ESCÈNIQUES I - INTRODUCCIÓ
Fins el 1950, el teatre era lligat a la literatura i era estudiat des de la filologia.
Vito Pandolfi estudia el teatre com a espectacle.
Pandolfi (1964): Història del teatre universal.
Cesar Oliva i Francisco Torres Monreal (1994): Historia bàsica de l’art escènic.
Estudi del teatre com a espectacle: elements que hi participen F 0
E 0
Autor: Matèria prima.
Obra: Base a partir de la qual s’estructura l’espectacle/motiu pel qual tothom participa
en l’espectacle.
Director escènic: Proesa de convertir el llibre en obra (teatre).
Actor: Joc teatral.
Accessoris: Creen la il·lusió de la irrealitat real (decorats, llum, utillatge).
Públic: Receptor a qui s’adreça (l’actor i el públic són els únics indispensables). Jutge i
subjecte pel qual s’experimenta fins a quin punt afecta el teatre.
Sala teatral.
Decorador.
Productor: Món modern. Negoci. Indústria cultural.
Teatre
Representació d’una experiència humana en un espai físic determinat per a un o més
espectadors. Cada representació ha de ser forçosament nova. Basat en una experiència
humana.
Elements essencials
Intenció prèvia: embrió que conté l’experiència humana que es desenvolupa (només de
forma completa quan es fa el propi espectacle). El text és l’experiència prèvia. La
dramatúrgia és l’experiència humana prèvia (darrera d’un text hi ha tot un món i molt
de treball). No tota l’experiència prèvia és text. Algunes peces teatrals (folklore) poden
ser orals. Text i experiència prèvia no és el mateix.
Quan una obra no té text s’anomena happening (contemporani).
Espectacle: limitat només per l’espai i el temps. La durada és de gran flexibilitat (gag,
obra).
Com a límit d’espai cal dir que se sol fer a dins d’un edifici. Teatre a la italiana: frontal.
L’espectador va a veure un joc que no l’implica, però quan un espectador va a veure un
espectacle ritual (com una missa) s’ho creu, és una iniciació de la veritat suprema
(temps màgic).
Recepció de l’espectacle; implica la lectura de l’espectacle, però no tots els espectadors
tenen la mateixa impressió amb una obra. El teatre és una experiència artística
consumida de manera col·lectiva. L’experiència fa que es gaudeixi de l’obra de manera
plena.
Elements
- En un primer temps de la història el poeta era l’important en l’obra. Implica que el
crear l’obra és fonamental. A partir de la figura del dramaturg sorgeix el terme “clàssic”.
En altres èpoques el director no tenia cap paper important.
- El primer director de la història reconegut (1887) fou André Antoine. Pas d’un director
anònim a un intel·lectual que dona caràcter propi a les obres. Director de les obres de
Zola. Director del naturalisme.
Teoria de la 4a paret (habitació a la que li falta un envà). Decorats corporis (no pintats).
Teatre polític en el que parla el poble.
