Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


RESUM MICROBIOLOGIA, Resúmenes de Microbiología

Asignatura: microbiologia, Profesor: Ester Fuster, Carrera: Infermeria, Universidad: UB

Tipo: Resúmenes

2014/2015

Subido el 13/01/2015

carolinaaa07
carolinaaa07 🇪🇸

3.9

(40)

14 documentos

1 / 34

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
MICROBIOLOGIA
MICROBIOLOGIA GENERAL
1.- L'EBOLA
2.- RELACIO HOSTE-MICROORGANISME. PRINCIPALS GRUPS DE
MICROORGANISMES
3.- ELS BACTERIS. PRINCIPALS GRUPS BACTERIANS. CREIXEMENT
BACTERIÁ
4.- BACTERIS G+ I G-
5.- TUBERCULOSIS
6.- CARACTERISTIQUES GENERALS DELS VIRUS I DE LES MALALTIES QUE
PRODUEIXEN
7.- CARACTERISTIQUES GENERALS DELS FONGS I DE LES MALALTIES QUE
PRODUEIXEN. REPRODUCCIO FUNGICA
8.- PARÀSITS
1
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15
pf16
pf17
pf18
pf19
pf1a
pf1b
pf1c
pf1d
pf1e
pf1f
pf20
pf21
pf22

Vista previa parcial del texto

¡Descarga RESUM MICROBIOLOGIA y más Resúmenes en PDF de Microbiología solo en Docsity!

MICROBIOLOGIA

MICROBIOLOGIA GENERAL
1.- L'EBOLA
2.- RELACIO HOSTE-MICROORGANISME. PRINCIPALS GRUPS DE
MICROORGANISMES
3.- ELS BACTERIS. PRINCIPALS GRUPS BACTERIANS. CREIXEMENT
BACTERIÁ
4.- BACTERIS G+ I G-
5.- TUBERCULOSIS
6.- CARACTERISTIQUES GENERALS DELS VIRUS I DE LES MALALTIES QUE
PRODUEIXEN
7.- CARACTERISTIQUES GENERALS DELS FONGS I DE LES MALALTIES QUE
PRODUEIXEN. REPRODUCCIO FUNGICA
8.- PARÀSITS

MICROBIOLOGIA GENERAL

LEGIONELLA.

Expansió - aire (microgotetes), no de persona-persona A traves dels símptomes no es pot identificar cap tipus de bactèria, s'ha d'identificar avaluant-los al laboratori. Símptomes - Tos, febre, dolor muscular, mal de cap. Es diagnostica - Antígens en la orina, anàlisis de sang, agafant mostra i analitzant al laboratori Persones amb risc - Gent >50 anya, fumadors, persones amb malalties respiratòries.

ÉBOLA

Nom - Riu ébola 1ª aparició - Guinea (al costat del riu ebola) Transmissió - Mitjançant la sang de persones infectades Símptomes - No apareixen al moment del contagi, per tant, no es pot contagiar al moment. Quan un infectat mor el virus encara hi es. Encara que hi hagi un individu curat el virus esta al semen (setmanes) Nomes s'infecten els de contacte directe. Surt de la família Floviridae (similar al virus Marburgo ) molt contagiós! +petit virus/Bacteris/Fongs/Paràsits Destrueix els òrgans, poc probable trobar-ho a una autòpsia Un dels primers símptomes es el cansament. 1976 - També coneguda com febre hemorragica Possible origen - Ratpenats de la fruita (Soca - conjunt de virus, bacteris o fongs que tenen el mateix patrimoni genètic) Actual - Soca ébola-zaire D'un mateix microorganisme poden haver soques que porten el mateix patógen 2014 - Major brot de l'història en expansió.

no nucli, no membr.

  • m. citoplasmàtica + paret.
  • m. gen al citoplasma, no cromosomes plantes i algues (fotosíntesis CO 2 )
  • varietat vies metabòliques
  • desenvolupar gran varietat de processos de biosíntesis - subs. complexes (gast E)
  • m. citoplasmàtica
  • DNA cromosomes
  • mitocondris - E - respiració cel·lular.

Protozous, fongs i animals.

  • E de mataria orgànica - C
VIRUS

Essers vius amb una estructura molt simple organismes anicelulars / no es veu, nomes amb miscroscopic electronic, tenen una gran varietat morfologica. Per reproduirse necessiten maquinaria de la cèl·lula. (si no poden infectar acabarán morint (INERT)

BACTERIS

No tenen membrana nuclear Nutricio per m. organica, reproducció de manera asexual (fisio binaria)

Morfologia de coc, bacilus i espiral.

Tenen la paret de peptidoglicá

Hi ha bacteris G+ i G-

espai periplasmic

FONGS DNA a la membrana nuclear. Unicel·lular i multicel·lular Mida diferent, fong es mes gran que els bacteris Mai realitzen la fotosíntesis. hi ha fongs filamentosos Reproducció sexual i asexual. La nutrició es a partir de la matèria orgànica de l'ambient.

