Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Introducció Microbiologia, Apuntes de Microbiología

Asignatura: microbiologia, Profesor: , Carrera: Infermeria, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2014/2015

Subido el 24/03/2015

albabravoperez2
albabravoperez2 🇪🇸

5

(1)

3 documentos

1 / 10

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
MICROBIOLOGIA
La Legionel·la
La legionel·la es transmet per l'aire (inhalació aigua polvoritzada i aerosols) i es pot
curar.
Els individus amb malalties prèvies són més predisposats a patir la malaltia.
El període de incubació de la malaltia es de 10 dies.
Es troba en aigües tíbies o calentes, torres de refrigeració, aigües amb poc clor,...
No es transmet de persona a persona, per tant, no cal l'aïllament de la persona
malalta.
Els símptomes són:
Tos
Dificultat al respirar
Febre alta
Dolor muscular
Mal de cap
Aquesta malaltia s'origina a partir de bacteris, per tant, es pot tractar amb
antibiòtics. Podem trobar al bacteri causant de la malaltia en:
Onna
Mostra en medi de cultiu
Sang
Es pot preveure mitjançant el control de les possibles fonts infeccioses.
Hi han diferents grups de persones amb un alt percentatge de patir la malaltia.
Aquests grups de persones s'anomenen persones de risc i són:
Gent gran
Fumadors
Malalties de base (tipus pulmonar o sistema immunitari dèbil)
Drogoaddictes
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Introducció Microbiologia y más Apuntes en PDF de Microbiología solo en Docsity!

MICROBIOLOGIA

La Legionel·la

  • La legionel·la es transmet per l'aire (inhalació aigua polvoritzada i aerosols) i es pot curar.
  • Els individus amb malalties prèvies són més predisposats a patir la malaltia.
  • El període de incubació de la malaltia es de 10 dies.
  • Es troba en aigües tíbies o calentes, torres de refrigeració, aigües amb poc clor,...
  • No es transmet de persona a persona, per tant, no cal l'aïllament de la persona malalta.
  • Els símptomes són:
    • Tos
    • Dificultat al respirar
    • Febre alta
    • Dolor muscular
    • Mal de cap
  • Aquesta malaltia s'origina a partir de bacteris, per tant, es pot tractar amb antibiòtics. Podem trobar al bacteri causant de la malaltia en: - Onna - Mostra en medi de cultiu - Sang
  • Es pot preveure mitjançant el control de les possibles fonts infeccioses.
  • Hi han diferents grups de persones amb un alt percentatge de patir la malaltia. Aquests grups de persones s'anomenen persones de risc i són: - Gent gran - Fumadors - Malalties de base (tipus pulmonar o sistema immunitari dèbil) - Drogoaddictes

L'Èbola

  • L'Èbola és una malaltia infecciosa que afecta principalment a la Africa.
  • El seu nom prové del riu Èbola.
  • També es pot anomenar Febre Hemorràgica, degut a les hemorràgies que causa als diferents òrgans
  • Es descobreix al 1976, tot i que es creu anterior. Actualment es una malaltia vigent.
  • Aquest virus mata entre el 50 i el 90% de la població infectada
  • El virus desapareix i apareix constantment. Hi ha un reservori d'aquest virus, per tant.
  • No s'ha pogut demostrar l'origen d'aquest virus tot i que es creu que habita als ratpenats de la fruita.
  • Es pot confondre, pels símptomes, amb altres malalties
  • Han hagut diferents soques* de l'Èbola.
  • El brot d'Èbola actual ha estat el major brot de la història. Es va iniciar a Guinea. No s'ha pogut evitar la seva transmissió i s'ha expandit a altres països com Sierra Leona, Libèria i Nigèria. El 8 d'agost de 2014 es va decretar la situació d'emergència per por a l'expansió mundial i que s'arribes a anomenar pandèmia.
  • El brot d'Èbola actual es transmet a partir del contacte amb la sang o fluids de la persona infectada. Cal destacar que un individu només es pot contagiar quan han aparegut els primers símptomes en la persona infectada, no abans.
  • Els cossos morts infectats amb Èbola son molt contagiosos, ja que el virus es manté actiu durant algunes setmanes.
  • El virus de l'Èbola es manté al semen tot i que la persona s'hagi curat durant diferents setmanes, aproximadament 7. Característiques del virus
  • És un virus de la família Filoviridae i genere Filovirus
  • Els virus són uns dels microorganismes més petits
  • Altament contagiós
  • Té un codi genètic que obliga al cos humà a destruir-se.
  • Genera sensació de cansanci (primer símptoma). A partir d'aquí, la malaltia ja es pot començar a transmetre.
  • Soca: conjunt de virus, bacteris o fongs que tenen el mateix patrimoni genètic.

Al laboratori, es poden detectar els infectats Podem detectar a una persona infectada amb el virus de l'Èbola segons:

  • Baix nivell de glòbuls blancs i plaquetes
  • Alt nivell d'enzims al fetge Tractament
  • Cures intensives
  • Hidratació intravenosa o amb solucions electrolítiques
  • Aïllament del pacient i precaucions estrictes per controlar la infecció Cal destacar que no existeix tractament específic. Prevenir infecció i transmissió
  • Entendre la naturalesa de la malaltia
  • Seguir les directrius del Ministeri de Salut
  • Dirigir els infectats als serveis medics
  • Rentats de mans
  • Enterrar ràpidament els morts per Èbola per professionals
  • Evitar el contacte amb animals portadors del virus
  • Es recomanable prohibir les visites als infectats per el virus, menys les estrictament necessàries.

