¡Descarga Introducció a de les Grup y más Apuntes en PDF de Fisiología solo en Docsity!
**1. Emoció i estrés Introducció a l’estudi psicobiològic de les emocions. Mecanismes neurals y bioquímics de les emocions. Estrés i salut.
- Conducta agressiva** L’agressió des d’una perspectiva psicobiològica Classificació de la conducta agressiva Estructures neurals de la conducta agressiva Bioquímica de l’agressió 1
BIOPSYCHOLOGY 8e John P.J. Pinel Copyright © Pearson Education 2011
Based on the Power Point Lecture Slidesprepared by Jeffrey W. Grimm, Western Washington University This multimedia product and its contents areprotected under copyright law. The following are prohibited by law: • any public performance or display, including transmission of any image over a network; • preparation of any derivative work, including the extraction, in whole or in part, of any images; • any rental, lease, or lending of the program.
Bibliografia bàsica Unitat I:
Pinel, Capítol
1.1. Introducció a l’estudi psicobiològic
de les emocions
Grup (n=3) discussió durant 10 minuts
4
1. Què és una emoció?
2. Quantes en podem citar?
3. Tots els humans experimenten emocions similars?
4. Emoció i cognició:
Podem pensar sense sentir?
Podem sentir sense pensar?
5
- Les expressions emocionals evolucionen a partir de conductes que indiquen què està a punt de fer un animal.
- Si els senyals emocionals són beneficiosos , evolucionaran per a comunicar més eficaçment, i poden perdre el significat original.
- Missatges oposats són freqüentment comunicats per moviments oposats– “principi d’antítesi”
- Les mostres d’amenaça –per exemple‐ són beneficioses – intimiden les víctimes sense el cost i el risc de la lluita.
4 maneres de pensar les relacions entre la percepció dels estímuls inductors d’emocions, les respostes autonòmiques I somàtiques als estímuls i l’experiència emocional.
Teories sobre emoció:
Perspectiva
Psicobiològica Moderna
Expressió Facial d’Emocions: Respostes
Innates
Sembla que és innata.
Estudis transculturals i en xiquets cecs donen
suport a la creença que les expressions facials
d’emoció són innates.
- El significat de les expressions facials sembla que és universal
- Sis emocions primàries ▪ Les expressions mostrades naturalment solen ser variacions o combinacions de les bàsiques
- Hipòtesi de la retroalimentació facial– somriure et fa més feliç; els músculs facials influencien l’experiència emocional
- Microexpressions – expressions facial breus revelen sentiments autèntics; poden contradir les falses (forçades)
- Diferents músculs participen en somriures falsos I reals
10
http://www.eyesforlies.com/emotions.htm 11
Comunicació no verbal http://www.dailymotion.com/video/ximv9m_comunicacion-no-verbal-1-jose- hermida-hablar-sin-palabras_school
19
# 3
20
# 4 ARA NO, FILLET. ESTIC OCUPADA
COM EDUCAR UN FILL PERFECTE
21
# 5
EL TEU PROBLEMA ÉS DE BAIXA AUTOESTIMA. ÉS MOLT HABITUAL ENTRE ELS PERDEDORS
22
# 6
HE TINGUT UN PETIT PROBLEMA A L’ESCOLA, PERÒ JA L’HE RESOLT, I ACÍ TENS LA TEUA PISTOLA
23
# 7
O EM DÓNES ELS DINERS DE L’ESMORZAR O PIRATEJARÉ LA TEUA PÀGINA WEB
Milions d’anys d’evolució finalment són útils per al Geeko Sapiens
24
# 8
Dos pollastres estúpids
Com puc anar a l’altre costat?
Ja estàs en l’altre costat!
25
# 9
Pel·lícula de terror
26
# 10
- Sistema Límbic. Definició i funcions
- SNA
- Lòbuls Medials Prefrontals
- Papez (1937) proposà un circuit emocional que inclou l’hipotàlem.
- Involucrat en emocions I motivacions, particularment les relacionades amb la supervivència (por, ira, I emocions relacionades amb conducta sexual).
- També involucrat en sentimens de plaer relacionats amb supervivència, com els que deriven de menjar i sexe.
F ighting
F leeing
F eeding
Mating 29
plaer relacionat amb supervivència
supervivència
Inclou hipotàlem ,
hipocamp , amígdala , I algunes altres àrees
pròximes.
Primàriament
responsable de la nostra vida emocional , i molta
participació en la
formació de memòries. (^30)
- Dos qüestions importants
- Quins patrons d’activitat autonòmica estan associats amb emocions específiques?
