¡Descarga introduccio català modern y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
ART CATALÀ MODERN
CATALUNYA A L’EDAT MODERNA: POLÍTICA, SOCIETAT I CULTURA. Introducció context. Etiqueta errònia: època de decadència. Els intel·lectuals de la Renaixença van enaltir etapes com la de l’esplendor medieval català per raons històriques i polítiques. En comparació, tot allò que va venir dsp de la mort de Ferran el catòlic es considerà de crisi i de decadencia. 1
Si que hi ha crisi en moments concrets, però no en el món de les arts on l’activitat era frenètica. Etiqueta injusta. Hi ha crisi i decadència a les institucions no a l’art. Els estudis especialitzats en aquesta època es van iniciar en els 60 i 70 del segle passat.
Catalunya tenia unes institucions propies similars a les que hi havia a altres regions. tenia llengua, moneda, etc. Però no era completament independent, formava part de la Corona d’Aragó, que no el Regne d’Aragó (El regne d’Aragó, el de Valencia, el de Mallorca, el de Nàpols i el principat de Catalunya). Eren territoris independents entre ells, tenien la seva propia legislació, etc. El sistema polític català estava basat en les Cort Catalanes, una assamblea creada al s.XIII formada pel rei i representants de 3 estaments socials (braços), en el contex d’una societat estamental, etc. Aquests 3 estaments eren: el braç eclesiàstic, el braç militar i el braç reial (que bàsicament representava el poder de les ciutats, burgesía, etc). Les Corts es celebraven cada 3 o 4 anys, promulgaven lleis noves i eliminaven de velles. Un organ legislatiu que anava aprovant les constitucions que després eren jurades pel rei. La Generalitat neix com a organisme depenent del sistema palamentari de les Corts. El principal objectiu de l’existència de la Generalitat era vigilar que es complís allò que s’havia pactat (organ supervisor) i a més a més s’encarregava de la recaptació d’impostos. Part d’aquests diners se li donaven al rei en funció de com governava, i això ho decidien els representants dels tres estaments quan es reunien les Corts. Generalitat es un nom modern, llavors es coneixia com la diputació de General (entès com a poble, bé comú, general). Cada braç tenia 2 representants diputats. Al principi la Generalitat tenia un paper molt residual pq les cort es reunien molt sovint. Però això canvia quan arriben els àustries, amb Carles V nét del reis catòlics. Hereta el regne de castella, el d’Aaragó, el de Navarra i les possessions italianes, amb totes les seves diferències. Un altre canvi
important, fins llavors els monarques no s’havien identificat amb cap territori, la cort era itinerant, per Felip II decideix establir la cort definitivament a Madrid. L’alta noblesa de tots aquests territoris es trasllada a Madrid per mantenir la seva influència. Era aquesta alta noblesa la que tenia el gust artístic i els diners per encarregar obres importants. Quedaran a les ciutats famílies més petites que ni tenen tradició o formació cultural elevada ni diners per elaborar grans encàrrecs. 18/09/2015 En absència del monarca és la Generalitat qui acaba assumint el govern del pais. El trasllat de les famílies més importants a Madrid amb motiu de l’establiment de la cort allà per ordre de Felip II motivarà la “decadència” artística en sentit qualitatiu de la producció a Catalunya. Al s. XVII existeix una situació de certa conflictivitat amb la monarquia que es veurà agreujada per les continues guerres en les que participarà Felip IV. L’augment de la recaptació d’impostos, el desgast, el desagnament i el pas de les tropes espanyoles camí a França ens portarà a la Guerra dels Segadors. Felip IV signa el tracta dels Pirineus i regala els principats de Roselló i Perpignà el 1659. Catalunya perd part del seu territori. Carles II i la Guerra de Successió. Felip d’Anjou o V ha d’heretar la corona, en un principi Catalunya ho accepta però altres potències europees s’oposen al canvi de dinastia. El 1702 es 2
