¡Descarga introducció a la didàctica y más Apuntes en PDF de Pedagogía solo en Docsity!
Bases i fonaments de Didàctica i Currículum
Joan Mallart i Navarra
Presentació
En aquesta introducció al tema es revisen i s'intenten destriar dos conceptes tan íntimament units com són els de la Didàctica i el del currículum. La Didàctica com a ciència, art i alhora tecnologia de l'ensenyament. I també com a una de les ciències de l'educació més bàsiques per la seva aplicació a la pràctica educativa. Es tracta d'enunciar breument la problemàtica principal de la Didàctica i es presenta el procés didàctic o procés d'ensenyament- aprenentatge com a procés comunicatiu.
El currículum es conceptualitza com a alguna cosa més que un simple pla d'estudis. Es presenten els components del procés didàctic i del currículum i es miren de veure les relacions que hi ha entre ells.
Objectius del tema
Es pretén...
- Introduir en el discurs didàctic a partir de la comprensió de la terminologia específica pròpia i dels conceptes referents als problemes fonamentals d'aquesta disciplina.
- Definir la Didàctica i reconèixer les situacions en què pot ser útil.
- Situar la Didàctica en el marc de les Ciències de l'Educació distingint el seu objecte d'estudi.
- Conèixer i comprendre els elements que formen part d'un currículum.
- Valorar, tot aplicant les idees treballades, alguns aspectes de la reforma educativa actual als nivells infantil, primari o secundari.
- Comprendre el paper del docent i el del discent en el procés d'ensenyament - aprenentatge.
Continguts
- Què és la Didàctica?
1.1 Concepte
1.2 De què s'ocupa la Didàctica? Procés d'ensenyament- aprenentatge
1.2.1 L'ensenyament
1.2.2 L'aprenentatge
- El procés d'ensenyament-aprenentatge com a procés comunicatiu de
relació personal
2.1 La comunicació didàctica
2.2 El discent: paper actiu i valoració de la diversitat
2.3 El docent. Funcions i característiques
2.3.1 Funcions del docent
2.3.2 Característiques personals
2.4 El context de la comunicació didàctica
2.4.1 Funcions de l'escola
2.4.2 Característiques de l'escola
- El currículum. Concepte, fonts i fonaments
3.1 Concepte
3.2 Fonts
3.3 Funcions
- Components del currículum
4.1 Objectius
4.2 Continguts
4.3 Activitats d'aprenentatge
4.4 Mètodes i recursos didàctics
4.5 Avaluació
1.2.1 L'ensenyament
Ensenyar és mostrar, explicar alguna cosa que no és prou evident per ella mateixa. Planificar i promoure situacions en què el subjecte organitzi les seves
experiències, estructuri les seves idees... expressi els seus pensaments, per fer desenvolupar les seves capacitats. El pensament no es forma acumulant
informació, ni a partir només de l'activitat sinó a través de la interrogació i de l'expressió. Ensenyar, també és fer reflexionar o proposar models d'actuació.
L'ensenyament és:
- Transmissió de coneixements, d'una cultura.
- El desenvolupament d'habilitats físiques, socials o mentals.
- Una activitat que pretén transformar els pensaments, les actituds i les conductes dels estudiants.
L'ensenyament té les característiques següents:
- Intencional : cal intenció d'ensenyar, voler-ho fer, preveure l'acció.
- Perfectiu : ha de millorar a qui ensenya. Mai no ha de perjudicar.
- Interactiu : parteix d'una situació d'intercanvi comunicatiu.
Perquè l'ensenyament sigui eficaç ha d'aconseguir que el subjecte aprengui.
1.2.2 Aprenentatge
Maria Pla defineix l'aprenentatge com “el procés pel qual un organisme canvia
el seu comportament com a resultat de l'experiència” (Pla, 1993: 96). Aquest canvi de conducta ha de ser persistent i positiu, és a dir: que duri i que sigui
beneficiós per a l'organisme.
