El triomf dels astuts (una història de l'edat mitjana)
Durant els segles XVI i XV van succeir certs esdeveniments culturals i socials que van
provocar l’alteració en la mentalitat i la cosmovisió de l’Europa Medieval i van donar pas a
l’humanisme A continuació farem un repàs dels diferents factors de canvi des d’un punt de
vista social.
D’una banda, a la societat hi havia establerts diferents col·lectius amb grans diferències
entre ells, les diferents classes socials eren: laboratores, encarregats del camp i del treball,
oratores encarregats de pregar a Déu i finalment els bellatores, la seva funció principal era
lluitar i defensar el poble. De l’altra hi havia un monopoli de la violència en el qual on
bellatores i oratores, els grups privilegiats, eren abusadors dels laboratores.
Però durant aquells segles va haver-hi una consolidació de les ciutats i de la burgesia com a
classe social, que controlava els diners i això va afectar el rendiment econòmic de tota la
societat. En general va haver-hi una evolució dels estats medievals cap a la monarquia.
Pel que fa a les idees de l’existència van començar a canviar i es tenia una visió de la
humanitat i del seu paper en el món més escèptic i realista.
Per a continuar parlarem dels fets de canvi des d'un punt de vista cultural.
Pel que fa a l’escriptura es va inventar la màquina d'escriure, el que va donar pas a la
impremta, gràcies a l’inventor alemany Johannes Gutenberg. Això també va suposar
l’increment de l'alfabetització de la població, va haver-hi una difusió de la lectura i
l’escriptura.
La religió tenia un gran paper dins la societat. Això va donar peu a guerres entre religions
anomenades croades, que eren guerres predicades per l'església llatina amb la finalitat de
convertir musulmans de Jerusalem i d’arreu del món en cristians. En els segles XIV i XV es va
posar fi a les polítiques de croada.
L’humanisme és un moviment que té com a voluntat igualar o superar l'elegància i polidesa
dels clàssics escrits per autors de l’antiguitat com Ciceró o Virgili. Va ser escrit
majoritàriament en llatí, per tal d’usar una llengua sofisticada similar a la que se’n feia ús
temps enrere. Això no va ser pas una limitació per fer ús del català, se'n feia ús sense
abandonar la intenció d’assolir estètica clàssica.