temia l’aliança entre França i Espanya, i es proposa una alternativa a Felip, l’arxiduc Carles d’Àustria. Catalunya canvia de bàndol i es posa de part dels àustries per evitar la monarquia absolutista a la francesa que se’ls venia a sobre. El 1714 totes les potències europees abandonen la lluita i deixen a Catalunya sola contra els borbons. 1716: Decret de Nova Planta. Dissolució de tots els sistemes de govern que tenia el principat des d’època medieval. Queden suprimides les Corts i la Generalitat, el Consell de Cent, etc. El català queda prohibit com a llengua oficial i quedarà relegat a l’àmbit domèstic. En l’àmbit literari si que podem parlar de decadència, l’escriptor català més important del moment escrivia en castellà. La societat de l’antic règim trontollava. Els historiadors consideren que finalitza el 1808, moment en que entren les tropes de Napoleó a Catalunya. Abans i després que posa al descobert una crisi de mentalitat: l’ascens de la burgesia, el decliu de la societat estamental en favor de la societat de classes, el progrés, el capitalisme… Però veníem d’una societat basada en les desigualtats. Hi havia dues classes socials afavorides que eren l’estament noble
RENAIXAMENT- ARQUITECTURA La primera de totes les arts que manifesta influència renaixentista a Catalunya. Durant el s. XVI trobem una Catalunya caracteritzada bàsicament per l’eclecticisme. Els dos grans arquitectes del Renaixament a Italia són: - Brunnelleschi, coneixement directe de les runes antigues. - Alberti, visió directa de l’arquitectura antiga sumada al coneixement dels teòrics. Combinació de pràctica i teoria. Fora d’Itàlia, els mestres que treballarien aquests estils no tenen el mateix contacte directe amb les obres de l’antiguitat. Es limitaven a la imitació a partir de les làmines que els arribaven. La interpretació i la barreja d’elements donarà com a resultat una aplicació més aviat decorativa dels ordres arquitectònics clàssics. Influència del renaixament inicialment epidèrmica, l’utilitzen només per decorar. Es caracteritza per l’heterogeneitat i l’eclecticisme. L’arribada del renaixament a Catalunya coincideix també amb el descobriment d’un altre fenòmen: la decoració dels grutescos, molt present a les vil·les patrícies romanes, i caracteritzada per la utilització de motius pictòrics fortament dominats per l’element vegetal i que incloïen elements fantàsics com animals mitològis, etc. GROTTA grota, cova (les pintures que van descobrir es trobaven en runes i grotes amagades) GROTTESCO Vitrubi havia criticat fortament aquest tipus de decoració però fora d’Italia s’interpretarà com a part del llegat renaixentista. A Itaia només s’apilcarà a la decoració pictòrica. A les primeres manifestacions del renaixement a Catalunya trobarem aquests grotescos. * Casa de l’Ardiaca 1490-1514 Casa adquirada el 1490 per Lluís Desplà, un personatge molt interessant, proper a l’únic cercle humanista que s’ha pogut documentar a Barcelona i majordom de la Catedral. Casa que ja existia, Desplà la reforma. A nivell estructural no presenta cap element interessant. S’ha anat remodelant amb els segles, hi ha molts elements que corresponen a moments posteriors. La porta és el més interessant, es tracta del primer plantejament d’arquitectura renaixentista a Catalunya. Sentit decoratiu no estructural, estil poc acurat dels elements arquitectònics. Dues pilastres clàssiques, de capitell corinti. Fust de les pilastres esta decorat amb grutescos. Arquitrau decorat amb cranis de bou (bucranis, motiu habitual a l’arquitectura romana tardoantiga) entre banya i banya elements de repertori grotesc. Frontó triangular amb dos angelets al mig que sostenen l’escut de la família Desplà. Motius grotescos esculpits sobre pilatra el trobem també en la porta de l’antiga església de St. Miquel, ubicada actualment a un dels laterals de la basílica de la Mercè. Trobem altres
