¡Descarga Introducció al dret y más Apuntes en PDF de Derecho solo en Docsity!
TEMA 1: DRET
Dret: El dret és un conjunt de normes jurídiques. Normes jurídiques: Són enunciats o proposicions jurídiques que tenen com a finalitat, funció, regular la convivència social d’una societat. El dret nomes el farem servir quan dos persones no és posin d’acord. CLASSES DE NORMES Lleis: Una classe norma jurídica que son dictades per un òrgan que generalment el coneixem com a parlament. Son normes que és dicten a traves d’un procediment solemne i que en principi tenen una eficàcia jurídica obligatòria. Codi Civil: Regula els conflictes de caràcter civil, normalment de contracte Codi de Comerç: en l’àmbit mercantil, aquesta norma ha quedat desfasada i el reemplaça o Llei de societat de capital: 2010, regula les societats de capital “SL” “SA” sense ànim de lucre o Llei concursal: Llei mercantil que regula els concursos 2003 (Suspensions de pagament i fallides) o Llei de Contracte d’Assegurances o Llei de Patents o Llei de Marques o Llei de Mercat de Valors Dret laboral o Estat de treballadors: Empresaris i treballadors 2015 Dret tributari, fiscal: Llei general tributaria 2003, regula els principis de les característiques generals del sistema impositiu a Espanya o Llei IRPF o Llei impost de societat o Llei IVA o Llei de donacions i successions Reglaments: Son una classe de normes infralegals, estan per sota de la llei, Tenen com a característica que estan creada per l’administració pública “local, autonòmica i estatal”. Normalment s’anomena “Decrets”. Desenvolupar les lleis tècnicament complexes és el funcionament dels Decrets. La seca funció, en general és desenvolupar matèries d’extraordinària complexitat Contractes: Son creats pels particulars “persones jurídiques o físiques”. Les normes són a voluntat de les persones. Els contractes tenen força de llei entre les parts i en determinat casos els seus hereus. Patrimonial/ econòmica, hereus Personalista, no hereus
Les normes poden ser: Prohibitives: Són aquella tipologia de normes que prohibeixen determinats comportaments i en el cas que és realitzi la conducta que està prohibida naixerà una sanció, la sanció serà la prevista en la pròpia norma prohibida. Per exemple: lleis penals, codi penal i el dret administratiu sancionador. Estem parlant de normes de dret públic. Normes obligatòries: Són aquelles que obliguen a realitzar un determinat comportament i en cas que la conducta obligatòria no es realitzi naixerà la sanció prevista per la norma. Per exemple: dret tributari, fiscal i financer. Són normes de dret públic. Normes dispositives: Són aquella classe jurídica que concedeixen drets o facultats en els particulars. Normes típiques en el dret privat. Per exemple el dret civil, mercantil i laboral. COM SURGEIX EL DRET ESPANYOL ACTUAL El concepte modern de dret, neix sobretot a partir del S.VII, fins aleshores, regia el concepte jurídic de l’antic règim. El sistema de l’antic règim va ser des de l’Edat Mitjana fins l’Edat Moderna, es fonamentava que el dret emanava d’una sola persona, el monarca. Era una visió teocràtica del dret, es basava en un sil·logisme, deu no es pot equivocar i escull una persona sobirana i aquest tampoc s’equivoca. El rei governava amb 3 estaments (corts) Eclesiàstic (bisbe, abat…) Noblesa Burgesia Característiques fonamentals, les corts, quan votaven no ho feien per caps sinó que per estaments. De manera que a la pràctica, cada vegada que es sotmetia a votació el resultat era 2 vots contra la burgesia. Idees de la il·lustració, van sorgir els filòsofs, que posaven en dubte el de sempre. A partir del S.XVIII, neix el sistema modern de dret. Divisió de poders, Montesqui , un ciutadà francès, deia que quan el poder l’ostenta una sola persona es tendeix a l’absolutisme i per tant, la tirania. o Legislatiu o Executiu o Judicial A ESPANYA S.XXI Poder legislatiu: té com a funció fer lleis, ho composa el parlament espanyol que són les corts generals Congres: cambra baixa Senat: cambra alta