Resumint les aportacions de Gagné (1973, 1975), els diferents tipus
d'aprenentatges es poden reduir a:
- Adquisició d'informació i coneixements , augment de la cultura(saber)
- Habilitats motores , enriquiment de la capacitat operativa, per la pràctica i repetició d'accions. Exemples: córrer, nedar, dibuixar...
- Habilitats intel·lectuals : comprensió, atenció, memòria, crítica, pensament reflexiu...
- Modificació de les actituds i sentiments positius o negatius dirigits a activitats o a relacions socials; conducta dirigida als valors, com per exemple el civisme...
Una altra divisió basada en les teories d'Ausubel, Bruner i Novak es fixa en la manera com adquirim els coneixements i com ens els fem nostres. L'aprenentatge podrà ser:
- Receptiu: aprenentatge rebut més o menys passivament (escoltant...)
- Per descobriment: aprenentatge obtingut sense l'ajuda de professor.
- Memorístic: repetint de memòria, sense entendre-ho, mecànicament.
- Significatiu: aprenentatges interessants per a l'alumne perquè tenen relació amb coses que ja sabia anteriorment (conceptes previs).
Figura 2 Procés d'ensenyament-aprenentatge
Exercicis
- Quin és l'objecte d'estudi de la Didàctica, de què s'ocupa?
- A més d'una ciència i una tecnologia, què és la Didàctica?
- Què, a qui, com i per què ensenyar? De quin altre problema fonamental tracta la Didàctica, segons Mialaret?
- En quines situacions es poden aplicar els coneixements didàctics? Proposa tres exemples de situacions formals i tres de situacions no formals.
- Es pot ensenyar sense que ningú aprengui? Posa un exemple –si pot ser de la teva experiència personal– d'alguna situació en què un professor hagi intentat ensenyar alguna cosa sense cap resultat positiu. Tracta d'explicar les possibles causes del fracàs.
- Es pot aprendre alguna cosa sense que ningú ens l'hagi ensenyada? Posa'n algun exemple.
- Es poden ensenyar i aprendre hàbits nocius o perjudicials? Si algú ensenyés a fumar, a consumir drogues o a estafar, robar, col·locar explosius, es podria considerar ensenyament la seva activitat? Per què no entren aquests casos en la noció d'aprenentatge?
- Comenta la frase “El mestre, mentre ensenya, aprèn”. A quina característica de l'ensenyament es podria referir?
- A quin tipus d'aprenentatge correspon cada exemple: llegir, cordar-se les sabates, saber les capitals de les comarques, apreciar la bellesa, comportar-se cívicament, saber les característiques de l'art romànic. 2. El procés d'ensenyament-aprenentatge com a procés comunicatiu de
relació personal
L'essència de l'acte didàctic és la comunicació. L'ensenyament es produeix en
situació social, ja que qui ensenya (emissor) i qui aprèn (receptor) es comuniquen, posen missatges en comú, amb un codi compartit. Els papers
d'emissor i receptor es poden intercanviar en molts moments. El millor model de l'acte didàctic és el diàleg i no pas el monòleg.
En aquesta figura veiem representats els elements didàctics bàsics: el mestre, l'alumne, la matèria que està aprenent i el context concret en què es troben.
Figura 3 Triangle didàctic (adaptat d'Stöcker, 1964: 21)
Ajudes i aprofundiment
-activitats de recapitulació o síntesi -treball sobre els errors o dificultats -tècniques d'estudi i treball personal
2.3 El docent. Funcions i característiques
L'altre element personal de la comunicació és la persona que ensenya. Normalment és el mestre, però pot ser també un entrenador, formador, monitor... Ens fixarem més en el professional de l'ensenyament perquè és el més freqüent.
