Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Introducción al reino animal: Niveles de organización y el sistema visual - Prof. Dalmau, Apuntes de Biología Animal

Una introducción al reino animal, describiendo los diferentes niveles de organización biológica desde el protoplásmico hasta el de sistemas, con un enfoque especial en el sistema visual y cómo funciona el ojo humano. Se explica el papel de la llum en la vida y cómo se transforma en impulsos nerviosos, así como las limitaciones de nuestros sentidos y cómo superarlas mediante herramientas ópticas.

Tipo: Apuntes

2020/2021

Subido el 10/05/2021

carla_18
carla_18 🇪🇸

4.7

(7)

35 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
UNITAT 1: MORFOLOGIA I ORGANITZACIÓ ANIMAL
1. Introducció al regne animal
GRAUS D’ORGANITZACIÓ
Cada grau és més complex que l’anterior i es construeix sobre d’ell, segons un sistema jeràrquic:
1r: Grau Protoplàsmic
Son els organismes més simples
No son animals
La cèl·lula és l’organisme complert i presenta una elevada organització
Ho presenten els protozous i els bacteris
2n: Grau Cel·lular
El presenten els metazous més simples: porífers, placozous i mesozous
Son organismes pluricel·lulars molt simples. Agregació de cèl·lules que funcionen diferent (divisió de
treball).
3r: Grau Tissular
Les cèl·lules s’associen per formar teixits
Diblàstics
Ho presenten els Cnidaris i Ctenòfors
4t: Grau orgànic
Agregació de diferents teixits per formar òrgans nou esgraó cap a la complexitat
Triblàstics
Els primers animals que presenten aquests tipus d’organització són els Platelmints (cucs plans)
5è: Grau de sistemes
Diferents òrgans treballen junts per realitzar funcions determinades. És el nivell d’organització més elevat.
Els animals més senzills que ho presenten són els Nemertins (triblàstics acelomats). La majoria dels fílums
animals tenen aquests tipus d’organització.
2. Microscòpia
Els nostres sentits són els que fan possible que ens relacionem amb l’entorn, que siguem capaços de rebre
informació del que ens rodeja i actuar en conseqüència.
Un d’aquests sentits és la vista, i l’òrgan encarregat de detectar la llum és l’ull. L’ull és sensible als canvis de
llum i es capaç de transformar-los en impulsos nerviosos.
Tot i això, l’ull té limitacions: Només pot veure objectes de mida més gran a 0,1 mm = 100 µm .
Les cèl·lules i els microorganismes unicel·lulars són més petits i per això no poden ser detectats per l’ull humà.
Existeixen instruments òptics que permeten veure coses
petites no visibles a simple vista. El microscopi té un poder
de resolució de 0,2 µm.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Introducción al reino animal: Niveles de organización y el sistema visual - Prof. Dalmau y más Apuntes en PDF de Biología Animal solo en Docsity!

UNITAT 1: MORFOLOGIA I ORGANITZACIÓ ANIMAL

1. Introducció al regne animal

GRAUS D’ORGANITZACIÓ

Cada grau és més complex que l’anterior i es construeix sobre d’ell, segons un sistema jeràrquic: 1r: Grau Protoplàsmic

  • Son els organismes més simples
  • No son animals
  • La cèl·lula és l’ organisme complert i presenta una elevada organització
  • Ho presenten els protozous i els bacteris 2n: Grau Cel·lular
  • El presenten els metazous més simples: porífers, placozous i mesozous
  • Son organismes pluricel·lulars molt simples. Agregació de cèl·lules que funcionen diferent (divisió de treball). 3r: Grau Tissular
  • Les cèl·lules s’associen per formar teixits
  • Diblàstics
  • Ho presenten els Cnidaris i Ctenòfors 4t: Grau orgànic
  • Agregació de diferents teixits per formar òrgans→ nou esgraó cap a la complexitat
  • Triblàstics
  • Els primers animals que presenten aquests tipus d’organització són els Platelmints (cucs plans) 5è: Grau de sistemes
  • Diferents òrgans treballen junts per realitzar funcions determinades. És el nivell d’organització més elevat.
  • Els animals més senzills que ho presenten són els Nemertins (triblàstics acelomats). La majoria dels fílums animals tenen aquests tipus d’organització.

2. Microscòpia

Els nostres sentits són els que fan possible que ens relacionem amb l’entorn, que siguem capaços de rebre informació del que ens rodeja i actuar en conseqüència. Un d’aquests sentits és la vista , i l’òrgan encarregat de detectar la llum és l’ ull. L’ull és sensible als canvis de llum i es capaç de transformar-los en impulsos nerviosos. Tot i això, l’ull té limitacions: Només pot veure objectes de mida més gran a 0,1 mm = 100 μm. Les cèl·lules i els microorganismes unicel·lulars són més petits i per això no poden ser detectats per l’ull humà. Existeixen instruments òptics que permeten veure coses petites no visibles a simple vista. El microscopi té un poder de resolució de 0,2 μm.