Un cop s’ha dictat el decret llei, que entra en vigor immediatament. En un termini màxim de 30 dies, des de que s’ha publicat al BOE, haurà de ser convalidat per el parlament. Els projectes de lleis : Són esborranys que cada ministeri en funció dels seus interessos polítics remet al parlament per la seva aprovació en el seu cas. És a dir el govern té el que s’anomena la iniciativa legislativa. Poder judicial: No esta format per ministres sinó per jutges i ministres. La seva característica es vigilar perquè les lleis, els reglaments i els contractes es compleixin. En cas d’incompliment els jutges imposaran el càstig previst a la pròpia norma. La jurisprudència es el conjunt de criteris d’interpretació i aplicació de les normes per part dels tribunals de justícia i en concret que crear jurisprudència es un tribunal en concret que és tribunal suprem. TIPUS DE CONFLICTES Civil: L’òrgan judicial qui coneix en primer instància de tots el termes civils s’anomena el jutjat de primera instància, tenen la seu a cada capital de comarca. Contra la resolució que dicti el jutjat de primera instància podem apalar la sentencia davant d’un òrgan superior “l’audiència provincial”. Contra la resolució que dicti l’audiència provincial cap recurs de cassació davant de la sala primera del tribunal suprem. Mercantil: El jutge que coneix en primera instància de tots els temes mercantils és el jutjat mercantil. Hi ha com a mínim un per província. Àmbits dins del dret mercantil poden ser fallides de pagament.... Contra la resolució que dicti el jutjat mercantil recurs d’apel·lació i cap a l’audiència provincial
Sala
1ª del
TS
Crea Jurisprud ència Audiència provincial Cap recurs de cassació
Jutjat de Primera Instància
Seu a cada capital de partit judicial, cada capital
de comarca. Recurs de apel·lació contra la
resolució
Laboral: El jutge que coneix en primera instància de tots els temes laborals és el jutjat social. Hi ha un per província. Contra la resolució que dicta el jutge social s’anomena el recurs de suplicació a la sala social TSJC. Sinó estem d’acord és pot interposa el recurs de cassació a la sala quarta del tribunal superior. Tributari: La jurisdicció competents per conèixer en primera instància de tots els temes tributaris és el jutjats contenció administratius. N’hi ha un per província. Contra la sentencia recurs d’apel·lació davant de la sala contenciosa administrativa davant el tribunal superior de justícia de cada comunitat autònoma. Sinó estan d’acord recurs de cassació davant la sala tercera o contenciosa administrativa del tribunal suprem.
Sala
1ª del
TS
Crea Jurisprud ència Audiència provincial Cap recurs de cassació
Jutjat de Primera Instància
Un per cada província. Recurs de apel·lació contra
la resolució
Sala 4ª
o
Social
del TS
Crea Jurisprud ència Sala Social del TSJC Cap recurs de cassació. Seu a la capital
Jutjat de Primera Instància
Seu a cada provincia. Recurs de suplicació contra
la resolució.
TEMA 2: BRANCAS DEL DRET
Dret administratiu: Branca del dret públic que regula els conflictes entre les persones (físiques/ jurídiques) i els diferents nivells de l’administració pública. Camp d’actuació: Contractació administrativa té les seves diferències amb la contractació civil (llei contractes sector públic) Dret sancionador Expropiacions forçoses (llei expropiacions forçoses) Dret urbanístic (llei urbanisme) La normativa del dret administratiu són dues Llei règim jurídic del sector públic (2015) Llei procediment administratiu comú. Dret penal: Branca del dret públic que s’ocupa de totes aquelles conductes que poden ser actives o omissives que tenen categoria de delicte perquè es troben tipificades en una llei que és el codi civil. El codi civil és una llei orgànica. Dret fiscal/ Tributari/ Financer: Branca del dret públic que té com a funció regular impostos, tributs i taxes és a dir el fet impositiu. El dret fiscal té una roma bàsica que és la llei general tributaria (2003), aquesta llei regula els principis bàsics del sistema tributari espanyol, aquests principis sobretot es poden reduir a: El principi de legalitat tributaria: Els impostos han de ser impostos per llei. Principi de no confiscatori: Els impostos no poden ser confiscats Principi de progressivitat impositiva: La persona qui més té ha de pagar més progressivament. Tenim la llei d’impost de societat, la llei de l’IVA i la llei del IRPF juntament amb altres. Dret civil: Branca del dret privat que s’ocupa dels conflictes entre persones físiques o jurídiques.