exemples d’arquitectura civil de l’època que denoten aquesta interpretació del llegat clàssic renaixentista tan heterogenia. 4
- Casa Gralla Construida en els primers anys del s.XVI. No es conserva, va quedar afectada per la obertura del carrer de la Victoria a Portaferrissa. Conservem fotografies antigues, il·lustracions i aquarelles. En el seu moment un indiano la va comprar per traslladar-la però gran part de la construcció s’ha perdut. El pati es va arribar a muntar dues vegades en edificis diferents, actualment s’ubica a la seu de Prosegur. A la façana podem apreciar la poca adequació estructural als dictàmens renaixentistes. No hi ha simetria ni ordre: la porta es troba descentrada, les finestres no es corresponen en nivells, etc. El repertori renaixentista és entés com a decoratiu. Porta principal de la casa Gralla 1504-1520 Pati de la casa Gralla Primer pati regular, a diferència dels patis de tradició gòtica l’escala no trenca amb la simetria, es troba amagada en una de les parets laterals tot respectant la simetria de la planta. Al segon nivell, columnes estriades que voldrien ser clàssiques, coronades per capitells corintis que sostenen arcs ogivals. Mescla d’elements extranya, els arquitectes es permeten llicències que trobaríem en l’arquietctura renaixentista italiana. * Pati dels tarongers. palau de la generalitat. 1539-1540 Introdueixen capitells jònics sosenint arcs ogivals. * Església parroquial de Sta. Eulàlia d’esparraguera. 1587-1612 Heterodoxia i eclecticisme que trobarem també en el camp de l’arquietctura religiosa. A les grans estructures eclesiàstiques ens trobem no només amb la indefinició de com s’havia d’aplicar el renaixement en arquitectura si no amb el problema de les cobertes. Feia segles que els mestres d’obres europeus cobrien l’esglèsies amb voltes de creueria. Els mestres no tenien prou coneixement per utilitzar les voltes de canó per tancar els edificis. Catalunya està plena d’esglésies construides al segle S.XVI on l’alçat es correspon perfectament amb els dictàmens del renaixentisme i en canvi la coberta és en volta de creueria. Era un problema de coneixement. 25/09/15 El problema de les cobertes, la poca formació que tenen els mestres d’obres per apostar per la solució de la volta de canó i no la de creueria. Tot i que no sempre aquesta resistència a abandonar les formes del gòtic les hem d’interpretar com una manca de coneixement, a vegades els mateixos comitents i clients seran els que donin continuïtat a aquest estil. Un altre punt a tenir en compte és que les esglésies fetes íntegrament de pedra començaran a
mestre fuster major de la Catedral. Categoria professional del fuster més relacionada amb el disseny d’edificis. FAÇANA, estructura anacrònica: utilització de torricons, voluntat de remarcar l’autoritat política exercida des de l’edifici. Inscripció unitas… Inclusió de l’eix de simetria a les finestres i a la porta. No repertori renaixentista a nivell de llenguatge (cornisses, guardapols, pilastres, ordres) però si en el sentit composictiu de les façanes. 6
Presència exagerada de la creu de Sant Jordi, motiu pel qual es sospita que cap lloctinent va viure mai en aquest edifici. També hem de tenir en compte que el centre social de la noblesa a la època es trobava al carrer ample. PATI, importantíssim, plantejament heterodoxe. Al nivell inferior arcs rebaixats motiu molt gòtic. A la planta noble en canvi: bona factura del ordre arquietctònic utilitzat, es respecten les proporcions entre l’arc i la columna, correcte utilització dels ordres, i l’aparició per primer cop a Catalunya de la balaustrada. Motiu que havia introduït Bramante a Italia i que Carbonell hauria pogut conéixer a la ciutat de Toledo (Hospital Tavera i Hospital de la Sta Cruz.) Segon element important: coberta segon nivell de volta de canó. Al tercer nivell, terrassa oberta endarrerint l’edifici, utilitzada durant tot l’any per gaudir