Carla Nieto
Filosofía; Mill
QUÈ ÉS L’UTILITARISME?
L'utilitarisme consisteix en un estudi de com arribar a la Felicitat, la qual és la finalitat última.
Mill ens diu que les persones fem accions bones per què esperem que aquestes ens
produeixin plaer i amb aquest plaer, hi podem assolir la felicitat. Segons Mill, el bé és igual a
la utilitat. O sigui, tot allò que sigui bo és perquè és útil.
I és aquesta utilitat la que ens apropa més a la Felicitat, la qual és la finalitat última de tota
acció humana.
Mill ens diu que tot allò que desitgem o busquem no és més que un mitjà per a arribar a la
felicitat així doncs, els nostres desitjos no són més que mitjans per a arribar a la finalitat
última què és la felicitat.
Ara bé, Mill afegeix que no només el desig és el motor dels nostres actes, sinó que també hi
existeix la voluntat
JEREMY BENTHAM I L’UTILITARISME DELS ACTES
Jeremy Bentham, va ser el pare de l'utilitarisme amb el seu “Utilitarisme dels actes”.
Bentham s’havia proposat establir a partir de principis empiristes un criteri general que
permetés avaluar la bondat de les lleis, de les institucions o les accions del govern i de les
accions humanes.
Aquest criteri general el va denominar principi d’utilitat i es concretava en la cerca de la
màxima felicitat per al màxim nombre de persones.
Amb aquest principi d’utilitat, Bentham avalua les accions morals a partir de la utilitat del
resultat d’actes concrets. Amb això, Bentham concreta que la felicitat col·lectiva
s'aconsegueix a partir de la suma d’accions útils. Així doncs el valor moral de l’acció es
troba en les seves conseqüències.
JOHN STUART MILL I L’UTILITARISME DE LA REGLA
Dins la reelaboració de l’utilitarisme base de Bentham, Mill fa unes quantes crítiques i
reformula l’utilitarisme base per aconseguir “L’utilitarisme de la regla”.
1. “Millor ser un humà insatisfet que un porc satisfet”
La primera crítica que fa Mill la trobem en el capítol II del seu llibre, on diu que la felicitat
col·lectiva no s’aconsegueix només amb la suma d’accions útils, sinó que també s’han de
tenir en compte una regla universal que guiï el principi d’utilitat.
Per poder fer això, primer hem d’aconseguir una distinció entre els tipus de plaers: els
plaers sensuals i els plaers intel·lectuals (superiors perquè estimulen la ment, els sentits i la
imaginació.
L’utilitarisme no és “ una moral de porcs “Es va pensar això perquè en el càlcul
hedonista de Bentham semblava tenir-se en compte només la quantitat de plaer, i els plaers
més grollers. Mill respon que també cal valorar la qualitat dels plaers.