Dret
Privat
Civil Mercantil Laboral
Públic
Administratiu Penal
Fiscal
/tributari
Àmbits d’actuació: Contractació Responsabilitats civils i assegurances Família Successions Les normes bàsiques en el dret civil són per una banda el codi civil que és una llei orgànica, està formada per 2.000 articles i que regula bona part del dret civil. En els darrers anys determinades matèries civils ja no és regulen en el codi civil sinó que es regulen amb lleis civils especials com per exemple la llei d’arrendaments urbans. Els contractes d’hipoteca estan a la llei hipotecaria. El que fa referència a les assegurances està a la llei de contractes de Seguros. Dret mercantil: Branca del dret privat que regula totes aquelles qüestions que tenen a veure amb el dret de l’empresa. Les matèries que ho regulen són: el dret de societat mercantil, constitució de societat, la seva llei és la llei de societat de capital (2010) , extinció de societats mercantils, aquí parlem de la llei concursal (2003) són societats que és troben en situació d’insolvència. El dret borsatil estem parlant dels pressupòsits que ha de tenir en aquest cas S.A per cotitzar els índex de valors i també la regulació de l’organisme públic que controla la borsa a Espanya és la comissió nacional del mercat de valors. Llei de mercat de valors. La propietat industrial podem parlar de patents industrials i de marca Dret laboral: Branca del dret privat que regula conflictes entre dues parts que són l’empresari i el treballador. Normativa que s’aplica bàsica és l’estatut dels treballadors és una llei ordinària que regula els drets i obligacions mínimes d’empresari i treballadors amb independència del sector de producció que pertanyi aquella empresa. Conveni col·lectius són pactes o acords que regula els conflictes laborals en un sector de producció en determinat tenint en conte que els convenis col·lectius són firmats per els representants dels empresaris “patronal” i per altre banda els representants dels treballadors “sindicats” NORMES IMPERATIVES I NORMES DISPOSITIVES Les normes imperatives en general són normes de dret públic. Són normes d’obligat compliment per les parts. Les normes dispositives són típiques del dret privat sobretot del dret civil i mercantil. Són aquelles normes que cedeixen drets o facultats en els particulars, tenint en compte que les normes dispositives admeten el pacte en contrari entre les parts sense per això es vulneri en cap cas la norma, nomes en el supòsit de que les parts no hagin pactat res aleshores aplicarem la norma dispositiva con obligatòria. Les normes dispositives i per tant del dret privat és fomenta d’un principi bàsic fonamental que és el principi d’autonomia de voluntat 1225cc. Ens diu que les parts d’un contracte poden pactar totes les clàusules, condicions o estipulacions que tinguin per convenient amb els límits de la llei imperativa, laboral i ordre públic.
venciment anticipat a partir del desè impagament de la quota. Les lleis no tenen afectes retroactius. La clàusula suelo/sol: La trobem en contracte de préstecs hipotecaris amb interès variable, les hipoteques que es pacten a interès variable van referenciades a un índex de referència (Euríbor o IRPH), amb aquest índex +1 un punt, en general. Però amb una clàusula “techo” entorn en un 12% i la clàusula “suelo” a l’entorn del 4%. Marca el mínim i el màxim dels interessos, encara que l’euríbor estigui pel sobre o per sota. El Tribunal suprem ha dictat que la clàusula és abusiva. Llavors totes les hipoteques d’interès variable, aquesta clàusula s’anul·la, per tant, tothom pagarà l’interès d’euríbor +1 punt. Entre el 2008 i el 2013, no hi va haver efectes retroactius. El tribunal de justícia de la UE, va dictaminar que la clàusula abusiva “suelo”, tenia efectes retroactius. Per tan, les entitats bancàries ha de retornar el interès abusius des de 2008 i 2013. Principis de llibertat de forma A espanya regeix on la contractació civil el principi de llibertat de forma, que significa que les parts de qualsevol contracte tenen plena autonomia/llibertat a l’hora de formalitzar els contractes amb dues excepcions: per una banda, el contracte d’hipoteca (1875 cc) i per altre banda, el contracte de donació de béns immobles ( cc). En aquests dos contractes és obligatori per a la seva validesa és indispensable que es formalitzi en escriptura pública o en document públic, i que aquest document s’inscrigui en el registre de la propietat, la resta de contractes tenen llibertat de forma. Aleshores, això significa, els contractes és poden fer de dues maneres diferents: Contractes verbals: Són contractes de paraula que són vàlids que per tant despleguen els seus efectes, però a la pràctica , sobretot per problemes probatoris, quedem limitats de poca o ínfima quantia.
