Vista previa parcial del texto
¡Descarga Introduccion cuit cont y más Apuntes en PDF de Introducción a la Macroeconomía solo en Docsity!
lema S (£ 5 lac Jó Ú bano poblac: eS Rural) 3. El procés d'Urtonibzació i Litoralitzoció «Develucró de Voce poció del terribor ha seget uns pobres clase: H——— Migra.cons Comp — Ciubado: La població es despleso del comp als mel orbans en bosta. d 'oportunibads economigees. H——>3 Li boralibaació : «Tendencia de la població a conseohwns a les sones costanera: e especialment visible a Espoye i = cutalonga. SS som _— Mexeciubabs : Creixe ment de ciutats amb mes de 40 millon» dhabitanés: Táguo(s7 snillong Uda Cotelngo bud” i ol desegelion Teritorias conbrsk marcab entre Bones hiper=pobladas ¿pones en decliwi + Cabalunga pusenk un Mapa 14, Consultoris locals ¡ centres d'atenció primaria, 2020 «comuentració: — 16% dels 2,9 milloms d'habbitants viven en només 300 mvaicipis, princigalment Barelons ¿ el liboral. -Des poblament Curl: —éls altres EY? munitigrs Conformen Ll, Cabelungo Purwb” [envellida * 1 ren desembeluparent cionoma) «Cameo historigyes: —lubulunja es “oudel a com de la industedib ció del sexo XIX i sagudibio amb la mecnnilzació del comp (4950) própia a partir del listat Catalunya lama 2 [sostenido ¡OS U Leguas EPAT 1 * Mart beorie pr lcear Ummpac ho ambien lesl (0) de Cactiv ld humana. a les de tres Lectors: «-T>=P-A:T —> Plpabloeió): nombre de pa involocrodes —A(Ripesede nivell de consum po persone — o ritecnolago):Empucto ambiental per cado unilat de consum (eficiencia becnologica) - Con elos $0 «Limpacte ambiental él que consumim i com de neto (o but) es el resulta Cowioimal del cretrament demogratic, le panbilad de la tecnologio- qe fam Secvit. S. Consum ¿ Sostenibil£ L—> Efecte reloob: ea e llores an Uabicienca lecmolegicn no redermen el comsom bell de ins per Uestalvi aconseguit 5" (sempler un cobre qe gesta menys combos liblo pot acabo provocan qe la gent consu meixi més km) LS El dilema de [eficiencia Es plenlejo, sovint, que (2hiqulo Cerrcient” fa que el cosomidor lendeii a vlililas més el preto, amoblagt " lestedu inicial. [E iubabs ( Oebanisre ) + Xarxe ortogo nal y Aulobusos (Barcelono) : del Lus en linies vertical, horibzonte-ls dia. Ao nes A a ¡la comectivilar (A 31% de Los ¡estación Cde mero denon las qe) Es trade qies dada ptoció * higo Oebansme L— Projecte POP-UP (Thicl nature) : UN «Una solució imnovadora- que apile hres funcions: peservori agua pr apureo lefa vn Loan plov inbensoment, el diposil subbermo: sample i lestrochro del farguny Siclem com un sura sobre el nivell del carrer, evitent inundacións. Places d'aigua (Robber dom) : “Espais poble ve funcionen com tones Js bano en dies secs ¡ com diposila de nebenció dirank arers aiguets. Exemples de Tremslormacéó = Barelono — Soperilles: ¿Estrategia qa recupero” espos góblic po ads viamint> i veduw el tmansit ro dut i el soroll. > Resiliencia hídrica: «03 de dipasihs ponia laigo a M ciukar La pe evilar inuaducions ll apóheé del cicle de > Recoperació Ambiental : Res heuració del bm Ciml del eu Besas ooo), greemple de com intesan le madura en entorns fortament urbambrots. Proec Laos inbernacionals de Referencia tollvenn Park Vall Jen Jown anbic ajos ca dor an higo ve de ren y espai natu ral corredor pen vi E ibe A. Modes de branspost w ("AMB (2022-2023) «La mobiliduA a Barcolono i la sem metro polis es dividen porcigalment en tres gens blocs: Lo Mobilibak active i VMP (ss 2/5 -Es lo formo mesoribario de des glesoro Camina: El milja ponaigal (5247) Biciclelo: 2 1 VHP(Qaki mbo electr): 081 Trans por + poble : ¿soperas agrom we quario part dele des plagenca! Lo metro: 9 7 (Tennsgork public nes vklibaal) > Rubolz: P6 Z Lo Altres ferioviaris: 212 Ll Trans port puma: «Inclov cotres ¡ motos: Apres 228 £ 2. Mobius del (anvi de les dencia! ¿millora de ['habilotie o Centorn(33'2:0): «conbiava senk lo 10é pircpal. H——Mmobius Pomiliaes Eo): «Formació d'una nove llar, Mábeimon;, nairament ... Lo Mobiws economics o fortats (241): tatoés lol lo pl ERRATA RDA Fl. le pral el cad 0 e > mobius lnborals: “Ténen Un pes "menor. ), Distancia Mi biana de