Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


introduccio al dret, Apuntes de Macroeconomía

Asignatura: Macroeconomia I, Profesor: , Carrera: Administració i Direcció d'Empreses, Universidad: UdG

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 15/05/2017

fatima_ferzouz
fatima_ferzouz 🇪🇸

4.3

(9)

3 documentos

1 / 19

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Tema 8: obligacions i contractes
1. LA RELACIÓ OBLIGATÒRIA:
Una relació obligatòria és un vincle que uneix dues parts per executar una determinada
prestació.
Entre C i D hi ha una prestació:
Creditor: és aquella persona que té dret a rebre o a reclamar una cosa.
Deutor: és aquella persona que té l’obligació de donar una cosa al creditor.
Una prestació entre C i D:
Subjectiu: C i D ( sempre ha d’haver les dues parts, en cas contrari, les
prestacions son nul·les). Les dues parts poden ser:
Determinada: se sap qui és (el seu nom).
Determinable: es pot saber qui és sense saber el nom de la persona en
concret ( ex: lletra al portador).
Objectiu: fa referència a la prestació. Aquesta ha de ser possible, legal i
voluntària. Aquesta prestació té un termini de vigència especificada en el
contracte, en cas contrari, el que marqui el codi civil.
El termini s’ha de tenir en compte perquè no caduqui o es prescriu, per
tal de reclamar la prestació.
L’obligació neix dels fets o esdeveniments que passen que fa que el nostre ordenament
jurídic li doni uns efectes que son obligatoris.
Fonts de les obligacions:
La primera font és la llei.
El contracte
El quasi contracte ( obligació entre dos parts on no hi ha un document). Aquest
pot ser:
Gestió de negocis aliens.
Cobrament d’allò indegut ( ingressar diners en un compte equivocat, i la
persona del compte retira els diners cobrats sense motiu...)
Actes i omissions il·lícites: per exemple: conduir begut i tenir un accident que
provoca danys a tercers per tant s’ha generat una obligació.
Això és un acte il·lícit ( conduir begut)
S’ha de respondre a la responsabilitat civil i penal.
Acte il·lícit: fer una cosa prohibida.
Omissió il·lícita: no fer una cosa obligada.
2. CLASSES D’OBLIGACIONS:
Les característiques que pot tenir una obligació són:
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13

Vista previa parcial del texto

¡Descarga introduccio al dret y más Apuntes en PDF de Macroeconomía solo en Docsity!