Contractes
Escrits
Documents
públic
Documents
privats
Verbals
Documents Públics i document privat quines són les diferencies Primera diferencia En el document públic hi ha la intervenció obligatòria en el contracte d’un funcionari de l’estat que és el notari o el fedatari públic, en els documents privats nomes signen el contracte les parts no hi ha intervenció del notari. La funció del notari és donar fer primer de la capacitat dels contractants i també dona fer de la data, lloc i hora de celebració del negoci jurídic Segona diferencia Quant parlem dels documents privats direm que tindran efectes “INTER PARTES”(entre les parts) i en determinat casos els hereus. En canvi els documents públic tenen efectes “INTER PARTES” i “ERGA OMNES” que tenen efecte enfront tothom (3r persones). Un cop el notari ha realitzat la hipoteca davant les parts, aquest document públic s’inscriu en un registre públic que aquests poden ser el registre de la propietat o el registre mercantil. El registre de la propietat és una oficina publica administrada per un funcionari de l’estat. La seva funció es donar publicitat registral dels bens immobles que es troben en la demarcació del registre, sol ser un per comarca. El registre mercantil també es una oficina publica a mans d’un registrador que en aquest cas dona publicitat registral de la situació jurídica i econòmica de les Sl i SA que es troben en la seva demarcació en aquest cas es per província. No anar al notari per un contracte de compra-venda La persona A es propietari per (herència, compra, donació, permuta, renda vitalícia)i el pis esta inscrit en el registre de la propietat. A troba un comprador B que paga 300.000€ i ho fan per un document privat que no s’inscriu en lloc. Aleshores A ho torna a vendre a C i ho fan en document públic. Qui serà propietari serà la persona C per llei 1473 C.C. La persona B pot reclamar a la persona A el preu del pis i els danys i perjudicis que ha produït Es aconsellable anar al notari en fer un contracte de compra-venda lo que no es obligatori Document públic: Quant vas a notari pagues el valor del pis+ ITP(10%)+ PLUSVALUA (20.000)+ DESPESES DE REGISTRE+ DESPESES DE NOTARIA= 360.000€ Document privat: Després de 4 anys et reuneixes amb el comprador i venedor i vas al notari a passar-ho amb document públic ja que els impostos s’han anul·lat i no et cobraran res només el valor de taxació del pis (en aquest cas de l’exemple 300.000€) + despeses de notaria+ despeses de registre. DRET LABORAL El dret laboral és aquella branca del dret privat que regula els conflictes entre les dues parts d’un contracte laboral que és obvi l’empresari i el treballador. Els tribunals s’hi ha conflictes el jutge social aplica l’estatut dels treballadors (llei ordinària de l’Estat), l’estatut dels treballadors fixe els drets i les obligacions mínimes
treballador o en el conveni col·lectiu o en el contracte laboral. El contracte queda extingit i no hi ha indemnització Improcedent: L’empresari no ho ha aconseguit demostrar en el judici els motius de la carta d’acomiadament. Quan el despedio es improcedent el treballador te dret a indemnització o readmissió del treballador a la feina. Dona dret al treballador a salaris de tramitació “són els mesos que no ha cobrat com a conseqüència del despido” Nul: Es quan s’acomiada un treballador amb vulneració dels seus drets fonamentals. Conseqüència: Readmissió del treballador en igualtats de condicions i abonaments de salaris de tramitació