Desplo-sorent "Es contemplo que lo distancio que necome lo població dinciomank van segon: mot: e estas suas ser Hines nd lle qu dede mobil persona Le sere: les dones tendeixen a fer bmiparas má corte . Conclusions Clau -J'AMB bé um qroto molt alte de mobililal a per la qe coso indices Unos eslnchio de ciukd compac. li ho we claro bendencióo a Pals en els despleraments Eorfbs per mobs economics (habibabrao) "El brmaport. Corrovias: (moho i Lo) 5es-0% sent Leix vertebrador del Eunsport polis metrogoliba. A. El preu del lloguer a L'AMB (2022 -2023) + Sobserve bendincio gereal a lali en els preus del lloguer o gairebá bobs els mnicipis metrogolibins: ( |— Hija de 1'AMB: do22 153€ — (xnsement del 15%, 2023: 104 '>€ PR Municipis més Cars (2023): St. Cogot del Vallés: 43u4'6 € Sat. Just Desvern:4286 "EE Tiana : 4464'3€ Barcelono: 1436'Y% — Municipis Amlo més increrven £ Esguegres de Ulobresal : + 48%47 Palleja : +AP6Z PP Ulogcer más baje: Badia del Valles: 2718€ 2 Es lore Esoromic pe Accedir ce ['Habi fakgo “Lindicador destos mesura pun percenlalze dels ingresos din lao os destma «al pagament del lloguer: H Llindan de eisc: “Es consideno (emtesso. quan supem el ho 2 de lorenda familias > las de llars amb 25000 € ancels: miljor a LAMB — 50% (superior) mibp += Badia 307. (in terwr) Mmibja 0 SE. Cuyo — 6 uz (superior) las de llues amb 25000 anvals: ola silaneró millora molallement 22 municipis. poduien destinar eBox e menys de ll sew Tendo al lloguer. 3. Motius de canvi de residenció mostra wn cani social ¿mpoC dan): *Llanadis: Je e lo gent canvia. de domicil; mob jus pana als: milloras Uhabildge o lentorn: 381 2 lomacio Sins nova llar: 30% Y — ma soriluris. Mobius economics o fonmás: “Es el Mactor que mes ha crescut, pesan del au el 2047 ol Lun el ROPE leer) Ains cues 1% y U'Assianateor— Pendent: Haloi badge Social elotalunza i Espanya. henen xifres molt bares de pus públic d'habitarye en Lom paroció amb europa. Comparacio sup (20.4) *Parisos lairos: 307. ¿Austrin: 24 x (halorbatge social) “Emnso ¿1057 "Milena Unió Eu peo: 1 y *atolonzo Me Pooblema de perdio de prole: nm q lo paisas E LN mercat lliure amb A po dels ns Rise de Pobres S. Emanc: pació : H—Jo ves (18 -34 anys) “Espeja bg ua de los bemes mer alle Vadolls joves que encar viven ame els seus pares en compara amb Ll mibjane de Ll VE. — Poleras £ lloqcen de lesteconomies de la VE or les persenes Epa qa ren de lleguen Loneo mujer Boo de pub palo 0 on el A. Conce ptes de Rende de Sol "Penta de sol: factor Lluv per determina com e£ desemvolupon els priessos Jorbanibaacis afechant bank la conbiguracé ltrsica de le ciulad com la distenvueó dele grups socads al derilor. IS Racor» Limidod: Es dispara Juno. qrentilas finita : limilada L—> Rondo dosalute: "Valor que abíceneic per simplement ser Limibar. > Renda diPersacial : * Valor adiciona) qe abqrercia un sól per les diferencias quel mtv es (ubricació ¡ camederishigoas) ? Factor qee delerminen l, Renda diberencials L— Central: Led * + Proxim: bt al centre urlos > hecessibilidas: *Faclibat S uscipas al contro (Imasport pablie o e) H—> Enversions acumulados: “dolucró de serveis i equ pamenk urloars ES le nadas * Peimilad « achiulds abmaliveclE) o no abactives (le) > Es bigmes socials: *hercepcrons Wegatiwes listo rigues O collurads sobre une ren podem cedun=ne al voor 2 Model de William A- Alonso (4264) *Explicn le neleció entre ol prev del sol ile distancia al centre de l cutak H—> Cenkre: +et sol de molle demanda 1és mill arcesi ble, yor ns el pes £ molk alt pero els costes de Iunsgost Són Mminims H—Peribocria : + sel abundan demanda menor ¡él pres loniso, pero pito accessibilida+ i costos de transport elewvots —— lompetenca por Lespai: +Els dibecendo isos del sd Sempre intentaran Sibarse «a pp del centw. uz U. Conse pena es: Es pecal: Ggasció ( Seg regació LL Es pecrali bació Eiacional : «Prolagonisme qe adpierin a achulaben wn espa — Seg gació urbano ¡ socal: Mecunisme pol qe las personas es locals economies i cullurads. lzen en areas diferenks Segons paranebres socials H—— Fillemdya de poblacio: "Els press del sol illa? i “liren” la pole el hemritor: 