La llum és la font primària d’energia que possibilita la vida, però també proporciona el mecanisme de informació principal per la majoria de les espècies, donant lloc al desenvolupament dels mecanismes i òrgans que fan factible la visió. Inicialment un simple conjunt de cèl·lules fotoreceptores pot ja funcionar com a sensor de llum, i la seva agrupació i distribució en petits orgànuls protegits per una estructura que els encapsuli ja formaria un ull incipient. ONES ELECTROMAGNÈTIQUES La llum és una radiació electromagnètica que es propaga en l’espai com una ona.  → longitud d’ona: espai recorregut per la propagació en un període cvelocitat d’ona: c al buit és menor que en altres medis T → període de vibració ffreqüència E → energia associada a l’ona h → constant de Plank f → freqüència L'ull humà, només és capaç de veure part de l'espectre electromagnètic, el que s'anomena l' espectre visible , que va de 400 nm a 780 nm aproximadament. Quan la llum es troba amb un objecte experimenta un d'aquests fenòmens segons el material que travessa:

  • Reflexió → Rebota en l'objecte i torna cap enrere
  • Absorció → S’absorbeix per l'objecte
  • Refracció → Travessa l'objecte i es desvia de la seva trajectòria Observem que: - Ones de major longitud d’ona transporten menys energia (visible) - Ones de menor longitud d’ona transporten més energia (ultraviolats, raigs x, ... i amb caràcter lesiu per la cèl·lula)

 = c ∙ T =

E = h ∙ f =

FORMACIÓ DE L’IMATGE

El recorregut de la llum:

  • La còrnia protegeix i concentra la llum.
  • L’iris regula la intensitat de llum que penetra a l’ull contraient o dilatant la pupil·la.
  • Cristal·lí s’aplana o es bomba segons la distància de l’objecte (acomoda) perquè la imatge es formi nítida a la retina. Imatge real, invertida
  • A la retina, les cèl·lules fotosensibles originaran, mitjançant un procés fotoquímic , un conjunt d’impulsos nerviosos que sortiran de l’ull cap el cervell.
  • El cervell és qui interpreta la imatge i la redreça. LENTS Una lent prima és un instrument òptic senzill. Quan la llum arriba a una lent, la travessa i desvia la seva trajectòria, però ho fa diferent en funció del tipus de lent ( convergent o divergent ). Pla òptic i nomenclatura d’elements:
  • Pla òptic
  • Eix òptic
  • Lent convergent
  • Zona virtual/real
  • Centre òptic
  • Centre de curvatura
  • Focus
  • Distància focal
  • Objecte
  • Imatge Fòrmules: On: S’→ distància centre òptic a imatge S→ distància centre òptic a objecte (-) f→ distància centre òptic al focus Y→ alçada objecte Y’→ alçada imatge AL→ augment lent 1 𝑆′ − 1 𝑆 = 1 𝑓 𝐴𝐿 = 𝑌′ 𝑌 𝐴𝐿 = 𝑆′ 𝑆 La potència òptica és la magnitud física que indica el poder de refracció (desviació) d’una lent. La diòptria (m-1) és la unitat de mesura amb què s'expressa la potència d'una lent. 𝑃 = 1 𝑓

INSTRUMENTS ÒPTICS

A partir de certa distància no és possible acomodar la vista per enfocar un objecte excessivament proper, trobant-se el punt proper a uns 25 cm, per a l'ull normal. La forma més senzilla de millorar la nostra observació és la utilització d'una lupa o microscopi simple. La lupa Es situa l’objecte aproximadament en el focus objecte d'una lent positiva de distància focal curta. Al col·locar l'objecte en el focus, els raigs que surten de la lent són paral·lels, i poden ser focalitzats per l'ull com si es tractés d'un objecte llunyà. D'aquesta manera les limitacions imposades pel punt proper desapareixen. Per tant, una lupa és un instrument òptic compost d'una única lent convergent, que augmenta la mida aparent dels objectes i permet copsar-ne millor els detalls. L'objecte a observar es col·loca al focus i els rajos paral·lels poden ser focalitzats per l’ull, donant una imatge: invertida i augmentada. El microscopi compost El microscopi compost està format per dues lents:

  • Un objectiu (part propera a l'objecte, primera lent). Aquest ha de tenir una distància focal curta. Això vol dir que la lent és forta, refracta molt (desvia).
  • Un ocular (part propera a l'ull, segona lent). Ha de tenir una distància focal llarga. Això vol dir que la lent és fluixa, refracta poc (desvia poc). Hem considerat com si tots dos fossin lents primes simples, encara que en els microscopis habituals, tant un com l'altre estan formats per conjunts de diverses lents, curosament dissenyades per evitar aberracions. L'objectiu del microscopi forma una primera imatge intermèdia (y’ i ), actuant seguidament l'ocular com una lupa, utilitzant com a objecte la imatge intermèdia. Perquè l'observació ocular es realitzi adequadament la posició de la imatge intermèdia ha de coincidir amb el focus objecte de l'ocular. El microscopi es construeix de manera que la distància t entre el focus imatge de l'objectiu (F ' ob) i el focus objecte de l'ocular (Foc) (anomenada longitud del tub) romangui fixa. El mecanisme d'enfocament consisteix a apropar o allunyar el conjunt fins que la imatge intermèdia es formi en el focus de l'ocular, moment en què s'observarà correctament. L' augment angular del microscopi (T’) és igual al producte de l’augment lateral de l'objectiu (AL= Y’/Y) per l'augment angular de l'ocular (T’ oc). Aquestes dues magnituds solen aparèixer gravades en objectius i oculars, per la seva fàcil identificació.