Els estudis sobre el docent són molt abundants. Els més clàssics tractaven sobre les qualitats que havia de tenir, més endavant es fixaven en l'actuació durant la seva activitat didàctica i més recentment han estudiat el pensament del professor: les seves creences professionals, judicis, valors, teories implícites... Finalment, el punt de vista ecològic concedeix al context de l'aula la màxima importància com a espai de comunicació.
2.3.1 Funcions del docent
Les funcions o activitats que ha de realitzar un professor són molt variades:
- Didàctica : funció d'ensenyament, planificant, orientant l'aprenentatge amb els mètodes més adequats i avaluant en tot moment el procés.
- Comunicativa : establint bones relacions amb els seus alumnes. - Liderat del grup: preferiblement fent de líder democràtic o participatiu.
- Orientadora : ajudant cada alumne a obtenir la seva màxima realització personal.
En el moment actual, el canvi més important en aquestes funcions es troba en el fet que el paper de simple transmissor ha passat a un altre rol molt més complex: orientar, guiar l'aprenentatge i gestionar la vida de l'aula.
2.3.2 Característiques personals
Les qualitats que s'espera que tinguin els professionals de l'educació se centren en els coneixements, les habilitats i les actituds:
- Coneixements generals i professionals (pedagògics, didàctics)
- Coneixements i habilitats de comunicació eficaç
- Habilitats o tècniques intel·lectuals generals
- Habilitats o tècniques didàctiques
- Capacitat de treball en equip, de col·laborar amb mestres i pares
- Característiques de personalitat, afectives, que afavoreixin i desenvolupin l'aprenentatge –estabilitat emocional, bon humor...–
- Qualitats morals, socials, cíviques, polítiques com a membre que té una especial responsabilitat a la societat –esperit de servei–
2.4 El context de la comunicació didàctica
Sovint tan importants com els elements personals poden arribar a ser els factors del context que condicionen el procés d'ensenyament-aprenentatge. De més propers a més llunyans trobem tres nivells contextuals amb influència:
- Nivell instructiu primari: aula
- Nivell institucional : escola
- Nivell sociocultural : societat
Figura 4 Nivells contextuals
A l'aula tenen lloc les relacions mestre-alumne i alumne-alumne. Unes bones relacions, positives i sense conflictes, contribueixen a l'èxit del procés. El clima escolar, a més de la vida de l'aula, ve conformat per les normes i per la convivència a l'escola.
L'escola és una institució social fonamental, encara que hi hagi hagut veus que propugnaven una utòpica desescolarització. Té com a funcions les següents:
2.4.1 Funcions de l'escola
- Custòdia dels nens i nenes més petits.
- Conservació i transmissió de l'herència cultural. Però avui la funció transmissora ja no és pas exclusiva de l'escola.
- Instrument de transformació de la cultura provocant la reconstrucció dels coneixements i de l'experiència amb pràctiques socials.
- Instrument per al desenvolupament individual sociopersonal.
- Compensatòria de les desigualtats a través del respecte i de l'atenció a la diversitat. Promovent la igualtat d'oportunitats educatives, sense contribuir a la selecció escolar.
- Formació dels futurs ciutadans.
- Preparació per al treball, formació professional, inserció sociolaboral, preparació per a la vida activa i productiva.
2.4.2 Característiques de l'escola
Algunes de les més citades són:
- Assistència obligatòria, almenys a les edats de 6 a 16 anys.
- Supervivència amb independència de l'èxit: no necessita obtenir bons resultats. Això podria canviar ara amb la baixada de natalitat.
- Autonomia institucional relativa: ha de complir les lleis, pautes i prescripcions socials, però s'organitza independentment.
- Efectes no previstos, currículum ocult: l'escola produeix efectes secundaris ja que sovint es preveuen uns objectius i se
- Currículum com a praxi (acció): punt de contacte entre teoria i pràctica.
Segons Cèsar Coll, “el currículum és el projecte que presideix les activitats educatives escolars, precisa les seves intencions i proporciona guies d'acció
adequades i útils per als professors que tenen la responsabilitat didàctica de la seva execució” (Coll,1986: 14).
