¡Descarga Reglamento del Registro Mercantil: Inscripciones, Funciones y Requisitos - Prof. 7954 y más Apuntes en PDF de Gestión Financiera solo en Docsity!
PERQUE SIGUI EMPRESARI
- Persona física/natural o jurídica
Persona física Perquè pugui ser empresari ha de complir uns requisits (Article 4 C.Co)
(Articles 13 i 14 del C.Co)
Persona jurídica: Empresa social
- Exercir l’activitat comercial per si mateix o per mitjà d’un representant però amb nom propi.
És fonamental que la realitzi en nom propi, és a dir, que adquireixi la titularitat dels drets i obligacions que sorgeixen de l’activitat empresarial. La gent que treballa per l’empresari ho realitzi tot en nom d’ell. És molt freqüent que un empresari utilitzi representants. Utilitzem la paraula “factor mercantil” per referint-se al representant de l’empresari. L’empresari, sigui persona física o jurídica, té una responsabilitat universal per tots els deutes que neixin de la seva activitat empresarial (Article 1911 CC). Respon del compliment de les seves obligacions (deutes) amb tots els seus béns presents i futurs (responsabilitat patrimonial universal).
Aquesta responsabilitat universal frena els empresaris individuals. Per això aquesta responsabilitat universal fa néixer les persones jurídiques. Les persones neixen per separar el patrimoni general del que es el patrimoni patrimonial. Per fer front aquest problema s’aprova una llei (Llei 14/2013 de 27 de Setembre de Suport als emprenedors i a la seva internacionalització). Aquesta llei crea el que es coneix com a emprenedor de responsabilitat limitada (Article 7 i 8 de la llei).
ARTICLES
- Activitat de producció i distribució de bens i serveis en el mercat. Quan ens referim a aquesta activitat, exigim que aquesta activitat sigui exercida de forma habitual, que tingui un caràcter professional.
- Ànim de lucre. Aquest ànim de lucre no és un element essencial en la definició d’empresari. Certament, a la pràctica, el més freqüent és que els empresaris actuïn moguts per aquest ànim de lucre (obtenir beneficis). Un exemple serien les empreses públiques. Aquestes empreses no es mouen per criteris amb interès d’obtenir benefici, la seva finalitat és prestar un servei públic per la societat.
Estatut jurídic (deure d’inscripció en el registre mercantil i deure de portar una comptabilitat ordenada)
1.3. Registre mercantil
Com a principi general podem dir que els empresaris estan obligats a inscriure’s en el registre mercantil. El registre mercantil és una institució que té com a finalitat proporcionar publicitat legal sobre l’empresari i el seus actes. Aquesta publicitat legal permet reduir els costos de transacció i en especial els costos d’informació i, promoure d’aquesta manera la seguretat jurídica i la seguretat del tràfic. Els costos de transacció son aquells costos que apareixen a l’hora de negociar entre persones.
Utilitat del registre mercantil Exemple: Un empresari va a demanar un crèdit al banc. El banc s’informa de la solvència de l’empresari, per veure si hi ha possibilitats de recuperar el crèdit. Si no hi hagués un registre mercantil hauria de buscar aquesta informació pel meu compte. Això seria molt costos (costos de transacció).
El registre mercantil originalment està regulat en el Codi de Comerç en els articles 16-24 i, molt més ampliadament, en el reglament del registre Mercantil (Reial Decret 178/1996 del 19 de juliol).
- Organització del Registre Mercantil
El Registre Mercantil depèn de la Direcció General dels Registres i del Notarial, i al seu torn aquesta direcció depèn del Ministeri de Justícia. El registre mercantil (per abaix) té per una banda:
- Registres mercantils territorials Trobem els registradors (Han de dur diferents llibres: llibre d’inscripcions, llibre de legalitzacions, llibre de nomenament d’experts i auditors i el llibre de dipòsit de comptes. Aquests llibre corresponen a cadascuna de les funcions que té el registrador. Cada llibre s’inicia amb un full corresponent a cadascun dels empresaris i té com principi un Llibre Diari*) Capitals de província
- Registre mercantil central (Madrid)
- Funcions del Registre Mercantil
- Funcions del Registre Mercantil territorial:
- Funció de publicitat: Té com a funció principal donar publicitat dels empresaris i dels seus actes. El sistema que té el registre mercantil de complir aquesta funció és el sistema de full personal. A cada persona física/jurídica que es pugui inscriure’s en el registre mercantil se li assigna un full propi, i aquest full i constaran les dades personals dels subjecte inscrit. A aquest full personal se li aniran afegint els fulls necessaris que tinguin a veure amb actes relacionats amb aquella persona. Amb això tenim un accés ordenat a la informació cronològica dels subjecte. Aquesta inscripció s’inicia amb la presentació per part de l’interessat dels documents que es volen inscriure en el registre (primer pas). Si es la primera inscripció, aquests documents necessàriament faran referència a les dades personals de l’empresari. El registrador quan rep aquesta documentació el primer que fa es practicar un assentament (notació) en el llibre diari que correspon (segon pas). Després el registrador ha de procedir a la qualificació o verificació dels documents presentats (terces pas).