Tema 8: obligacions i contractes

  1. LA RELACIÓ OBLIGATÒRIA:
    • Una relació obligatòria és un vincle que uneix dues parts per executar una determinada prestació.
    • Entre C i D hi ha una prestació:
      • Creditor: és aquella persona que té dret a rebre o a reclamar una cosa.
      • Deutor: és aquella persona que té l’obligació de donar una cosa al creditor.
    • Una prestació entre C i D:
      • Subjectiu: C i D ( sempre ha d’haver les dues parts, en cas contrari, les prestacions son nul·les). Les dues parts poden ser: ■ Determinada: se sap qui és (el seu nom). ■ Determinable: es pot saber qui és sense saber el nom de la persona en concret ( ex: lletra al portador).
  • Objectiu: fa referència a la prestació. Aquesta ha de ser possible, legal i voluntària. Aquesta prestació té un termini de vigència especificada en el contracte, en cas contrari, el que marqui el codi civil. ■ El termini s’ha de tenir en compte perquè no caduqui o es prescriu, per tal de reclamar la prestació.
  • L’obligació neix dels fets o esdeveniments que passen que fa que el nostre ordenament jurídic li doni uns efectes que son obligatoris.
  • Fonts de les obligacions:
  • La primera font és la llei.
  • El contracte
  • El quasi contracte ( obligació entre dos parts on no hi ha un document). Aquest pot ser: ■ Gestió de negocis aliens. ■ Cobrament d’allò indegut ( ingressar diners en un compte equivocat, i la persona del compte retira els diners cobrats sense motiu...)
  • Actes i omissions il·lícites: per exemple: conduir begut i tenir un accident que provoca danys a tercers per tant s’ha generat una obligació. ✓ Això és un acte il·lícit ( conduir begut) ✓ S’ha de respondre a la responsabilitat civil i penal. ■ Acte il·lícit: fer una cosa prohibida. ■ Omissió il·lícita: no fer una cosa obligada.
  1. CLASSES D’OBLIGACIONS:
  • Les característiques que pot tenir una obligació són:
  • Obligació de fer
  • Obligació de no fer
  • Obligació de donar ( entrega d’una cosa).
  • Primera classificació:
  • Genèriques: obligació de donar una cosa determinada únicament per pertànyer un genera (conjunt de béns amb les mateixes característiques i elements comuns). Ex: marca d0un cotxe. ■ En l’article 1167 cc: diu que s’ha d’aplicar la qualitat mitja, en el cas del cotxe, aquest s’ha de entregar amb una qualitat com a mínim mitjana i la persona ha de reclamar una qualitat com a màxim mitjana.
  • Específiques: obligació de donar una cosa determinada i ben definida.
  • Segona classificació:
  • Alternatives: és aquella relació obligatòria que s’ha de complir una prestació de vàries. El que té la facultat d’escollir és el deutor, excepte pacte contrari en el contracte. Quan ho escolli ho ha de notificar el creditor i no pot canviar l’elecció. ■ No es pot escollir la meitat de cada prestació, excepte pacte contrari especificat en el contracte. Impossibilitat sobrevinguda: ✓ Primer cas: escull el deutor: 2.i. Si de totes les prestacions només en queda una, aquesta serà la prestació que haurà de donar. 2.ii. Si no en queda cap prestació el creditor te dret a rere una indemnització de la quantitat econòmica de qualsevol de les prestacions ( nomes una) 2.iii. Si una de les prestacions no hi ha, el deutor ha de triar una de les que queden. ✓ Segon cas: escull el creditor: 2.iv. Si es per una de les prestacions, el creditor pot triar entre les que queden. 2.v. Si només queda una aquesta serà la prestació que se li entregarà el creditor. 2.vi. Si una de les prestacions es perd per culpa del deutor, el creditor pot escollir entre les que queden o donar un import equivalent a la perduda. 2.vii. Si es perd per culpa del deutor totes les prestacions, hi haurà una compensació econòmica de qualsevol prestació ( tria el creditor).
  • Facultatives: una prestació que se li dona una facultat solutoria, és a dir, donar la prestació o donar una quantitat de diners pactats.
  • Acumulatives: són aquelles obligacions que inclouen vàries prestacions que son exigibles, totes elles, a la vegada. Ex: casa, pàrquing i traster.
  • El compliment de les obligacions és simultani, en el moment d’entre de la cosa es rep l’altre.
  • En aquest cas cap de les part pot reclamar sense haver complert la seva part, si em reclama sense haver complert davant de jutge puc fer l’excepció “non edempleti contractus”.
  • I en el cas que hi hagi un incompliment parcial de la persona que em reclama davant del jutjat hi ha l’excepció “non rite adimipliti contractus”
  • mora en el compliment: és el temps que el creditor reclama a deutor. Aquest temps de reclamació el deutor esta en mora.
  • Estat d’incompliment: cap de les parts estarà en mora si l’altre tampoc a complert.
  • Resolució del contracte: quan es produeix l’incompliment d’alguna de les obligacions es pot demanar l’extinció del contracte.
  • La regla dels riscs: consisteix en quan la prestació ( la primera o la segona) s’extingeix (es trenca o alguna cosa que faci que ja no existeixi), l’altre també s’extingeix.

Tema 9: compliment i incompliment de les obligacions

  • Compliment=pagament
  • Per tant, el pagament és el compliment efectiu de la prestació convinguda o al lliurament d’una suma de dinars.
  • Si hi ha pagament parcial = incompliment.
  • Subjectes
    • Actiu (el que paga) també se’n diu “solvens” o deutor ( també pot pagar una 3a persona).
    • Passiu (el que cobra) també se’n diu “accipiens” o creditor.
    • “esquema”
  • Acció de reemborsament: és aquella acció de poder reclamar aquella quantitat que s’ha pagat en nom del deutor.
  • En cas que la 3r persona demanar el deutor per liquidar la obligació i el deutor no li dona el permís ( no li dona consentiment) pot ser: - La tercera persona no pagui i l’obligació segueixi entre deutor o creditor. - La tercera persona pagui igualment: en aquest cas només podrà reclamar allò que sigui útil al deutor. Per exemple: el deutor creu que només ha de donar al creditor 5000 i la obligació és de 10000, si la 3a persona paga els 10000, només podrà

reclamar el deutor els 5000. En aquest cas l’acció es diu “actiu in rem verso”: la 3a persona reclama 10 i només son 5.