Podríem interpretar el currículum com un document que planifica l'aprenentatge, incloent-hi objectius, continguts, estratègies i avaluació; però és
molt més que un text escrit. És el conjunt d'experiències d'aprenentatge, incloent-hi tant el conjunt d'activitats que es proposen a l'escola, com el currículum ocult o absent.
“Un currículum és la temptativa per comunicar els principis i trets essencials d'un propòsit educatiu, de manera tal que romangui obert a discussió crítica i pugui ser traslladat efectivament a la pràctica”. (Stenhouse, 1984: 29).
Per Stenhouse el currículum inclou tant la descripció del projecte educatiu com l'anàlisi del que realment succeeix a l'aula. És un projecte per experimentar a l'aula, la qual es pot convertir en un lloc d'experimentació per millorar els seus mètodes.
El currículum ha de ser una guia del professor, però no ha de limitar la seva acció personal, iniciativa i responsabilitat. El currículum, com a projecte, no pot preveure com el professor tindrà en compte els factors que intervenen en cada situació concreta en què es durà a terme el.procés d’ensenyament- aprenentatge.
En el currículum, hi distingim dues fases:
- Disseny curricular: fase preactiva, prèvia al moment de l'ensenyament
- Desenvolupament curricular: fase interactiva, realització del procés d'ensenyament-aprenentatge
3.2 Fonts o fonaments
Les fonts de principis i criteris que fonamenten el currículum representen les bases teòriques i pràctiques necessàries per precisar les intencions, continguts i pla d'acció a seguir en el procés d'ensenyament-aprenentatge. Totes aquestes fonts aporten informacions necessàries però cap no és suficient per ella mateixa. Es necessiten totes.
-La font sociològica permet determinar les formes culturals i els continguts que es necessiten perquè l'alumne esdevingui membre actiu de la societat i agent de creació cultural i progrés. Suposa el coneixement del medi sociocultural en el qual es desenvoluparà tot el procés d'aprenentatge.
-La font psicològica aporta informació sobre el creixement personal de l'alumne, proposa estudiar les seves necessitats i el seus interessos. També estudia les relacions entre professors i alumnes.
-La font epistemològica distingeix els continguts principals dels secundaris, a
partir de l'anàlisi de l'estructura interna de les disciplines o ciències que s'han d'aprendre.
-La font pedagògica integra les experiències pedagògiques exitoses realitzades.
3.3 Funcions del currículum
- Informació al professorat per poder decidir sobre:
- què ensenyar. Determinar els objectius i continguts.
- quan ensenyar. Com ordenar i seqüenciar continguts i objectius.
- com ensenyar. Com estructurar les activitats dels alumnes en relació amb els continguts i responent als objectius proposats. -què, com i quan avaluar.
- Altres funcions: dóna pautes per a l'elaboració de llibres de text i materials didàctics, fa de pont entre la teoria i la pràctica, funció de control...
Exercicis
- Són equivalents les expressions “currículum” tal com s’ha exposat aquí i “curriculum vitae”?
Per què no seria del tot correcte considerar el currículum com un document escrit?
- Si el disseny curricular fos el projecte, la preparació de l’itinerari d’un viatge en el mapa, què seria el desenvolupament curricular?
- Quina font del currículum aporta el coneixement de les característiques de l’alumne, de la seva capacitat?
- Per què serveix el currículum?
Figura 5 Elements bàsics del currículum ( Diseño Curricular Base , 1987: 22)
4. Components del currículum
Presentem a continuació una brevíssima síntesi que tracta dels components del currículum que es desprenen del Disseny Curricular de Base recollits a la figura
4.1 Objectius
- Saber –conceptes–
- Saber fer –procediments–
- Ser –actituds, valors–
- Ser –actituds, valors–
- Saber fer –procediments–
- Saber – conceptes –
4.3 Activitats d’aprenentatge
Són aquelles accions de tipus físic, mental o social que realitzen els alumnes per tal d’obtenir les experiències d’aprenentatge necessàries per assolir els objectius proposats. No tenen una finalitat en elles mateixes, sinó que serveixen per als objectius que acompleixen. Es tracta de situacions que el professorat proposa o que conjuntament decideixen fer els alumnes individualment o en grups.