Els punts que examinarà l’examinador són:
- La legalitat de les formes dels documents presentats
- La capacitat i legitimació de les persones que presenten els documents
- Contingut material dels documents. Haurà de comprovar que no falti cap omissió o expressió clara en els documents presentats.
L’auditor serà nomenat en una resolució del registrador on també figurarà la retribució de l’auditor. Una de les cauteles és un sorteig que fan per escollir l’auditor a partir d’una lletra.
Dipòsit i publicitat dels comptes anuals i altra documentació comptable: D’aquesta funció, el registre mercantil es converteix en una institució financera que proveeix de les societats amb la finalitat de fer més transparents i més eficients els mercats. D’aquesta manera tothom té informació dels empresaris, i això beneficia als consumidors, als creditors.
Els subjectes obligats venen nomenats en l’article 365 del reglament del registre mercantil. Bàsicament són els administradors de les societats mercantils. Aquests administradors han de dipositar (Article 366) una sèrie de documents, els més importants són els comptes anuals, però també hi ha altre documentació important com l’Acord de la Junta aprovant els comptes anuals, l’informe de gestió i, si és el cas, l’informe dels auditors. Un cop presentada la sol·licitud el registrador ha de qualificar els documents. En concret ha de mirar si els documents són els exigits per la llei, si estan legalment aprovats i si hi ha les firmes dels socis (Article 368) Si tot es correcte el registrador practicarà el dipòsit i farà la corresponent inscripció al llibre de dipòsits anuals.
Les societats que estan obligades a realitzar aquest dipòsit i no ho fan, com a sanció es preveu el tancament del registre mercantil. Les societats no podran inscriure cap més acte en el registre mercantil fins que no compleixin amb el dipòsit. Hi ha excepcions en aquest tancament en l’article 378, on es pot accedir al registre malgrat aquest tancament (dissolució de la societat, representants, actes ordenats per autoritat judicial o administrativa, etc.)
- Funcions dels registre mercantil central
- Funció de ordenació i tractament de la informació dels registres mercantils territorials El registre mercantil central rep la informació dels registres territorials, les integra en les bases de dades i la ordena per tal de poder complir posteriorment amb la resta de funcions.
- Publicació del BORME Aquesta funció és molt important perquè els efectes de la publicitat legal no deriven de la inscripció al registre, sinó de la publicació d’aquesta inscripció al BORME. El BORME és un document elaborat conjuntament pel registre mercantil central i l’organisme del BOE. El registre mercantil central ordena la informació que s’ha de publicar i la envia a l’organisme del BOE, i aquest organisme és el que s’encarregarà d’editar i distribuir aquest butlletí.
- Atorgament de les certificacions de les denominacions socials Les denominacions socials són l’equivalent al nom civil de les persones físiques, i per tant ens permet identificar i individualitzar a les persones jurídiques a les societats. Aquestes denominacions han de complir una sèrie de normes previstes en el reglament del registre mercantil. Un dels límits és que aquestes denominacions no es repeteixin. Precisament per evitar que hi hagi societats amb identificacions idèntiques s’obliga a aquelles persones a sol·licitar al registre mercantil central la certificació de la denominació social. Davant d’aquesta sol·licitud el registre mercantil centra el que fa es emetre una certificació on diu si la denominació sol·licitada està o no ja registrada.
- Inscripció de societats espanyoles que traslladen el seu domicili social al estranger, però mantenint la nacionalitat espanyola.
- Subjectes i actes que s’inscriuen el en registre mercantil
Hi distingim supòsits d’obligació voluntària i d’inscripció obligatòria
Supòsits d’inscripció voluntària Fan referència al empresaris individual, s’hi poden inscriure però no estan obligats. Però existeix una excepció, l’empresari individual navilier (han d’estar inscrits en el registre mercantil). Supòsits d’inscripció obligatòria Societats mercantils i sucursals L’article 16 i 19 del Codi de Comerç ens parla d’aquests supòsits d’inscripció obligatòria.
Al respecte em de tenir clar que no pot accedir al registre mercantil qualsevol acte que tingui a veure amb l’empresari, sinó només aquells que vinguin expressament establerts per la llei. Per tant, aquí regeix el principi de tipicitat. Es tracte de que només tingui accés aquella informació rellevant, sinó el registre mercantil es col·lapsaria. Aquests actes venen marcats per la llei:
- Article 87 del reglament del registre mercantil Ens parla dels actes que es poden inscriure al registre mercantil en relació al empresari individual.
