oest el desert forma una defensa natural, la frontera del qual està
delimitat pels oasis. A l’est, trobem un gran nombre de muntanyes i cordilleres (riques en materials com la fusta, els minerals
o la pedra), el desert aràbic i el Mar Roig, que dóna accés al Hindús (ruta comercial i de contacte amb altres pobles).
Finalment, al sud, limita amb las cordillera d’Assuan, que es tracta d’una zona especialment inhòspita. El gran punt
d’entrada al regna és al nord, el Mar Mediterrani. Aquest “aïllament” va ser un gran condicionament durant tota la història
egípcia, ja que va evitar o dificultar molt grans invasions o moviments migratoris importants.
Dualitat egípcia
La gran diferencia d’Egipte (entès com a territori) respecte a altres terres és la riquesa, la fertilitat, l’abundància productiva
(sobretot la zona del delta). Regne amb una dualitat clarament accentuada, fet que es fa visible en l’activitat productiva:
•Baix Egipte (Terra negre): És on es localitza el delta del Nil. Àrea molt fèrtil i altament productiva. En aquesta
zona, regne un clima mediterrani que encara facilita més la producció agrícola. A més a més, és on es concentren
(en gran mesura) els nuclis poblacionals.
•Alt Egipte (Terra roja): És un territori molt més extens que el Baix Egipte, però molt més pobre, menys productiva
i menys poblada. El clima que hi domina és el desèrtic, amb temperatures extremes (molt caloroses duran el dia i
molt fredes per la nit) i una absència casi total de la humitat.
El Nil
Era el riu més llarg conegut en el món antic. Es caracteritza per uns cicles de crescudes i decrescudes molt regulars, que els
egipcis van estudiar, fins el punt de poder preveure’ls a partir dels nilòmetres. El riu marcarà profundament la vida, i en
concret, l’activitat productiva de la regió.
Els cicles tenen dues fases (a diferència del Tigris i l’Eufrates):
•Crescudes o aigües altes: Es desenvolupa a l’estiu, provocades per les pluges de juny-setembre. Es pot dividir en 4
etapes:
•Finals de juny: El Nil doble el seu caudal.
•Juliol: El caudal segueix creixent. Les aigües es tornen roges degut els sediments que
arrossega el riu.
•Agost: el caudal arriba al seu màxim, “tot l’Egipte queda inundat”. La població es veu
obligada a traslladar-se els punts més elevats de l’orografia, per protegir les edificacions es
desenvolupen sistemes de contenció de l’aigua.
•Finals d’agost-setembre: Baixa el nivell de les aigües i queden de color negre.
• Decreixement o aigües baixes: Es produeix a l’hivern, el nivell del riu baixa.
Les oscil·lacions en les crescudes eren molt perilloses, els anys amb massa aigua significava perill, destrucció, fam. En
canvi, els anys amb poca aigua significava desens de la producció, pobresa i fam. Les crescudes eren fonamentals per
l’activitat agrícola, per això es construiran elements per gestionar l’aigua (preses i canals) per poder explotar de manera més
eficient aquestes crescudes i poder augmentar la producció.
RECURSOS NATURALS
PEDRA: Egipte és un regne amb una gran riques geològica i de gran qualitat, sobretot a les serralades d’Assuan i el desert
oriental. Aquest fet marcaria profundament la cultura egípcia, facilitant el desenvolupament de l’arquitectura monumental en
pedra, però també en l’arquitectura funcional, on ràpidament s’abandona l’ús del adob i el maó, i compensa la escassetat de
fusta. Trobem, entre d’altres: calcaria, arenosa, granit, sílex, alabastre, diorita, marbre, entre d’altres.
MINERALS: es trobaran a indrets molt semblants a l’extracció de la pedra.
•Coure, molt abundant, especialment al Sinaí
•Malaquita i atzurita al desert oriental, però també a través del comerç amb Xipre
•Or, plom i galena de Núbia
•Plata, molt escassa i preada. S’utilitzava sobretot amb aliatges amb l’or (Electro)
•Lapislàtzuli a través del comerç amb el Pròxim Orient