Poden ser de moltes classes:
- verbals , com recitar, conversar, llegir, redactar...
- numèriques : calcular, elaborar representacions estadístiques...
- plàstiques : dibuixar, pintar, modelar...
- físiques : saltar, córrer, llançar...
Les activitats o tasques poden ser molt més complexes de les que s’acaben d’esmentar. Gimeno, seguint Doyle, presenta la tipologia següent:
- Tasques de memòria : aprendre un poema, una definició...
- Activitats de rutina : realitzar unes operacions de càlcul.
- Tasques de comprensió : trobar la idea general d’un text.
- Tasques d’opinió : manifestar criteri propi davant d’una notícia.
- Tasques de descobriment : trobar una solució creativa a un problema.
4.4 Mètodes i recursos didàctics
En grec, mètode volia dir camí. El camí que cal seguir per obtenir els objectius o resultats proposats és el mètode. En el cas de l’ensenyament, parlem de mètodes didàctics. Precisament la Didàctica també s’ha dit que és la ciència del mètode d’ensenyar. Per això també s’ha anomenat Metodologia didàctica. És la part més estudiada de la Didàctica. Avui cal utilitzar també mètodes propis del nostre temps: metodologia audiovisual i tècniques multimèdia que combinen
el text, la veu i les imatges. Amplieu aquesta part en el tema de Tecnologia
Educativa.
Donada la diversitat de l’alumnat, també hem d’utilitzar mètodes diferents
perquè uns poden anar millor que uns altres segons l’alumnat. Juntament amb els mètodes s’utilitzen recursos o materials didàctics.
Amb una simplificació màxima, s’han classificat els mètodes:
- Verbal : l’explicació oral del mestre n’és la base. Paraules i paraules...
- Intuïtiu: a partir de les imatges i representacions. Imaginació.
- Actiu: la base és l’activitat de l’alumne. Activitat, descobriment...
4.5 Avaluació
Avaluar és una operació que forma part del currículum i consisteix a conèixer fins a quin punt s’aconsegueixen els objectius proposats inicialment. La seva
finalitat és la millora del procés d’ensenyament-aprenentatge. Per això no es pot fer només al final, s’ha d’anar realitzant contínuament per poder introduir a
temps els canvis que convingui en el procés.
Les pràctiques avaluadores distingeixen una didàctica tradicional d’una de
moderna. No només per les tècniques emprades, sinó també per la filosofia que les sustenta. La funció de control i selecció no és tan important com la funció de millora de tot el procés.
Exercicis
Quins són els tipus objectius més concrets?
- Quins tres tipus de continguts hi ha?
- Quin és l’element o elements del currículum que ha de redactar el professor i quin és l’element que ha de portar a terme l’alumne?
- Què penses de l’avaluació de l’aprenentatge? Com t’agradaria que fossin els exàmens?
- Relaciona els components del currículum amb els problemes fonamentals de la Didàctica segons Mialaret que havíem vist a la primera part d'aquest tema (figura 1). Quins elements es repeteixen? Quina conclusió en podem extreure d'aquesta relació entre la Didàctica i el currículum?
Activitats complementàries de tot el tema
Lectura proposada: El proceso didáctico como proceso comunicativo, pgs. 87-94 de l'obra de Saturnino de la Torre citada a la bibliografia bàsica.
Qüestions sobre aquesta lectura:
- Fes un breu resum del que diuen sobre l’ensenyament i la comunicació els autors següents:
Heinemann
Rodríguez Diéguez Contreras Pérez Gómez
Bernstein de la Torre
- Elabora un esquema senzill original, és a dir teu, que inclogui tots els elements de la comunicació: emissor, receptor, missatge, canal, codi, context, feedback. Però utilitza els noms dels elements que intervenen en la comunicació didàctica. Per exemple, en lloc d’emissor posa mestre...