- Article 94 del registre mercantil Ens parla dels actes que tenen accés al registre mercantil en relació a les societats.
Actes inscribibles empresari individual
Dades identificatives del empresari Poder de representació capacitat Regim econòmic matrimonial Concurs de creditors
art 87 del RRM
Actes inscribibles empresari social
Constitució de la societat Modificacions dels estatuts de la societat i del contracte social Nomenament i cessament d'administradors, liquidadors i auditors Poders de representació en general Modificacions estructurals de la societat(fusions, escissions...) Concurs de creditors de l'empresari social
art 94 RRM
d)Principis registrals
Aquest principis s'agrupen en dos grups: -Pressupòsits d'inscripció al registre mercantil a)Principi d'obligatorietat(art 4 RRM) La inscripció al registre mercantil és obligatòria, en excepció de l'empresari individual no navilier.
e) Principi de prioritat (art 10 RRM) Un cop s'hagi inscrit un document al registre mercantil no es podrà inscriure cap acte que sigui de la mateixa data o inclús anterior que sigui incompatible amb ell.
f) Principi de tracte successiu (art 11RRM) Per inscriure actes relacionats amb un subjecte inscribible al registre mercantil és necessària la prèvia inscripció d'aquest subjecte. Per inscriure qualsevol modificació d'actes atorgats amb anterioritat cal la prèvia inscripció d'aquest altres actes. Per inscriure actes realitzats per administradors o apoderats cal la prèvia inscripció d'aquests administradors o apoderats.
(1.3 es el RM) 1.4 Disciplina comptable
La comptabilitat és un sistema d'informació de l'activitat empresarial i té una doble funció: una funció interna que consisteix en satisfer el propi interès de l'empresari, i una funció externa d'informació a tercers com els socis, creditors (per veure la solvència). És per això que hi ha una disciplina comptable obligatòria, certs deures que s'han de complir per donar informació a tercers.
Aquesta disciplina es troba als articles 25 al 49 Ccom. L'article 25 del Ccom estableix l'obligació de dur una comptabilitat ordenada i adequada a l'activitat de l’empresa. Tots els empresaris estan obligats a dur aquesta comptabilitat (persones físiques, jurídiques, empreses grans, empreses petites). Si aquesta empresa es petita poden portar una comptabilitat petita. Amb aquest deure de dur la comptabilitat, és un deure personal de l'empresari, és ell el que ha de complir aquestes obligacions i responsabilitats. En el cas de les societats són els representants d'aquestes societats els que estan obligats a formular aquesta comptabilitat. Si no es compleix amb aquest deure ens trobem amb sancions indirectes
(A PARTIR DE AQUI)
Llibres obligatoris
L'article 25 obliga a tots els empresaris a portar dos tipus de llibre comptables: -Llibre d'inventaris i comptes anuals
- Llibre diari A part d'això, aquest article també obliga als empresaris socials a portar el llibre d'actes (que no és estrictament comptable).
-Llibre d'inventaris i comptes anuals Està format per balanç inicial detallat de l'empresa en el moment de donar inici a la seva activitat. A més a més aquest llibre haurà d'incloure els balanços de comprovació que es transcriuen trimestralment. En tercer lloc hi haurà d'haver l'inventari de tancament de l'exercici i finalment els comptes anuals que són el nucli gruixut de tota la disciplina comptable.
-Llibre diari
L'article 28 del Ccom ens diu que en el llibre diari es registraran dia dia les operacions de l'empresa. Hi ha empreses que tenen un gran volum d'operacions i per aquesta raó l'article admet que es facin registres no diaris sinó trimestrals(no superiors al trimestre).
-Llibre d'actes
En aquest llibre d'actes s'hi recolliran les actes de la societat on i costaran tots els acords presos per les juntes de socis i altres òrgans col·legiats de la societat(art 26Ccom)
Requisits formals que han de complir aquest llibres obligatoris dels empresaris
Un primer requisit és que siguin legals, han de ser objectes de legalització registral. Els empresaris han de presentar els llibres al registre mercantil(art 27Ccom). L’article 29 del Ccom ens diu que tots els llibres i documents obligatoris: -S'han de portar amb claredat -Per ordre de dates(ordre cronològic) -Sense espais en blanc -Sense interpolacions, sense tachadures i sense raspadures -Si hi ha errors o omissions s'han de ressoldre a continuació, immediatament -Es prohibeix l’ús de abreviatures o símbols que no tinguin un contingut precís -Les anotacions comptables hauran de ser expressades en euros
Un segon requisit és el deure de conservació d'aquest documents. El codi de comerç imposa als empresaris el deure de conservar els llibres de comptabilitat. Es un deure que s'ha de complir fins i tot amb la mort de l'empresari(empresaris individuals). En el cas d'empresaris socials s'hi es dona el cas de que tb desapareixin, aquest deure recauria sobre els hereus. Aquest deure té una durada de sis anys des de l'ultima anotació comptable. Aquest deure de conservació no nomes afecta als llibres comptables sinó tb a la correspondència, justificants i documentació varia.