- Són efectives les measures poligràfiques d’activitat del SNA (“detector de mentides”)?
- No hi ha un perfil SNA diferent per a cada emició.
moció i Sistema nerviós
Autònom (SNA)
moció i Sistema nerviós
Autònom (SNA) • Detectar mentides = detectar emocions• Tècnica Control-Pregunta
- Resposta fisiològica a una pregunta-diana comparada amb la resposta a una pregunta de control
- Percentatge d’èxit en estudis 80%
- Tècnica del coneixement de la culpabilitat
- Fer una pregunta que només el culpable en pot saber la resposta
- Percentatge d’èxit en diferenciar culpable vs. innocent = 88% en un estudi
Actors
Timadors
39
Explica una història a una altra persona de
classe
Prèviament, anota ‘vertadera’ o ‘falsa’
Han de dir si se la creuen o no
Podeu:
Explicar una veritat com si fóra una mentida
Explicar una mentida com si fóra vertadera
Explicar una veritat com si fóra veritat
Explicar una mentida com si fóra mentida
40
41
Per què una barra de ferro
que travessa el cap pot
provocar grans canvis de la
personalitat?
prefrontals medials
Centres de planificació I
emoció
42
Aferències de
‐ Tàlem dorsomedial
‐ Còrtex temporal
‐ Àrea tegmental ventral
‐ Sistema olfactori
‐ Amígdala
‐ Lòbuls frontals
Que passa en
l’entorn
Planificació:
lòbuls frontals
Eferències a
‐ Còrtex cingulat
‐ Formació Hippocàmpica
‐ Còrtex Temporal
‐ Hipotàlem Lateral
‐ Amígdala
Orbitofrontal cortex: intermediary of brain mechanisms in emotional responses and automatic control mechanisms of complex behaviors.
Influència
conducta i
respostes
fisiològiques i
emocionals
45
Resposta d’estrés (Selye, 1950s):
Estressors físics i psicològics indieixen la mateixa
resposta
Curt termini canvis adaptatius
Llarg termini canvis desadaptatius
Eix HPA / SNS
Magnitud depén de
▪ Estressor ▪ Individu ▪ Estratègies d’afrontament (copying) 46
- Resposta d’estrés – reacció a dany o amenaça
- Estressors – Estímuls que provoquen estrés
47 48
Part 1:
Anota 5 estressors que has hagut d’afrontar
al llarg de la teua vida
Resistència, o adaptació si l’estressor continua
cortisol (~ calfar la casa cremant els mobles) ▪ Fetge: ▪ Gluconeogènesi: Aminoàcids, glicerol glucosa ▪ Glucogenòlisi: Glucògen glucosa ▪ Múscul esquelètic: ▪ síntesi de proteïnes, degradació ▪ captació de glucosa ▪ Greix: ▪ captació de glucosa; mobilització de lípids
Resistència (cont.)
Cortisol
▪ Antiinflammatori ▪ vasodilatació, permeabilitat capil·lar,
▪ Immunosuppressió ▪ producció d’anticossos ▪ limfòcits circulatoris
Esgotament
Deplecció (buidatge; exhaució) de recursos
energètics
No s’acumula energia extra; fatiga
ràpidament; probabiltat de diabetis
TA, malalties cardiaques, infarts
Trastorns reproductors
Destrucció de neurones de l’hipocamp
Suppressió immunitària
Augmentar/
Disminuir:
Freqüència cardíaca
Tensió arterial
Proveu diferents
estratègies
Directes
Indirectes
60
Models Animals
Estressors físics: fred, calor, xocs, deprivació...
Estressors socials : ____________________
En humans
Estressors físics :______________________
Estressors psicològics i socials:____________
61
http://www.youtube.com/watch?v=5ePYet3Fbts&feature=related
62
Pituitary hormone in the bloodstream stimulates the outer part of the adrenal gland to release the stress hormone cortisol Sympathetic nervous system releases the stress hormones epenephrine and norepinephrine from nerve endings in the inner part of the adrenal glands
tàlem hipotàlem Pituitary gland
Adrenal glands
Cerebral cortex (perceives stressor) Hormones hipofisàries estimulen escorça suprarenal per a produir Cortisol
Còrtex percep l’estressor
Sistema Nerviós Simpàtic allibera Adrenalina i Noradrenalina des de la Medul·la Suprarenal
- Estrés posa en marxa 2 vies
complementàries
- Eix HPA
- SNS
- Selye oblidà el SNS
- Diferències individuals (p.e.: actitud) afecten la magnitud de
la resposta d’estrés
Glàndul∙les suprarenals
(connexió nerviosa):
http://www.youtube.com/watch?v= jbq3bxKE0&feature=related
65
Actuen sobre òrgans i teixits innervats per fibres simpàtiques, per a augmentar : Freq. cardíaca Pressió arterial Freq. Respiratòria Glucèmia Flux de sang a musculatura esquelètica i cervell
66
Com?