- Escriu un text breu , clar i ordenat de dues pàgines sobre Comunicació didàctica.
Respostes dels exercicis
Subtema 1
- Quin és l'objecte d'estudi de la Didàctica, de què s'ocupa?
Del procés d'ensenyament-aprenentatge que aconsegueix la formació de l'alumnat.
- A més d'una ciència i una tecnologia, què és la Didàctica?
Un art perquè pot requerir condicions artístiques. Un artifici, deia Comeni.
- Què, a qui, com i per què ensenyar? De quin altre problema fonamental tracta la Didàctica, segons Mialaret?
De conèixer els resultats de l'aprenentatge, és a dir, avaluar-los.
- En quines situacions es poden aplicar els coneixements didàctics? Proposa tres exemples de situacions formals i tres de situacions no formals.
Resposta oberta, cadascú hi posarà respostes diferents. Poden servir a títol d'exemples de situacions formals: una classe de matemàtiques d’educació secundària, un dia al parvulari, una sessió pràctica al laboratori a la universitat... I serien exemples de situacions no formals, entre altres: un curs de socorrisme de la Creu Roja, un entrenament esportiu, una classe particular, la preparació per a l'accés a la universitat...
- Es pot ensenyar sense que ningú aprengui? Posa un exemple –si pot ser de la teva experiència personal– d'alguna situació en què un professor hagi intentat ensenyar alguna cosa sense cap resultat positiu. Tracta d'explicar les possibles causes del fracàs.
Resposta oberta segons l'experiència de cadascú. Serveix qualsevol resposta en què l'activitat del professor –l'ensenyament– hagi resultat infructuós per diferents motius: perquè no hagi ensenyat bé utilitzant mètodes inadequats, per manca d'interès o de capacitat de l'alumnat, per manca de coneixements previs o de capacitat d'aquest mateix alumnat...
- Es pot aprendre alguna cosa sense que ningú ens l'hagi ensenyada? Posa'n algun exemple.
Sí que es pot, en el cas de l'aprenentatge per descobriment, en situacions autodidàctiques. Deia un grafit del maig de 1968 a París: “Tothom tindrà el millor mestre, el dia que cadascú sigui el seu”. Com a exemple, aquesta mateixa situació de preparació de l'ingrés a la universitat en què el professorat no és present físicament. Però, en últim extrem, hi ha hagut alguna persona que ha elaborat els materials, que ha preparat les activitats... L'alumnat en situacions autodidàctiques segueix el seu ritme, tria els aprenentatges que vol fer.
- Es poden ensenyar i aprendre hàbits nocius o perjudicials? Si algú ensenyés a fumar, a consumir drogues o a estafar, robar, col·locar explosius, es podria considerar ensenyament la seva activitat? Per què no entren aquests casos en la noció d'aprenentatge?
Sí que es poden aprendre hàbits perjudicials. Però aquests casos no entren dins de les nocions d'ensenyament ni d'aprenentatge perquè aquestes activitats són per naturalesa positives i perfectives, han d'ajudar a millorar l'ésser humà.
- Comenta la frase “El mestre, mentre ensenya, aprèn”. A quina característica de l'ensenyament es podria referir?
Comentari lliure. El mestre perfecciona la seva metodologia amb la pràctica. Es podria referir a la característica del procés com a comunicació en què entren en contacte personal un mestre i un alumne. I en un procés així hi ha d'haver un intercanvi comunicatiu.
Subtema 3
- Són equivalents les expressions “currículum” tal com s’ha exposat aquí i “curriculum vitae”?