Secret comptable(art 32 Ccom) (dentro de Llibres obligatoris)
L'article 32 ens diu que la comptabilitat dels empresaris és secreta. Aquest secret no es absolut, té excepcions. Situacions, moments en els quals aquest secret desapareix. Una de les excepcions és la de dipositar els comptes anuals al registre mercantil, això recau envers a tothom. També trobem excepcions però que recauen davant de determinades persones com l'administració pública(ejemplo de que la administracion quiere investigar sobre delitos fiscales, tiene derecho a obtener toda esa información) o altres entitats investigadores(Banc d'Espanya per exemple). Una tercera excepció és la que apareix en els procediments judicials en la qual la comptabilitzats s'utilitzi com una prova d'un delicte. Té dues formes :
comunicació- és un reconeixement general de la comptabilitat, s'accedeix a tota la comptabilitat, trencament absolut del secret comptable i per això nomes es pot fer quan ho ordeni un jutge i en determinats supòsits: concurs de creditors, liquidacions de societats, etc...
exhibició- és un reconeixement particular i que permet l’accés nomes a determinades informacions comptables de l'empresari i no a tota. Tant la comunicació com l'exhibició es realitzaran en el domicili on l'empresari tingui l'establiment mercantil i amb la seva presència o la de una persona que el representi.
Comptes anuals
L'article 34 del Ccom obliga a tots els empresaris a formular els comptes anuals al final de l'exercici .Aquests comptes anuals estan formats per cinc documents: -Balanç -Compte de pèrdues i guanys -Estat de canvis en el patrimoni net -Estat de fluxos d'efectiu -Memòria
Aquest principis de claredat i imatge fidel s'aconsegueixen bàsicament mitjançant el compliment dels models oficials dels comptes anuals.
· Principi comptables generalment acceptats per valorar els elements de les diferents partides(art 38Ccom): l'aplicació d'aquest principis ha de proporcionar la imatge fidel del patrimoni, la situació financera i la situació econòmica. Aquest principis són:
- Principi d'empresa en funcionament: a l'hora de determinar el valor d'un determinat be o dret de l'empresa es presumeix que l'empresa està en funcionament
- Principi de continuïtat o uniformitat en els criteris de valoració: no es variaran els criteris de valoració dels comptes anuals d'un exercici a un altre.
- Principi de prudència valorativa: els beneficis s'han de comptabilitzar nomes als efectivament obtinguts fins a la data del tancament de l'exercici. En canvi a les pèrdues i els riscos s'han de fer constar tots, tant a l'exercici com eventuals que encara no s'hagin consumat i fins i tot els riscos potencials. -Principi de meritació: els ingressos i despeses d'una empresa s'imputaran a l'exercici en que s'hagin produït els fets que els originen i no quan es pagui o es cobri físicament l'import que els correspon. -Principi de valoració separada o de no compensació: s'han de valorar separadament els elements integrants de les diferents partides de l'actiu i del passiu. No es poden compensar entre si aquestes partides, tant passiu i actiu com ingressos i despeses. -Principi de valoració pel preu d'adquisició o cost de producció: els actius s'han de comptabilitzar i valorar segon el preu d'adquisició o el cost de producció d'aquell element. Les partides el passiu es valoraran en relació al valor de la contrapartida rebuda a canvi d’incórrer en el deute més els interessos devengats pendents de pagament. -Principi de fiabilitat: les operacions que s'hagin de registrar als comptes anuals es comptabilitzaran quan la seva valoració es pugui dur a terme amb un adequat grau de fiabilitat. -Principi de valoració de la moneda de l'entorn econòmic: els elements dels comptes anuals s'hauran de valorar amb la moneda del seu entorn econòmic al marge de que la seva presentació es faci en euros. -Principi d'importància relativa: aquest supòsit admet que en determinats casos s'accepta la no aplicació estricta dels principis comptables sempre i quan amb això no s'alteri de forma significativa la imatge fidel del patrimoni, la situació financera i els resultats. -Principi de valor raonable(art 38 bis Ccom): aquest principi es introduït per la reforma del 2007 i es presenta com una excepció al principi de valoració pel preu d'adquisició o cost de producció. Permet valorar determinats elements patrimonials per referència al valor de mercat fiable. Aquest valor nomes es pot aplicar a determinats elements patrimonials, instruments financers(accions)
e) Verificació comptable
És l'activitat d'auditoria dels comptes anuals. Aquesta activitat d'auditoria sorgeix fruit de la progressiva complexitat de la disciplina comptable, en especial dels comptes anuals, es feia necessari un procés de revisió, de verificació d'aquesta comptabilitat a càrrec d'un expert independent(aliè a l'empresa). Revisió que té com a finalitat donar una major protecció als tercers que consultin aquests comptes anuals i en general una major fiabilitat dels comptes. Aquest procés de verificació, revisió dels comptes anuals es el que s'anomena auditoria de comptes. L'auditoria de comptes està subjecta a una disciplina especial, en la qual queden subjectes també els auditors de comptes. Aquesta disciplina especial està continguda al Reial Decret Legislatiu 1/2011, d'1 de Juliol pel qual s'aprova el text refós de la llei d'auditoria de comptes.
