Tema 1. Escriptura i Estat antic.
Escriptura
L’escriptura es considera l’eina a través de la qual sabem que una societat ha avançat
tant que necesita un sistema organitzatiu. En el 3100 a.C. comencen a aparèixer les
primeres ciutat-estat al sur de Mesopotamia, al país de Sumer, el que avui coneixem
com a revolució urbana.
L’escriptura es un sistema d’intercomunicacions humana a través de símbols grafics; els
símbols ha de representar els sons que es produeixen al parlar (escriptura logosilabica).
Gràcies a l’escriptura es pot fer servir, a més de per registre i organització, per a
transmetre tot tipus d’informació.
Abans de que aparegués el sistema logosilabic, van haver-hi tres sistemes
d’intercomunicació humana: el sistema pictogràfic (representa objectes amb imatges), el
sistema ideogràfic (similar pictogràfic, pero representa idees, apareixent amb aquest
sistema el primers numeros), i el sistema logografic (el primer intent de crear una
escriptura, creant un símbol per a cada objecte). El procés del sistema logografic al
logosilabic s’anomena procés de fonetització.
Hi han set sistemes d’escriptura logosilabica que apareixen a l’antiguitat. El sumeric es
el més antic que coneixem (3100 a.C.) i va ser utilitzat fins al 30 d.C., pero no només el
van fer servir el sumeris, sino que tambe va ser adaptat per les cultures que habitarien el
territori (acadis, amorrites, babilonis, asiris); l’escriptura sumèria rebia el nom de
“cuneïforme” per les formes estilitzades en forma de cunya que tenien les lletres i
s'escrivia en tabletes de gang secadas al sol; entre el 1835 i 1858 es va completar el
desciframent de l’escriptura cuneiforme, amb Henry Rawlinson sent la figura principal,
fent servir la inscripció trilingüe de Behistun, una estructura de 15x25 trobada a les
muntanyes de Behistun que va ser escrita a l’any 515 a.C, durant el regnat del rei persa
Dario I, que apareix gravat amb el seu sèquit a la inscripció; va ser escrita en tres
idiomes (persa antic, helenita i babilònic), que va ser el motiu pel qual va poder ser
descifrat. El sistema egipcí, tamé logosilabic, es va desarrollar de manera més o menys
simultània amb el cuneiforme (allà a l’any 3000 a.C.) sense que hi hagués influencia
entre les dos, ja que Egipte estava aïllat al desert, i seria utilitzat fins al 400 a.C. per no
tindria tanta trascendencia com el sumeric; els jeroglífics es feien servir en temples per a
decorar, però també tenia un ús quotidià, en l'ús cotidia el simbols eren simplificats en
una forma de cursiva (hieràtica) que després va evolucionar al sistema demòtic (els