MCparetMCMembranaexternacitoplcitopl

  • RESERVORI - Residencia on viuen els microorganismes. ex. terra, aigua i liquids, objectes inanimats, animals, persones.
  • FONT D'INFECCIÓ - Lloc a partir del qual es dissemina el microorganisme fins a l'hoste.

RUTA TRANSMISSIÓ Contacte directe o indirecte D (P-P) IN (obj) Vehicles comuns, aliments, begudes... Aèrea - gotetes majors a 5nm (≠1m) Vectors (portador) ex. mosques.

Patogenicitat - capacitat de produir malaltia. VIRULENCIA - capacitat MO per causar dany a la celula, teixit... TOXINA - Substancia tòxica i antigènica (bacteris) INVASIVITAT - Capacitat d'invasió dels teixits EXOTOXINA - Substància tòxica, termohàbil, de natura generalment proteica, bacteri(prod) que es alliberada a l'exterior de la cel productora. ENDOTOXINA - Toxina continguda a l'interior d'algunes soques bacterianes que exerceix la seva acció tòxica. IMPEDINES - impedeix els mecanismes de defensa de l'hoste. Degraden anti- cossos, eviten fagocitosis.

T. FONGS

Micrología - Ciencia que estudia els fongs Estudi (apx fa un segle) 1969 - Whittaker - regne plantes --(actualitat)--> (regne fungi)

Eucariotes Unicelulars - alguns microscopics Pluricelulars

CARACTERISTIQUES FONGS

Quimioheterotrofs - obtenen nutrients a partir de MO Manoproteines - agents antigenic - capaç d'activar un sistema de defensa. No tenen apendix de moviment ≠ cilis i flagels bacterians MORFOLOGÍA: Unicelis Vegetatius - submergit - funció nutricio i creixement Reproductors - aeris funció de reproducció i propagació

Levadura - forma ovalada, cilindrica i esferica (unicel.) Fongs filamentosos aseptats septats miceli - conjunt de hifes entrecreuades algodonoses i polvorientas. Fongs dimorfics - quimioheterotrofs METABOLISME FONGS Quimioheterotrofs T.òptima - 20/30ºC (0-30ºC) Saprofit - viuen en la MO morta o en descomposició Simbions - Avantatges x Comensals - Avantatges x1 desventatges x altre

PARASITS PROTOZOUS

Protozous amebes - p. intestinals

  • mòbils per pseudopolis

Fases cicle vital [ Fase creixent - Trofozoit (no infectiu)Fase infecciosa - quistic (forma)

Estamoeba coli -> no patogena - comensal E. hastolita - Patogen - distenia amebida / paisos tropicals / quadres amb anorrea greu / complicacions: absesos al fetge. Transmissió

  • Consum d'aigues contaminades amb femtes
  • Persona-persona (femtes-mans-boca)
  • Practiques sexuals orals
  • Mosques o insectes. Protozou. Gardia intestinalis Mobilitat - flagels Infecció - Giardiasis Incubació -> 1-4 setmanes

SIMPTOMES [ - 1r diarrea tipus aquos- 2n diarrees pastoses^ + malestar general + mal d'estomac

Curacio espontanea (10-15 dies)

Protozou: Taxoplasma Gandiu. Hoste definitiu: gats - ingesta quistes (ooquistes) carn crua o poc cuita. Formes ⬆⬆R; sobreviu + anys Situacions d'infecció:

  1. Infecció primaria - Assimptomatic / Simptomatic lleus (febre, imflamació ganglis)
  2. Infecció en inmunodeprimits - simptomes greus (cervell) (+ mortalitat pacients VIH)
  3. Infecció tipus congenit - Afectara mare en estat gestant; 4/5 mesos gestacio (danys + greus) lesions cervell

Càpsula i patogenicitat 1928 Griffith: va treballar amb un bacteri Pneumococcus que té dos varientats (Tipus S[llis] que tenen càpsula y Tipus R [rugós] y que no tenen càpsula). Experiment:

  1. Va agafar un ratolí i li va injectar bacteris de tipus R. No li va passarres ja que les defenses del ratolí elimina el bacteri ja que aquest no
  2. Va agafar un altre ratolí infectant-lo amb bacteri de tipus S. Al captenia càpsula. d’unes hores el ratolí va morir ja que per la càpsula el sistemaimmunitari no va trobar el bacteri.
  3. Va agafar el bacteri de tipus S però que estaven inactius per calor i elva introduir en un altre ratolí i aquest va viure tranquil·lament.
  4. Un quart ratolí el va infectar amb bacteris de tipus R més bacteris detipus S inactius per calor. Aquí va demostrar el fenomen de transformació bacteriana, ja que els bacteris R van agafar la càpsuladels de tipus S.