L'article 1 d'aquesta llei ens diu que l'auditoria és l'activitat consistent en la revisió i verificació de documents comptables que té per objecte o finalitat l'emissió d'un informe que ha de dictaminar si els comptes anuals expressen la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l'empresari auditat. Aquesta activitat d'auditoria es obligatòria per a determinats empresaris, en concret per aquelles societats de capitals(SA,SL) que superen determinats llindars en relació al nombre treballadors, al volum de negoci i a l'actiu. La resta de societats no estan obligades a auditar els seus comptes, ara bé, podria ser que en el cas de l'empresari individual un jutge l'obligués a auditar els seus comptes i el jutge ho farà quan un tercer li faci la petició. Empreses socials que no estan obligades a fer-ho també poden estar obligades quan els socis ho sol·licitin.
Aquesta activitat d'auditoria l'ha de realitzar un auditor de comptes(persona física) o una societat d'auditoria(persona jurídica). Aquest professionals han d'estar inscrits al registre oficial d'auditors de comptes (ROAC) que depèn del ICAC. En l'exercici de la seva activitat aquest auditors estan subjectes a aquests dos principis:
-Principi de professionalitat: s'hauran de subjectar a les regles tècniques aprovades -Principi d'independència: aquest principi vol garantir que els auditors siguin uns professionals independents del empresari o la societat a auditar. Per assegurar aquest principi la pròpia llei posa tot un principi d'incompatibilitats per aquest auditors, supòsits en els quals els auditors no es independent. Per exemple el fet de tenir un càrrec en l'empresa que s'està auditant es un supòsit clar de no independència, tenir vincles familiars amb els membres de la societat auditada...
L'objectiu primordial de l'auditor és la d'elaborar un informe, l'informe d'auditoria. En aquest informe l'auditor ha de fer constar l'opinió tècnica en relació als comptes auditats. Pot ser un informe favorable o desfavorable en relació a la imatge fidel o directament pot denegar l'informe quan sigui flagrant aquest incompliment. També ha de complir amb més deures, com es el deure de secret en relació a la informació que conegui fruit de la seva activitat d'auditoria. Un altre deure que també ha de complir és el de conservar durant 5 anys tots els documents utilitzats o elaborats per fer l'informe d'auditoria.
Els auditors han de ser contractats per un període de temps determinat ja des de el principi i no pot ser inferior a 3 anys ni superior a 9. Però poden ser contractats successivament per períodes màxims de tres anys. Aquest auditors a l'hora de fer la seva tasca també son responsables dels danys i perjudicis que puguin causar fruit de l'incompliment de les seves obligacions. En aquest cas pot veure's sancionat amb baixes o suspensions.
Tema 4. Introducció al dret de les societats
En els últims anys les societats han guanyat molt de protagonisme. Les raons són varies: -La constitució d'una societat suposa separar el patrimoni personal del professional i per tant per l'empresari individual significa una disminució del risc econòmic que afecti al seu patrimoni personal i això suposa un atractiu important. -L'aspecte fiscal: si l'activitat empresarial esdevé molt lucrativa pot sortir més a compte tributar a través de l'impost de societat que no a través del IRPF. -A través d'una societat es poden sumar esforços i capitals per dur a terme activitats econòmiques de gran envergadura que de forma individual no es podrien dur a terme.
(SA) i la societat limitada(SL), són mercantils per rao de forma, perque adopten aquesta forma al marge de l'activitat que practiquen, poden desplegr l'activitat que vulguin sigui mercantil o no.