dels passejos. ESCALA, situada a un dels laterals no intervé en la simetria de la planta del pati. Dues columnes que van aparéixer, coberta de fusta feta amb un enteixinat seguint les tècniques de talla mudéjar però a través d’element decoratius de caràcter clàssic. TORRE REI MARTÍ, recorda una antiga torre que havia fet construir el rei martí al s. XIV. Mirador, no té cap altra funcionalitat. L’ESCOLA DEL CAMP Qui serà qui platejarà en tota la seva coherència els plantejaments italians? L’escola del Camp: JAUME AMIGÓ (mossen autodidacta que aprendre a fer arquitectura a partir de tractats, i que acabarà dissenyant edificis.) i PERE BLAI (mestre d’obres barceloní, es trasllada a Tarragona on fa contacte amb Amigó). PERE AGUILÓ i RAFAEL JOAN GILI, eclesiàstics coneixedors de la cultura humanista vinculats a l’arquebisbe de Tarragona. ANTONI AGUSTÍ (arquebisbe de Tarragona, primer col·leccionista de medalles, fent un gran esforç per reivindicar el patrimoni llegat a Tarragona pels romans, personatge que també havia participat al Concili de Trento) Coneixements dels Tractats de SERLIO del 1537 (tipologies arquitectòniques romanes i algunes contemporàneis), VIGNOLA del 1562 (utilització dels ordres, explicació de les mides i les proporcions, les cominacions,
explicat sobretot amb imatges.) i de PALLADIO del 1570 (una mica més ampli, especial èmfasis en els palaus. El de Vignola va ser el que més repercussió va tenir al territori espanyol, i el que més efecte va tenir sobre Jaume Amigó. Hem de tenir en compte que Jaume Amigó va estar 5 vegades a Roma, era un home de confiança de l’arquebisbe i estava molt ben conectat amb la cúria. Fonamental per entendre la seva formació, en el moment en que s’estava començnt a rematar la cúpula de Sant pere. Primera obra: Jaume Amigó dins la catedral de Tarragona per demanda de l’arquebisbe. Concili de Trento: reforçar l’importància de l’eucaristia. Primera capella dedicada al Santíssim Sacrament i de pas col·locar el seu sepulcre. Capella ubicada en un lloc reutilitzat que havia quedat abandonat: el refectori dels canonges, un espai rectangular.
Poc marge de maniobra, no podia modificar l’espai. Coberta feta amb una volta de canó apuntada que tampoc no podia tocar. El primer que fa Amigó és transformar el que havia de ser la paret del l’altar. Inspiració en la Saristia vecchia a Florència, forma d’arc de triomf amb òcul a sobre, triomf per sobre de la mort. Els paralelismes son molt evidents, és possible que Amigó hagués visitat també Florència. Amigó estén l’entaulament per totes les parets de l’espai, obrint tres arcs a banda i banda, un d’ells per acollir el sepulcre. Primera cúpula renaixentista a Catalunya, col·locada sobre aquesta coberta lleugerament apuntada. La transició entre la coberta i la cúpula és curiosa. * Sant Andreu de la Selva del Camp, 1582 Amigó i Blai. Primera església totalment renaixentista de Catalunya. Els feligrsos volien model gòtic, però els van arribar a convencer. Una única nau, model contrareformista (Il Gesú 1568). Nau úniques amb capelles als contraforts. El Sagrari havia de ser ben visible, importància de la eucaristia, a més l’acústica. Les capelles laterals, íntimes però a la vegada units a la nau central, perfectes per dedicar-les als sants, importància de la devoció als sants. Tipus de naus que ja s’utilitzava sobretot a la corona d’Aragó des del s. XIII. La van popularitzar els franciscans i les Clarisses, donats a la retòrica. Quan la contrareforma esten aquest model, aquí ja feia molt de temps que ho teníem implantat. ës l’aplicació del model arquitectònic de Vignola el qe mostra la coherència renaixentista d’aquests dos arquitectes. Les proporcions entre els diàmetre de les columens i l’alçada dels pedestals són fidels als models desenvolupats per Vignola, així com la utilització dels ordres toscà i dòric. Separació dels nivells: entaulament amb triple funció, separació de