Vasodilatació i metabolisme oxidatiu
73
Femella
Mascle
Estradiol T
LH, FSH
GnRH
Target tissues
Cortisol
ACTH
CRH
EXCITAR
- endorphins
INHIBIR
Tècnica de palpació carotídia
Psicobiologia de l'esport i de l'activitat física ‐ Pàgina 228
Pregunta:
Utilitat d’aquesta estratègia per al control
d’estrés?
- Intenta fer baixar la FC només per mitjans cognitius
receptors de GCC
- Després de la R d’estrés: ▪ Dendrites de neurones piramidals són més curtes i menys ramificades ▪ Neurogènesis de cel∙lules granul∙lars reduïda en adults
- Efectes blocats per
adrenalectomia; produïts
amb corticosteroides
77 78
Mecanisme de protecció contra efectes
catabòlics de nivells excessius de GCC (Duclos et al.
Afecten memòria
Deterioren regulació HPA (retroalimentació
negativa)
Característica habitual en depressió clínica
79
Sapolsky: El cervell té un gran potencial per a ficar el nas
en els assumptes del sistema immunològic.
GC redueixen el tim
Inhibeixen alliberament d’interleucines i interferons
Els limfòcits responen menys als invasors Limfòcits circulants retornen als magantzems. Maten limfòcits més vells (inducció d’apoptosi) SNS, β-endorfines i CRH també inhibeixen de maneres diverses
Divisions del sistema immune dels mamífers
Sistema immune innat
- Primera línia de defensa
- Ataca tipus genèrics de patògens Sistema immune a daptatiu
- Apunta a patògens e specífic identificats pels seus antigens
- Té memòroa (base de la eficàcia de la vacunació)
- Citocines activen limfòcits (cèl·lules blanques de la sang)
- Efectes de l’estrés sobre la
funció immune depenen del
tipus d’estrés
▪ Estressors aguts milloren funció immune ▪ Estressors crònics la deterioren
l’estrés pot afectar la funció
immune
▪ Els efectes de l’estrés poden ser bons (adaptatius i saludables), roïns, o una combinació
- L’estrés del maltractament en etapes vitals primerenques pot causar anormalitat cerebrals i endocrines en la vida adulta - Cries de rata manipulades pels investigadors mostren respostes d’estrés més adaptatives en la vida adulta (menys GCC circulatoris després d’un estrés), probablement a causa d’una menor retroalimentació negativa des dels receptors hipocampals de glucocorticoides. - Un bon exemple de transmissió epigenètica (“no en els gens”): mares poregoses, cuidadores deficients, crien filles que arriben a ser poregoses i ‘males mares’.
- Quina és la primera conducta agressiva que hi apareix?
- Identifica alguns comportaments violents que es mostren al vídeo?
- Com classificaries els comportaments agressius que mostren els púgils durant un combat de boxa? A quin tipus d’agressió podrien correspondre? - Por – reacció emocional a l’amenaça - Conductes agressives – dissenyades per a amenaçar o perjudicar - Conductes defensives – dissenyades per a protegir d’amenaces o danys (motivades per por) - Agressió social– atacs no provocats a membres de la pròpia espècie, per tal d’establir dominància - Atac defensiu – conducta agressiva, quan l’individu es troba acorralat
Sham Rage (falsa ràbia)Sham Rage (falsa ràbia)
- Gats decorticats exhibeixen
respostes agressives extremes
i mal focalitzades
- hipotàlem ha d’estar intacte
- hipotàlem expressió
d’agressió
- Còrtex inhibició i respostes
directes
- Trastorn neurològic cerebral rar
- Símptomes Majors – compulsió de dur objectes a la boca, pèrdua de memòria, conducta sexual extrema, placidesa, manca de por , distractibilitat visual
- Es produeix per dany bilateral de l’ amígdala
- Observat primer en micos, després en altres espècies (també humans)
Model de l’intrús en la
colònia: agressió i defensa en
rates
Estudia la interacció del mascle alfa en una colònia, amb un mascle intrús (menor que l’alfa)
http://www.youtube.com/watch?v=YpGRQeY1cx0 Observació de gats i
ratolins
El “joc” del gat amb la presa es ‐en realitat‐ una combinació de conductes d’atac i defensa
Fàrmacs Ansiolítics
maten més
eficientment
Tipus de conductes agressives i defensives
Concepte de zona-
diana – conductes agressives
i defensives dissenyades per
atacar llocs específics en el cos d'un altre animal alhora que
protegeix els llocs específics en
el seu propi cos.