  • La part passiva sempre és el creditor excepte que la llei ho canvi. Excepció: administració de finques, aquest permet rebre els diners d’altres persones.
  • Titular administrador lloguer ( lloga la casa i rep els diners en nom del titular).
  • Requisits objectius:
    • identitat: ■ no es pot donar ( deutor) una cosa de valor inferior o superior al creditor, excepte que hi hagi un consentiment del creditor. ■ Cosa genèrica ( cosa que no estava definida) s’ha de entregar tenint en compte la regle de la qualitat mitja. ■ Si es tracte de diners, ha de ser diners i de la mateixa espècie = quantitat + interessos pactats.
    • Íntegre: és a dir, compliment total.
      • Indivisible: no podem dividir les coses per entregar-les, excepte quan es tracta de pagament ( aquest pot ser de quantitats líquides o no líquides).
    • Temps: tota obligació s’ha de complir quan es pacti, aquest temps pot ser: ■ Obligacions pures: en el contracte només hi ha la cosa a deure, no hi ha cap condició ni termini. Per tant és exigible des del pacte i això permet poder demanar el dia següent. ■ Obligacions condicionals: és exigible des del compliment de la condició. ■ Obligacions a termini: són a una data determinada ( esta molt clar la data de pagament).
      • Llocs: és el pactat en l’acord. Si no esta en el pacte i és una cosa determinada, s’ha de entregar en el lloc on es trobi la cosa en el moment que es deia el pacte. Per altres casos, en el domicili del deutor.
    • Despeses: en cas que el deutor no compleix i no paga, el creditor requerirà el deutor al compliment.
    • Esquema:
      • En el cas que l’import sigui discutible. El creditor demana 10 i el deutor creu que son 5, en el termini haurà de pagar els 5 i la resta desprès de la sentència judicial. ■ Si l’import final és de 5, cada un se’n fa càrrec de les seves despeses.
  • El contracte existeix des de que una persona o varies consenteixen obligar-se a donar o realitzar un servei. ( 1254), això fa que es generin drets i obligacions de les parts.
  • Per l’altre banda, el contracte és una obligació econòmica amb valoració patrimonial, aquesta valoració pot ser de la cosa o la prestació de servei.
  • Aquest concepte fa que l’ordenament jurídic doni marge a autoregular-se ( dona la capacitat d’autoregular-se. Aquesta capacitat ha de respectar la llei, moral i l’ordre públic.
  • Respecte la llei hi ha dos tipus de drets:
    • Dret imperatiu: “ius cogens” són normes que s’han de respectar. (no es poden modificar).
    • Dret dispositiu: normes que les podem regular o modificar, és a dir dona llibertat o marge en autoregular-se. (hi ha un merge d’elecció)
  • Autonomia privada: (1255) en aquest article diu que els contractants poden establir pactes, clàusules, condicions que tinguin per convenient sempre que no siguin contràries a la llei, la moral i l’ordre públic.
  • Article 1911: aquest diu que les obligacions que neicen dels contractes tenene força de llei entre les parts i s’han de complir. CLASSES DE CONTRACTES:
  • Segons el procés formatiu ( com es formen):
  • Consensuals: consentiment de les parts.
  • Reals: per l’entrega de la cosa.
  • Formals: per la seva formació la llei obliga que tinguin una forma concreta (forma solemne). Ex: escriptura pública
  • Segons la seva finalitat:
  • Gratuïts: les fa per liberalitat o altruisme.
  • Onerós: es quan es persegueix un intercanvi econòmic i recíproc de les coses equivalents.
  • Segons si es troben regulats o no per la normativa:
  • Típics: els tenim regulats al codi civil i sabem com funcionen. Ex: compra venda.
  • Atípics: no regulats per la llei.
  • Segons la durada:
  • Instantanis: la prestació és un acte.
  • Duradors: tenen un temps determinat.
  • Periòdics: contractes on la prestació és un pagament de forma periòdica. Ex: lloguer.
  • Segons les parts:
  • Unilaterals: esta format per 1 sola part. Ex: testaments.
  • Bilaterals: esta format per 2 parts.
  • Exemple: el contracte de compra venda és un contracte real, onerós, típic, instantani i bilateral.

