Vista previa parcial del texto
¡Descarga introducción filosofia y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!
- Entre el 1902 ¡ el 1923 el catalanisme polític va viure un període de creixement. Així, el catalanísme organitzat jun. tament amb el Partit Republica Radical de Lerroux- va convertir en testimonial la presencia dels partits dinástics a Catalunya. El catalanisme va protagonitzar diversos fets en aquest període. - La Lliga Regionallsta de Catalunya. El 1901 la Unió Regionalista ¡ el Centre Nacional Catalá es van fusionar per crear la Lliga Regionalista de Catalunya. Aquest partit polític, dirigit per Francesc Cambó ¡ Enric Prat de la Riba, era una forca política conservadora que representava els interessos de la burgesia industrial ¡ també de les classes mit- janes. Més endavant va rebre el suport dels grans propietaris rurals ¡ de 'Església. En les eleccions generals del 1901, la Lliga va presentar a la ciutat de Barcelona la candidatura dels Quatre Presidents ¡ els lligaires van obtenir quatre dels set escons disputats. A partir d'aleshores la Lliga ¡i els republicans van ser els principals partits de Ce- talunya, amb una victória aclaparadora sobre els partits dinástics. La Lliga es va configurar com a pal de paller del catalanisme ¡ en poc temps va controlar diferents ajuntaments, les diputacions ¡, des del 1914, la Mancomunitat de Catalunya. A partir del 1904 van anar sorgint diversos partits que representaven un catalanisme d'esquerres ¡ repu- blicá (Centre Nacionalista Republica, Partit Republica Catalá...), que en aquest període va tenir poca representació. - La Solidaritat Catalana. El progressiu creixement electoral del catalanisme va provocar la inquietud dels partits di- nástics ¡ de l'exércit. Un acudit antimilitar publicat en el setmanari Cu-cut! va servir d'excusa als oficials de la guar- nició de Barcelona per destruir la redacció de la publicació ¡ la seu la Veu de Catalunya, organ de la Lliga. Aquesta actitud va ser reafirmada pel govern espanyol amb la promulgació de la Llei de jurisdiccions, mitjancant la qual es cri- minalitzava l'acció pública del catalanisme, que quedava sota jurisdicció militar. Per respondre a aquesta situació, les forces polítiques catalanes es van constituir en una coalició: la Solidaritat Catalana. Només van quedarme fora els partits dinástics ¡ els lerrouxistes. La Solidaritat Catalana, dirigida per la Lliga, va comptar amb un ampli suport popular que es va manifestar en les eleccions del 1907, quan van obtenir 41 dels 44 escons en disputa. Amb aixo es demostrava que el catalanisme era una forga política de masses, encara que la coalició es va desfer en poc temps pels xocs entre els interessos de la Lliga ¡ els dels republicans nacionalistes. Aquest divorci polític es va accentuar encara més en la repressió de la Setmana Trágica. La Lliga hi va donar el vistiplau, mentre que els republicans cata- lanistes la van criticar ¡, fins ¡ tot, la van patir. - La Mancomunitat. La demanda d'una autonomia per a Catalunya era propia del catalanisme des del segle xix, peró sempre havia estat rebutjada pel govern d'Espanya. Aquesta actitud va canviar amb l'arribada al poder de Canalejas. L'any 1914, la Lliga, que controlava les quatre diputacions catalanes, va obtenir del govern després de llargues ne- gociacions- laprovació d'una llei que feia possible la mancomunitat de les diputacions. Aquest nou Organ es va año- menar la Mancomunitat de Catalunya ¡, si bé era tan sols una federació de diputacions, era el primer organisme de poder catalá des del 1714, : La Mancomunitat va ser dirigida per la Lliga. El seu primer president va ser Enric Prat de la Riba, que el 1917 va ser substituit pel també llígaire Josep Puig ¡ Cadafalch. L'actuació de la Mancomunitat va ser molt ámplia ¡ es va enca- minar a modernitzar el país ¡ els seus serveis públics. La Mancomunitat va tenir actuacions en el món de V'educació (formació de mestres, xarxa de biblioteques, Escola del Treball); en l'ámbit cultural (potenciació de l'Institut d'Estu- dis Catalans fundat el 1907, unificació ortográfica del catalá); en l'ámbit científic (Observatori Fabra, Servei Geográ- fic de Catalunya). Alhora, va impulsar la construcció de carreteres ¡ camins, ¡ també d'una amplia xarxa eléctrica ¡te- lefónica. La Mancomunitat va ser, doncs, un esbós d'un govern autonómic ¡ va fomentar el catalanisme. Per aquests motius la dictadura de Primo de Rivera la va suprimir l'any 1925. La Lliga va promoure també l'Assemblea de Parlamentaris l'any 1917 quan el govern conservador de Dato va sus- pendre les garanties constitucionals ¡ va tancar les Corts. La Lliga aleshores va oferir Barcelona com a seu de Pas- semblea de parlamentaris socialistes, republicans ¡ catalanistes que van exigir al govern conservador la reforma de la constitució del 1876 ¡ el reconeixement de la plurinacionalitat de l'Estat. Davant la radicalització de la protesta obrera -vaga general revolucionaria- la Lliga va abandonar l'enfrontament amb l'Estat ¡ es va incorporar al govern. Entre el 1918 ¡ el 1923, la Lliga va participar tres vegades en el govern, intentant que el catalanisme conservador incidís en la goverabilitat d'Espanya. El resultat, perd, fou negatiu, ja que es va mantenir l'anticatalanisme de P'Es- tat, ¡ la Lliga Regionalista -acusada de col-laboracionisme- va anar perdent recolzament popular en benefici dels na- cionalistes republicans. : 
