MICROECONOMIA.
L’economia es una ciència social i a la vegada empírica, neix sobre problemes reals. No es
formal si no efectual. La teoria de la demanda, és el conjunt de coneixements per explicar la
demanda, la demanda és el desig d’una persona per adquirir alguna cosa, per mesurar aquest
desig d’una persona per adquirir alguna cosa, per mesurar aquest desig s’utilitza la teoria de la
demanda. El consumidor racional intenta amb els seus recursos maximitzar els resultatscom el
preu puja la demanda baixa, com el preu baixa la demanda puja. Per fer aquesta teoria hem de
definir les coses primer. Si augmenta el tipus de canvi, baixen les exportacions = dèficit
comercial.
Economia positiva(la que en realitat és)------------Economia normativa(el que haurà de ser)
El diner facilita els intercanvis, és una unitat de compte, és dipòsit de valor, és a dir, permet
ajornar el consum. La part dels ingressos que una persona no gasta és l’estalvi. Hi ha d’haver
algun mecanisme que reguli l’estalvi i la inversió sistema financer.
El sistema financer es el que dona eficiència a l’economia.
L’Estat tutela el funcionament mitjançant actuacions directes o administratives, és a dir,
mitjançant la regulació. L’estalvi es una part de la renda que no es consumeix. L’estat cobra
impostos. Qualsevol sistema econòmic és una barreja d’estat i mercat. A vegades actua més
l’estat que el mercat, econòmicament parlaríem de socialdemocràcia, i liberalisme, si es el
mercat el que actua més.
RESUM DOCTRINES ECONOMIQUES:
L’economia es present des de que existeix la societat. Comença a ser un tema de interès de mica
en mica en el temps. 3 grans etapes en la formació del coneixement econòmic:
1. Etapa econòmica(S. XV) L’economia és precientífica perquè no hi ha una delimitació
entre el coneixement positiu i el narratiu. Hi ha economia però no economista. És
dependent. Això dura fins l’acabament del règim formal(feudalisme).
2. Etapa de l’economia política(S. XV-XIX) Precientífic. Encara hi ha barreges entre les
creences, ideologies polítiques i socials amb el que és la realitat. Comencen a sortir
llibres, discursos... hi ha gent que fa l’economia, encara que la professió d’economista
no es consolida del tot. Els estats nacionals comencen a necessitar unes coses com el
diner autonomia. La potencialització del comerç fa arribar a la conclusió de que els
països son mes rics quan mes exportacions hi haginbalança comercial positiva.
Apareix un pensament econòmic anomenat mercantilisme(és un període) quanta més
gent hi hagi més baixos seran els salaris.
FISIOCRÀCIA l’origen de la riquesa no és el poder sinó l’agricultura ja que sembren
un gra de blat i obtens productivitat.
Apareix un nou corrent de pensament amb la revolució industrial i apareix l’escola
clàssica (1976)oferta com a generador de valor. Adam Smith, a partir d’aquest venen
altres clàssics com D. Ricardo. A partir d’aquesta escola apareixen alternatives:
• L’Escola Marxista(1848): diuen que el que diu l’escola clàssica durarà por perquè
tal com veuen els clàssics l’economia serà un problema perquè la industria voldrà