ELEMENTS DEL CONTRACTE:

  • Elements essencials
  • Elements accidental
  • Elements naturals Elements essencials:
  • sense les tres parts següents el contracte no serà vàlid:
  • Consentiment de les parts: pot presentar el consentiment tothom que tingui la capacitat de contractar ( capacitat d’obrar). Ho ha de fer de forma lliure, espontània i amb coneixement. Les persones que no tenen capacitat d’obrar són: ■ Menors no emancipats: si el menor fa el contracte, aquest pot ser anul·lable, és a dir, si perjudica el menor el contracte s’anul·la, però si el beneficia sabent que és menor, no s’anul·la. ■ “locos o dementes y los sordomudos que no sepan escribir: (200) aquest per la seva discapacitat, els hi falta coneixement (locos o dementes) i falta de comunicació ( los sordomudos que no sepan escribir), per tant els dos tenen falta de capacitat d’obrar. ■ Prohibicions per a contractar: són prohibicions ‘ordre públic o econòmic, la seva finalitat és evitar determinades persones, segons la seva situació, es prevalguin per enriquir-se injustament. Ex: funcionaris.
  • L’article 1265 diu que serà nul el consentiment prestat per error, violència i intimidació i dol. Aquests tres són vicis del consentiment: ■ Error: (1266) és igual a equivocació o falsa representació mental de la cosa o de la realitat. Aquesta equivocació/ error ha de ser rellevant. És rellevant quan passen els següents requisits:
  • Error sobre la substància de la cosa o sobre aquelles condicions d’aquesta cosa que haguessin donat motiu de celebrar-ho aquestes dos són de caràcter objectiu i el contracte s’anul·la.
  • Error sobre la persona: les condicions d’una de les parts és essencial i si l’erro hi és, el contracte és nul.
  • Error excusable: passa quan la persona ha actuat de forma diligent.
  • Hi ha d’haver una causa-efecte entre l’error i la celebració del contracte.
  • Error de fet =/ error de dret: l’error de dret és aquella persona que pensava que els efectes jurídics són diferents als que són realment. Aquest error no invalida el consentiment. ■ Violència o intimidació: obligar a la persona a firmar el contracte amb violència ( actes agressius). I la intimidació és obligar a firmar el contracte amb amenaces ( 1267.1 i 1267.2)
  • 1257.1 i 1091 ( força de llei)
  • Ineficàcia: contracte celebrat amb la parença de ser un contracte vàlid que tendia o estava dirigit a produir efecte entre les parts. Supòsits:
  • Supòsit d’invalidesa: ho són quan un contracte li falta un dels elements essencials. Hi trobem: ■ Nul·litat: aquesta es pot dir nul·litat absoluta o de ple dret. Un contracte és nul quan:
  • Quan falta qualsevol dels elements essencials.
  • Quan l’element objectiu és contràri dels objectius ( il·lícit, impossible o indeterminat)
  • Objecte sense requisits
  • Qualsevol altre contracte contrari a la llei, moral o ordre públic.
  • Quan és nul es pot exercir l’acció de nul·litat i la pot exercir qualsevol persona amb interès de nul·litat i és imprescriptible.
  • Article 1303 parla de la restitució de la cosa o situació anterior a la contractació.
  • En situació de nul·litat parcial passa quan només un apartat és nul, aquest apartat assa per un vàlid en base al principi de la conservació del contracte ( una part vàlida i l’altre nul·la la nul·la passa per una vàlida) ■ Anul·labilitat: causat per vicis de consentiment ( error, violència i intimidació i dol), quan passa això, la persona no té capacitat d’obrar o de contractar.
  • En aquest cas sorgeix l’acció d’anul·labilitat i la pot exercir la part que hagi patit el vici, en un termini de 4 anys (1303).
  • Supòsit de ineficàcia: són els supòsits on el contracte és vàlid però no produeix efecte: ■ Mutu dissens: és el contracte entre les dues parts que anul·la el contracte anterior. ■ Desistiment unilateral: (1257) una persona no pot desistir del contracte, però el codi civil no admet el desistiment unilateral, només admet:
  • El desistiment d’un contracte d’obra (construcció d’una casa, el propietari pot desisitr).
  • Societat civil
  • Dipòsit ( es pot renunciar tenir dipositada la cosa). ■ Resolució per incompliment: (1124) és una facultat no una condició, la resolució hi és encara que no surti en el contracte, per tant és un efecte que té el contracte. Requisits per poder resoldre un contracte:
  • El reclamant hagi complert la seva part.
  • Que es produeixi un incompliment de l’altre part ( parcial o total).
  • Que les dos obligacions siguin d’un contracte bilateral o recíproc.
  • Que l’obligació que reclama sigui exigible.
  • L’article 1124 em dona el dret de demanar el compliment o a resoldre el contracte ( que torni la part que jo he complert)
  • Acció de resolució: demana que es resolgui el problema, en criteri general prescriu en 15 anys. - Resoldre el problema eficàcia resolutiva - Demanar el compliment eficàcia retroactiva.
  • La clàusula “rebus sic stantibus” és una altre forma de treure eficàcia els contractes. És una clàusula que equilibra els interessos de les parts, això passa quan les circumstàncies en el moment de contractar són diferents a les circumstàncies en el moment de complir.
  • “rebus sic stantibus” contradiu el “pacta sur nervanda” ja que el segon diu que s’ha de complir el pactat, però si com abans, les circumstàncies són diferents.
  • Requisits:
    • Les circumstàncies del moment de celebració del contracte i les del compliment s’hagin modificat extraordinàriament.
    • Com a conseqüència d’això hi ha una desproporció de les pretensions de les parts.
    • Que no hi hagi un altre remei per solucionar aquesta desproporció.
    • Que les circumstàncies noves siguin imprevisibles en el moment de contractar.
    • Que la persona que demano aplicar la clàusula tingui ona fe i no tingui la culpa. ■ Rescissió del contracte (1291): tenim un contracte vàlid amb tots els requisits, però que tingui efectes lesius o perjudicials per les parts o un tercer.
  • Quan és per les parts es demanarà la rescissió per lesió.
  • Quan és a tercers es demana la rescissió per frau. Quan un contracte té la finalitat de lesionar els interessos d’un tercer.
  • Rescissió per altres motius.
  • Els tres són acció de rescissió que pot demanar el perjudicat en un termini de 4 anys. CONTRACTES DE COMPRA-VENDA:
  • És un contracte tipus que serveix com a model ja que la seva regulació és aplicable en molts dels seus aspectes (1445).
  • Característiques:
  • És un contracte consensual, és a dir, es perfecciona en el mer consentiment.