Dintre de les societats mercantils trobem dues divisions:
- Societats personalistes: són aquelles que es constitueixen en atenció al vincle personal entre els socis. En aquest tipus de societats són rellevants els elements personals dels socis que, de no existir, segurament no existiria la societat. Les societats personalistes es caracteritzen per: -La no transmissió de la condició de soci. -Personalització de l'organització: l'organització de la societat depen de les persones que la formen i això porta a que ,per exemple, si un soci mor la societat es dissolgui. La societat està molt vinculada a les persones que la formen. -Descentralització de l'administració: tots els socis poden o han de administrar la societat i per tant no es produeix cap separació entre la propietat de la societat i la gestió. Són els mateixos propietaris de la societat els que la gestionen. -Comunicació patrimonial: és l'element clau en aquesta societat i el que comporta és que els socis siguin responsables personalment i ilimitadament dels deute de la societat. És això el que realment comporta que aquestes societats es donin molt poc a la pràctica.
Dins de les societats personalistes trobem: societat col·lectiva i societat comanditaria simple
- Societats capitalistes: són societats, a diferència de les personalistes, que es caracteritzen per l'autonomia de la seva organització respecte de les circumstancies personals dels socis. Aquestes societats tenen les següents caracteristiques: -Mobilitat de la condició de soci: els socis poden deixar de ser-ho i transmetre la condició de soci a una altre persona. -Estabilitat de l'organització: al no dependre de la condició personal dels socis, la societat adquireix estabilitat. Té la seva propia vida al marge del que li passi als socis. Això porta a l'objectivació de les causes de dissolució de la societat: el que portará a la dissolució de la societat seran altres causes, no estaran relacionades amb els elements personals dels socis. -Centralització de l'administració: hi ha una separació clara entre la propietat i la gestió. La gestió está encarregada a un organ concret dedicat a això, és un organ separat dels socis de la societat. -Aillament patrimonial: els socis no són responsables personalment dels deutes de la societat. Els socis tenen una responsabilitat limitada pels deutes de la societat, limitada a l'aportació que fan.
Les societats capitalistes més rellevants són la societat anonima(SA) i societat limitada(SL). En els dos casos estem parlant de societats en les quals els socis tenen responsabilitats limitades. Tot i això, aquestes societats tenen uns punts en comú amb les societats personalistes.
Tema 5 i 6. Societat anonima i societat limitada.
1) Concepte de societat anonima i de societat limitada
El trobem a l'article 1 de la llei de societats de capital. Sobre la societat anònima ens diu que és una societat mercantil que té el capital dividit en accions i format per les aportacions dels socis que no responen personalment dels deutes de la societat. La societat anònima, històricament, era la forma jurídica predominant a la pràctica, era el model de societat capitalista (tenia totes les característiques que hem donat abans) i
estava pensada per grans societats. A finals del segle 20 perd el protagonisme i en la actualitat no són les més utilitzades ja que no s'ajusta a les petites i mitjanes empreses. Més del 99% a Espanya són PIMES. La societat anònima té un capital social mínim de 60.000€. Ara mateix està pensades per grans empreses que cotitzin o no a borsa i amb gran mobilitat de socis, de caire familiar o més tancades.
La SL és una societat mercantil que té el seu capital dividit en participacions. Està format per les aportacions dels socis que no responen personalment dels deutes de la societat. El capital social mínim que s’exigeix és de 3.000€ i està pensat per a petites i mitjanes empreses. En l’actualitat la societat limitada és el tipus social més utilitzat. Llei de Suport dels emprenedors Va introduir la possibilitat de constituir societats limitades que no arribin al capital social mínim exigit.
2) Constitució SA, SL
Per constituir una societat Anònima o societat Limitada requereixen varis elements:
1) Negoci jurídic fundacional Contracte de Societats
2)Escriptura pública. Anar al notari a que doni fe del contingut del contracte. És la
forma que ha de reunir aquest contracte de societat per poder constituir la SA o SL.
A questa escriptura ha de contenir un contingut determinat (Article 22 de la Llei
de Societat de Capital). D’aquest article destaquen els estatuts de la societats, ja que
contenen la reglamentació sobre el funcionament i organització de la societat. Els
estatuts també tenen un contingut obligatori que és el previst en l’article 23 de la
mateixa llei.
3)Subscripció i desemborsament del capital. En el moment de constituir la societat
el capital social ha d’estar íntegrament subscrit, és a dir, ha d’estar totalment assignat i repartit entre els socis. El desemborsament del capital és el compliment o execució del deure de fer una aportació a la societat per part dels socis. En les SL el desemborsament ha de ser íntegre, mentre que en la SA el desemborsament no ha de ser íntegre necessàriament sinó que pot ser un desemborsament parcial mínim. En la SA ens podem trobar una part del capital sense desemborsar, i això és coneix com dividends passius. Els dividends són part del capital social pendent de desemborsar. El soci que tingui part de les seves accions pendents de desemborsar haurà de aportar a la societat la part que li quedi en la forma i temps establerts pels Estatuts. En la pràctica pot passar que el soci incompleixi el seu deure d’aportació, llavors es dona la situació de mora (la mora de l’accionista). La mora de l’accionista provoca la suspensió dels drets del accionista fins que compleixi (Article 83 de la LLSC Dret de vot, dret de preferent i dret dels guanys). Un altre conseqüència d’aquesta mora és el fet de que la societat pugui transmetre les seves accions per compte del soci (Article 84 de la LLSC)
3.1) Règim de les aportacions dels socis
Les aportacions que es facin en la societat han de ser aportacions que tinguin contingut patrimonial i siguin valorables econòmicament (Article 58). El que no s’admet com a aportació és el treball o el serveis. Aquesta diferència destaca
- S'atorga l'escriptura pública i s'inscriu al registre mercantil.