Principals grups de microorganismes

_Repàs_****.* Tots les éssers vius estan formats per cèl·lules. Segons el nombre de cèl·lules per els quals estan constituïts, distingim: Unicel·lulars (una única cèl·lula) Pluricel·lulars (més d'una cèl·lula)

  • Bacteris
  • Protozous
    • Animals
    • Plantes Les cèl·lules poden ser: Procariotes Eucariotes
  • Estructures simples • Estructures complexes
  • No tenen nucli, ni membrana nuclear • Tenen nucli i membrana nuclear
  • Membrana citoplasmàtica i paret • Membrana citoplasmàtica
  • Material genètic al citoplasma • DNA i cromosomes
  • Varietat de vies metabòliques • Tenen mitocondris que generen energia mitjançant la respiració
  • Desenvolupen gran varietat de processos biosintètics formant substancies complexes i gastant energia - La font de carboni en els protozous, els fongs i els animals es la matèria orgànica *Les cèl·lules procariotes son més antigues que les eucariotes.
  • El carboni en les plantes i les algues prové de dur a terme la fotosíntesis (CO 2 ) Virus
  • No són éssers vius, ja que no es poden reproduir per si mateixos. Els cal una cèl·lula hoste per a reproduir-se i fora d'aquesta son inerts: els virus són acel·lulars.
  • Estructures simples.
  • Mesuren entre 18 i 600 nanòmetres (la majoria 200 nanòmetres).
  • El material genètic pot ser RNA o DNA, però mai tots dos tipus junts.
  • Tenen una coberta proteica.
  • Ocasionalment, poden tenir un embolcall, fet que fa que podem classificar els virus de la següent manera:
  • Virus embolcallats
  • Virus no embolcallats

Fongs

  • Poden ser unicel·lulars (més grans que els bacteris, però molt semblants) o pluricel·lulars (similars a les plantes però sense fotosíntesis).
  • Formats per cèl·lules eucariotes, per tant, tindran DNA i membrana nuclear.
  • Els fongs més típics són els fongs filamentosos (formats per llargs filaments).
  • Tenen reproducció sexual i asexual.
  • Es nutreixen mitjançant la matèria orgànica de l'ambient. Paràsits
  • No son microorganismes estrictament, ja que n'hi ha de molt grans.
  • Poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars.
  • Estan formats per cèl·lules eucariotes
  • Petits protozous i artròpodes de 1 – 2 micròmetres fins a 10 metres.
  • Helmints
  • Cucs plans
  • Centodes
  • Trematodes
  • Cucs rodons
  • Marsonella perstants

Relacions hoste – microorganisme: definicions

  • Contaminació: transitòria. Pot ser causada per un microorganisme patogen o no patogen. No causa lesions.
  • Colonització: persistència (mesos, anys...). Sense invasió ni lesions als teixits.
  • Infecció: lesió o invasió i danys als teixits. ***** És molt més difícil curar una malaltia quan aquesta afecta a hostes amb el sistema immunitari no competent.

Microorganismes que poden infectar

Flora normal

  • Microorganismes adaptats a viure a la pell i mucoses. Revesteixen els sistemes respiratori, digestiu, genital i urinari. - Intestí prim: flora intermitja entre boca entre boca i colon. - Vagina: flora intermitja entre colon i pell. - El nas i la oïda tenen una flora similar. - Staphylococcus i Streptococcus són generes molt dispersos. - Els bacils aerobis superen en nombre els anaerobis. - El llevat Candida albicans es troba sovint a la boca, vagina, colon i pell. Funcions útils de la flora normal
  • Protecció enfront els microorganismes invasors. La flora normal forma part de la primera línia de defensa per la seva presència física i per que sol trobar-se en grans quantitats.
  • Estimulació immunitària (producció d'anticossos IgA).
  • Nutrició i metabolisme humà (sintetitza vitamina K).

Microorganismes patògens oportunistes

  • No produeixen malalties a l'hoste normal. Es tornen patògens quan s'alteren les defenses de l'hoste (alteració sistema immunitari: no competent).
  • Els microorganismes de la flora normal poden actuar com a microorganismes patògens quan s'alteren les defenses.
  • Altres patògens oportunistes provenen de medis intrahospitalaris i naturals.

Microorganismes patògens latents

  • Poden tornar-se residents, restar latents en l'hoste amb defenses normals.
  • Poden causar malalties si s'alteren les defenses de l'hoste.
  • Microorganismes patògens que no formen part de la flora normal.
  • Alguns bacteris causants de la salmonel·losi i tuberculosi
  • Alguns fongs, com a exemple el fong Candida

Factors de virulència

  • Exotoxina: substància tòxica, sensible a la temperatura, de naturalesa generalment proteica, produïda per un bacteri, que es alliberada a l'exterior de la cèl·lula productora. - Toxines del carbuncle ( Bacillus anthracis ) que causen un edema pulmonar. - Toxina del còlera que causa diarrees i deshidratació. - Toxina de Shigella. - Toxina de bautulismo, neurotoxina.
  • Endotoxina: substància tòxica continguda a l'interior d'algunes soques bacterianes que exerceix la seva acció tòxica en produir-se la lisi de la membrana cel·lular. Adhesines
  • Determinen l'adhesivitat a diferents cèl·lules
  • Es troben en pilis, fímbries, etc. Impedines
  • Impedeixen els mecanismes de defensa de l'hoste ja que no es reconeix el microorganisme i no es desencadena la resposta immunitària.
  • Degraden els anticossos.
  • Eviten la fagocitosi i per tant el microorganisme es queda lliure en l'ambient amb més probabilitat d'infectar.
  • Afavoreixen el trencament de barreres anatòmiques. *Algunes malalties són causades per una única espècie de microorganisme, d'altres poden tenir diferents orígens microbians (com la faringitis).