PROTOZOUS PARÁSITS

  • Trichomonas vaginals: vaginitis, secrecions amb mala olor y transmissió sexual.
  • Lieshmania: el seu vector son els insectes, leishmaniosis cutánea.
  • Plasmodium: descubrit 1880 per Alphonse Laveran i desconeixia el vector. Al 1897 Ronald Ross es va donar compte de que el vector era el mosquit Anopheles. Afecta a un 20% de la població mundial. Esta a unes temperatures superiors a 22º (zones tropicals). Aquest paràsit es el provocant de la Malària, també anomenada Paludisme. Trobemdiferents espècies: - Plasmodium malariae. - Plasmodium ovale. - • Plasmodium vivax.Plasmodium falciparum Els símptomes apareixen als 10-20 dies d’incubació. Aquest símptomes son similars alsde la grip. Febres terciàries (Febres recurrents cada 2 dies) o Febres quartaries (Febres recurrents cada 3 dies).Tractament: la quinina i la cloroquina, però si n’hi ha una soca resistent no els afecta aquests tractaments.
PARASITS HELMINTS O CUCS

Son pluricel·lulars. Mida de entre 1mm – 10 m. No es parla de infecció sino deinfestació. La majoria son paràsits de tipus intestinal. Trinchinella spiralis, que comporta lesions tissulars. N’hi trobem de dos tipus diferents: Cicle de vida senzill (Només un únic hoste).^ •^ Nemàtodes o cucs rodons: allargats i de forma rodona.

  • Platelmints o cucs plans:• Cestodes o tènies: cucs aplanats amb cos fragmentat o
    • segmentat.Tremàtodes: forma de fulla o de làmina, cicle de vida molt complex, ja que té més d’un sol hoste.

T. BACTERIS

PARET BACTERIANA

Morfologia + rigidesa

Imprescindible per viabilitat (nicoplasmes) Resistir P.osmotica entre exterior i interior p.peptidoglica Recolzament apendix de mobilitat Diana optima pels antibiotics Primers estudis p. bacteriana = 1940 - SALTON *lisoenzims Demostrar forma = paret (coc, bacil o espiral) Analisis quimics -sucres + aa (+++ abundants) -lípids (- - - abundants) Poca diversitat molecular 1950 - Park i Stroninger Paret [

Lizoen cims

Centrifugació Penicil ina

citopl.

Gramnegatius (^) 3 nivells estructurals [ m. citoplasmatica Paret peptidoglicá m. externa hidroflilica paret peptidoglicá desestructurada; fina No A.teicoic espai periplasmic OM - membrana asimetrica liposacarid i fosolipids | Regió hidrofobica porines - nikaido - channel forming protein liposacarid (LPS) ENDOTOXINA o. antigen core o nucli - heptoses ESTRUCTURA BACTERIANA Membrana citoplasmatica Membrana simetrica, gran nombre de proteines, membrana (ATP), no hi ha colesterol.

Ribosomes 20000 ribosomes al citoplasma, estructures molt petites. Funció - > síntesis de proteïnes.

Nucleoide

DNA - doble cadena circular 4000 gens diferents esencials per a que les bacteries sobrevisquin La majoria dels bacteris - 1 cromosoma Llarga molecula (1000 vegades mes llarg que la bacteria)

↑↑ estructura empaquetada

geneticament haploide - 1 unica copia de gens no te histones - poniamines

Adicional DNA cromosoma plastids

Gens no essencials Circular bouble-dtrand DNA (mes petita que els cromosomes) No howskeeping genes.

Flagel

Filament molt fi. Moviment rotatori ≡ moviment de nadar Flagel proteinic

DISTRIBUCIÓ:

Perifrica Polar Lofótrica Aufitrica

PILI Filament curt i petit. S' enganxen a les superfícies de cèl·lules eucariotes.

NOMENCLATURA DELS MICROORGANISMES Linneo system (1735) SXVIII 1r - Gen ex. Staphylococus 2n - especie ex. aureus

Serratia maresums - rubor

FACTORS FISICS

Temperatura Tmin - 24ºC Toptim - 36ºC Tmax - 45ºC

pH Bacteria - 6.5/7. Floridures i llevats - 5/ Acidofiles - +++ acid pH

Osmosis - halofiles externes - ↑↑ [NaCl] > 15%

Presió - halofiles facultatives - 2-15% [NaCl]

FACTORS QUIMICS

  • quimioheterotrofs - C (font)
  • autoheterotrofs - ↑ CO 2
  • N, S, P, oligoelements (Fe, Cu...)(metalls)

AEROBICS OBLIGATS

ANAEROBICS FACULTATIUS

ANAEROBICS OBLIGATS (O 2 toxic) ANAEROBICS AEROTOLERANTS

MICROAEROFILES
FERMENTACIÓ BACTERIANA

La fermentación se puede dedescripción que se adecua finir de varias formas, pero una

bienazúcares u otras moléculas es la siguiente: Proceso que libera energía a partir de

orgánicas, como aminoácidos, ácidos orgánicos, purinas,

pirimidinas, etc.

FASES DE CREIXEMENT MICROBIÁ