Aquest sistema es dóna en societats que volen cotitzar a borsa. És un sistema
marginal, no es dóna molt.
3) Capital i accions de les SA
El regim jurídic de les accions de SA són tres:
a) Part del Capital Social
b) Acció de fonaments de la condició de SA
c) Acció de valor immobiliari
a. Acció com a part del capital social
Les accions representen part alíquotes del capital social (fraccions), article 90 de la Llei
de societats de capital. Aquestes parts tenen assignat un valor que es denomina valor
nominal.
A part de tenir el valor nominal, poden tenir altre tipus de valor com ara valor real
(determinable en cada moment) o valor de mercat (valor de cotització).
b. Acció permanent de la condició de soci
La condició de soci s’adquireix pel fet de subscriure o adquirir accions d’aquella
societat. El fet de ser titular d’una acció comporta el fet de ser soci, compost per drets
mínims, que són els drets mínims de l’accionista (article 93 de la Llei de societats de
capital). (El fet de ser soci d’una SA comporta uns drets).
Poden ser drets de contingut econòmic i de contingut públic.
Drets econòmics
- Dret a participar en els guanys socials : dret reconegut a l’article 43. No és un dret subjectiu, que el soci pugui exigir a la societat en qualsevol moment, sinó que s’ha de considerar com un dret abstracte que només es podrà exigir quan es compleixin determinades condicions.
Aquestes condicions seran:
-Que es sotmeti a voluntat de la junta una proposta de distribució del
resultat de la societat (el resultat haurà de ser positiu).
-La junta ha d’aprovar aquesta proposta i acceptar repartir beneficis.
-El resultat positiu s’haurà de destinar parcialment a la reserva legal i un cop fet això el valor del patrimoni net no pot ser inferior a la xifra del capital social.
Un cop complertes aquestes condicions, els socis tenen un dret subjectiu per a exigir a la societat els beneficis que els hi correspongui.
- Dret a participar en la quota de liquidació de la societat: No es tracta d’un dret subjectiu que el soci pugui demanar en qualsevol moment, sinó que només naixerà i serà exigible si en primer lloc hi ha un acord de dissolució de la societat, si en segon lloc es procedeix a realitzar les operacions de liquidació de la societat i un cop satisfets tots els creditors queda patrimoni per a poder repartir-lo (si no hi ha res a repartir els socis no podran demanar res).
- Dret de subscripció preferent o assignació gratuïta d’accions:
És un dret que té com a finalitat protegir la posició jurídica del soci dintre de la societat, i en concret, aquests drets neixen per a evitar la pèrdua de poder polític dels antics accionistes (els que ja existeixen) quan la societat decideix ampliar el seu capital. Per tant, els socis mantindran la part de capital que ja tenia si ells volen, sinó poden rebutjar aquest dret que tenen i passarien a perdre poder, en comptes de guanyar-lo.
El dret de subscripció preferent neix en els augments de capital que suposa la emissió de noves accions, la contrapartida de les quals siguin que noves aportacions per part dels socis.
En canvi, en l’assignació gratuïta d’accions, també hi ha un augment de capital però no de noves accions sinó de reserves que ja existeixen en la societat.
En qualsevol dels dos casos, aquest dret s’atribueix de forma proporcional al valor nominal de les accions que ja té el soci.
Supòsits d’exclusió d’aquest dret:
-Supòsit de fusió: augment de capital i nous socis.
Drets polítics
- Dret d’assistència a la junta.
- Dret de vot : és el dret més important. S’atribueix en proporció al valor nominal de les accions posseïdes pel soci i consisteix en la manifestació de la voluntat dels socis destinada a formar, juntament amb les altres manifestacions dels altres socis, un acord social.
2)Transmissió
La transmissió de les accions suposa a l'hora la transmissió de la condició de soci i per
tant de tots els drets que té un accionista. La transmissió de les accions com a regla és
lliure, els socis poden transmetre lliurement les seves accions. Hi ha diferents maneres
en un funció de com estiguin representades:
- Les accions encara no s'han imprès i lliurats: el sistema de transmetre-les és la
cessió de crèdits i de drets incorporables.