No ben bé. Tenen un terme en comú i s’assemblen en part. En tots dos casos es tracta d’exposar unes experiències. Però en el cas del currículum acadèmic es trcta d’experiències adquirides des de l’escola. En el cas del curriculum vitae que presentem per a una sol·licitud de feina, hi fem constar tots els nostres títols i coneixements, la nostra experiència professional. És diferent.
Per què no seria del tot correcte considerar el currículum com un document escrit?
Perquè és molt més: es tracta d’un prtojecte per experimentar, d’una pràctica autèntica. És el conjunt de les experiències d’aprenentatge.
- Si el disseny curricular fos el projecte, la preparació de l’itinerari d’un viatge en el mapa, què seria el desenvolupament curricular?
El desenvolupament curricular seria la realització del viatge projectat. El mateix viatge, realitzat.
- Quina font del currículum aporta el coneixement de les característiques de l’alumne, de la seva capacitat?
La font psicològica.
- Per què serveix el currículum?
En paraules de Cèsar Coll, el currículum ens diu què, com i quan ensenyar; què com i quan avaluar.
Subtema 4
Quins són els tipus objectius més concrets?
Els objectius didàctics.
- Quins tres tipus de continguts hi ha?
Conceptes, procediments i actituds.
- Quin és l’element o elements del currículum que ha de redactar el professor i quin és l’element que ha de portar a terme l’alumne?
El professor ha de preparar la relació dels objectius i continguts, preparar les activitats dels alumnes, decidir el mètode i també decidir la forma d’avaluació. Si cal, redactarà també els tests i els exàmens o seleccionarà els criteris d’avaluació que voldrà fer servir. L’alumne resoldrà les activitats d’aprenentatge.
- Què penses de l’avaluació de l’aprenentatge? Com t’agradaria que fossin els exàmens?
Resposta personal.
- Relaciona els components del currículum amb els problemes fonamentals de la Didàctica segons Mialaret que havíem vist a la primera part d'aquest tema (figura 1). Quins elements es repeteixen? Quina conclusió en podem extreure d'aquesta relació entre la Didàctica i el currículum?
Pràcticament són els mateixos elements. La conclusió pot ser que el currículum és un tema que és estudiat per la Didàctica com a ciència. En tot cas, com que aquestes relacions entre Didàctica i currículum poden ser polèmiques segons qui ho interpreti, es pot dir que tenen relacions molt estretes.
Subtema 5
- Lectura del capítol: La reforma educativa a Catalunya, pgs. 49-58 de l'obra d'Enric Roca citada a la bibliografia final. Respon les qüestions que es plantegen a continuació:
- Què és la LOGSE?
La Llei Orgànica d’Organització General del Sistema Educatiu (Llei Orgànica 1/1990 de 3 d’octubre)
- Com es defineix el currículum a la LOGSE?
“El conjunt d’objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació de cadascun dels nivells, etapes, cicles, graus i modalitats del sistema educatiu que regulen la pràctica docent” (Article 4).
- Qui fixa el currículum prescriptiu?
Primer l’Estat, i després les Comunitats Autònomes. Així, Catalunya ha desenvolupat els Currículums de l’Educació Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat i Cicles Formatius.
- El currículum actual de la reforma es pot considerar obert o tancat?
Voldria ser obert, però no acaba de ser-ho del tot.
- Quins avantatges i quins inconvenients presenta aquesta reforma?
Resposta oberta i personal. Convé que arribi a ser sintètica, breu i clara.
Activitat complementària
Lectura proposada: El proceso didáctico como proceso comunicativo, pgs. 87-94 de l'obra de Saturnino de la Torre citada a la bibliografia bàsica.
Qüestions sobre aquesta lectura:
- Fes un breu resum del que diuen sobre l’ensenyament i la comunicació els autors següents:
Heinemann Resum de la pàgina 87 i 88.
Rodríguez Diéguez Resum de la pàgina 88 i 89
Contreras Resum de la pàgina 89 i 90
Pérez Gómez Resum de la pàgina 92 i 93
Bernstein Resum de la pàgina 93 i 94
