J. STUART MILL (1806-1873)
ELS SEUS FONAMENTS ELS TÉ EN:
●Hobbes, Locke i Hume.
●Creador de l’utilitarisme (Jeremmy Bentham) → és qui l’ensenya, perquè no va a
l’escola.
○Els individus no valen pel que són sino pel que fan.
○Els desitjos tenen com a conseqüència la felicitat, és el camí a seguir.
●Comte → Pare de la filosofia moderna, del positivisme.
Xoca amb Locke, Hume i Hobbes. Mira el món desde una prespectiva cinetífica.
●Hutcherson → Llei universal del principi d’activitat. Regit per la raó com a llei de la
societat.
LA MAJOR FELICITAT PEL MAJOR NOMBRE (utilitarisme).
El fet d’arribar a la felicitat no és subjectiu. S’ha de mirar la durada, la intensitat, de manera
objectiva.
Felicitat → obtenció dels desitjos i abscència del dolor.
Llibre Mill → l’utilitarisme
Mill defineix l’utilitarisme com una teoria de la vida.
CARACTERÍSTIQUES DE L’UTILITARISME: [ètiques naturalistes]
●Ètica quantitativa: felicitat per al major nombre de persones, comença sent un corrent
quantitativa (quantitat de felicitat abans que qualitat), després ho canvia.
→L’objectiu és buscar que la societat sigui feliç, ja que una societat feliç es reflecteix
en l'individu, si la gent del teu voltant és feliç tú en conseqüència també ho serás.
●Ètica heteronoma: maximització del plaer o disminució del dolor. Es fixa en els mitjans
per tal d’aconseguir els objectius.
→El mitjans o criteris utilitzats depenen de l'objectiu que tinguis, criteris com a mitjà
per a aconseguir un fi. Que el meu ètica aquest inscrita pel meu objectiu.
●Ètica hedonista: entrellaça la felicitat i la sexualitat. Corrent filosòfic i ètic que veu en el
plaer una font de felicitat, un sentit de la pròpia existència i un criteri moral.
●Ètica eudenòmica: objectiu final la felicitat. Quan l’ética té el seu criteri en l’objectiu
d’arribar a la felicitat.
NO UTILITARISTA:
- Ètica autònoma (segons Kant): és la contraria de l’heterònoma, has de seguir un criteri
ètic encara que no et portin a la felicitat. Has de ser mereixedor.
→Els criteris morals no estan lligats a un fi, és així perquè ha de ser així.
TÉ TRES GRANS INFLUÈNCIES:
1. Pare venta: el seu padrí [Jeremmy Bentham] (figura molt important), estableix la llei
universal de la natura/empirisme, utilitarisme dels actes:
→La natura esta inscrita al plaer i al dolor de la humanitat, defensa que les accions
morals s’han de valorar a partir de la felicitat d’actes concrets, la felicitat col·lectiva
s’aconsegueix per la suma d’accions útils. El valor moral de l’acció es troba en les seves
conseqüències. (suma d’interessos particulars).