Les accions ja estan lliurades: exigeix la simple entrega de l'acció
Les accions estan representades per mitjà de títols nominatius: es podran
transmetre a través de l'endós. És un sistema que neix amb la llei canviaria i del xec.
- Anotacions en compte: es requereix la inscripció de la transmissió en el registre
corresponent.
Com a regla, la transmissió de les accions és lliure. Tant es aixi que la llei de societats
de capital ens diu que són nul·les aquelles clàusules dels estatus que converteixin les
accions pràcticament intransmissibles. Les accions han de ser lliures ja que la societat
anònima neix amb aquesta intenció, que el capital circuli ràpidament. Tot i aixi es pot
restringir aquesta transmissibilitat, s'admeten restriccions sempre i quan no sigui total.
Per incorporar vàlidament restriccions en primer lloc han de constar en els estatuts de
manera que les pugui conèixer tothom i a més aquestes accions subjectes a
restriccions hauran de estar representades mitjançant títols nominatius. Les clàusules
més utilitzades per restringir són les clàusules d'autorització que condicionen el poder
transmetre l'acció a que la societat ho autoritzi. Un altre tipus són aquelles que
atorguen als socis un dret d'adquisició preferent quan es vulguin transmetre les
accions (un soci que vulgui transmetre les seves accions primer les haurà d'oferir als
socis de la societat. Si no les volen podrà oferir-les al exterior).
5.4) Capital i participacions
Les participacions són parts del capital social que tenen un valor nominal que consta
en l'escriptura i als estatuts (el mateix que vam dir de les accions).
Les participacions només tenen dos aspectes. S’analitzen a través de la part del
capital social, i també s’estudien com a fonament de la condició de soci, però no són
un valor mobiliari.
La participació és una part del capital social que té un valor nominal, que pot ser
diferent del valor real (com les accions, excepte que no tenen valor de mercat, perquè
no cotitzen a la borsa). La participació, al igual que l’acció proporciona drets econòmics
i drets polítics.
En quant als drets econòmics estan els drets a participar en els guanys, dret a la quota
de liquidació i dret de subscripció preferent. Sobre els dos primers, són drets que en la
SA, s’atribueixen al soci proporcionalment a la seva participació, en canvi, en les SL,
s’admet que els estatuts deroguin aquesta.
En quant als drets polítics:
- Assistència: en la SA el dret d'assistència es pot restringir exigint un mínim d'accions
per anar a la junta i per tant poder votar. En les SL el dret d'assistència no es pot
restringir, tots els socis tenen dret, els estatuts no poden exigir un mínim.
-Dret de vot: en la SA s'atribueix en proporció a la participació en les accions. En la SL
també és aixi però s'admet que els estatuts no atribueixin aquest dret de vot de forma
proporcional a la participació. Es poden crear participacions que admetin un vot doble
o fins i tot triple.
c)Les participacions no es consideren valors mobiliaris i per tant no es poden
representar ni per mitjà de títols ni per mitjà d'anotacions en compte ni es poden
considerar accions. Les SL no neixen amb aquest caràcter obert que tenen les SA.
Això no vol dir que no hi hagi cap constància de les participacions ja que sí que hi es.
A l'escriptura de constitució de la societat hauran de constar les participacions que
corresponen a cada soci. Un altre constància documentada és que s'obliga a recollir en
escriptura pública la transmissió de les participacions.
Les societats limitades han de dur un llibre registre de socis on constarà la titularitat
original de la participació i les transmissions. Les participacions es transmeten pel
sistema tradicional de la cessió de crèdits i altres drets incorporals que està previst al
codi de comerç(com qualsevol altre dret). Per tant les participacions es poden
transmetre però el principi general es absolutament diferent al de les SA ja que (falta)
En principi, el règim de transmissió de les participacions el pactaran els socis
lliurement. Però preveu un regim supletori, si les parts no diuen res. Aquest règim és
un règim restrictiu, que no permet la lliure transmissibilitat de les participacions sinó
que les fa difícilment transmissibles. Aquest règim supletori sobre la transmissió de les
participacions ens diu que la transmissió entre socis, cònjuges i familiars és lliure. En
canvi si la transmissió és per a terceres persones alienes a la societat llavors he de
demanar l'autorització de la societat.
5.5) Òrgans socials
Estructura orgànica de les SA i SL està formada per dos òrgans: la junta de socis i
l'òrgan d'administració de la societat. La junta de socis és l'òrgan que reuneix als socis
i expressa la voluntat social a través dels diferents acords que pren. L'òrgan
d'administració no necessàriament està format per socis i és l'òrgan que s'encarrega
de la gestió(assumptes interns) i representació(de la societat cap a fora). En general
es concep la junta com l'òrgan suprem però en determinades societat, sobretot les