■ Si és un bé immoble, generalment, el preu ve taxat. DRETS I OBLIGACIONS:

  • Venedor:
    • l’entrega de la cosa i conservar-la diligentment: la cosa s’ha d’entregar amb accessoris ( si s’entrega la casa ha de ser amb la dutxa...) i amb els fruits (entregar el camp amb pomes) ■ la manera d’entregar la cosa en el codi civil l’anomena “tradició”, aquesta pot ser: - real: que pot ser material ( entrega material de la cosa) i simbòlica (entrega de les clau). - “constitutum passesorium”: passan en el cas de A és propietari d’una casa que la ven a B, però A segueix vivint a la casa com a inquilí. Per tant només canvia de propietàri. - Es diferencia amb “traditio brevi manu”, ja que en aquest cas B que era inquilí passa a ser propietari perquè compra la casa, en aquest cas ja vivia a la casa. - Instrumental: (1462) l’article diu que una escriptura pública de la cosa, equival l’entrega de la cosa.
    • obligació de sanejament: el venedor, un cop venut la cosa, les seves obligacions continuen vigents ( després de fer la venta i entregar-la) en: protegir la possessió del comprador i Protegir els vicis o defectes ocults. De tot això hi ha d’haver un: ■ sanejament per evicció ( 1475.1): quan hi ha alguna cosa que no deixa gaudir de la cosa que s’ha comprat. Es pot pactar d’excloure l’evicció, però si hi ha mala fe del venedor, no s’exclou. Si el comprador ja coneix que hi ha evicció, el venedor no respon. ■ Sanejament per vicis ocults (1484): són aquelles anomalies anomenats vicis o defectes que fan impropi l’ús de l’objecte i el disminueixen, i que en el cas que el comprador els hagi conegut en el moment de la compra, no l’hagués comprat. La persona que trobi vicis o defectes ocults, durant 1 any, pot exercir l’acció de rescissió. Si el comprador vol continuar amb la cosa, es pot demanar, en un termini de 2 anys, puc reclamar drets per danys i perjudicis (acció ressorgiment per danys i perjudicis).
  • Comprador:
    • Entrega dels diners o pagament del preu (1500): en el temps i lloc establert en el contracte. En el cas que no es digui res, serà en el temps i lloc que ‘hagi entregat la cosa. El comprador si es troba en alguna evicció ( ex. Pagament parcials) el venedor pot treure la cosa.
    • Pagament de les despeses de compravenda: té l’obligació de pagar les despeses complementàries, notari, inscripció al registre de la propietat..., excepte pacte contrari. SUPÒSITS DE DOBLE VENDA:
  • En ca d’un bé immoble, si es ven a molt compradors, el bé immoble serà del que el registri primer en el registre de la propietat. En cas d’un bé moble, es quedarà la cosa el primer que la posseeixi ( qui la tingui primer a la mà). RISC DE COMPRAVENDA:
  • Durant la compravenda hi ha 3 moments (es poden fer en el mateix moment o separadament):
  • Perfecció: tots els pactes fets abans del contracte com ara les arres...
  • Celebració: el moment que es celebra el contractes o es va al notari.
  • Consumació: quan s’entrega la cosa.
  • El risc fins a la consumació és del venedor. VENDES ESPECIALS:
  • Venda a prova: es prova abans el producte i després es diu si o no, en cas afirmatiu, tens l’obligació de comprar-lo en el futur.
  • Venda ad gustum: el comprador té l’opció de comprar-lo o no, encara que el principi hagi dit que si.
  • Venda “pacto in diem addictio”: si el venedor troba un millor comprador, li pot vendre la cosa.
  • Venda de mobles o vehicles: en aquest cas el venedor es reserva el domini de la cosa, això ho regula la normativa especial. En cas d’impagament, es pot reclamar el retorn del vehicle. També cal tenir en compte que el comprador no pot vendre el vehicle. PERMUTA:
  • És un contracte que té per objecte l’intercanvi de cosa per cosa. (1538) característiques:
  • Consensual: perquè es perfecciona pel consentiment de les parts.
  • Bilateral: les dues parts són els titulars de les coses.
  • Onerós.
  • Translatiu de domini: es transmet la propietat de la cosa.
  • La seva regulació és la mateixa que els contractes de compravenda, excepte l’article 1539 que fa referència a la permuta de cosa aliena, és a dir, si una de les parts la no es seva, l’altre part no té l’obligació d’entregar la seva.
  • L’article 1540 fa referència a l’evicció de la permuta. Per exemple: A entrega un terreny on B construirà 4 habitatges una de les quals és de A.

DONACIÓ:

  • És la transmissió voluntària d’una cosa o conjunt de coses que fa una persona envers una altre. La persona que dona és el donant i la persona que rep és el donatari.
  • El codi civil no ho regula com un contracte sinó com una adquisició de la propietat. També diu que perquè sigui una donació hi ha d’haver una acceptació per part del donatari (1620).
  • cas de supervivència: quan un pare creia que el seu fill era mort i resulta que esta viu, en aquest cas es pot revocar la donació.
  • Cas de supervinença: quan un pare mor i després neix un fill (fill pòstum- neix després de la mort del pare), si passa això la donació del pare és revocable. ■ per revocar una donació dels 2 casos anteriors hi ha un termini de 5 anys.
  • incompliment de les càrregues: quan el donatari no compleix la seva obligació se li pot revocar.
  • Ingratitud del donatari: el pare pot revocar la donació quan hi ha violència domèstica. ■ La restitució de la cosa (quan es revoca la cosa aquesta torna al donant) sempre passarà, excepte que hi hagi una tercera persona amb bona fe (ex: quan el donatari vengui la cosa a una tercera persona amb bona fe , aquesta cosa no es pot recuperar).
  • Reversió de la donació: és l’establiment d’una condició a la reversió a la cosa donada torna al donant. S’ha d’establir en quines condicions i el temps.
  • Reducció donacions inoficioses: per herència, és obligatori que una quarta part es reparteixi en els fills, la donació que faci un pare i efecti alguna part d’herència d’algun fill es considera una donació inoficiosa ( si un dels fill no rep la seva part d’herència a causa d’una herència, aquest la pot reclamar). Es reduirà la part de la donació que ha fet el pare, que correspongui a l’herència. ARRENDAMENTS:
  • És aquell contracte celebrat que té per objecte l’ús i gaudir d’una cosa, per prestació temporal d’un servei o obra determinada.
  • Ús i gaudir de la cosa: contracte de la cosa.
  • Prestació temporal: arrendament de serveis.
  • Obra determinada: contracte d’obra.
  • Arrendament de la cosa: és aquell contracte on una de les parts ( arrendador) s’obliga a donar a l’arrendatari l’ús i gaudir d’una cosa per un temps determinat, a canvi d’un preu cert.
  • Elements essencials del contracte: preu, temps i ús de la cosa.
  • Es requereix la capacitat d’obrar i contractar.
  • Característiques:
  • Consensual: es perfecciona pel consentiment de les parts.
  • Translatiu de l’ús i gaudir de la cosa però no translatiu de domini.
  • Es bilateral (arrendador-arrendatari)
  • Onerós ja que hi ha un preu pactat.
  • Commutatiu, és a dir, esta perfectament delimitat en el contracte.
  • Temporal: és un element essencial del contracte.
  • Contingut:
  • Arrendador:

■ Entrega de la cosa. ■ Conservar la cosa per l’ús pactat ( reparar les coses que es facin malbé). ■ Mantenir a l’arrendatari a gaudir de forma pacífica la cosa (ex: pis amb molt problemes). ■ Abonar a l’arrendatari les despeses necessàries que l’arrendatari hagi assumit.

  • Arrendatari: ■ Pagament del preu en la forma convinguda. ■ Utilitzar la cosa segons allò pactat, ■ Posar en coneixement de l’arrendador possibles usurpacions o danys que es produeixin a l’objecte mentre que està el seu ús. ■ Respondre pel deteriorament de la cosa mentre en gaudeixi i en té ús. ■ Retornar la cosa al concloure el contracte.
  • Extinció de l’arrendament:
  • Compliment del termini pactat, i si no es diu res, l’arrendatari continuarà. En un termini de 15 dies el propietari no diu res, es considera prorrogat el contracte per “tàcita reconducció”, es prorroga per 1 any.
  • Pèrdua de la cosa o impossibilitat de gaudir-la.
  • Incompliment per alguna de les parts (arrendador o arrendatari).
  • Desnonament: és la facultat de l’arrendador per demanar judicialment a l’arrendatari per expulsar-lo del gaudir de la cosa. Es pot demanar per:
  • Expiració del termini
  • Falta de pagament
  • Infracció del contracte
  • Destinació diferent a la pactada.
  • Deteriorament: si es deteriora per us normal, no respon el comodat, excepte ús diferent el pactat, en aquest cas si que respon el comodatari.
  • Comodant: no té cap oligació
  • Característiques del préstec o mutu:
  • Obligació de restitució de la cosa.
  • S’ha de retornar la mateixa espècie quantitat. Dipòsit:
  • Dipòsit judicial: s’anomena segrest
  • Dipòsit extrajudicial: s’anomena propi, en aquest hi ha:
  • Voluntari
  • Necessari
  • Convencional
  • Voluntari: és aquell contracte que una persona “dipositant” dona una cosa a una altre persona “dipositari” perquè la guardi. Si és voluntari és perquè una persona, voluntàriament, ho disposa a l’altre.
  • Per defecte és gratuït i unilateral dipositantdipositari.
  • Es pot pactar que sigui onerós i si es pacta serà bilateral.
  • En els dos casos és real ( es perfecciona amb l’entrega de la cosa).
  • Un com s’ha dipositat la cosa el dipositari té lòbligació de guardar-la i conservar-la, encara que sigui gratuït ( guardi-custodia de la cosa).
  • Guardi-custodia: es requereix una diligència al dipositari a guardar la cosa diligència del bon pare de família.
  • Té l’obligació de restituir la cosa quan es pacti, i si no es pacte quan el dipositant ho reclami.
  • Si la cosa es perd el dipositari es el responsable.
  • El dipositant té l’obligació de liquidar les depeses de guardi-custodia.
  • És aquell dipòsit que no és de coses fungibles