Tipus de conductes agressives i defensives
La resposta de Steven Pinker:
http://www.dailymotion.com/video/xjuq6x_somos‐menos‐violentos‐ steven‐pinker_school
Conductes d’amenaça
Conductes defensives
Submissió
http://www.youtube.com/watch?v=IUIRG6aWtXs
Predació
http://www.youtube.com/watch?v=A9Q8gUTmyd
101
Amenaça
Atac i predació:
Substància Grisa
Periaqueductal (PAG)
En gats: Estimulació
Elèctrica augmenta
conducta defensiva i
predació
2.3. Estructures neurals de la conducta agressiva
Còrtex Prefrontal
Còrtex Prefrontal •Analitza situacions socials (experiències, memòries, inferències i judicis) •Proporciona informació sobre l’estat i conseqüències de les nostres accions •Regula i controla respostes emocionals •Activat per 5HT
Violència impulsiva : regulació emotional danyada?
Robert Sapolsky: what frontal cortex does: http://www.youtube.com/watch?v=-zj3qWRJSi4&feature=related
2.3. Estructures neurals de la conducta agressiva
Prefrontal Cortex
EXPERIMENT amb 4 baralles: Subjectes no danyats: R emocional i canvien de baralla Subjectes danyats: = R emocional i continuen jugant
2.3. Estructures neurals de la conducta agressiva
http://www.youtube.com/watch?v=HVGlfcP3ATI&feature=related
Select and manipulate brain
structures involved in
aggression
Serotonina Andrògens: Efectes organitzadors i activadors en mascles i femelles. Reducció d’estrés prenatal i d’agressió. Aggressió maternal. Andrògens i aggressió en humans.
113
5 ‐HT INHIBEIX AGRESSIÓ
ABSÈNCIA (destrucció) AUGMENTA AGRESSIÓ
en Macacs ( Mesurant el metabòlit de la 5 ‐HT, 5 ‐HIAA en LCR)
▪ 5 ‐HIAA CONDUCTA ADAPTATIVA
▪ 5 ‐HIAA CONDUCTA DE RISC
5HT controla la conducta de risc (incloent-hi l’agressió)
Serotonina (5-HT): Jerarquia
▪ Apartar els mascles Alfa en 2 colònies ▪ Administració de 5-HT
5-HT AGONISTES Dominància
5-HT ANTAGONISTES : Dominància
AGRESSIÓ ≠ Dominància
HUMANS:
▪ Nivells baixos de 5HIAA correlacionen amb
▪ Fàrmacs Agonistes: Prozac (fluoxetine)
▪ Gen transportador de 5 ‐HT
- Agressió
- Conducta Antisocial
- Violacions
- Assassinats
- Incendis
- Abús d’infants
Disminueix irritabilitat i agressivitat (avaluada amb tests)
- Parents amb problemes semblants
- Suïcidi
Forma curta del gen amígdala més activa (tasca de reconeixement facial)
- No primats – Secreció perinatal de T prepares rates mascle per a l’agressió social activada per la T durant la vida adulta
- T augmenta o no afecta l’agressió social , depenent de l’espècie; la castració redueix o no afecta l’agressió social en les mateixes espècies
- En humans, l’agressió social no augmenta paral∙lelament als increments de T en la pubertat http://www.dailymotion.com/video/x8tnc3_testosterona-y-agresividad_school
Mascles
- En rosegadors, hi ha secreció prenatal d’andrògens; després disminueix i torna a augmentar en la pubertat.
- L’agressivitat entre mascles augmentar en la pubertat.
Femelles
- Menys aggressives que els mascles.
- L’agressió sembla que és facilitada per testosterona.
Agressió entre mascles: ANDRÒGENS
Efectes Organitzadors vs. Activadors
Agressió inicia en pubertat (control androgènic)
ANDRÒGENS PRENATALs SENSIBILITZEN CERVELL ANDRÒGENS POSTNATALS ESTIMULEN CONDUCTAAGRESSIVA
ESTRESS PRENATAL REDUEIX AGRESSIÓ ENTRE MASCLES lesions bilateras Àrea Preòptica Medial baixa intensitat agressió social entre mascles però no evita que estímuls externs eliciten agressió
